UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?

La convivència en les societats modernes, en les quals creix la diversitat per la barreja de cultures i tradicions, de vegades es fa molt difícil. Per altra banda, en les societats democràtiques, l' estat laic ha de tenir cura dels drets fonamentals de les persones que, amb independència de les seves creences, mereixen un tracte igualitari. No és senzill entendre algunes de les polèmiques que succeeixen actualment amb freqüència i que, per a alguns, poden suposar un atemptat contra la llibertat de pensament, el mercat lliure, o la llibertat de consciència. Ho són?

1.- És intolerant el Govern alemany quan prohibeix actes públics de grups neonazis?

2.- És intolerant el Govern francès quan clausura dos periòdics musulmans lligats al terrorisme algerià?

3.- Són intolerants les legislacions que prohibeixen el matrimoni entre homosexuals?

4.- Cal tolerar la producció i el tràfic de drogues, d' armes, de productes radioactius...?

5.- És intolerant la prohibició de l' avortament?

Data d' entrega:
4rtESO A: Dimecres 11 Gener 2017 (+1 punt d' actitud positiva)
4rtESO B: Dijous 12 Gener 2017 (+1 punt d' actitud positiva)
4rtESO C: Dilluns 12 Desembre 2017 (+1 punt d' actitud positiva)*

4rtESO A: Dimecres 25 Gener 2017 (+0,5 punt d' actitud positiva)**
4rtESO B: Dijous 26 Gener 2017 (+0,5 punt d' actitud positiva) **
4rtESO C: Dilluns 9 Gener 2017 (+0,5 punt d' actitud positiva)*

4rtESO A: Dimecres 1 Febrer 2017 (0 punt d' actitud positiva)**
4rtESO B: Dijous 2 Febrer 2017 (0  punt d' actitud positiva)**
4rtESO C: Dilluns 16 Gener 2017 (0 punt d' actitud positiva)*

4rtESO A: Dimecres 8 Febrer 2017 (-1 punt d' actitud negativa)**
4rtESO B: Dijous 9 Febrer 2017 (-1 punt d' actitud negativa)**
4rtESO C: Dilluns 23 Gener 2017 (-1 punt d' actitud negativa)*

Fora d' aquestes dates, el treball no es pot entregar i quedarà com no avaluat. 
Tots els treballs s' entreguen en mà a la professora a l' hora de classe habitual. Els treballs mai s' han de deixar a la guixeta de la Sala de professors. 


* Modificació pactada amb l' alumnat del 4rC respecte la data d' entrega, i, clarificada el dilluns 9 de gener 2017
** Modificació per Vaga del professorat el dia 18 de gener 2017 i altres. 

Pel·lícula: 
"My nombre es Harvey Milk"

Curtmetratge gay, "La niña hetero"

Altres materials:

Sexe i gènere:

"El concepte de gènere sorgeix en el camp de la medicina quan, l' any 1965, Stoller estableix la diferenciació entre sexe i gènere basant-se en les seves investigacions en nens i nenes que, a causa de problemes anatòmics congènits havien estat educats en un sexe que no es corresponia amb el seu (...) L' autor s' adonà que, al cap d' uns anys, l' educació rebuda era més determinant que la biologia. En aquest sentit, proposà el concepte de gènere per mostrar la força de l' educació social i familiar rebuda com a nen o com a nena per la identitat sexual, en contraposició a la de l' anatomia biològica. "

Margot Pujal, El feminisme, 2005

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 31)

Webgrafia:

Curtmetratge gay, "La niña hetero"

https://www.youtube.com/watch?v=f9jIC0MFNtM

"Mi nombre es Harvey Milk"

https://www.youtube.com/watch?v=3uI5o8THOzg

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 10. LA TOLERÀNCIA. NO A LA CLITORIDECTOMIA

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA.

 10. LA TOLERÀNCIA 

John Locke 

Què és la tolerància?

La tolerància és  la virtut indiscutible de la democràcia. Tolerància és respecte a la diversitat. Es tracta d' una actitud de consideració vers la diferència, d' una predisposició a admetre en els altres una manera de ser i d' obrar diferents a la pròpia, de l' acceptació del pluralisme.

