SESSIÓ 15: PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 15

PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS 

DIMENSIÓ PERSONAL
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

Data prevista
4rtA i 4rtB/ 21 Febrer 2018
4rtC/ 19 Febrer 2018

LA CONVIVÈNCIA en societats multiculturals afavoreix l' enriquiment de les persones i dels col·lectius. També exigeix desenvolupar habilitats i actituds per a garantir els mateixos drets per a tothom. 

Del deure de ser just al dret de ser feliç

La naturalesa oberta dels éssers humans fa possible projectes de vida bien diferents. Tots els homes i les dones tenim dret a:

. Ser feliços. Cadascun de nosaltres tenim expectatives que ens agradaria aconseguir i que ens apropen a la felicitat. Malgrat que es tracta d' aspiracions legítimes, no han de ser obligatòriament compartides per tothom. 

. Tenir una vida digna. Totes les persones , independentment de quin sigui el nostre projecte vital, tenim dret a una vida digna. El reconeixement de cada persona com un fi en si mateixa obliga els estats a protegir els seus drets i exigeix respecte  per part dels altres. 

Llegeix l’ article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Què significa la paraula fraternitat? -          Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment?

Reptes de les societats multiculturals

Si bé els drets individuals són universals i, per tant, exigibles a qualsevol comunitat, les maneres de viure sovint es vinculen a tradicions culturals concretes. Això fa que en societats multiculturals es multipliquin estils de vida, que habitualment tendeixen a barrejar-se. 

Reptes de les societats multiculturals -          Aconseguir nivells de tolerància més alts entre tradicions culturals. -          Facilitar espais i pràctiques atentes als diferents ideals de felicitat. -          Establir marcs legals que garanteixin la igualtat de drets i respectin la diversitat d’ opcions -          Fonamentar la convivència en valors compartits.

Llegeix l’ article 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Com afecta, la seva aplicació, la convivència d’una societat multicultural? Penseu exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situacions en què s’ han vulnerat.

Garantir la igualtat i respectar la diversitat

Respectar diferents maneres de viure no suposa acceptar qualsevol pràctica pel simple fet de formar part d' una tradició. Més aviat ens obliga a buscar l' equilibri entre dos valors:

Igualtat + reconeixement de la diferència 

En situacions de controvèrsia per motius culturals cal...

1.       ESFORÇAR-SE  per a entendre totes les parts. Cal ser empàtics amb les altres posicions i intentar percebre la realitat des del punt de vista de la resta d’ implicats.
2.       RELATIVITZAR la pròpia forma de vida. No s’ ha d’ excloure ni condemnar un fet o opinió només perquè no coincideixi amb els propis criteris de valor.
3.       RECONÈIXER la igualtat de drets per a tothom. Cal defensar i respectar els mateixos drets per a totes les persones. Cal buscar condicions que afavoreixin la igualtat de condicions.
4.       COMPROMETRE’S en la cerca compartida de solucions. Cal aportar idees i estar disposat a aprendre dels altres, amb l’ objectiu de trobar respostes comunes als reptes que es plantegen.

-          Per a entrenar-se... 1.       Amplieu aquesta llista de fets socials que, a vegades, han generat conflictes en la convivència entre diferents cultures: El dret a portar signes religiosos visibles en escoles. L’ obertura de llocs de culte. La no-autorització, per raons religioses, a fer una transfusió de sang a un menor d’ edat. La incorporació de menús diversos en centres escolars. 2.       Per grups, trieu un tema i redacteu breument un cas que plantegi algun problema. Analitzeu-lo a partir de les quatre pautes anteriors. Quina creieu que és més difícil d’ aplicar? Per què? 3.       Comenteu entre tots el treball fet en grups.

- Podem visionar a classe:

Cuando llevar el velo islámico te deja sin trabajo | España

¿Por Qué No aceptan Transfusiones De Sangre Los Testigos De Jehová?

¡Marchando un menú para celiacos!

ACTIVITATS:

1.-Llegeix l' article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt): (5 punts)
1.1.- Què significa la paraula fraternitat?
1.2.- Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment? 

2. Llegeix els articles els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt):
(5 punts) 
2.1.- Com afecta, la seva aplicació, la convivència d' una societat multicultural? 

