martes, 22 de octubre de 2019

SESSIÓ 6 QUAN ELMAL JA ESTÀ FET (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 6

QUAN ELMAL JA ESTÀ FET

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Competències 5 i 6

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

EN LA SESSIÓ DEDICADA a la pressó, hem vist que aquesta no sempre és la solució més eficaç per a certes persones i davant d' alguns delictes. També hem comprovat que de vegades els interns no senten que la presó els ajudi a reparar el mal que han fet a les víctimes. En aquest sentit, hi ha altres mesures que són més positives per a totes les parts implicades en un delicte.

Mediació, també en l' àmbit de la justícia

La mediació és una forma pacífica de resoldre els conflictes que busca arribar a acords de convivència entre les persones implicades, de manera que totes treguin algun benefici. La mediació ens ajuda a conèixer-nos més a nosaltres mateixos i a conèixer els altres, fet que contribueix a millorar les relacions personals, en particular, i la convivència, en general.

Fa poc més de vint anys es va pensar que la mediació també podia ser una bona eina per a reparar el dany causat per part d' una persona que havia comès un delicte o una falta. Així és com es va posar en marxa el Projecte de conciliació i reparació de la víctima i els serveis en benefici de la comunitat o, el que és el mateix, un porcés de mediació adaptat a l' àmbit de la justícia.

La reparació penal.

Tradicionalment, en gairebé totes les societats i cultures s' ha aplicat la justícia punitiva, que és aquella que infligeix un càstig a una persona que ha infringit la llei. Aquest càstig, en general, pot ser una multa o una pena de presó.

En l' actualitat, hi ha professionals que miren d' impulsar la justcia restaurativa, que és aquella que busca aconseguir que la persona que ha comès el delicte repari el dany causat i que es resolgui el conflicte d' una manera justa i equilibrada a través de mesures penals alternatives a la presó.

A Catalunya la justícia restaurativa cada cop es fa servir més en l' àmbit juvenil. S' està consatant que la seva aplicació també és positiva a llarg termini, perquè contribueix a reduir la reincidència; és a dir, la possibilitat que una persona que ha comès un delicte torni a vulnerar la llei en el futur.

Arguments a favor de la justícia restaurativa

En un procés de mediació penal, totes les parts implicades en surten beneficiades:

. La víctima: pot explicar la seva vivència i sentir-se escoltada i compresa per la persona que li ha ocasionat el dany.

. L' infractor: pot prendre consciència de les conseqüències dels seus actes i fer-se perdonar per la víctima.

. La societat: se sent més propera al món de la justícia i pot prendre consciència de les circumnstàncies que porten determinades persones a cometre actes delictius.

. L' Administració: Es redueix el volum de feina als jutjats i les despeses econòmiques que comporta un procés són més petites que les de la justícia ordinària.

En definitiva, la mediació penal contribueix a la pau i al benestar social.

Serveis en benefici de la comunitat

Una de les mesures que sovint s' acorden davant d' un procés de mediació penal és que la persona que ha ocasionat el dany es comprometi a fer un servei en benefici de la comunitat. Es tracta que participi activament i juntament amb la víctima no solament en la gestió del conflicte, sinó també a trobar-hi una sortida constructiva.

Un accident desafortunat

En Bernat va amb el seu monopatí a tot arreu. Sempre que pot, queda amb els amics en un parc per fer salts i altres “filigranes”. La setmana passada, però , corria per la vorera dalt del seu monopatí i va entrebancar-se amb una dona gran, amb tan mala sort, que la va fer caure i aquesta es va trencar el fèmur.

Els Mossos ja han fet saber a en Bernat que córrer amb el monopatí per la vorera no està permès i li proposen dues alternatives per a pal·liar els problemes que ha ocasionat a la seva víctima, la senyora Mercè:

1. Pagar-li una bona quantitat de diners per totes les molèsties ocasionades.

2. Ajudar-la a anar a comprar i a fer les feines de casa fins que estigui totalment recuperada de la seva lesió al fèmur.

ACTIVITATS:

1.- Quina de les dues propostes et sembla més favorable per a la senyora Mercè? Per què? (5 punts) Mínim 5 línies.