"Sense la virtut de la tolerància la democràcia és un engany, ja que la intolerància condueix al totalitarisme"

Victòria Camps, Virtudes públicas, 1991

Breu història d' una conquesta

Durant el segle XVII, John Locke escrigué Carta sobre la tolerància, i en ella assegura que no s' ha de tolerar cap dogma advers i contrari a la societat humana o als bons costums necessaris per conservar la societat civil. En aquesta obra es ressalta, a més a més, la importància de diferenciar entre els afers públics i els religiosos, cosa que ens mostra que la batalla per la tolerància, ja des de bon principi, empaita la laïcitat.

Més tard, Voltaire seria molt més radical defensant la importància de tolerar las opinions contràries: "No comparteixo les teves idees, però moriré si cal perquè puguis defensar-les". 

Relativisme/ Etnocentrisme

Existeix una interpretació del concepte de tolerància. Aquesta accepció es coneix amb el nom de relativisme. Que el etnocentrisme, o creure que la cultura pròpia és superior a les altres, que es consideren salvatges o retardades, és molt criticable, no vol dir que tots els continguts d' una determinada cultura siguin igualment respectables. On és el límit?

La tolerància democràtica 

Finalment, la tolerància no ha de ser el mateix que la indiferència. Tolerar no és un exercici passiu, suposa l' esforç de conviure amb allò que no ens agrada. Per descomptat que això no vol dir acceptar-ho. L' equilibri difícil que ho fa possible és el civisme.

Exemple:

La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de lamutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.

Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons la OMS:^[3]

• Tipus I o Clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home.

• Tipus II o Excisió: ablació del clítoris total o parcial, normalment acompanyada d'una extirpació dels llavis menors. És la intervenció més freqüent i es practica a 25 països de l'Àfrica subsahariana, a Àsia (bàsicament a Indonèsia i Malàisia), a Egipte, Sudan i elIemen. Equival a l'ablació del gland del penis de l'home.

• Tipus III o Infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser re-infibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan.

• Tipus IV o altres, en les que destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex.^[2] Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nordest de Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.

El costum i la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat.

El control de la sexualitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer sexual masculí.

Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no poden concebre o que millora i facilita el part, fins i tot que es pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el clítoris.

Raons d'higiene. La dona no mutilada es considerada impura i per tant la comunitat li prohibeix la manipulació de l'aigua i els aliments.

Raons d'estètica ja que hom considera els genitals com una part mancada de bellesa i excessivament voluminosa.

Els motius religiosos. Sovint es justifica la MGF emparant-se amb la religió, apuntant que es tracta d'un precepte islàmic emanat de l'Alcorà.

A Catalunya, fins a 2010 un metge de l'Institut Dexeus de Barcelona ha restablert la morfologia i les funcions sexuals a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d'espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d'intervencions en les quals les pacients temen menys l'anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. En 2010, Dexeus està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid.


- Hem vist també: Hiyab

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 26,27)

WEBGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Clitoridectomia
https://www.youtube.com/watch?v=kE5h_FaYAjg

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS La decisión de Sophie

UNITAT 1. 
DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS
La decisión de Sophie

Sinopsis

La decisión de Sophie (Sophie's Choice - Reino Unido y EE. UU.  / 1982) Dirección: Alan J. Pakula. Con Maryl Streep, Kevin Kline, Peter MacNicol, Josh Mostel, Greta Turken. Guión: Alan J. Pakula sobre la novela de William Styron. Fotografia: Néstor Almendros. Edición: Evan A. Lottman. Música: Marvin Hamlisch. Dirección de Arte: John Jay Moore. Diseño de Producción: George Jenkins. Producción: Keith Barish, William C. Gerrity y Alan J. Pakula. Productor Ejecutivo: Martin Starger. Duración: 150 min.

