martes, 29 de noviembre de 2016

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 
ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?



La convivència en les societats modernes, en les quals creix la diversitat per la barreja de cultures i tradicions, de vegades es fa molt difícil. Per altra banda, en les societats democràtiques, l' estat laic ha de tenir cura dels drets fonamentals de les persones que, amb independència de les seves creences, mereixen un tracte igualitari. No és senzill entendre algunes de les polèmiques que succeeixen actualment amb freqüència i que, per a alguns, poden suposar un atemptat contra la llibertat de pensament, el mercat lliure, o la llibertat de consciència. Ho són?
1.- És intolerant el Govern alemany quan prohibeix actes públics de grups neonazis?
2.- És intolerant el Govern francès quan clausura dos periòdics musulmans lligats al terrorisme algerià?
3.- Són intolerants les legislacions que prohibeixen el matrimoni entre homosexuals?
4.- Cal tolerar la producció i el tràfic de drogues, d' armes, de productes radioactius...?
5.- És intolerant la prohibició de l' avortament?

Data d' entrega:
4rtESO A: Dimecres 11 Gener 2017 (+1 punt d' actitud positiva)
4rtESO B: Dijous 12 Gener 2017 (+1 punt d' actitud positiva)
4rtESO C: Dilluns 12 Desembre 2017 (+1 punt d' actitud positiva)*

 4rtESO A: Dimecres 25 Gener 2017 (+0,5 punt d' actitud positiva)**
4rtESO B: Dijous 26 Gener 2017 (+0,5 punt d' actitud positiva) **
4rtESO C: Dilluns 9 Gener 2017 (+0,5 punt d' actitud positiva)*

 4rtESO A: Dimecres 1 Febrer 2017 (0 punt d' actitud positiva)**
4rtESO B: Dijous 2 Febrer 2017 (0  punt d' actitud positiva)**
4rtESO C: Dilluns 16 Gener 2017 (0 punt d' actitud positiva)*

 4rtESO A: Dimecres 8 Febrer 2017 (-1 punt d' actitud negativa)**
4rtESO B: Dijous 9 Febrer 2017 (-1 punt d' actitud negativa)**
4rtESO C: Dilluns 23 Gener 2017 (-1 punt d' actitud negativa)*

 Fora d' aquestes dates, el treball no es pot entregar i quedarà com no avaluat. 
Tots els treballs s' entreguen en mà a la professora a l' hora de classe habitual. Els treballs mai s' han de deixar a la guixeta de la Sala de professors. 


* Modificació pactada amb l' alumnat del 4rC respecte la data d' entrega, i, clarificada el dilluns 9 de gener 2017
** Modificació per Vaga del professorat el dia 18 de gener 2017 i altres. 

Pel·lícula: 
"My nombre es Harvey Milk"

Curtmetratge gay, "La niña hetero"

Altres materials:
Sexe i gènere:

"El concepte de gènere sorgeix en el camp de la medicina quan, l' any 1965, Stoller estableix la diferenciació entre sexe i gènere basant-se en les seves investigacions en nens i nenes que, a causa de problemes anatòmics congènits havien estat educats en un sexe que no es corresponia amb el seu (...) L' autor s' adonà que, al cap d' uns anys, l' educació rebuda era més determinant que la biologia. En aquest sentit, proposà el concepte de gènere per mostrar la força de l' educació social i familiar rebuda com a nen o com a nena per la identitat sexual, en contraposició a la de l' anatomia biològica. "
Margot Pujal, El feminisme, 2005


Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 31)

Webgrafia:

Curtmetratge gay, "La niña hetero"

"Mi nombre es Harvey Milk"
Publicado por en No hay comentarios:

martes, 22 de noviembre de 2016

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 10. LA TOLERÀNCIA. NO A LA CLITORIDECTOMIA

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA.
 10. LA TOLERÀNCIA 

John Locke 


Què és la tolerància?
La tolerància és  la virtut indiscutible de la democràcia. Tolerància és respecte a la diversitat. Es tracta d' una actitud de consideració vers la diferència, d' una predisposició a admetre en els altres una manera de ser i d' obrar diferents a la pròpia, de l' acceptació del pluralisme.