2.- Quina de les dues propostes et sembla que ajudarà més en Bernat a prendre consciència de la importància de respectar la mobilitat dels vianants? Per què? (5 punts) . Mínim 5 línies.

- Per saber-ne més:

A la sessió 6 hem llegit que: "c. S' ha descobert que una dona que ha ocupat un càrrer polític durant molts anys ha fet servir diners públics per a usos particulars."

a) Tenim el cas a Espanya de la ministra de Sanitat Ana Mato que va pagar despeses de l' aniversari dels seus fills, amb diners públics (Trama Gürtel).

b) La Fiscal Concepción Sabadell habla del Caso Gürtel "Queda plena y abrumadoramente acreditada la caja B del PP"

c) La Fiscal del Caso Gürtel concluye que Ana Mato y el PP cobraron de la trama.

d) Eduardo Inda: "Los Pujol son los mayores ladrones de Europa"

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS: MIREU EL CLASS-ROOM.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 6 NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 16 i 17)

Webgrafia:
http://www.legaltoday.com/files/Image/practica-jur/mediacion-mazo.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=MapYU-MBt1U
https://www.youtube.com/watch?v=1DZ2DiiEZng
https://www.youtube.com/watch?v=p1Uj6xyk_IQ
https://www.youtube.com/watch?v=m31aNCyalwE

martes, 15 de octubre de 2019

SESSIÓ 5 : PER A QUÈ SERVEIX LA PRESÓ? (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

SESSIÓ 5

PER A QUÈ SERVEIX LA PRESÓ?

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

COMPETÈNCIES 5 i 6

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau

Competències Clau:

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

La presó Model de Barcelona

T'HAS PARAT MAI a pensar en la vida que té una persona que ha estat condemnada a passar un temps entre reies? I quan surt de la presó, un reclús està preparat per a tornar a incorporar-se a la societat?

Un càstig o una oportunitat?

L' article 25 de la Constitució espanyola, recollit en l' apartat sobre els drets fonamentals dels ciutadans, estableix que:

Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estran orientades cap a la reeducació i la reinserció soial i no podran consistir en treballs forçats (...) En tot cas (el condemnat) tindrà dret a una feina remunerada i als beneficis corresponents de la Seguretat Social, aixó com l' accés a la cultura i al desenvolupament integral de la seva personalitat.

D' aquesta afirmació es dedueix, doncs, que quan un jutge determina que una persona sigui internada en una presó, ho fa amb l' objectiu que el condemnat passi per un procés de reeducació que li permeti, en un futur, tornar-se a integrar en la societat. Malgrat tot, la idea més estesa ésque les penes privatives de llibertat són mesures de càstig que s'apliquen a aquelles persones que han comès un delicte greu.

I què en pensen els mateixos interns? Fixa't en els següents testimonis reals, que expliquen la seva experiència a la presó:

“El meu pare tenia problemes amb l’ alcohol. No vaig aguantar aquesta situació perquè veia constantment com maltractava la meva mare i els meus germans. Amb dotze anys vagi agredir el meu pare i me’n vaig haver d’ anar de casa. Vaig començar a robar cotxes por poder-hi dormir. )…) Vaig ingressar a Wad-Ras, en vaig escapar, em van agafar, em vaig tornar a escapar…Fins que vaig fer quinze anys i vaig ingressar a la Model. I aquesta ha estat la meva escola. (...) No tinc vida, perquè fa trenta anys que sóc a la presó.” JOAN

“Jo robava per addicció. Em gastava uns mil, mil dos-cents euros setmanals en heroïna. En consumia 4 o 5 grams diaris. (...) HI ha coses que són irreparables: el mal que he fet als meus pares, als meus fills, el mal que he fet a les víctimes de robatori..., simplement el dany psicològic. Per més responsabilitat civil que paguis amb diners, aquestes que no són coses que es paguin, són coses irreparables. (...) M’ han donat moltes oportunitats per a sortir... i no les he pogut o sabut aprofitar. (...) Els meus pares em deien que estudiés. Malgrat tot, jo vaig prendre el mal camí. “ ANTONIO