Pensa en exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situaciions en què s' han vulnerat. 
Mira els vídeos que et mostro. 

DATA D' ENTREGA

Sessió 14

4rA

Dimecres  28 Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 7 Març 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 14 Març2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres 21 Març 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 14

4rB

Dimecres  28 Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 7 Març 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 14 Març2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

Dimecres 21 Març 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 14

4rC 

Dilluns 26 Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns  5 Març 2018  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns  12 Març 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

Dilluns 19 Març 2018  -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/declaraci-universal-dels-drets-humans-1226052253266070-9/95/declaraci-universal-dels-drets-humans-3-728.jpg?cb=1226023382

http://xarxanet.org/sites/default/files/declaracio.png

https://image.slidesharecdn.com/dretshumans-100406172445-phpapp02/95/drets-humans-20-728.jpg?cb=1270574714

https://gesvin.files.wordpress.com/2015/02/empatc3adaseensec3b1aaprende-presentacic3b3n-bloggesvin.png

https://magdaperal.files.wordpress.com/2015/10/vivir-con-humor.jpg

http://slideplayer.es/slide/8523639/25/images/2/El+principio+de+la+igualdad.jpg

https://proyectopolya.files.wordpress.com/2011/11/diapositiva4.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=b_pBzC1We0g

https://www.youtube.com/watch?v=6AwegdM3nzk

https://www.youtube.com/watch?v=hUMlaFNpznI

SESSIÓ 14: L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Data prevista:4rt C/ 5 Febrer 2018 

SOTMETRE QUALSEVOL concepte a l' examen de la raó va ser l' actitud comuna dels principals corrents filosòfics i culturals de l' edat moderna. 

També es van revisar els principis del comportament moral, com ho demostren els textos d' alguns dels pensadors de  l' època moderna. 

Ètica i acció

Pensadors com Maquiavel o Descartes ofereixen en les seves obres la seva visió sobre el comportament moral:

"Moltes persones han imaginat repúbliques i principats  que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat."

MAQUIAVEL, El Príncep (adaptació) 

"(...) Així com no n'hi ha prou, abans de començar a reconstruir la casa en què es viu, d' enderrocar-la i de fer provisió de material d' arquitectes -o d' exercitar-se un mateix en l ' arquitectura- i de dissenyar, a més, acuradament el projecte, sinó que cal també proveir-se d' una altra casa on viure mentre durin les obres..., amb l' objectiu de no estar indecís en les meves accions mentre la raó m' obligués a estar indecís en els meus judicis, em vaig elaborar una moral provisional, que consistia en no més de tres o quatre màximes, que us voldria comunicar"

DESCARTES, Discurs del mètode (adaptació) 

1. ANALITZA les opcions ètiques que defensen:

    1. Què és prioritari per a Maquiavel, mantenir un comportament èticament bo o acaonseguir resultats pràctics en l' acció?

      2. Segons Descartes, podem deixar de considerar el valor ètic de les nostres accions? Si no tenim una moral definitiva, què hem de fer? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:

      1. Quan consideres bona una cosa, qualsevol camí per a aconseguir-la és vàlid?

    2. Creus que és possible viure sense trobar situacions que plantegin problemes ètics o que es pot evitar de prendre decisions morals? 

Ètica i raó

A partir de la Il·lustració, filòsofs com Voltaire i Kant van reflexionar sobre el fonament dels judicis ètics:

"Tots tenim dos sentiments que són el fonament de la societat: la pietat i la justícia. Si un nen veu destrossar el seu semblant, aviat patirà angoixes i les demostrarà amb els seus crits i llàgrimes, i socorrerà, si pot, qui pateix (...) Déu ens ha donat un principi de raó universal -com ha donat plomes als ocells i pells als óssos-, i aquest principi és tan constant, que es manté passi el que passi (...) I és per això que fins i tot el poble més groller sap jutjar molt bé, a la llarga, les lleis que el governen, perquè sent que aquestes lleis són conformes o són oposades al principis de pietat i justícia que hi ha en el seu cor."

