Fes una redacció per exposar-la oralment sobre un d' aquests aforismes: 1.- Tinc un somni, només un somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, somiar amb la igualtat, i, tant de bo, que no tingués necessitat de somiar-les. Martin Luther King 2.- Quan es vol la llibertat es descobreix que ella depèn completament de la llibertat dels altres. Jean-Paul Sartre 3.- La llibertat i la justícia van juntes o no van. Eduardo Galeano 4.- L' arc li xiuxiueja a la fletxa en acomiadar-la: La teva llibertat és la meva. Rabindranath Tagore 5.- El deure és el que esperes dels altres . Albert Camus 6.- El dret i el deure són com les palmeres: no donen fruis si no creixen l' un al costa de l' altre. Félicité Robert de Lamennais. - Recerca de Daniel Castrillo, 4rt C Discurs de Martin Luther King.
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA: Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 61)
La constitució espanyola, a més de ser l' instrument jurídico-polític que configura el conjunt d' institucions superiors de l' Estat, és també la carta de proclamació dels drets fonamentals i llibertats de les persones, i compromet als poders de l' Estat a protegir-les.
Els valors constitucionals i els drets humans
En l' article primer de la Constitució es determinen els valors superior que són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, i en el Titol I es detallen els drets i llibertats.
Artículo 10
La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) és el referent dels drets i llibertats garantits per la Constitució. En l' article 10, la Constitució estableix que la interpretació de drets i llibertats es farà d'acord amb la Declaració Universal o altres acords internacionals. Entre aquests acords, cal tenir present la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, aprovada l' any 2000, que proclama com a valors fonamentals la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat.
Igualtat i no discriminació
El principi d' igualtat de la Constitució garanteix que no poden haver diferències davant la llei, i que ni l' Estat ni les persones poden discriminar a ningú per naixença, raça, sexe, religió o opinió.
No hi ha democràcia sense llibertat
La proclamació de la llibertat ha estat el motor de les societats modernes i la Constitució les determina en:
- Llibertats de la persona a desplaçar-se, a establir la residència, a no ser detingut, a gaudir d' un domicili inviolable.
- Llibertat d' idees i d' opinió, a expresssar-les lliurament en els mitjans de comunicació, o a través de la creació artística o literària. La llibertat de càtedra
- Llibertats col·lectives, de reunir-se, d' associar-se, de defensar idees polítiques i la llibertat de culte.
- Llibertat d' educació. Llibertat d' empresa
Drets de les persones
El dret a la vida, a la integritat i a la seguretat és el fonament de tots els altres drets. També es proclamen drets específics com:
- Drets jurídics: dret a obtenir l' empara dels tribunals i de la defensa davant d' ells
- Drets civils: a contraure matrimoni i a dissoldre'l
- Drets econòmics i sindicals: drets a la propietat privada, a l' habitatge, dret i deure de treballar. Dret a sindicar-se, de vaga i a la negociació col·lectiva. Dret a la seguretat social
- Drets culturals: dret a l' accés a la cultura, a l' educació lliure i gratuïta, a la conservació del patrimoni històric
- Drets a la salut i a disposar d' un medi ambient adequat
- Drets de protecció: als infants, a la gent gran, als discapacitats físics, psíquics i sensorials, a la iniciativa dels joves i als consumidors
Drets i deures
No hi ha llibertat sense respecte, ni drets sense deures. La Constitució en determina alguns, com el deure de sosteniment de les despeses públiques, regulat pel principi d' equitat en la distribució dels recursos públics. Amb tot, cal entendre que tots els drets impliquen que les persones han d' assumir deures i obligacions. Aquesta és també una tasca de les lleis, tot i que, bàsicament, regulin l' activitat cívica i solidària d' unes persones vers les altres.
- Documental de la "Trasició espanyola"
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA: Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 56 i 57)
L' article 16 de la Declaració de Drets de l' Home i del Ciutadà (França 1798) declara que: "Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació de poders determinada, no té Constitució".
Què és una constitució? Per a què serveix?
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.
Constitució Espanyola
A l'estat espanyol l'actual constitució és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'estat. Una de les particularitats que té la Constitució, és la diferència entre llei ordinària i llei orgànica, dotant aquesta última de la capacitat per a regular matèries que no poden ser regulades mitjançant una llei ordinària, establint-se una relació entre ambdues lleis una relació d'índole material, resultant que no poden immiscuir-se l'una en els àmbits d'actuació de l'altra. Aquesta idea serà el punt de partida per a considerar quin tipus de llei haurà de ser la prevalent per a un cas determinat i no una suposada jerarquia entre ambdós tipus de llei. Com ha assenyalat el Tribunal Constitucional de forma reiterada, l'atribució de rang de llei orgànica a determinats preceptes d'una llei no ha de dur-se més enllà dels casos especialment determinats en l'article 81 de la Constitució, perquè, segons reiterada doctrina d'aquest Tribunal, constituïx una excepció al règim general de les majories parlamentàries, base del sistema democràtic, que només pot admetre's en els casos expressament prevists pel citat precepte constitucional. Existeix, també, una diferència entre ambdues en el seu tràmit parlamentari, ja que les lleis orgàniques han de ser aprovades per majoria absoluta del Congrés de diputats, mentre que les ordinàries per majoria simple.[27]
A nivell de Catalunya, País Valencià o les Illes Balears el document jurídic més semblant a una constitució són els seus estatuts d'autonomia. Aquests documents jurídics són norma bàsica d'una comunitat autònomaespanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori. Val a dir, que els estatuts tenen rang de llei orgànica, pel que es troben sotmesos a la Constitució.
