SESSIÓ 10: UN DÉU, MOLTES OPCIONS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7, 8, 9 i 10

 SESSIÓ 10: 

UN DÉU, MOLTES OPCIONS 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10

Competències clau:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

La creación de Adán, fresco de 1511 de Miguel Ángel en la Capilla Sixtina.

La crisi de la visió medieval de Déu 

El concepte de Déu va restar inalterable en l' Occident Medieval gràcies a la teologia de l' Església Catòlica, que va mantenir la defensa dels seus dogmes. Amb els canvis culturals del Renaixement, van aparèixer importants conflictes amb la ciència incipient i amb noves teories filosòfiques -com els casos de Giordano Bruno o Galileu, durant els segles XVI i XVII.

La Reforma protestant iniciada per Luter (1483-1546) va suposar un trencament en el món religiós europeu. Sense posar en qüestió el concepte de Déu, Luter va introduir una nova visió sobre les relacions entre els creients i l' Església, cosa que va afavorir l' ecamen dels fonaments del cristianisme.

Amb Descartes (1596-1650), el paper de Déu en la filosofia va prendre un altre caràcter: per aquest autor, Déu era la garantia de l' existència del món, posat en qüestió pell dubte metòdic. Per primera vegada, doncs, es fa una anàlisi racional de la religió, que fins aleshores havia estat dominada per l' acceptació de les veritats revelades. 

Com a resultat d' aquests canvis, la visió única de la divinitat mantinguda durante l' edat mitjana va fragmentar-se i va donar pas a noves propostes sobre la manera de concebre de Déu.

El dubte metòdic de Descartes és un mètode d’ anàlisi filosòfic que consisteix a sotmetre qualsevol concepte a la possibilitat del dubte. Portat al seu extrem, podem imaginar que tot l’ Univers podria no ser res més que un somni, una possibilitat que Descartes superar argumentant que la bondat de Déu (l’ existència del qual no posa en dubte) garanteix que el món no és un engany

El deisme 

La il·lustració (segle XVIII) es va caracteritzar per la seva confiança radical en la raó. En l' àmbit de la religió, això es va traduir en el deisme , una doctrina que defensava que podem arribar al coneixement de Déu a través de la raó, sense necessitat de viure cap revelació. D' aquesta manera, l' ésser humà es pot relacionar de forma directa i personal amb Déu, al marge de les religions instituïdes. Aquesta proposta va trobar gran acceptació entre els intel·lectuals europeus i nord-americans (Voltaire, Rousseau, Kant, Washington, Jefferson, Adams) anteriors a la revolució francesa, i va promoure el culte deista al que anomenaven "Ésser suprem". 

L' agnosticisme i l' ateisme

Durant l' edat contemporània, es van fer servir una sèrie de propostes filosòfiques i científiques per a donar suport tant a l' agnosticisme -que defensa que no podem demostrar ni refutar l' existència de Déu- com l' ateisme -que nega activament l' existència de Déu. 

. El filòsof alemany Feuerbach ( 1804-1872) va capgirar la creença tradicional: per a ell, no era Déu el creador de l' ésser humà, sinó que aquest era el creador del concepte il·lusori de Déu.

. Marx (1818- 1900) va encunyar la frase "la religió és l' opi del poble" per fer entendre que el concepte de Déu és una construacció perquè unes classes en controlin unes altres. 

. NIetzsche (1844-1900) va anar més lluny i va afirmar: "Déu ha mort" I, amb ell, tot concepte absolut fet servir per a limitar l' ésser humà en el seu camí de superar-se a ell mateix. 

. La teoria de l' evolució de Darwin (1809-1882) va representar una alternativa al relat religiós de la creació del món i de l' ésser humà, i molt aviat va entrar en conflicte amb la religiositat tradicional. 

. Per a Freud (1856-1939) i la psicoanàlisi, Déu és un símbol que amplifica la imatge de l' autoriat paterna, que reprimeix els desitjos instintius dels humans. 