VOLTAIRE, Assaig sobre els costums i l' esperit de les nacions (adaptació) 

"Si una acció és bona com a mitjà per a obtenir una altra cosa, aleshores l' imperatiu és hipotètic; i si una acció és bona en si i la raó ens diu que és necessària, llavors aquest imperatiu és categòric, que és el tipus d' imperatiu que regeix la moralitat. L' imperatiu categòric es pot formular així: actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui llei universal". 

KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums (adaptació) 

Què és un imperatiu moral? Un imperatiu és, en filosofia, una regla o principi que regula el comportament moral humà com, per exemple, no dir mentides. Per a Kant, no tots els imperatius tenen el mateix fonament ni, per tant, el mateix valor.

1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:

    1. Segons Voltaire, quina facultat permet distingir si un acte és bo o dolent? Depèn de la societat on viu una persona? 

    2. Per a Kant, com reconeixem si alguna acció és bona o dolenta? Es tracta d' un principi personal o general? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:

     1. Creus que els sentiments tenen algun paper en les nostres opcions morals? Posa algun exemple que argumenti la teva resposta. 

- Podem veure el capítol de la sèrie de Tv3 "Merlí". Capítol: Kant

Dues maneres de decidir com cal actuar: 

En Nico i la Camila s’ han fet membres de l’ associació de veïns del seu barri el mateix dia. En Nico ho ha fet perquè al seu carrer estan fent obres i vol comptar amb el suport de l’ associació per a queixar-se a l’ Ajuntament sobre com s’ estan duent a terme. La Camila fa temps que creu que tothom hauria de participar, d’ una manera o altra, en les qüestions públiques: ja que ens afecten a tots, tots hauríem de posar-hi  interès.

ACTIVITATS PER FER A CASA: 

1. Creus que la decisió d' en Nico i la de la Camila són igualment bones o dolentes? (2 punts)

2. Quin fonament té l' opció d' en Nico? I la de la Camila? Són totes dues decisions racionals? (2 punts)

3. Quin dels dos actua segons un imperatiu categòric? Argumenta en 20 línies la teva resposta tenint en compte el que diu Kant. (6 punts) 

DATA D' ENTREGA

Sessió 14

4rA

Dimecres  14Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 21 Febrer 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 28 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres  7 Març 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 14

4rA

Dimecres  14Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 21 Febrer 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 28 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres  7 Març 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 14

4rC 

Dilluns 12 Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 19 Febrer 2018  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 26 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

Dilluns 5 Març 2018  -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia: 

http://images.slideplayer.es/7/1736035/slides/slide_22.jpg
http://www.ofrases.com/frases-imagenes/11202-frase-un-principe-jamas-predica-otra-cosa-que-concordia-y-buena-fe-y-es-enemigonicolas-maquiavelo.jpg
https://statics.memondo.com/p/s2/crs/2013/09/CR_855667_bd0319c8ae5b4fb887636e1e289ad120_voltaire.jpg?cb=4526431
https://image.slidesharecdn.com/la-regla-d-r-i-el-respecte1143-121125161250-phpapp01/95/la-regla-d-r-i-el-respecte-25-638.jpg?cb=1353860590
https://www.youtube.com/watch?v=naLmHuDu-og

SESSIÓ 13: LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 13 

LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES

DIMENSIÓ INTERPERSONAL
COMPETÈNCIES 5 i 6

4rC= Data prevista Dilluns 29 gener 2018
El coratge de la Malala

Malala Yousafzai (en paixtu ملاله یوسفزۍ, nascuda el 12 de juliol de 1997 a Pakistan) és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Va rebre el Premi Nobel de la Pau de 2014.és coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l'ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009.

- La historia de Malala Yousafzai en cómic

- Entrevista completa a Malala con subtítulos y  sin doblar

- Discurso de Malala Yousafzai en la ONU

La cultura de la pau

Cal que entenguem la pau com un procés dinàmic que ens porta a afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta. La seva finalitat és aconseguir l' harmonia de la persona amb ella mateixa, amb els altres i amb l' entorn. Però quan parlem de pau, no solament ens referim al fet d' evitar guerres, fam i marginació. Vetllar per una cultura de la pau és també garantir la presència de condicions favorables per a la vida de les persones, defensant i promovent els seus drets. És per això que la pau és una matèria fràgil, trencadissa i controvertida. Quantes accions es fan en nm de la pau, encara que de vegades s' acabi recorrent a la violència? Fins i tot la pau proactiva, com la de la Malala, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d' acord. 

