SESSIÓ 12 LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 12

LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

DURANT  L' EDAT MODERNA, la narració del passat pren una nova embranzida: es deslliura de la visió medieval que la lligava a la història sagrada i a les cròniques dels reis i dirigeix la seva investigació a nous àmbits. 

La represa de la història. 

Al Renaixement va tenir lloc la redescoberta dels textos històrics dels autors antics grecs i llatins. Aquest fet va despertar un nou interès per una història que ja no es limitava a recollir les gestes dels reis i herois, com en les cròniques medievals.

Amb aquest nou enfocament, van prendre més relleu el que avui anomenem ciències auxiliars, entenses com aquelles que ens permeten estudiar escrits antics, monedes, inscripcions en restes arqueològiques, etc. En definitiva, aquelles ciències que permetien documentar de forma objectiva els fets del passat. 

La formació dels nous estats va buscar fonaments en una història de vegades una mica falsejada per a legitimar els nous països, que afirmaven ser hereus de realitats anteriors. El regne d' Espanya, per exemple, trobava el seu fonament en l' antic regne visigot, i el de França, en el territori dels gals. 

Cap a una ciència històrica

El racionalisme crític de la il·lustració (segle XVIII) va sotmetre a examen la major part dels relats històrics anteriors. L' interès per l' antiguitat va créixer amb les descobertes derivades de les expedicions arqueològiques, com les d' Egipte o les excavacions de Pompeia el 1748.Tot plegat va fomentar una actitud investigadora que ja no es conformava amb els relats anteriors. 

Al segle XIX la història ja és considerada una disciplina que no es limita a ser un gènere literari més, i es critca la visió idealitzada de la història pròpia del Romanticisme. A França, el Regne Unit i Alemanya apareixen les primeres institucions dedicades a l' ensenyament i la preservació de la història de cada nació. 

Durant aquest segle conviuen dues actituds quant a la manera de fer estudis històrics:
. La dels partidaris de fer una història amb pretensió d' objectivitat, que reculli els testimonis del passat. 
. La dels defensors d' una historiografia més analítica, que vol trobar les explicacions dels fets històrics i no solament enregistrar els fets pretèrits.

Es pot ser objectiu en història? 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.

El cas del partit d' hoquei 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.

El cas del partit d’ hoquei Aquesta setmana a l’ Institut es respira un cert aire d’ indignació: l’ equip d’  hoquei va perdre contra el seu rival de sempre, l’ equip del centre cívic. Però no va ser de qualsevol manera: els àrbitres van xiular unes faltes més que dubtoses i, finalment, van sancionar amb l’ expulsió un parell dels jugadors de l’ Institut. El disgust ha augmentat quan han llegit la crònica del partit en el butlletí del centre cívic: segons l’ escrit, l’ equip de l’ Institut va fer servir joc brut, que va ser tallat per les justes decisions arbitrals, i encara van fer curt!

Agafant elements de la filosofia de la història de Hegel (1770-1831), Marx (1818-1883) considerava que la història no es pot separar ni de l' economia, ni de la sociologia ni de la política, perquè la història de la humanitat és la història de la lluita de classes (materialisme històric), que ha d' establir una societat justa. 

La història en l' actualitat

Al segle XX van aparèixer múltiples escoles d' historiadors:
. Una de les més influents va ser la de l' anomenada escola dels Annals, sorgida a França poc abans de la Segona Guerra Mundial, al voltant de la revista "Annals d' història econòmica" , fundada pels historiadors Lucien Febvre i Marc Bloch. Aquesta escola proposa un examen global dels fets històrics i posa l' accent en els moviments i les transformacions de gran abast i durada, que s' han d' estudiar amb l' aportació d' altres ciències humanes, com l' economia i la sociologia. 

. En oposició amb aquest corrent, altres autors van defensar la necessitat d' una mirada més propera a la vida quotidiana de les persones dels diferents períodes històrics. D' aquesta tendència van sorgir nombrosos estudis sobre la història de la vida diària, dels costums, de la sexualitat, etc., de manera que es va introduir la dimensió històrica en termes tradicionalment tractats per la filosofia, la psicologia i altres ciències humanes. 