Sincretisme i fonamentalisme

El contacte amb altres religions i cultures ha afavorit de vegades el sincretisme, que intenta reconciliar doctrines religioses diferents fent èmfasi en el que tenen en comú. Aquesta tendència es pot trobar en moltes de les propostes del que s' ha anomenat el moviment New Age. 

Però, els mateixos factors han trobat sovint una tendència del tot diferent: el fonamentalisme o integrisme, que critica la pèrdua dels valors religiosos tradicionals i proposa el retorn als seus valors fonamentals, aplicats amb rigor. Es troben tendències fonamentalistes en diferents interpretacions del cristianisme i l' islamisme. 


- Veurem el vídeo "Área 51 lo más escondido" de Cuarto Milenio Junio 2013

- I, aquest altre: "Dioses de la Mitología griega"

- Sixto Paz Wells, Llicenciat en Història és ufòleg: 

- Mireu:
https://www.coNprueba.es 

- Vídeo aportat per César G.:

ACTIVITATS: 

La dificultat de creure, la dificultat de saber En Robert i la Paula sovint discuteixen sobre la possibilitat de la vida extraterrestre. La Paula diu que, racionalment, es fa difícil acceptar que en la immensitat de l’ Univers només existeixi la intel·ligència humana, mentre que en Robert pensa que, precisament, per una qüestió de racionalitat, creure en extraterrestres sense tenir-ne proves científiques és una rucada

 Analitza les opcions d' en Robert i la Paula: 
1.- Com pot ser que tots dos defensin posicions contràries dient que els seus són arguments racionals? És veritat que ho són els de tots dos? (2 punts)
2.- Quin dels dos sap el que diu i qui creu el que diu? (2 punts)
3.- Podem estar segurs de tot? I si no ho estem d' una cosa, significa que és necessàriament falsa?  (2 punts) 
4.- Quines coses creus que són qüestió de creença i quines creus que han de ser objecte del saber? (2 punts) 
5.- Creus o penses que hi ha vida extraterrestre? ( 2 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mireu les dates al ClassRom

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.
AQUESTA SESSIÓ COMPTARÀ PER AL SEGON TRIMESTRE 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 24 i 25)

Webgrafia: 

https://es.wikipedia.org/wiki/Creacionismo

https://static1.squarespace.com/static/53a98e28e4b0356c592d592e/t/568eb0a71c12103ba1be8b69/1452191913815/

https://www.youtube.com/watch?v=QJ_kkSHvMNk

https://www.youtube.com/watch?v=GcUBktSUTZ0

https://www.youtube.com/watch?v=w_Sry6A0SiE

SESSIÓ 19 HIROSHIMA (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1, 2, 3 i 4

 SESSIÓ 19 

HIROSHIMA 

(DIMENSIÓ PERSONAL)
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA MORT D' UN SOL ésser humà en qualsevol guerra és un desastre sense remei. Les bombes que van caure sobre Hisroshima i Nagasaki en van matar molts i van obrir les portes a la possibilitat de fer desaparèixer tot rastre de vida humana. Des d' aquell dia, en una gueerra, no ha esclatat cap altra bomba nuclear, però molts conflictes han omplert de morts el planeta. Els esforços per implantar una cultura de pau eficaç hauran de continuar per a humanitzar de veritat la terra. 