Què aporta l' educació a la cultura de la pau? 

L' educació entesa com l' adquisició de coneixements, l' intercanvi amb altres persones i la contribució amb l' entorn és una eina fonamental en el procés de construcció de la pau. L' analfabetisme, el poc coneixement sobre altres maneres de pensar i la baixa estimulació de les nostres capacitats ens fa vulnerables i, per tant, és més senzill que ens enganyin. No tots els infants tenen garantit el dret d' anar a l' escola. És important que siguem conscients de la importància d' aquest dret i que pugem reinvindicar-lo per a tothom. 

- Per saber més:

- El camino a la escuela 

ACTIVITATS:

1.- Què és el que més t' ha cridat l'atenció del testimoni de la Malala? (2 punts)

2.- Et sorprèn el valor que la Malala dóna a l' educació? Comparteixes la seva opinió? (2 punts)
3.- Pensa en un llibre, cançó, pel·lícula, reportatge, professor, assignatura, etcètera que t' ajudat a ampliar la teva mirada sobre un tema. (2 punts)

4.- Quins gestos podrien millorar la convivència a l' aula? (2 punts)

5.- Què t' ha semblat el trajecte dels nens del vídeo per arribar a l'escola? (2 punts) 

DATA D' ENTREGA

Sessió 13

4rA

Dimecres  14 Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 21 Febrer 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres  28 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres  7 Març 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 13
4rB

Dimecres  14 Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 21 Febrer 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres  28 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres  7 Març 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 13

4rC 

Dilluns 5 Febrer 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 12 Febrer 2018  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 19 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

Dilluns 26 Febrer 2018  -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

*Les dates  han patit modificació pel grup de 4rtA i de 4rtB, a causa de les proves externes.  
Per aquest motiu, la Sessió 13 serà avaluada per a tots els grups, al 3r Trimestre donat que el 14 de Març s' acaba el Segon Trimestre i es donen les notes trimestrals el 21 Març. El 7 de Març recolliré deures i donaré les notes del 2n Trimestre, als grups 4rt A i 4rt B. El dia 5 Març per al grup 4r C. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)

Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai#/media/File:Malala_Yousafzai_2015.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai https://www.youtube.com/watch?v=n7pL2A5HFm4

https://www.youtube.com/watch?v=H9Hme_Hh1Vo
https://www.youtube.com/watch?v=_0FBEPOt8V8
https://www.youtube.com/watch?v=4xBlYPh64aM

SESSIÓ 12: LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 12

LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
Data prevista: 22 i 24  Gener 2018 

DURANT  L' EDAT MODERNA, la narració del passat pren una nova embranzida: es deslliura de la visió medieval que la lligava a la història sagrada i a les cròniques dels reis i dirigeix la seva investigació a nous àmbits. 

La represa de la història. 

Al Renaixement va tenir lloc la redescoberta dels textos històrics dels autors antics grecs i llatins. Aquest fet va despertar un nou interès per una història que ja no es limitava a recollir les gestes dels reis i herois, com en les cròniques medievals.

Amb aquest nou enfocament, van prendre més relleu el que avui anomenem ciències auxiliars, entenses com aquelles que ens permeten estudiar escrits antics, monedes, inscripcions en restes arqueològiques, etc. En definitiva, aquelles ciències que permetien documentar de forma objectiva els fets del passat. 

La formació dels nous estats va buscar fonaments en una història de vegades una mica falsejada per a legitimar els nous països, que afirmaven ser hereus de realitats anteriors. El regne d' Espanya, per exemple, trobava el seu fonament en l' antic regne visigot, i el de França, en el territori dels gals. 

Cap a una ciència històrica

El racionalisme crític de la il·lustració (segle XVIII) va sotmetre a examen la major part dels relats històrics anteriors. L' interès per l' antiguitat va créixer amb les descobertes derivades de les expedicions arqueològiques, com les d' Egipte o les excavacions de Pompeia el 1748.Tot plegat va fomentar una actitud investigadora que ja no es conformava amb els relats anteriors. 

