SESSIÓ 13 LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 13 

LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES

DIMENSIÓ INTERPERSONAL
COMPETÈNCIES 5 i 6

Competències clau:

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

El coratge de la Malala

Malala Yousafzai (en paixtu ملاله یوسفزۍ, nascuda el 12 de juliol de 1997 a Pakistan) és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Va rebre el Premi Nobel de la Pau de 2014.és coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l'ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009.

- La historia de Malala Yousafzai en cómic

- Entrevista completa a Malala con subtítulos y  sin doblar

- Discurso de Malala Yousafzai en la ONU

La cultura de la pau

Cal que entenguem la pau com un procés dinàmic que ens porta a afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta. La seva finalitat és aconseguir l' harmonia de la persona amb ella mateixa, amb els altres i amb l' entorn. Però quan parlem de pau, no solament ens referim al fet d' evitar guerres, fam i marginació. Vetllar per una cultura de la pau és també garantir la presència de condicions favorables per a la vida de les persones, defensant i promovent els seus drets. És per això que la pau és una matèria fràgil, trencadissa i controvertida. Quantes accions es fan en nm de la pau, encara que de vegades s' acabi recorrent a la violència? Fins i tot la pau proactiva, com la de la Malala, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d' acord. 

Què aporta l' educació a la cultura de la pau? 

L' educació entesa com l' adquisició de coneixements, l' intercanvi amb altres persones i la contribució amb l' entorn és una eina fonamental en el procés de construcció de la pau. L' analfabetisme, el poc coneixement sobre altres maneres de pensar i la baixa estimulació de les nostres capacitats ens fa vulnerables i, per tant, és més senzill que ens enganyin. No tots els infants tenen garantit el dret d' anar a l' escola. És important que siguem conscients de la importància d' aquest dret i que pugem reinvindicar-lo per a tothom. 

- Per saber més:

- El camino a la escuela 

ACTIVITATS:

1.- Què és el que més t' ha cridat l'atenció del testimoni de la Malala? (2 punts)

2.- Et sorprèn el valor que la Malala dóna a l' educació? Comparteixes la seva opinió? (2 punts)
3.- Pensa en un llibre, cançó, pel·lícula, reportatge, professor, assignatura, etcètera que t' ajudat a ampliar la teva mirada sobre un tema. (2 punts)

4.- Quins gestos podrien millorar la convivència a l' aula? (2 punts)

5.- Què t' ha semblat el trajecte dels nens del vídeo per arribar a l'escola? (2 punts) 

DATA D' ENTREGA

Sessió 13

4rA

 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

+0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 13
4rB

 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

+0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 13

4rC 

 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

  -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)

Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai#/media/File:Malala_Yousafzai_2015.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai https://www.youtube.com/watch?v=n7pL2A5HFm4

https://www.youtube.com/watch?v=H9Hme_Hh1Vo
https://www.youtube.com/watch?v=_0FBEPOt8V8
https://www.youtube.com/watch?v=4xBlYPh64aM

SESSIÓ 12 LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 12

LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

DURANT  L' EDAT MODERNA, la narració del passat pren una nova embranzida: es deslliura de la visió medieval que la lligava a la història sagrada i a les cròniques dels reis i dirigeix la seva investigació a nous àmbits. 

La represa de la història. 

Al Renaixement va tenir lloc la redescoberta dels textos històrics dels autors antics grecs i llatins. Aquest fet va despertar un nou interès per una història que ja no es limitava a recollir les gestes dels reis i herois, com en les cròniques medievals.

Amb aquest nou enfocament, van prendre més relleu el que avui anomenem ciències auxiliars, entenses com aquelles que ens permeten estudiar escrits antics, monedes, inscripcions en restes arqueològiques, etc. En definitiva, aquelles ciències que permetien documentar de forma objectiva els fets del passat. 

La formació dels nous estats va buscar fonaments en una història de vegades una mica falsejada per a legitimar els nous països, que afirmaven ser hereus de realitats anteriors. El regne d' Espanya, per exemple, trobava el seu fonament en l' antic regne visigot, i el de França, en el territori dels gals. 