"Exactament a un quart de nou del matí, hora japonesa, el 6 d' agost de 1945, en el moment en què la bomba atòmica va llampegar sobre Hiroshima, la senyoreta Toshiko Sasaki, empleada del departament de personal de la Fàbrica Oriental d' Estany, acabava d' ocupar el seu lloc a l' oficina i tombava el cap per parlar amb la noia de l' escriptori del costat. En aquell mateix instant, el doctor Masakazu Fujii s' acomodava amb les cames encreuades per llegir l' Asahi d' Osaka al porxo del seu hospital privat, suspès sobre un dels set rius del delta que divideix HIroshima; la senyora Hatsuyo Nakamura, viuda d' un sastre, estava dreta al costat de la finestra observant com un veí enderrocava la seva casa perquè obstruïa el carril tallafoc; el pare Wilhelm Kleinsorge, sacerdot alemany de la Companyia de Jesús, estava estirat -amb roba interior sobre un catre, a l' últim pis dels tres que tenia la missió del seu ordre- i llegia una revista jesuïta Stimmen der Zeit; el doctor Terufumi Sasaki, un jove memebre del personal quirúrgic del modern hospital de la Creu Roja, caminava per un dels passadissos de l' hospital i duia a la mà una mostra de sang per a un test de Wasserman, i el reverend Kiyoshi Tanimoto, pastor de l' església metodista d' Hiroshima, s' havia aturat davant de la casa d' un home ric a Koi, suburbi occidental de la ciutat, i es preparava per descarregar un carretó ple de coses que havia evacuat per por del bombardeig dels B-29, que, segons suposaven tots, aviat patiria Hiroshima. La bomba atòmica va matar cent mil persones, i aquestes sis van sobreviure a l' explosió. Encara es demanen per què van sobreviure si en van morir tantes. Cadascuna enumera mots petits factors de sort o de voluntat -un pas fet a temps, la decisió d' entrar, el fet d' haver d' agafar un tramvia i no pas un altre- que van salvar la seva vida. I ara cada un sap que en l' acte de sobreviure va viure una dotzena de vides i va veure més morts de les que mai havia pensat que veuria. En aquell moment, ningú no sabia res. 

***

Un any després de la bomba, la senyoreta Sasaki estava lesionada; la senyora Nakamura vivia en la indigència; el pare Kleinsorge era altre cop a l' hospital; el doctor Sasaki era incapaç de fer la feina que feia abans; el doctor Fujii havia perdut l' hospital de trenta habitacions que tant li va costar obtenir i no tenia plans de reconstruir-lo; l' església del reverend Tanimoto estava en ruïnes i ell ja no tenia aquella vitalitat excepcional. La vida d' aquestes sis persones, que eren de les més afortunades d' Hiroshima, havia canviat per sempre. 

JOHN HERSEY, Hiroshima.

Madrid, Turner Publicaciones (adaptació)

Podem veure aquest vídeo d' Arcadi Oliveres que pertany a Justícia i Pau:

Recreación animada de la Bomba nuclear que cayó en Hiroshima el 6 de Agosto de 1945. Basado en hechos reales, relatos de sobrevivientes a la explosión.

"Els físics" és una obra teatral de F. Dürrenmatt. 

"Los Físicos, supone una rotunda apuesta por la imaginación como continuo modo de operar en escena y también por la sátira de los estamentos sociales con mayor prestigio.
Se trata de una comedia del dramaturgo suizo Friedrich Dürrennmatt en la que se planetas algunos de los dilemas éticos y científicos que ahora afloran a nivel global: ¿Está la fí­sica nuclear al servicio de la humanidad? ¿O exclusivamente de las clases dominantes y los más poderosos estados? La dirección escénica, a cargo de Helena Romero conjuga con gracia y dinamismo los múltiples ingredientes derivados de la comedia negra y el suspense, utilizando recursos interpretativos de clown y comediante en un magnífico equilibrio. Los planteamientos causan tanto hilaridad como cierta incredulidad, y más conforme avanza la acción. El espacio escénico se transforma en función de la fase argumental de la obra, del idilio pasaremos a la condena y de ésta a la claustrofobia cuando sobrevenga el más insospechado desenlace. Los Fí­sicos se desarrolla en dos actos sobre un escenario único y respeta escrupulosamente las célebres unidades de lugar y tiempo. La terrible y regocijante espiral de paradojas conmueve y desconcierta al espectador de un modo irremediable, con lo cual la pieza pone a prueba nuestra capacidad de reflexión tanto como la ductilidad de nuestra sonrisa. El elenco actoral está compuesto por una serie de actores y actrices de contrastada trayectoria: Juan Carlos Tacoronte, Carmen Cabeza, Carmen Hernández, Guacimara Garcí­a Gil, Carlos Libre, Gerardo Zanardi y Andrea Zenti."