En el verano de 1947 Stingo, un joven del sur estadounidense aspirante a escritor, se instala en una pensión familiar de Brooklyn, en Nueva York. Su tranquilidad se verá pronto turbada por la terrible discusión de una pareja que vive en el piso de arriba. Cuando conoce a los amantes queda cautivado por el encanto y simpatía que ambos poseen. La mujer, Sophie Zawistowska, es una hermosa emigrante polaca de fe católica. El hombre, Nathan Landau, es un encantador pero altamente desequilibrado científico de origen judío. Poco a poco, Stingo se convierte en el mejor amigo de los amantes. Mientras busca protegerla de los progresivos abusos de Nathan, Stingo se enamora de Sophie, quien sobrevivió al campo de exterminio de Auschwitz durante la Segunda Guerra Mundial, y vive atormentada por su pasado y un terrible secreto, el cual nunca le había contado a nadie, y que decide revelarle a Stingo.

Intenso amor, eterno dolor

¿Alguna vez pensaste que pasaría en tu vida sí en algún momento  tuvieras que tomar una decisión extrema? ¿Pensaste como signaría tú porvenir? ¿Nunca reflexionaste cuántas situaciones pueden marcar tu futuro para siempre? Para bien o para mal, una respuesta correcta o incorrecta, en el momento oportuno, maneja tu destino.

La decisión de Sophie (Sophie’s Choice) contesta todos estos interrogantes de forma dramática; nos propone recorrer la vida de una joven mujer atormentada por los remordimientos y los recuerdos del pasado reflejados en un presente luctuoso y tormentoso.

Todo comienza con la llegada de un joven sureño, Stingo (Peter McNicol), a New York,  con la ambición de convertirse en un gran escritor que por falta de dinero termina alquilando una pequeña habitación en una rosada casa de Brooklyn.

Allí, en otra habitación, viven Sophie (Meryl Streep), refugiada superviviente de un campo de concentración alemán y Nathan (Kevin Kline), un brillante e inestable judío americano obsesionado con el holocausto, una pareja extraña desde sus circunstancias  pero desenfadada, atractiva, divertida a los ojos del soñador recién llegado. Rápidamente, a causa del desinhibido Nathan y al encanto que irradia Sophie sobre Stingo, surge la amistad.

El trío vive con normalidad en el cálido verano de la ciudad, pero en ocasiones, el carácter violento y bipolar de Nathan irrumpe en ruptura distanciándose por un tiempo de la feliz y pacífica convivencia, momentos que aprovecha Stingo para charlar con una desilusionada y sentimentalmente indefensa Sophie y así conocer los secretos que guarda de su atribulado pasado.
  

Durante una de esas charlas, temerosa por el desencanto que pueda provocar en su interlocutor, Sophie se confiesa, dando conocer el porque de su desdicha y cual fue la decisión que la marco para siempre.

Hacia el final, después de una gran pelea entre los amantes, todo discurre en tragedia, todo se derrumba, todo pasa a ser una autentica experiencia amorosa, dolorosa e instructiva en la vida del joven y virgen escritor.

El film nos sitúa en los Estados Unidos de la década de los 50 y en los ignominiosos campos de exterminio de la Alemania nazi, la historia nos lleva del presente al pasado cuando el relato lo necesita. Técnicamente transita por los caminos adecuados, destacándose la cinematografía, vivaz y brillante en los momentos alegres, sórdida y lúgubre en los momentos de alto contenido dramático; el guión sorprendentemente atrapante y las actuaciones de sus protagonistas.

El casting realmente se encuentra a la altura de las circunstancias, un joven Peter McNicol, tan novato actor como el novato novelista que interpreta, aprovecha muy bien esta situación para enriquecer a su personaje; Kevin Kline,  manejando la ambivalencia de Nathan como solo él puede hacerlo y Meryl Streep en su personaje consagratorio, construyendo una Sophie inolvidable.

La escena que prepara Alan J. Pakula para presentarnos las circunstancias que llevan a la protagonista a tomar la controversial decisión, alimentado con primeros planos de Meryl Streep mezclados con fundidos y flash backs, no solo es uno de los momentos más crípticos del film sino de la historia del cine. Son escenas que a un cinéfilo lo marcan definitivamente y no puede dejar de recordar.