L' extensió de la història 

L’ extensió de la història es veu també en l’ aplicació de les seves investigacions a altres ciències: la història de les matemàtiques, de la  biologia, de la física, etcètera, prenen cos quan el món intel·lectual accepta que la dimensió històrica d’ aquests sabers no és solament l’ escenari de fons del seu progrés, sinó una part moltes vegades imprescindible per a la seva comprensió correcta.

Veurem aquests vídeos: 

- El misterio de Pompeya (Canal Historia)

-Mentiras de la historia de Catalunya. (Parte II)

- La Historia del Conflicto Catalán y la Independencia de Cataluña en 8 minutos

ACTIVITATS
. Quines són les ciències auxiliars de la història? 
Busca informació sobre aquestes disciplines i els seus objectius i fes-ne un resum. 
Després esbrina quina informació es pot obtenir de les monedes i aplica el que aprenguis a les monedes que fem servir cada dia. Si a casa tens pessetes o monedes d' altres països, les pots incloure en l' estudi. 
(10 punts) 

DATA D' ENTREGA

Mireu les dates al ClassRoom 

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia: 
http://ampalesvessanes.com/wp-content/uploads/2017/11/0067d1a67c80f3e818f87a1c9cc9b55c-la-web-website.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uB-MRZLXUjc
https://www.youtube.com/watch?v=bysQLsLNmgs

SESSIÓ 11 FER UN DEBAT A CLASSE (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 11

 FER UN DEBAT A CLASSE 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Competències 5 i 6

Competències clau:

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

ELS DEBATS són una manera enriquidora d' intercanviar punts de vista i opinions sobre un tema. Tot i així, fer un bon debat requereix algunes condicions necessàries per a gaudir de totes les possibilitats que ens ofereix aquesta pràctica. 

Què és un debat? 

Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l' altra de a veracitat o bondat de la pròpia opinió. 

En un debat hi ha els interlocutors, que són les persones que defensen les posicions oposades, i el moderador, que s' encarrega de dirigir la discussió. 

Quines característiques té un bon debat? 

Allò que fa que puguem parlar d' un bon debat recau tant en el fet de mostrar una actitud dialogant i d' escolta com en la qualitat dels arguments que fem servir. Per a garantir que hi hagi un bon debat, és desitjable:

1. Escoltar amb atenció l' oponent. Procura entendre les seves raons per tal de poder cirticar-les amb consistència. No s' han de modificar ni ridiculitzar. 

2. Definir el propi punt de vista amb arguments. Els exemples, les evidències o les proves empre afegeixen qualitat.

3. Respondre les objeccions de l' oponent. Si ha detectat una debilitat en el teu argument, no el menyspreïs. Reforça el teu punt de vista amb nous arguments sense repetir el que ja has dit.

4. Ser rellevant defensant la pròpia posició i no apartar-se del tema concret que es discuteix. Mira d' anar al gra buscant raons de pes.

5. Justificar la pròpia posició amb prous motius. Aborda el tema des de diferents perspectives: social, econòmica, ètica, històrica...

6. Ser clar. Procura fer servir expressions senzilles que s' entenguin amb claredat.

7. Intentar buscar la veritat. No aportis idees que no sàpigues o que siguin falses.

8. Jugar net. Respecta els torns de paraula i evita expressions i gestos fora de to. 

Organitzem un debat

Preparació

1. Definir el tema que volem debatre, tenint en compte que hi ha d' haver dues posicions: una en contra i l' altra a favor. 
2. Decidir qui seran els participants en el debat i assignar les posicions que defensarà cadascun d' ells. 
3. Nomenar un moderador o moderadora que dirigirà el debat. És convenient que el moderador es prepari una llista de temes que puguin ajudar, en un moment determinat, a afegir nous arguments al debat. 
4. Determinar el funcionament del debat: durada de la intervenció dels participants, normes de conducta...
5. Cada grup o participant farà una cerca d' informació per a preparar-se els arguments que utilitzarà per a defensar la seva posició. 

Realització
1. El moderador introdueix el tema que s' ha de debatre, presenta els participants i explica les normes generals del debat. 
2. Es concedeix la paraula a cadascun dels participants alternativament. S' ha de fer de manera ordenada i respectuosa perquè tothom pugui defensar la seva posició.
3. Un cop els participants han acabat totes les intervencions, s'obre la sessió de preguntes i respostes que el moderador haurà d' anar dirigint.
4. Finalment, s' arriba a un consens sobre les conclusions extretes del debat. 