Actualització:  Mira "La Contra" de "La Vanguardia" del 25 Maig 2018, sobre David Kaiser: "Físics hippies van concebre la teoria quàntica llegint el Tao" ¿Paz y amor en el equilibrio del terror? Así es la humanidad, nuestra historia y la ciencia: el Nobel de Física Hans Bethe, por ejemplo, supo describir cómo ardían las estrellas después de haber trabajado en Los Álamos en el proyecto Manhattan, que fabricó las bombas de Hiroshima y Nagasaki. http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html

ACTIVITAT. FER UN DEBAT A CLASSE. 

"Mòbius és un físic nuclear ben valorat per la comunitat científica. Fa anys que està ocupat en una investigació els resultats de la qual són esperants amb interès, però les primeres dades, que només ell coneix, resulten extremament perilloses. Amb aquestes dades es podria fabricar una arma que donaria una completa superioritat militar a qui la tingués i posaria en perill moltes vides humanes. Möbius dubta entre continuar el seu treball i fer públics els resultats o no fer-ho i, amb tota seguretat, haver de deixar la seva carrera científica per sempre."

Què hauria de fer? Per què? (10 punts) 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 42 i 43)

Wegbrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki
http://fundipau.org/
http://escolapau.uab.cat/index.php
https://www.youtube.com/watch?v=6aq4zjis63M
https://www.youtube.com/watch?v=kPODaugaNek
https://www.youtube.com/watch?v=72_oKgcvbBk
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html

SESSIÓ 11 FER UN DEBAT A CLASSE (DIMENSIÓ INTERPERSONAL) Competències 5 i 6

 SESSIÓ 11

 FER UN DEBAT A CLASSE 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Competències 5 i 6

Competències clau:

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

ELS DEBATS són una manera enriquidora d' intercanviar punts de vista i opinions sobre un tema. Tot i així, fer un bon debat requereix algunes condicions necessàries per a gaudir de totes les possibilitats que ens ofereix aquesta pràctica. 

Què és un debat? 

Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l' altra de a veracitat o bondat de la pròpia opinió. 

En un debat hi ha els interlocutors, que són les persones que defensen les posicions oposades, i el moderador, que s' encarrega de dirigir la discussió. 

Quines característiques té un bon debat? 

Allò que fa que puguem parlar d' un bon debat recau tant en el fet de mostrar una actitud dialogant i d' escolta com en la qualitat dels arguments que fem servir. Per a garantir que hi hagi un bon debat, és desitjable:

1. Escoltar amb atenció l' oponent. Procura entendre les seves raons per tal de poder cirticar-les amb consistència. No s' han de modificar ni ridiculitzar. 

2. Definir el propi punt de vista amb arguments. Els exemples, les evidències o les proves empre afegeixen qualitat.

3. Respondre les objeccions de l' oponent. Si ha detectat una debilitat en el teu argument, no el menyspreïs. Reforça el teu punt de vista amb nous arguments sense repetir el que ja has dit.

4. Ser rellevant defensant la pròpia posició i no apartar-se del tema concret que es discuteix. Mira d' anar al gra buscant raons de pes.

5. Justificar la pròpia posició amb prous motius. Aborda el tema des de diferents perspectives: social, econòmica, ètica, històrica...

6. Ser clar. Procura fer servir expressions senzilles que s' entenguin amb claredat.

7. Intentar buscar la veritat. No aportis idees que no sàpigues o que siguin falses.

8. Jugar net. Respecta els torns de paraula i evita expressions i gestos fora de to. 

Organitzem un debat

Preparació

1. Definir el tema que volem debatre, tenint en compte que hi ha d' haver dues posicions: una en contra i l' altra a favor. 
2. Decidir qui seran els participants en el debat i assignar les posicions que defensarà cadascun d' ells. 
3. Nomenar un moderador o moderadora que dirigirà el debat. És convenient que el moderador es prepari una llista de temes que puguin ajudar, en un moment determinat, a afegir nous arguments al debat. 
4. Determinar el funcionament del debat: durada de la intervenció dels participants, normes de conducta...
5. Cada grup o participant farà una cerca d' informació per a preparar-se els arguments que utilitzarà per a defensar la seva posició. 

