PREPARACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE JUNY 2015

ELS ALUMNES DE 4RT ESO, QUE AIXÍ  HO DESITGIN, PODRÀN PORTAR EL DIA 15 DE JUNY 2015, A L' AULA 309, A LES 10H, UN TREBALL SOBRE EL SEGÜENT TEXT DE LOCKE. 

EN CAS CONTRARI, HAURAN DE FER L' EXAMEN DE RECUPERACIÓ DE LES UNITATS 1, 2 I 3 DEL LLIBRE DE TEXT. 

"L' estat natural té una llei natural per la qual es governa i, aquesta llei obliga a tots. La raó, que coincideix amb aquesta llei, ensenya a tots aquells éssers humans que vulguin consultar-la que, sent iguals i independents, ningú no ha de perjudicar altri en la seva vida, salut, llibertat o possessions; perquè sent tots els homes l' obra d' un Ésser omnipotent i infinitament savi, sent tots ells servidors d' un únic Senyor sobirà, arribats a aquest món per ordre seva i per a servei seu, són propietat d' aquest Ésser i Senyor que els va fer perquè existeixin mentre li plagui a Ell i no a un altre" 

LOCKE, Segon Tractat sobre el govern civil, 1690

1.- Quins drets imposa a tot ésser humà la llei natural? (5 punts. Extensió 1 full)

2.- Quin és el fonament dels drets naturals segons Locke? (5 punts. Extensió 1 full) 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 64, 65, 68, 69 i 72)

UNITAT 3: ÈTICA I DRETS. ELS DRETS NATURALS (LOCKE)

Existeixen els drets naturals?

Segons Locke, a l'estat de naturalesa imaginari (aquell en el que els humans no vivim encara en societat) existiríen certs drets naturals que la raó humana ens faria veure com evidents, com el dret a la vida o el dret a la propietat. Segons ell, és natural que tothom té dret a la vida i dret a tenir propietats que els altres no poden treure-li.

Segons Hobbes, en canvi, en aquest suposat estat de naturalesa no existeix cap dret natural. Només la llei de la selva que diu que cal sobreviure.

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets son resultat d¡una convenció humana? És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Política de Locke

Estat de natura: situació natural de l’ésser humà, en la qual es trobarien els homes abans del sorgiment de les societats polítiques. Per Locke, en l’estat de natura els homes tenen plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quant obeeixin la llei natural. 

Llei natural: llei de Déu i de la raó que és també una llei moral per l’home. Contempla que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o les possessions d’un altre. 

Estat de guerra: esdevé quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra un altre. Com que qui declara tals intencions abandona, en certa manera, l’estat de natura, qui està amenaçat està legitimat a emprar qualsevol cosa al seu abast per defensar-se, fins i tot, si cal, té dret a causar la mort de l’agressor. En estat de guerra, segons la llei natural, cal que l’home es defensi tant com sigui possible perquè la defensa i protecció dels innocents és prioritària, per això el vulnerat té dret a destruir aquell qui li faci la guerra. 

Pacte: convenció, contracte amb el qual s’instaura un poder polític que té la funció de fer justícia, d’assegurar els drets naturals fent lleis clares i fent-les complir. És un pacte que implica la creació d’un Estat civil una mica diferent al de naturalesa. Es tracta d’un pacte entre individus que inclou la clàusula que tot el que s’estableixi es faci per consens. Amb tot, els contractants han de pactar regir-se, a partir de llavors, per la majoria. Estrictament, la llei de la majoria, és l’única norma del contracte i legitima la possibilitat de destitució dels governants si actuen en contra de la missió rebuda. 

Societats polítiques: formacions polítiques que sorgeixen en el moment en que els homes decideixen ajuntar-se i donar legitimitat a un poder extern perquè reguli, legisli i apliqui la llei. La societat política es manifesta com un àrbitre imparcial. Els homes passen de l’estat de naturalesa a la societat civil quan instauren un jutge competent per resoldre els litigis, per tant, els règims que no posseeixen un sistema judicial autònom (com la monarquia absoluta) no es poden considerar societats polítiques.

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 68 i 69)

Webgrafia:

http://filosweb.blogspot.com.es/2014/02/existeixen-els-drets-naturals.html

http://www.filoselectivitat.cat/wp-content/uploads/Vocabulari-Locke.pdf

UNITAT 3. ÈTICA I DRETS. La Declaració Universal dels Drets Humans

5.1 La Declaració. Presentació

La Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i proclamada el 10 de desembre de 1948 inclou unPreàmbul i 30 Articles. En el Preàmbul es presenten els principis bàsics sobre els que es fonamenten els 30 Articles; són les consideracions que inspiren el conjunt de l'articulat i li donen força.

5.1.1 El Prèambul

El Preàmbul enuncia set consideracions prèvies a la Proclama. Es considera que el reconeixement de ladignitat de tot membre de la família humana està a la base de la llibertat, de la justícia i de la pau; el menyspreu d'aquesta dignitat ha originat moltes barbaritats. Es considera essencial protegir les personesamb drets fonamentals, establir relacions amistoses entre els països, afavorir el progrés social, instaurar millors condicions de vida.

El conjunt de la declaració expressa un ideal comú de la comunitat de nacions, un ideal moral mínim i compartit que ha de guiar les relacions entre les persones. Un ideal comú que és inalienable, que és universal, que és innegociable.

5.1.2 Els 30 Articles

Els 30 Articles de la Declaració contenen una proclamació de principis i de drets. Uns drets es presenten com a fonamentals o personals: com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat. Uns altres són drets civils i polítics: com el dret a la propietat o a la intimitat o com el dret al sufragi universal i secret o el dret a la llibertat d'associació. Altres són drets econòmics, socials i culturals: com el dret a formar família o a l'habitatge o com el dret al treball i a un salari igual per igual treball o com el dret a l'educació.

Els 30 Articles es poden enunciar, d'una manera només indicativa, de la següent manera:

Indicació sobre cada un dels 30 Articles 1. Tots els éssers humans naixem lliures i iguals 2. Tothom té dret a aquests drets 3. Dret a la vida 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud 5. Ningú no serà sotmès a tortura 6. Tot ésser humà té dret a una personalitat jurídica 7. Tots som iguals davant la llei 8. Tothom té dret a defensar-se davant els tribunals 9. Ningú no podrà ser detingut arbitràriament ni desterrat 10. Dret a un judici just 11. Dret a la presumpció d'innocència 12. Dret a la intimitat 13. Dret a la llibertat de moviment 14. Dret d'asil 15. Dret a la nacionalitat 16. Dret al matrimoni 17. Dret a la propietat 18. Dret a la llibertat de pensament, consciència i religió 19. Dret a la llibertat d'expressió 20. Dret a la llibertat de reunió 21. Dret a la democràcia 22. Dret a la seguretat social. 23. Dret al treball 24. Dret a l'oci 25. Dret a un nivell de vida adient 26. Dret a l'educació 27. Dret a la cultura 28. Dret a l'ordre social 29. Dret a les llibertats i al respecte de la comunitat 30. Dret a que aquests drets no siguin suprimits en cap circumstància Text complet:

Els drets humans no s'acaben amb la Declaració de 1948. El redactat d'aquesta no s'ha modificat, però en anys posteriors s'han anat introduint i aprovant altres drets amb nous documents; així, s'han reconegut els drets dels infants, el dret a no discriminació de la dona, el dret a un entorn saludable, etc.

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 64 i 65)

WEBGRAFIA: 

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/5dudh.htm