Valoració
1. S' ordenen les idees tractades a favor i en contra i es recullen els arguments que han donat els participants.
2. Es valora què s' ha dit, s' elaboren conclusions i se'n ressalten les idees principals. 

AQUESTA SESSIÓ SERÀ PRÀCTICA. NO HI HAURÀ DEURES PER FER A CASA. 

- Mirarem aquest vídeo:

Debates en 4º ESO, Jesuitinas Pamplona: la tauromaquia

Final VI Torneo Escolar de Debate Comunidad de Madrid 2015

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/lasciudadesgriegas-140508050841-phpapp02/95/las-ciudades-griegas-4-638.jpg?cb=1399525751

https://pbs.twimg.com/media/DRlAIWKXcAId93d.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=iDL2A-_dsIE

https://www.youtube.com/watch?v=BdCA-JiuikM

SESSIÓ 10: UN DÉU, MOLTES OPCIONS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 10: 

UN DÉU, MOLTES OPCIONS 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10

Competències clau:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

La creación de Adán, fresco de 1511 de Miguel Ángel en la Capilla Sixtina.

La crisi de la visió medieval de Déu 

El concepte de Déu va restar inalterable en l' Occident Medieval gràcies a la teologia de l' Església Catòlica, que va mantenir la defensa dels seus dogmes. Amb els canvis culturals del Renaixement, van aparèixer importants conflictes amb la ciència incipient i amb noves teories filosòfiques -com els casos de Giordano Bruno o Galileu, durant els segles XVI i XVII.

La Reforma protestant iniciada per Luter (1483-1546) va suposar un trencament en el món religiós europeu. Sense posar en qüestió el concepte de Déu, Luter va introduir una nova visió sobre les relacions entre els creients i l' Església, cosa que va afavorir l' ecamen dels fonaments del cristianisme.

Amb Descartes (1596-1650), el paper de Déu en la filosofia va prendre un altre caràcter: per aquest autor, Déu era la garantia de l' existència del món, posat en qüestió pell dubte metòdic. Per primera vegada, doncs, es fa una anàlisi racional de la religió, que fins aleshores havia estat dominada per l' acceptació de les veritats revelades. 

Com a resultat d' aquests canvis, la visió única de la divinitat mantinguda durante l' edat mitjana va fragmentar-se i va donar pas a noves propostes sobre la manera de concebre de Déu.

El dubte metòdic de Descartes és un mètode d’ anàlisi filosòfic que consisteix a sotmetre qualsevol concepte a la possibilitat del dubte. Portat al seu extrem, podem imaginar que tot l’ Univers podria no ser res més que un somni, una possibilitat que Descartes superar argumentant que la bondat de Déu (l’ existència del qual no posa en dubte) garanteix que el món no és un engany

El deisme 

La il·lustració (segle XVIII) es va caracteritzar per la seva confiança radical en la raó. En l' àmbit de la religió, això es va traduir en el deisme , una doctrina que defensava que podem arribar al coneixement de Déu a través de la raó, sense necessitat de viure cap revelació. D' aquesta manera, l' ésser humà es pot relacionar de forma directa i personal amb Déu, al marge de les religions instituïdes. Aquesta proposta va trobar gran acceptació entre els intel·lectuals europeus i nord-americans (Voltaire, Rousseau, Kant, Washington, Jefferson, Adams) anteriors a la revolució francesa, i va promoure el culte deista al que anomenaven "Ésser suprem". 

L' agnosticisme i l' ateisme

Durant l' edat contemporània, es van fer servir una sèrie de propostes filosòfiques i científiques per a donar suport tant a l' agnosticisme -que defensa que no podem demostrar ni refutar l' existència de Déu- com l' ateisme -que nega activament l' existència de Déu. 

. El filòsof alemany Feuerbach ( 1804-1872) va capgirar la creença tradicional: per a ell, no era Déu el creador de l' ésser humà, sinó que aquest era el creador del concepte il·lusori de Déu.

. Marx (1818- 1900) va encunyar la frase "la religió és l' opi del poble" per fer entendre que el concepte de Déu és una construacció perquè unes classes en controlin unes altres. 

. NIetzsche (1844-1900) va anar més lluny i va afirmar: "Déu ha mort" I, amb ell, tot concepte absolut fet servir per a limitar l' ésser humà en el seu camí de superar-se a ell mateix. 