"Sense la virtut de la tolerància la democràcia és un engany, ja que la intolerància condueix al totalitarisme"
Victòria Camps, Virtudes públicas, 1991

Breu història d' una conquesta
Durant el segle XVII, John Locke escrigué Carta sobre la tolerància, i en ella assegura que no s' ha de tolerar cap dogma advers i contrari a la societat humana o als bons costums necessaris per conservar la societat civil. En aquesta obra es ressalta, a més a més, la importància de diferenciar entre els afers públics i els religiosos, cosa que ens mostra que la batalla per la tolerància, ja des de bon principi, empaita la laïcitat.
Més tard, Voltaire seria molt més radical defensant la importància de tolerar las opinions contràries: "No comparteixo les teves idees, però moriré si cal perquè puguis defensar-les". 

Relativisme/ Etnocentrisme
Existeix una interpretació del concepte de tolerància. Aquesta accepció es coneix amb el nom de relativisme. Que el etnocentrisme, o creure que la cultura pròpia és superior a les altres, que es consideren salvatges o retardades, és molt criticable, no vol dir que tots els continguts d' una determinada cultura siguin igualment respectables. On és el límit?

La tolerància democràtica 
Finalment, la tolerància no ha de ser el mateix que la indiferència. Tolerar no és un exercici passiu, suposa l' esforç de conviure amb allò que no ens agrada. Per descomptat que això no vol dir acceptar-ho. L' equilibri difícil que ho fa possible és el civisme.

Exemple:

La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de lamutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.
Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons la OMS:[3]
  • Tipus I o Clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home.
  • Tipus III o Infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser re-infibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan.
  • Tipus IV o altres, en les que destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex.[2] Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nordest de Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.

El costum i la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat.
El control de la sexualitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer sexual masculí.
Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no poden concebre o que millora i facilita el part, fins i tot que es pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el clítoris.
Raons d'higiene. La dona no mutilada es considerada impura i per tant la comunitat li prohibeix la manipulació de l'aigua i els aliments.
Raons d'estètica ja que hom considera els genitals com una part mancada de bellesa i excessivament voluminosa.
Els motius religiosos. Sovint es justifica la MGF emparant-se amb la religió, apuntant que es tracta d'un precepte islàmic emanat de l'Alcorà.
A Catalunya, fins a 2010 un metge de l'Institut Dexeus de Barcelona ha restablert la morfologia i les funcions sexuals a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d'espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d'intervencions en les quals les pacients temen menys l'anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. En 2010, Dexeus està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid.
- Hem vist també: Hiyab

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 26,27)


WEBGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Clitoridectomia
https://www.youtube.com/watch?v=kE5h_FaYAjg
Publicado por en No hay comentarios:

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS La decisión de Sophie

UNITAT 1. 
DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS
La decisión de Sophie



Sinopsis
La decisión de Sophie (Sophie's Choice - Reino Unido y EE. UU.  / 1982) Dirección: Alan J. Pakula. Con Maryl Streep, Kevin Kline, Peter MacNicol, Josh Mostel, Greta Turken. Guión: Alan J. Pakula sobre la novela de William Styron. Fotografia: Néstor Almendros. Edición: Evan A. Lottman. Música: Marvin Hamlisch. Dirección de Arte: John Jay Moore. Diseño de Producción: George Jenkins. Producción: Keith Barish, William C. Gerrity y Alan J. Pakula. Productor Ejecutivo: Martin Starger. Duración: 150 min.