Cap a una ciència històrica

El racionalisme crític de la il·lustració (segle XVIII) va sotmetre a examen la major part dels relats històrics anteriors. L' interès per l' antiguitat va créixer amb les descobertes derivades de les expedicions arqueològiques, com les d' Egipte o les excavacions de Pompeia el 1748.Tot plegat va fomentar una actitud investigadora que ja no es conformava amb els relats anteriors. 

Al segle XIX la història ja és considerada una disciplina que no es limita a ser un gènere literari més, i es critca la visió idealitzada de la història pròpia del Romanticisme. A França, el Regne Unit i Alemanya apareixen les primeres institucions dedicades a l' ensenyament i la preservació de la història de cada nació. 

Durant aquest segle conviuen dues actituds quant a la manera de fer estudis històrics:
. La dels partidaris de fer una història amb pretensió d' objectivitat, que reculli els testimonis del passat. 
. La dels defensors d' una historiografia més analítica, que vol trobar les explicacions dels fets històrics i no solament enregistrar els fets pretèrits.

Es pot ser objectiu en història? 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.

El cas del partit d' hoquei 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.

El cas del partit d’ hoquei Aquesta setmana a l’ Institut es respira un cert aire d’ indignació: l’ equip d’  hoquei va perdre contra el seu rival de sempre, l’ equip del centre cívic. Però no va ser de qualsevol manera: els àrbitres van xiular unes faltes més que dubtoses i, finalment, van sancionar amb l’ expulsió un parell dels jugadors de l’ Institut. El disgust ha augmentat quan han llegit la crònica del partit en el butlletí del centre cívic: segons l’ escrit, l’ equip de l’ Institut va fer servir joc brut, que va ser tallat per les justes decisions arbitrals, i encara van fer curt!

Agafant elements de la filosofia de la història de Hegel (1770-1831), Marx (1818-1883) considerava que la història no es pot separar ni de l' economia, ni de la sociologia ni de la política, perquè la història de la humanitat és la història de la lluita de classes (materialisme històric), que ha d' establir una societat justa. 

La història en l' actualitat

Al segle XX van aparèixer múltiples escoles d' historiadors:
. Una de les més influents va ser la de l' anomenada escola dels Annals, sorgida a França poc abans de la Segona Guerra Mundial, al voltant de la revista "Annals d' història econòmica" , fundada pels historiadors Lucien Febvre i Marc Bloch. Aquesta escola proposa un examen global dels fets històrics i posa l' accent en els moviments i les transformacions de gran abast i durada, que s' han d' estudiar amb l' aportació d' altres ciències humanes, com l' economia i la sociologia. 

. En oposició amb aquest corrent, altres autors van defensar la necessitat d' una mirada més propera a la vida quotidiana de les persones dels diferents períodes històrics. D' aquesta tendència van sorgir nombrosos estudis sobre la història de la vida diària, dels costums, de la sexualitat, etc., de manera que es va introduir la dimensió històrica en termes tradicionalment tractats per la filosofia, la psicologia i altres ciències humanes. 

L' extensió de la història 

L’ extensió de la història es veu també en l’ aplicació de les seves investigacions a altres ciències: la història de les matemàtiques, de la  biologia, de la física, etcètera, prenen cos quan el món intel·lectual accepta que la dimensió històrica d’ aquests sabers no és solament l’ escenari de fons del seu progrés, sinó una part moltes vegades imprescindible per a la seva comprensió correcta.

Veurem aquests vídeos: 

- El misterio de Pompeya (Canal Historia)

-Mentiras de la historia de Catalunya. (Parte II)

- La Historia del Conflicto Catalán y la Independencia de Cataluña en 8 minutos

ACTIVITATS
. Quines són les ciències auxiliars de la història? 
Busca informació sobre aquestes disciplines i els seus objectius i fes-ne un resum. 
Després esbrina quina informació es pot obtenir de les monedes i aplica el que aprenguis a les monedes que fem servir cada dia. Si a casa tens pessetes o monedes d' altres països, les pots incloure en l' estudi. 
(10 punts) 

DATA D' ENTREGA

Sessió 12

4rA

Sessió 12

4rB

Sessió 12

4rC 

Dilluns 

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia: 
http://ampalesvessanes.com/wp-content/uploads/2017/11/0067d1a67c80f3e818f87a1c9cc9b55c-la-web-website.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uB-MRZLXUjc
https://www.youtube.com/watch?v=bysQLsLNmgs