. La teoria de l' evolució de Darwin (1809-1882) va representar una alternativa al relat religiós de la creació del món i de l' ésser humà, i molt aviat va entrar en conflicte amb la religiositat tradicional. 

. Per a Freud (1856-1939) i la psicoanàlisi, Déu és un símbol que amplifica la imatge de l' autoriat paterna, que reprimeix els desitjos instintius dels humans. 

Sincretisme i fonamentalisme

El contacte amb altres religions i cultures ha afavorit de vegades el sincretisme, que intenta reconciliar doctrines religioses diferents fent èmfasi en el que tenen en comú. Aquesta tendència es pot trobar en moltes de les propostes del que s' ha anomenat el moviment New Age. 

Però, els mateixos factors han trobat sovint una tendència del tot diferent: el fonamentalisme o integrisme, que critica la pèrdua dels valors religiosos tradicionals i proposa el retorn als seus valors fonamentals, aplicats amb rigor. Es troben tendències fonamentalistes en diferents interpretacions del cristianisme i l' islamisme. 


- Veurem el vídeo "Área 51 lo más escondido" de Cuarto Milenio Junio 2013

- I, aquest altre: "Dioses de la Mitología griega"

- Sixto Paz Wells, Llicenciat en Història és ufòleg: 

- Mireu:
https://www.coNprueba.es 

ACTIVITATS: 

La dificultat de creure, la dificultat de saber En Robert i la Paula sovint discuteixen sobre la possibilitat de la vida extraterrestre. La Paula diu que, racionalment, es fa difícil acceptar que en la immensitat de l’ Univers només existeixi la intel·ligència humana, mentre que en Robert pensa que, precisament, per una qüestió de racionalitat, creure en extraterrestres sense tenir-ne proves científiques és una rucada

 Analitza les opcions d' en Robert i la Paula: 
1.- Com pot ser que tots dos defensin posicions contràries dient que els seus són arguments racionals? És veritat que ho són els de tots dos? (2 punts)
2.- Quin dels dos sap el que diu i qui creu el que diu? (2 punts)
3.- Podem estar segurs de tot? I si no ho estem d' una cosa, significa que és necessàriament falsa?  (2 punts) 
4.- Quines coses creus que són qüestió de creença i quines creus que han de ser objecte del saber? (2 punts) 
5.- Creus o penses que hi ha vida extraterrestre? ( 2 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mireu les dates al ClassRom

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.
AQUESTA SESSIÓ COMPTARÀ PER AL SEGON TRIMESTRE 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 24 i 25)

Webgrafia: 

https://es.wikipedia.org/wiki/Creacionismo

https://static1.squarespace.com/static/53a98e28e4b0356c592d592e/t/568eb0a71c12103ba1be8b69/1452191913815/

https://www.youtube.com/watch?v=QJ_kkSHvMNk

https://www.youtube.com/watch?v=GcUBktSUTZ0

SESSIÓ 9: CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 9: 

CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ 

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competències 1,2,3 i 4
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

TEMPS ENRERE, quan es vitjava, comprar un record d' alguna país llunyà era força original. El món d' ara és globalitzat, de manera que a sota mateix de casa tan anviat hi trobem iogurt grec com gats xinesos de la bona sort. 

Què és la globalització? 

Actualment, el món ja no és format per un trencaclosques de països relativament independents entre si. Per primer cop, la humanitat funciona com un sistema únic, perquè les economies dels diferents països s'han tornat interdependents.

S' anomena globalització aquesta gran interdependència que fa que moltes de les decisions que ens afectin es prenguin molt lluny del nostre país i que contribueix a fer que tinguem aquesta mena de sensació que el món s' ha fet més petit.

Malgrat que és un fenomen que ve de lluny -té les seves arrels en l' època colonial europea-, els factors que l' han accelerat són econòmics i tecnològics:

- la tecnologia de la informació,, que permet comunicacions instantànies i reaccions immediates arreu del món

- la llibertat a l' hora d' invertir, de fer circular els capitals, de transportar mercaderies, de comprar i vendre béns i serveis, sense gaire control per part dels governs. 

Com a conseqüència d' aquests dos factors, les empreses multinacionals esdevenen cada cop més poderoses i incontrolables. 