. Monólogo final de la película: 

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 25)

Webgrafia:

http://www.youtube.com/watch?v=oRtv3qDGtpU

http://es.wikipedia.org/wiki/La_decisi%C3%B3n_de_Sophie

http://3.bp.blogspot.com/-mKUE3HM08P8/Tq7CzawJ3JI/AAAAAAAADnY/HnGFRr8qVNE/s1600/decision2.jpg

http://laconstructivacritica.blogspot.com.es/2013/07/la-decision-de-sophie-sophies-choice.html

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 7.Fes allò que hagis de fer

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

7.Fes allò que hagis de fer 

"Quan tots els homes siguin lliures, seran iguals; quan siguin iguals, seran justos. L.A de Saint Just

Fes el que vulguis/ Fes el que hagis de fer

Una cosa és què vull fer i una altra molt diferent què he de fer. Com seria el món si tots complíssim el primer principi? Com seria si tots ens guiéssim pel segon? Quin és millor? Realment són incompatibles?

Autonomia i heteronomia

Moral heterònoma: Quan els motius per actuar són la por, l' egoisme o la conveniència realment no sóc lliure. Actuo condicionat pel fi que persegueixo, evitar el càstig, no estar sol o que tots pensis que sóc bona persona. Les meves normes d' actuació depenen de criteris externs. 

Moral autònoma: Quan no importen ni els possibles càstigs, ni els interessos personals, ni allò que pensin de mi, actuo amb absoluta autonomia, respectant la dignitat de les altres persones i la meva pròpia. 

La llibertat de consciència.

No em deixo portar per la rutina, el costum, el caprici, allò ben vist o la imatge que m' agradaria donar davant els altres.

Contesta les preguntes següents:
1.- És disssabte per la tarda i vull sortir amb els meus amics, però la meva mare no es troba bé i els meus germans petits necessiten que algú vetlli per ells. Ningú no m' obliga a quedar-me, però me n' aniré tranquil·lament?
2.- Trobo al carrer una cartera amb força diners i un carnet d' identitat que identifica el seu propietari. La tornaré?
3.- Realment no em ve de gust passar-me l' hora del pati ajudant al meu company amb les matemàtiques, però li ho he promès.
4.- Una cosa és què vull fer i una altra bén diferent què he de fer. com seria el món si tots complíssim el primer principi? Com seria si tots ens guiéssim pel segon? Quin és millor? Realment són incompatibles? 

Primer dia de data d' entrega per 4rt A, Dimecres 2 novembre +1
Primer dia de data d' entrega per 4rt B, Dijous 27 Octubre 2016 +1
Primer dia de data d' entrega per 4rt C, Dilluns 7 Novembre 2016 +1 (ho haureu d' entregar a la professora de guàrdia). 

Bibliografia: 

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 20, 21)

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:David_d%27Angers_-_Saint-Just.jpg

UNITAT 1. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. ULISES I LES SIRENES

UNITAT 1. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. ULISES I LES SIRENES

"Tornant cap a Ítaca, Ulisses, que havia sentit parlar del meravellós cant de les sirenes, vol escoltar-lo. Però, advertit per Circe, sap el perill que corre si ho fa i ordena a tots els tripulants del seu vaixell que segellin les seves orelles amb cera i continuïn sense dubtar la ruta marcada. També mana que el lliguin fort al pal del vaixell i que, encara que ho demani, no el deslliguin"

EL RETORN DELS HEROIS: L' ODISSEA

Ulysses and the sirens by Herbert James Draper, 1909

L'Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada. Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca, tot això, distribuït en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX aC.

És un exemple de literatura d'aventures i de viatges, si bé el marc del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l'altre món. Els temes són universals: l'amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l'equilibri entre el seny i la rauxa (el cantó apol·lini i dionisíac per als grecs).

Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616)

Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa Calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d'Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l'Olimp. La deessa Atena s'erigirà en advocada i protectora d'Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d'Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos d'Èlide, i Menelau i Helena a Esparta, sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penèlope, esposa de l'heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l'acabament d'una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l'assassinat de Telèmac.