En el verano de 1947 Stingo, un joven del sur estadounidense aspirante a escritor, se instala en una pensión familiar de Brooklyn, en Nueva York. Su tranquilidad se verá pronto turbada por la terrible discusión de una pareja que vive en el piso de arriba. Cuando conoce a los amantes queda cautivado por el encanto y simpatía que ambos poseen. La mujer, Sophie Zawistowska, es una hermosa emigrante polaca de fe católica. El hombre, Nathan Landau, es un encantador pero altamente desequilibrado científico de origen judío. Poco a poco, Stingo se convierte en el mejor amigo de los amantes. Mientras busca protegerla de los progresivos abusos de Nathan, Stingo se enamora de Sophie, quien sobrevivió al campo de exterminio de Auschwitz durante la Segunda Guerra Mundial, y vive atormentada por su pasado y un terrible secreto, el cual nunca le había contado a nadie, y que decide revelarle a Stingo.

Intenso amor, eterno dolor


¿Alguna vez pensaste que pasaría en tu vida sí en algún momento  tuvieras que tomar una decisión extrema? ¿Pensaste como signaría tú porvenir? ¿Nunca reflexionaste cuántas situaciones pueden marcar tu futuro para siempre? Para bien o para mal, una respuesta correcta o incorrecta, en el momento oportuno, maneja tu destino.
La decisión de Sophie (Sophie’s Choice) contesta todos estos interrogantes de forma dramática; nos propone recorrer la vida de una joven mujer atormentada por los remordimientos y los recuerdos del pasado reflejados en un presente luctuoso y tormentoso.



Todo comienza con la llegada de un joven sureño, Stingo (Peter McNicol), a New York,  con la ambición de convertirse en un gran escritor que por falta de dinero termina alquilando una pequeña habitación en una rosada casa de Brooklyn.

Allí, en otra habitación, viven Sophie (Meryl Streep), refugiada superviviente de un campo de concentración alemán y Nathan (Kevin Kline), un brillante e inestable judío americano obsesionado con el holocausto, una pareja extraña desde sus circunstancias  pero desenfadada, atractiva, divertida a los ojos del soñador recién llegado. Rápidamente, a causa del desinhibido Nathan y al encanto que irradia Sophie sobre Stingo, surge la amistad.

El trío vive con normalidad en el cálido verano de la ciudad, pero en ocasiones, el carácter violento y bipolar de Nathan irrumpe en ruptura distanciándose por un tiempo de la feliz y pacífica convivencia, momentos que aprovecha Stingo para charlar con una desilusionada y sentimentalmente indefensa Sophie y así conocer los secretos que guarda de su atribulado pasado.
  
Durante una de esas charlas, temerosa por el desencanto que pueda provocar en su interlocutor, Sophie se confiesa, dando conocer el porque de su desdicha y cual fue la decisión que la marco para siempre.

Hacia el final, después de una gran pelea entre los amantes, todo discurre en tragedia, todo se derrumba, todo pasa a ser una autentica experiencia amorosa, dolorosa e instructiva en la vida del joven y virgen escritor.

El film nos sitúa en los Estados Unidos de la década de los 50 y en los ignominiosos campos de exterminio de la Alemania nazi, la historia nos lleva del presente al pasado cuando el relato lo necesita. Técnicamente transita por los caminos adecuados, destacándose la cinematografía, vivaz y brillante en los momentos alegres, sórdida y lúgubre en los momentos de alto contenido dramático; el guión sorprendentemente atrapante y las actuaciones de sus protagonistas.

El casting realmente se encuentra a la altura de las circunstancias, un joven Peter McNicol, tan novato actor como el novato novelista que interpreta, aprovecha muy bien esta situación para enriquecer a su personaje; Kevin Kline,  manejando la ambivalencia de Nathan como solo él puede hacerlo y Meryl Streep en su personaje consagratorio, construyendo una Sophie inolvidable.


La escena que prepara Alan J. Pakula para presentarnos las circunstancias que llevan a la protagonista a tomar la controversial decisión, alimentado con primeros planos de Meryl Streep mezclados con fundidos y flash backs, no solo es uno de los momentos más crípticos del film sino de la historia del cine. Son escenas que a un cinéfilo lo marcan definitivamente y no puede dejar de recordar.




. Monólogo final de la película: 



Bibliografia:


ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 25)

Webgrafia:





Publicado por en No hay comentarios:
Suscribirse a: Entradas (Atom)