“Jo entenc la globalització com aquell sistema en el qual, quan em llevo al matí, apago el despertador fet a Taiwan, em prenc un cafè conreat a Colòmbia, em dutxo amb aigua escalfada amb petroli de Kuwait, esmorzo amb una vaixella feta a Txèquia, agafo un autobús fet amb una patent francesa i em poso a treballar amb un paper que prové de la fusta sueca” Entrevista feta a Arcadi Oliveras, Medi ambient, Tecnologia i Cultura. Número 28.

Pros i contes de la globalització 

La globalització és un procés històric irreversible, i en si mateixa no és ni bona ni dolenta. De fet, la interdependència entre els països en teoria no hauria de ser un problema. El que és nociu és la forma com s' està desenvolupant aquesta globalització, ja que posa l' accent més en el mer creixement econòmic que no pas en el fet d' estendre el benestar social arreu del món. Com a conseqüència, pesen més els aspectes negatius que els positius. 

ASPECTES POSITIUS

. Les oportunitats de creixement econòmic per a alguns països augmenten. . La innovació tecnològica es dispara . Les fronteres tendeixen a desaparèixer. . Productes que abans eren poc accessibles ara es troben arreu. . La facilitat per estar informats i per a comunicar-nos creix. . Els moviments socials i les ONG creen xarxes internacionals.

ASPECTES  NEGATIUS

. La liberalització de mercats perjudica sobretot els grups més pobres i vulnerables. . Hi ha empreses multinacionals amb més poder que alguns estats-nació . El treball tendeix a fragmentar-se, les empreses es “deslocalitzen” i no es responsabilitzen del benestar dels territoris i les comunitats on actuen. . No es pot exercir un control legítim i democràtic sobre moltes decisions que ens afecten. . La cultura comercial globalitzada tendeix a uniformitzar i posar en risc les cultures minoritàries. . El model de creixement econòmic potenciat per la globalització amenaça seriosament el medi ambient.

“En deixar els governs les mans lliures al poder econòmic privat, els votants han perdut el control democràtic exercit, en principi, mitjançant l’ elecció dels seus representants i governants. Dit  d’una altra manera: la globalització econòmica és totalment antidemocràtica.” J. L. SAMPEDRO, El mercado y la globalización. Editorial Destino (adaptació)

ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 9: 

- Un cop hagis llegit l' entrevista a Arcadi Oliveras, elabora la teva llista d' elements quotidians en els quals és visible la globalització. (10 punts) 

- Hem vist aquests vídeos:

La canción del Cola-Cao 

Cuétara

DATA D' ENTREGA

Sessió 9
Mireu les dates al Class-room

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

http://katehon.com/sites/default/files/styles/medium/public/1429633992_112.jpg?itok=GlHPwrrX
https://www.youtube.com/watch?v=zLA7BtVwpcQ

https://www.youtube.com/watch?v=yQvRDKFrveM

SESSIÓ 8: DONES DE NEGRE (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 8: 

DONES DE NEGRE 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Competències 5 i 6

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

EL MOVIMENT de les Dones de negre és un exemple de les noves formes organitzatives i d' acció feminista en l' era de la globalització.

Aquests moviments neixen en ciutats o paísos concrets com a resposta a conflictes locals, però es vinculen amb altres grups amb qui comparteixen la solidaritat i els objectius. 

Quan la impotència es transforma en acció

Jerusalem occidental, 1988 . Una vegada més ocupació de terrenys palestins per part de colons israelians, desplaçament de població, controls, registres, atemptats sagnants, esfondrament amb buldòzers de les cases de les famílies dels resistents palestins, nens que llancen pedres als soldats, soldats que responen amb trets. Vuit dones israelianes pensen què hi poden fer. Creuen que ha de ser una protesta semblant a la de les Mares de Plaza de Mayo. Decideixen vestir-se de negre i sortir juntes a una plaça de Jeruselem. Resten en silenci. Només mostren una mà negra que diu "Alto a l' ocupació". L' any següent fan una marxa per tota la ciutat de la mateixa manera, però s' hi han unit un grapat de dones palestines: en són 8.000.

L’Asociación Madres de Plaza de Mayo és una associació formada durant l'última dictadura de la República Argentina amb la finalitat de recuperar amb vida als detinguts desapareguts per la dictadura argentina, inicialment, i després establir qui van ser els responsables dels crims contra la humanitat i promoure el seu enjudiciament.

L'any 1992 fou guardonada amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.