Pintura de Waterhouse

Al país dels cicons.Aquí es produeix el primer flash-back de l'obra: en el cant V apareix Hermes, el déu missatger, donant la notícia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d'Odisseu a la seva pàtria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l'heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga. Més tard aconsegueix salvar-se, tot atenyent l'illa dels feacis on Nausica, filla del rei Alcínous, se n'enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d'hospitalitat de l'època se l'acull, se li permet l'estada i se'l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades per un aede les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l'heroi no pot reprimir l'emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar en un segon flash-back en primera persona el retorn de Troia amb les consegüents aventures:

• Al país dels lotòfags.
• Amb el ciclop Polifem.
• A l'illa d'Èol.
• La pèrdua d'una part important de la seva flota al país del lestrígons.
• L'arribada i estada d'Odisseu i de la resta de companys a l'illa de la fetillera Circe.
• El descens a l'Hades.
• Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d'Hèlios.

Un cop acabada la narració hom retorna l'acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d'Atena, la qual no l'abandona en tota la tornada, adopta l'aspecte d'un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança.

Introduït Odisseu a palau amb l'aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. A poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l'arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents.

Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.

A classe hem visionat:

- Los héroes de la Antigua Grecia. La aventura de Ulises. BBC.

 

- La lucha de los dioses. Ulises y la venganza del mar. Canal Historia. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 )

WEBGRAFIA:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Herbert_James_Draper,_Ulysses_and_the_Sirens,_1909.jpg/250px-Herbert_James_Draper,_Ulysses_and_the_Sirens,_190

http://ca.wikipedia.org/wiki/Odissea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Calipso_(mitologia)#mediaviewer/File:Odysseus_and_Calypso.jpg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHBFGrbY2Z7IMZ6wD0BnaYa02yyqBwqfhk-6B8yWm22HgsAGq7253-OiHaTARE84Sky-ggxVXD7wwM7sq8aIkWH1rsRZRCxTHmfPyX3C60m-BLhWnq80HUOPLtILFAroi6wwle1RKE9g0D/s1600/PenelopeWaterhouse.jpg

 https://www.youtube.com/watch?v=TIezEK6GQEo

 https://www.youtube.com/watch?v=lR2N5g71vY4

http://image.slidesharecdn.com/lesaventuresdulisses1-140326145004-phpapp01/95/les-aventures-dulisses-11-638.jpg?cb=1395845463

U1:6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. PER PENSAR "EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

UNITAT 1:6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

MATERIAL PER PENSAR

"EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

 

 

 

WEBGRAFIA:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXbLe2SLNGCWbFWG_hbzVVo5BHgO72qdswoglTfIN9wT8G2gsrIoPPyTdm85mxwQ3PNeaHYWv94w5QxIIWyHtGCnUPcZYqNFJYOInRhh-OeQCkTcvqsXcpIIjRbO0szLWq5Xy3etVr8pzp/s1600/PLATON+ALMA.jpg

http://www.youtube.com/watch?v=Wx3j-R3uXLY

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL. 

"Els meus amics han quedat per fer un botellón aquesta nit, i demà jugo un partit decisiu amb el meu equip de bàsquet.

Vull sortir avui amb totes les meves forces (desig). A més a més, ho fan tots els meus amics (motiu), tot i així, si demà vull guanyar el partit amb el qual ens juguem la lliga (desig), sé que necessito descansar per aconseguir-ho (coneixement). Malgrat tot, per sortir només una nit no passarà res (creença), per altra banda, en el pitjor dels casos, perdrem de totes les maneres (creença). També sé que, si vaig molt cansada a jugar, és més fàcil que pateixi una lesió (coneixement), o que l' entrenador em substitueixi per una altra jugadora i falli a l' equip (sentiment). Això sense tenir en compte els problemes que comporta l' alcohol (coneixement). I encara podria aportar moltes més idees, a favor o en contra, de sortir o no. Però la decisió és meva. Sé què em convé? Faré el contrari?" 