Al segle XIX la història ja és considerada una disciplina que no es limita a ser un gènere literari més, i es critca la visió idealitzada de la història pròpia del Romanticisme. A França, el Regne Unit i Alemanya apareixen les primeres institucions dedicades a l' ensenyament i la preservació de la història de cada nació. 

Durant aquest segle conviuen dues actituds quant a la manera de fer estudis històrics:
. La dels partidaris de fer una història amb pretensió d' objectivitat, que reculli els testimonis del passat. 
. La dels defensors d' una historiografia més analítica, que vol trobar les explicacions dels fets històrics i no solament enregistrar els fets pretèrits.

Es pot ser objectiu en història? 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.

El cas del partit d' hoquei 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.

El cas del partit d’ hoquei Aquesta setmana a l’ Institut es respira un cert aire d’ indignació: l’ equip d’  hoquei va perdre contra el seu rival de sempre, l’ equip del centre cívic. Però no va ser de qualsevol manera: els àrbitres van xiular unes faltes més que dubtoses i, finalment, van sancionar amb l’ expulsió un parell dels jugadors de l’ Institut. El disgust ha augmentat quan han llegit la crònica del partit en el butlletí del centre cívic: segons l’ escrit, l’ equip de l’ Institut va fer servir joc brut, que va ser tallat per les justes decisions arbitrals, i encara van fer curt!

Agafant elements de la filosofia de la història de Hegel (1770-1831), Marx (1818-1883) considerava que la història no es pot separar ni de l' economia, ni de la sociologia ni de la política, perquè la història de la humanitat és la història de la lluita de classes (materialisme històric), que ha d' establir una societat justa. 

La història en l' actualitat


Al segle XX van aparèixer múltiples escoles d' historiadors:
. Una de les més influents va ser la de l' anomenada escola dels Annals, sorgida a França poc abans de la Segona Guerra Mundial, al voltant de la revista "Annals d' història econòmica" , fundada pels historiadors Lucien Febvre i Marc Bloch. Aquesta escola proposa un examen global dels fets històrics i posa l' accent en els moviments i les transformacions de gran abast i durada, que s' han d' estudiar amb l' aportació d' altres ciències humanes, com l' economia i la sociologia. 

. En oposició amb aquest corrent, altres autors van defensar la necessitat d' una mirada més propera a la vida quotidiana de les persones dels diferents períodes històrics. D' aquesta tendència van sorgir nombrosos estudis sobre la història de la vida diària, dels costums, de la sexualitat, etc., de manera que es va introduir la dimensió històrica en termes tradicionalment tractats per la filosofia, la psicologia i altres ciències humanes. 

L' extensió de la història 

L’ extensió de la història es veu també en l’ aplicació de les seves investigacions a altres ciències: la història de les matemàtiques, de la  biologia, de la física, etcètera, prenen cos quan el món intel·lectual accepta que la dimensió històrica d’ aquests sabers no és solament l’ escenari de fons del seu progrés, sinó una part moltes vegades imprescindible per a la seva comprensió correcta.

Veurem aquests vídeos: 

- El misterio de Pompeya (Canal Historia)

-Mentiras de la historia de Catalunya. (Parte II)

- La Historia del Conflicto Catalán y la Independencia de Cataluña en 8 minutos

ACTIVITATS
. Quines són les ciències auxiliars de la història? 
Busca informació sobre aquestes disciplines i els seus objectius i fes-ne un resum. 
Després esbrina quina informació es pot obtenir de les monedes i aplica el que aprenguis a les monedes que fem servir cada dia. Si a casa tens pessetes o monedes d' altres països, les pots incloure en l' estudi. 
(10 punts) 

DATA D' ENTREGA

Sessió 12

4rA

Dimecres  31 gener 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres  7 Febrer 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres  14 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres  21 Febrer 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 12

4rB

Dimecres  31 gener 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres  7 Febrer 2018 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres  14 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres  21 Febrer 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 12

4rC 

Dilluns 29 gener 2018 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 5 Febrer 2018  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 12 Febrer 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

Dilluns 19 Febrer 2018  -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia: 
http://ampalesvessanes.com/wp-content/uploads/2017/11/0067d1a67c80f3e818f87a1c9cc9b55c-la-web-website.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uB-MRZLXUjc
https://www.youtube.com/watch?v=bysQLsLNmgs