Belgrad, 1991. L' antiga Iugoslàvia ha esclatat en tres faccions: serbis, croats i bosnians. Els veïnats es polaritzen. A Sarajevo, la capital on hi havia més integració, molt joves han de preguntar als avis què són, i aleshores descobreixen que són d' un altre grup ètnic que l' amiga, el veí, la parella. Els exèrcits combaten entre si i practiquen la neteja ètnica. A la capital de Sèrbia, Belgrad, un grup de sèrbies s' atreveixen a manifestar-se vestides de negre cada dimecres a la plaça de la República. Grups de dones d' altres països decideixen adoptar la mateixa manera de manifestar-se tant per combatre problemes dels països propis com per solidaritat amb altres grups. Així va creixent la Xarxa internacional de Dones de negre. 

Què tenen en comú els diferents grups? 

Les Dones de Negre es declaren pacifistes, feministes i antimilitaristes. Defensen els drets humans, especialment pel que fa als drets de les dones. Reivindiquen una veu pròpia, perquè diuen que ningú no ha d' atribuir-se la seva representació ni com a dones ni com a grup. Es manifesten d' una manera especial. Ho expliquen així:

     "De negre: en senyal de dol i per ser més visibles.

     En silenci: perquè falten paraules per a poder explicar tots els horrors de les guerres, els terroristes i les violències.

      Dones: perquè afirmem una lògica basada en vincles de germandat, solidaritat, suport, tendresa i respecte mutu."

Entre morir i matar, hi ha una alternativa: viure 

Les Dones de negre...

. Afirmen que els enemics són els governs i rebutgen que les dones de cada bàndol hagin de ser enemigues, perquè són elles les que carreguen el patiment, el dolor i la responsabilitat de continuar vivint.

. Col·laboren a fer visibles formes de violència específica contra les dones, com les violacions com a arma de guerra i la violència domèstica. El resum d' aquests ideals és el seu lema: "Entre morir i matar, hi ha una alternativa:viure". 

. Reclamen als organismes de poder la participació de les dones en els processos de pau i en els judicis contra els criminals de guerra. 

. Mantenen una xarxa de contrainformació per a divulgar les notícies i les opinions que no es publiquen en els mitjans de comunicació habituals.

. Proposen la participació activa de les dones en tots els fòrums contra la violència i per al pau i en la creació de mesures per a l' eradicació de la violència contra les dones i les nenes i els nens. 

- Les dones de blanc: "Israel-Palestina: las mujeres persiguen la paz."

- Documental: "Las locas de la plaza. Historia de un genocidio" (Las madres de la Plaza de Mayo )

- Vídeo: Ismael Serrano canta: "A las madres de la Plaza de Mayo"

- Lletra de la cançó "A las madres de la Plaza de Mayo"

LETRA 'A LAS MADRES DE MAYO'

Te busca madre mientras su cuerpo es mecido por el mar en el que se sumerge dormido. Sueña tu abrazo, busca recuerdos, a los que aferrarse para no conciliar el sueño. El mar se inquieta, es tempestad, lamento. ¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo? Y oye tus gritos, blancos pañuelos, cubren sus aguas, los trajo el viento. Manda una ola para que se lleve a los traidores que sembraron tanta muerte. Barcos y naúfragos oyen sus voces. Les dicen "Nunca, nunca, olviden nuestros nombres". Díle a las madres que en algún lado, donde hace falta, seguimos luchando. Madre, tu hijo no ha desaparecido. Madre, que yo lo encontré andando contigo.

Activitats: 

1. Redacta en vint línies per què les Dones de Negre insisteixen tant a tenir una veu pròpia, a no ser representades per ningú. Comenta el lema de les Dones de Negre; digues què vol dir i què n' opines (10 punts). 

DATA D' ENTREGA

Sessió 8
Mireu les dates al Class-Room

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 20 i 21)

Webgrafia:

http://blocs.xtec.cat/bellvitgecoeducacio/files/2009/02/women-in-black.jpg

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/20/2%C2%AA_Marcha_de_la_Resistencia_9_y_10_diciembre_1982.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_Madres_de_Plaza_de_Mayo

https://www.musica.com/letras.asp?letra=839607

https://www.youtube.com/watch?v=zqFOC4Wq7cg

https://www.youtube.com/watch?v=ZkPCLwOcuW4

https://www.youtube.com/watch?v=XwhlPLemSoI