“Quan vaig arribar a la presó estava desballestat. Però arriba un dia en què poc a poc vas adquirint una forma de comportament; els costums dins de la presó t’ ajuden a trobar-te a tu mateix. Trobes pau i tranquil·litat. T’ adones que aquí et coneixes. Fins aleshores tenia una vida de desesperació, de foscor, de manca de somnis i d’ il·lusions. A mi, la presó m’ ha fet molt bé. (...) He comès un delicte i punt. Ho estic pagant i ho he de pagar.” ERNESTO

Citacions extretes del reportatge Filosofia a la presó, dirigit per Marc Parramon i Gibert Arroyo. Els noms dels interns són ficticis.

ACTIVITATS:
POSA'T EN LA PELL DELS PERSONATGES:
1. Que va portar el Joan a cometre delictes? Creus que davant d' un ambient familiar diferent del que tenia podria haver tingut una altra vida? (2 punts)
2. Com t' imagines que el Joan sobrevivia al carrer amb dotze anys? Què hauries fet tu en el seu lloc? (2 punts)
3. L' Antonio manifesta que no ha sabut o no ha pogut aprofitar les oportunitats que se li han donat per a refer la seva vida. Per quins motius penses que no ho ha fet? (2 punts)
4. En el discurs de l' Antonio hi són molt presents les víctimes dels seus delictes. Ell considera que els diners no poden reparar el mal que els ha fet. Se t' acuden altres maneres amb què l' Antonio es podria fer perdonar? (2 punts)
5. Quins factors penses que han ajudat l' Ernesto a trobar-se amb ell mateix en un context com una presó? (2 punts)

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Class-Room.

Sessió 5

4rt A, 4rt B, 4rt C
+1punt d' actitud a afegir a les activitats

+0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

-1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ NO SERAN AVALUABLES. LA DARRERA DATA ÉS LA DEL QUADERN DE SEGUIMENT DE LA PROFESSORA.

- Més informació:

William McLellan, un hippy a la Model l’any 1972

https://www.lavanguardia.com/encatala/20190918/47437236136/william-mclellan-preso-model-literatura.html

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 14 i 15)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDejGlMr3gpmBD01nQQpn4OleagOWClPXkrfa8OtiQFOmrzK-mUp2H5fvjn0eMRZE3sK-ddDnn1QZ61DI0BK6JdV-_u77fyISngMilNGwXG0Ay56hRCesFsBCKTooqbZxaWDxCVJL8CAxv/s1600/panoptico+La+Model.JPG

martes, 8 de octubre de 2019

SESSIÓ 4 EL BANQUER DELS POBRES (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 4

EL BANQUER DELS POBRES

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències bàsiques i Competències Clau (CC) de la Dimensió personal:

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Muhammad Yunus (bengalí: মুহাম্মদ ইউনুস) (Chittagong, Bangla Desh; 28 de juny de 1940) és un economista bengalí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 2006.

Muhammad Yunus

El 1974, el professor Yunus va proposar una forma d'organització social per als llogarets rurals anomenat Gram Sarker (govern rural). La proposta va demostrar ser practicable i útil per la qual cosa l'any 1980 va ser adoptada oficialment pel govern de Bangla Desh. Des d'aquesta època, a causa de la fam que assolava el país (un dels països més pobres i poblats del món), va prendre consciència que només es pot sortir de la misèria superant les lleis del mercat proporcionant microcrèdits, crèdits solidaris sense garantia, als més necessitats perquè puguin realitzar una activitat independent i creativa.

El 1976, malgrat l'enorme resistència i dels nombrosos rebutjos de les entitats bancàries de Bangla Desh, Muhammad Yunus va aconseguir fundar el Banc Grameen (banc rural), que el 1983 va obtenir la qualitat de banc autònom.

Aquest "banc de pobres" ha beneficiat a tres milions i mig de persones, propietàries elles mateixes del banc, en la seva major part dones, que reunides en grups de cinc o més, solidàries i responsables, aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 dels seus petits préstecs en contra de l'esperat.

Quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills

“La gent pot morir de moltes maneres i per moltes causes, però hi ha alguna cosa en el fet de morir de gana que el converteix en la forma més inacceptable de morir. És una cosa que va passant a càmera lenta. Segon a segon, la distància entre la vida i la mort es va reduint cada vegada més fins que l’ una i l’ altra estan tan pròximes que amb prou feines se’n pot veure la diferència. Com la son quan ens venç, morir de gana és una cosa que ens arriba tan en silenci, tan inexorablement, que ni tan sols ens adonem del que ens està passant. I tot per la falta d’ un grapat d’ arròs per menjar en cada àpat.”

MUHAMMAD YUNUS

La idea: els microcrèdits

Decidit a fer alguna cosa, Muhammad Yunus visitava sovint les famílies més obres de Jobra, un poblet que hi havia al costat de la Universitat.

Un dia, Sufiya Begum, una dona de vint-i-un anys, casada i amb tres fills, li va explicar, mentre feia un tamboret de bambú asseguda a terra, que, com qu eno tenia dieners per a comprar bambú, els demanava a un comerciant. Aquest li deixava els diners a canvi que després li vengués tota la produció de tamborets. Li pagava una quantitat que quasi no li arribava ni per a menjar, però no podia queixar-se perquè depenia d' ell per a tornar a comprar bambú. Estava lligada al comerciant i no podia fer res més que sobreviure.

Yunus va quedar bocabadat. En aquell moment el bambú costava aproximadament uns 22 cèntims d' euro i per la feina de fer els tamborets donaven uns 2 cèntims. Però mai no podria tenir els 22 cèntims a la butxaca per a comprar bambú, fer els tamborets i vendre'ls al preu que els compradors solien pagar en el mercat. Seria pobra tota la vida.

La idea era senzilla i nova: seria possible fer petits préstecs als pobres per tal que comencessin a treballar per compte propi?

El desenvolupament: un banc per als pobres

Amb diners de la seva butxaca, Yunus va fer el primer prèstec a quaranta-dues persones pobres; els va distribuir uns 27 euros en total. L' experiència va ser reeixida. Si es volia estendre, feia falta una institució per a deixar diners a qui no tenia res: un nou tipus de banc.

A partir d' aquesta idea i molt esforç, va néixer el banc dels pobres, la Banca Grameen (http://www.grameen-info.org/), una entitat destinada a concedir microcrèdits a persones pobres per a ajudar-les a prosperar.
Avui, ofereix serveis bancaris a 4,3 milions de persones a Bangla Desh i el sistema ha estat adoptat per més de cent països als cinc continents.

La banca ètica de Catalunya

Finançament Ètic i Solidari (FETS; http://fets.org/) és una associació que agrupa entitats i persones que tenen interès a promoure els principis de la banca ètica a Catalunya. Els seus objectius són aquests:
. La sensibilització i la difusió de l' ús ètic dels diners.
. La promoció de les entitats que ja ofereixen instruments de finançament ètic a Catalunya.
. La interlocució amb les administracions públiques.
. L' impuls d' una entitat financera alternativa a Catalunya que respongui als principis bàsics d' una banca ètica.
. La prestació de serveis per a obrir noves vies d' acció i presència social.

Benjamin Disraeli, 1st Earl of Beaconsfield - Project Gutenberg eText 13619.jpg

Benjamin Disraeli (Londres, 21 desembre 1804 - 19 d'abril de 1881, Curzon Street, Londres), conegut també com a Comte o Lord de Beaconsfield. És, també, l'únic primer ministre en la Història del Regne Unit en haver rebut un títol nobiliari abans de culminar el seu període en exercici, així com ostenta el peculiar honor, de ser l'única persona en haver exercit aquest càrrec, d'ascendència jueva, . A més va ser dues vegades candidat al Rectorat de la Universitat de Glasgow,

“EL MILLOR QUE podem fer per algú no solament és compartir-hi les nostres riqueses, sinó també mostrar-li les seves”

Benajamin Disraeli

La Vanguardia en català

Marcos Eguiguren, director general de l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors

Tinc 57 anys. Soc de Badalona, però la meva oficina és a Holanda i em passo la vida viatjant. Casat Soc economista i doctor en Professor de la UPC. En política em preocupa la creixent pèrdua de l’humanisme. Soc un agnòstic curiós. M’agradaria creure

VÍCTOR AMELA

IMA SANCHÍS

LLUÍS AMIGUET

“Hem de saber en què s’inverteixen els nostres diners”

IMA SANCHÍS

21/09/2017 01:45 | Actualizado a 21/09/2017 03:59

Àguila ètica

La setmana passada a Dubai en una reunió de bancs asiàtics, la pròxima a Santo Domingo i el cap de setmana a Badalona. Veu el món a vista d’ocell, i amb aquella perspectiva parla amb entusiasme dels bancs amb valors de països en via de desenvolupament, i amb tristesa, de la vella Europa. Ha escrit llibres sobre ètica i empresa, va tenir càrrecs directius en bancs convencionals a Espanya i a l’estranger. Potser decebut, es va passar al camp acadèmic. Va fitxar per una consultoria als EUA i quan va tornar va crear la pròpia, que va esdevenir una cosa grossa. Va pertànyer al grup impulsor de Triodos Espanya, va ser-ne el conseller a nivell mundial, i d’allà va passar a l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors.

Quan neix la banca amb valors?

Enmig de la crisi (2009), per iniciativa de tres bancs.

De quina nacionalitat?

Holanda, Bangla Desh i els EUA. Tres bancs que durant tota la seva història ja havien fet una banca diferent, propera a les comunitats, finançant allò que jo en dic les coses de menjar, i empreses i projectes assenyats per al medi ambient.

...I va esclatar la crisi financera.

Sí, i aquells bancs van decidir fundar l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors per explicar al món que és possible fer una altra mena de banca amb què contribuir substancialment a regenerar la societat.

Regenerar-la és pretendre molt.

La banca representa un percentatge molt rellevant del sector financer a nivell global perquè aglutina capitals, estalvis i inversors. Si els bancs inverteixen tenint en compte els valors humanistes mediambientals i socials, el canvi és substancial a nivell mundial.

La banca ètica sona a banca alternativa i fa una mica de por.

La majoria dels 46 bancs amb valors que hi ha als cinc continents superen la banca convencional en solvència i en liquiditat, i tenen rendibilitats semblants, fins i tot superiors als t oo big to fail

Els massa grans per caure?

Sí, el grup de bancs que van ser declarats per un organisme mundial com a bancs tan grans que l’ecosistema financer mundial els havia de donar una atenció especial, perquè si algun cau pot arrossegar tot el sistema.

Sí, quina por! Quants són?

Unes trenta entitats. Cada any analitzem els seus comptes auditats i els comparem amb els nostres, i la conclusió és que els bancs de la nostra aliança són de mitjana més solvents, tenen una liquiditat millor i una rendibilitat mai inferior a la d’aquells grans bancs.

Felicitats, però per què hauria de ficar els meus diners en un banc ètic?

Si demana un préstec a un banc, li faran multitud de preguntes de la classe: per què el vol?, quant guanya?, on treballa?, té família?, qui l’avala?...

Una situació de somriures tensos, sí.

...Però quan obrim un compte no els preguntem en què inverteixen els nostres diners, amb quin criteri... Provi de fer-ho i rebrà respostes vagues.

Vivim èpoques opaques.

Als nostres bancs la transparència és essencial i només treballem amb economia real, res de productes financers derivats. Es tracta d’agafar els diners dels dipositants i deixar-los a les persones que els necessiten per fer coses assenyades que tinguin un impacte positiu en la societat i en el medi ambient.

Com es tradueix això a la vida real?

Si li deixo diners a un senyor que fa mobles, vull saber si paga un salari digne i si utilitza fustes ecològicament reciclables. El client és una persona que s’associa amb nosaltres en la seva aventura financera, no és un instrument que tractem com un arbre de Nadal que li anem penjant regalets per tenir-lo content.

Mentre no te’ls acabin cobrant...