Decret-Llei
Un decret-llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978,[1] i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en 3 o 4 mesos pel procediment d'aprovació parlamenari habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat. És un dels pocs casos previstos en la constitució en que el poder executiu (el "govern") pot exercir el poder legislatiu (elaborar lleis), juntament amb la legislació per delegació i l'elaboració de textos refosos; i com a tal és objecte d'un control per part del poder legislatiu per tal de vetllar per l'efectiva separació de poders pròpia d'un estat democràtic. Cal esmentar que aquelles comunitats autònomes que ho haguessin previst en els seus Estatuts d'Autonomia poden disposar de la facultat de dictar decrets lleis que afectin la seva autonomia. Catalunya ho preveu des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i també ho han fet el País Valencià i Andalusia. D'altra banda, els decret lleis es diferencien dels decret llei estatals en què aquests sempre porten adjunt l'adjectiu de Reial. -Podem mirar aquests vídeos: . El jutge Santiago Vidal, lidera l' esborrany d' una constitució per Catalunya.
https://www.youtube.com/watch?v=N-1Qk9n1kKs
. Les catalines, visiten el jutge Vidal a Polònia.
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals. Generalment els referèndums es presenten com una o més preguntes amb dues respostes (si o no) sobre el tema. L'exercici del poder legislatiu, en les democràcies parlamentàries, usualment és delegat en les cambres parlamentàries per una qüestió pràctica. Tanmateix l'aplicació de referèndums representa, en certa mesura, l'exercici directe de la sobirania popular davant d'una qüestió especialment rellevant. Així mateix pot representar la plasmació directa de l'opinió pública per a que les cambres legislatives prenguin una decisió.
Les eleccions
Una elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern. Aquest és el mecanisme comú utilitzat en la democràcia moderna per escollir els representants i diputats d'un cos legislatiu, el cap de l'executiu així com els governants locals i regionals. Aquest procés, però, també s'utilitza en la selecció de diversos càrrecs de les organitzacions privades i públiques, clubs, associacions voluntàries i altres corporacions.
LA DECLARACIÓN UNIVERSAL DE DERECHOS HUMANOS Documento Oficial
Artículo 21.
Toda persona tiene derecho a participar en el gobierno de su país, directamente o por medio de representantes libremente escogidos.
Toda persona tiene el derecho de acceso, en condiciones de igualdad, a las funciones públicas de su país.
La voluntad del pueblo es la base de la autoridad del poder público; esta voluntad se expresará mediante elecciones auténticas que habrán de celebrarse periódicamente, por sufragio universal e igual y por voto secreto u otro procedimiento equivalente que garantice la libertad del voto.
Principi de subsidiarietat
Seguint el principi de subsidiarietat que es fonamenta en l' apropament de les decisions polítiques a la ciutadania, es poden distingir quatre nivells de participació política a l' Estat espanyol: local, autonòmic, estatal i europeu.
Nivell: Local Institució: Ple de l' ajuntament Representants (escons): Regidors/es elegeixen l' alcalde/essa Periodicitat: Cada 4 anys
Nivell: Autonòmic Institució: Parlament de la comunitat autònoma Representants(escons): Diputats i diputades, elegeixen el president/ta de la comunitat autònoma Periodicitat: Cada 4 anys o eleccions anticipades Nivell: Estatal Institució: a) Congrés dels diputats que proposen el president o presidenta del govern de l' Estat; b) Senat on són els Senadors Representants (escons): Diputats i Senadors Periodicitat:Cada 4 anys si no hi ha eleccions anticipades Nivell: Europeu Institució: Parlament europeu Representants (escons): Eurodiputats i eurodiputades que ratifiquen el president o presidenta de la Comissió europea Periodicitat: Cada 5 anys
Districtes electorals
Un districte o circumscripció electoral és un territori en el qual l' electoral tria un determinant nombre de candidats. Pot haver circumscripcions uninominals, on es tria un sol diputat, o plurinominals.
Formes d' escrutini
La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament. Aquest sistema de representació es distingeix del sistema de representació directa atès que gairebé tots els partits polítics són representats al cos legislatiu, sense importar que no obtinguin majoria relativa a cap districte electoral. Per tant, també s'anomena sistema de representació plena.
Existeixen diverses formes de representació proporcional com ara la representació proporcional amb llistes de candidats en què els votants voten per partits polítics; els partits presenten una llista de candidats els quals són assignats seients d'acord al percentatge de vots que obtinguin. Un altre sistema és el sistema d'Hare o vot únic transferible, el qual no depèn de l'existència dels partits polítics. Alguns estats, com els Països Baixos, combinen tots dos aspectes.
El sistema electoral de sufragi directe o escrutini uninominal majoritari (també conegut pel seu nom anglès, first-past-the-post) és un sistema de votacions en què el votant només pot votar per un sol candidat, i el guanyador de l'elecció és el candidat que representa la pluralitat dels votants, és a dir, el candidat que hagi rebut el nombre més gran de vots. Aquest concepte també es coneix com a concepte de majoria relativa o de pluralitat. En les eleccions parlamentàries o legislatives, la nació es divideix en districtes electorals geogràficament definits dins els quals es presenten diversos candidats i el votant elegeix el candidat per representar aquest districte. El candidat que rebi el major nombre de vots, és designat el representant (o diputat) del districte electoral, i el parlament és conformat per l'assemblea de tots els candidats guanyadors per sufragi directe.
El sistema uninominal majoritari és utilitzat a la majoria dels sistemes presidencialistes, així com la majoria dels estats angloparlants amb sistemes parlamentaris, com ara el Regne Unit i el Canadà.
El sistema espanyol es regeix per una fòrmula proporcional anomenada Llei d' Hondt.
- Aquí tenim un vídeo explicatiu:
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA: Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 48 i 49)