Motius per ser raonable quan prenem una decisió.

- No tot val. Unes opcions sempre són millors que unes altres. No n' hi prou amb declarar que quelcom és injust o egoista, o amb dir que s' ha d' apostar per la salut abans que per l' amistat, o a l' inrevès. Hem de poder justificar les nostres decisions.

- A més a més, argumentar reforça la meva identitat, demostra que tinc criteris propis i per aquesta raó no estic obligat a seguir allò que em vulguin imposar. 

- Amb raons pròpies puc dialogar, cosa impossible per a qui no sap què dir.

- Si sóc raonable podré entendre millor les raons dels altres i, al  mateix temps, elaborar les meves pensant que l' altre les ha d' entendre.

- Sé que d' una deliberació moral no obtindré mai una conclusió segura, veritable. Per això, equivocar-me entra també dins del raonable. Sempre serà millor arriscar-se a fracassar a que decideixin per un mateix. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 i 19)

WEBGRAFIA:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF5sEvcx3wDUayJttGGovcsRnhPkND0QXcYG5dhLtFaaUY9IjAAKV-4-nhtMa6Jd9PaqOUM7frPqL6M6lUd2eOO-jxyX685QJ5hefCg1hGX_h5j6sD0jBpQx70JcOy8ULrjl3P6_RYffmH/s1600/botellon.jpg

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA 3. IDENTITATS

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA

3. IDENTITATS 

Mario Vargas Llosa

Autoretrat

"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat. 

VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"

(Pàgina 13 del llibre de text)

Amartya Sen

"L' amic" del director del Trinity College

"Fa uns anys, quan tornava a Anglaterra després d' un viatge curt (en aquell moment era director del Trinity College de Cambridge), l' oficial de migracions de l' aeroport de Heathrow, que va controlar rigurosament el meu passaport indi, em va plantejar una pregunta filosòfica d' una certa complexitat. Després de veure l' adreça de casa meva en el formulari de migracions, em va preguntar si el director (de qui, evidentment, jo era el beneficiari de la seva hospitalitat) era un amic proper. Em vaig aturar uns segons, perquè no em quedava del tot clar si podia afirmar ser el meu propi amic. (...) Bé, es va resoldre aquesta qüestió pràctica, però la conversa fou un recordatori, si escau, del fet que la identitat pot ser un afer complicat. (...) Un enfocament simplista pot ser una bona manera de mal interpretar gairebé tots els individus del món. En la nostra vida quotidiana, ens veiem com a membres d' una varietat de grups i pertanyem a tots ells. La mateixa persona pot ser, sense cap contradicció, ciutadà d' Estats Units, d' origen caribeny, amb avantpassats africans, cristià, liberal, dona, vegetarià, corredor de fons, historiador, mestre, novel·lista, feminista, heterosexual, creient dels drets dels gais i de les lesbianes, amant del teatre, actiu ambientalista, fanàtic del tennis, músic de jazz i algú totalment compromès amb l' opinió que hi ha éssers intel·ligents en l' espai exterior amb el qual és imperiós comunicar-se (preferentment en anglès). Cadascuna d' aquestes col·lectivitats, a les quals pertany aquesta persona de forma simultània, li dóna una identitat particular. No es pot considerar que alguna d' elles sigui l' única identitat de la persona.

SEN, Amartya: El País, 10 Juny 2007"

(Pàgina 17 del llibre de text)

Activitat:

És rellevant en la història l' anècdota amb què comença l' article d' Amartya Sen? Per què? Tenim una identitat única o som més aviat el resultat d' una suma d' identitats, com proposen els dos articles? Quin seria el teu retrat?

(Pàgina 17 del llibre de text) 

- PER LLEGIR en PDF:
MAALOUF, Amin: Identidades asesinas. 

http://es.scribd.com/doc/20264768/Maalouf-Amin-Identidades-asesinas-1998

Agraïments:

Nadia El Mouwali Benomar, ex alumna de l' Institut Sant Mateu de Premià de Mar (avui dia, Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt) per recomenar-me l' obra de Amin Maaoluf. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 13 i 17)