També ens importa quin és el multiplicador de sou entre qui més guanya i qui menys a les nostres oficines, i que hi hagi un equilibri de sexe, perquè treballem amb els diners de tota la societat i tota hi ha d’estar representada.

Això de la bondat mediambiental s’ha convertit en un eslògan buit.

És veritat, per això fugim de termes que s’han banalitzat com ara banca sostenible. Grans bancs nacionals anuncien a tota plana que han rebut el premi del banc més sostenible del món, però els criteris amb què es donen alguns premis són molt discutibles.

Però tenen fundacions importants.

Això està molt bé, però no canvia el món. El que el canvia és que en el dia a dia a les oficines els empleats no rebin a les 8.30 del matí la trucada del comercial dient que avui necessiten fer 100 targetes i 40 préstecs; i a les cinc de la tarda, la segona trucada advertint-los que no han arribat a la seva quota.

La hipocresia està a l’ordre del dia.

Hi ha bancs que estan aconseguint canvis sistèmics, encara que no a Europa, on som massa eurocèntrics i no ens adonem que el món ens està passant per sobre i que en deu anys serem un museu a l’aire lliure.

Té raó.

En un dels nostres bancs a Bangla Desh, el focus del qual és la inclusió financera de la gent pobra, que n’hi ha a milions, van detectar que els distribuïdors de llet de petitíssimes produccions familiars estaven pressionant els preus a la baixa. El banc va finançar una empresa amb la condició que es comprometés a pagar un preu just i es deixés monitorar.

No és anar massa lluny?

Amb aquesta mesura, al cap d’un any i mig el banc va aconseguir canviar el sistema de distribució de llet a la zona nord del país.

Sent ètic es guanyen diners?

Es guanyen uns diners assenyats. La banca amb valors ben gestionada permet tenir una rendibilitat assenyada i estable.

Ha canviat res després de la crisi bancària?

Ha canviat l’entorn regulatori, però una vegada passat l’ensurt, hem tornat al mateix: pressionar les xarxes comercials perquè venguin tot el possible de la manera que sigui.

ACTIVITATS:

1) Yunus pensa que obtenir un crèdit és un dret humà. Totes les persones, especialment les més pobres, haurien de poder rebre un crèdit sense avals. Què en penses? Fes recerca de què és un aval per a un crèdit i mira que són les "hipoteques escombria" o hipoteques "subprime" dels EEUU. (4 punts)

2) Tots els éssers humans, incloent-hi els més pobres, tenen un potencial infinit. Els pobres ho són perquè no han tingut facilitats per a prosperar. Estàs d' acord amb aquesta idea? Per què? Justifica la teva resposta en deu línies. (3 punts)

3) D' un total de 7 milions de prèstecs, se n' han retornat el 98,5%. A partir d' aquestes dades, doncs, es pot dir que els pobres són solvents. Com expliques aquest fet? Mira al teu llibre o fotocòpies, com funcionen els microcrèdits. Justifica la teva resposta en deu línies. (3 punts)

Data d' entrega. Has d' entrar al Class-room del domini @inscampsblancs.cat
No oblidis fixar-te bé en la data ja que el 1r dia és el que té el +1.

Sessió 4
4r A,4rtB, 4rtC
+1punt d' actitud a afegir a les activitats
+0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats
Ni puja ni baixa la nota de les activitats
-1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ NO SERAN AVALUABLES.

Aquestes dates poden patir modificacions per vagues estudiantils, sortides pedagògiques, tallers didàctics i altres. La data del quadern de la professora i, del Class-room és la correcta.

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 12 i 13)

Webgrafia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Muhammad_Yunus#/media/File:Muhammad_Yunus,_World_Economic_Forum_2009_Annual_Meeting.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Muhammad_Yunus

http://www.grameen-info.org/

http://fets.org/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Disraeli#/media/File:Benjamin_Disraeli,_1st_Earl_of_Beaconsfield_-_Project_Gutenberg_eText_13619.jpg

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170921/431436425122/hem-de-saber-en-que-sinverteixen-els-nostres-diners.html

Mystiké Epopteia (Cultura i valors ètics 4rt ESO)