Realització
1. El moderador introdueix el tema que s' ha de debatre, presenta els participants i explica les normes generals del debat. 
2. Es concedeix la paraula a cadascun dels participants alternativament. S' ha de fer de manera ordenada i respectuosa perquè tothom pugui defensar la seva posició.
3. Un cop els participants han acabat totes les intervencions, s'obre la sessió de preguntes i respostes que el moderador haurà d' anar dirigint.
4. Finalment, s' arriba a un consens sobre les conclusions extretes del debat. 

Valoració
1. S' ordenen les idees tractades a favor i en contra i es recullen els arguments que han donat els participants.
2. Es valora què s' ha dit, s' elaboren conclusions i se'n ressalten les idees principals. 

AQUESTA SESSIÓ SERÀ PRÀCTICA. NO HI HAURÀ DEURES PER FER A CASA. 

- Mirarem aquest vídeo:

Debates en 4º ESO, Jesuitinas Pamplona: la tauromaquia

Final VI Torneo Escolar de Debate Comunidad de Madrid 2015

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/lasciudadesgriegas-140508050841-phpapp02/95/las-ciudades-griegas-4-638.jpg?cb=1399525751

https://pbs.twimg.com/media/DRlAIWKXcAId93d.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=iDL2A-_dsIE

https://www.youtube.com/watch?v=BdCA-JiuikM

SESSIÓ 17 FOTO DENÚNCIA DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

 SESSIÓ 17

FOTO DENÚNCIA 

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL

COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

Competències clau:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA PRESÈNCIA dels mitjans de comunicació és tan intensa, que actualment ens costaria imaginar una societat sense que aquests existissin. Periodistes, reporters, cronistes i fotògrafs d' arreu del món fan de la seva feina diària una eina de denúncia i critica social, de reivindicació i de presa de consciència. La seva contribució ha estat cabdal en moments crítics per a desvetllar realitats amagades. Ara bé, la duresa i la brutalitat d' algunes imatges han obert un debat en més d' una ocasió. Quins són els límits d' allò que es pot fotografiar i mostrar? 

Aquesta fotografia va tenir un gran impacte en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació. La imatge va ser captada per la fotògrafa Nilufer Demir en una platja turca. La família d’ aquest infant mirava de desplaçar-se cap a Grècia tot fugint de la guerra de Síria. Viatjaven en una llanxa pneumàtica i només el pare de la família va sobreviure. La fotògrafa va voler immortalitzar una imatge molt crua. Nilufer Demir s’ ha fet famosa per aquest retrat.

Nilufer Demir treballa com a corresponsal per a una agència de notícies turca i cobreix l' arribada d' immigrants. Mitjançant la seva feina, dóna a conèixer la realitat d' un fenomen que ha deixat moltes vides pel camí. En els darrers anys, milers de persones s' han vist obligades a deixar les seves terres per a cercar unes condicions de vida millor. Demir fa anys que fotografia imatges crues sobre les conseqüències d' aquests desplaçaments forçats. La matinada del 2 de setembre de 2015 era a la costa quan va veure diferents cossos que arribaven flotant a la platja. Quan s' hi va apropar, va trobar el cos d' un nnen de tres anys estès a la sorra. Va considerar que no podia fer res per ell. "L' única cosa que podia fer era que el seu crit fos escoltat per tot el món, i ho vaig fer amb la seva fotografia. "És per això que va dedicar tota una sèrie fotogràfica a l' infant i el va convertir en símbol del drama que ha suposat per a moltes famílies haver de marxar del seu país a causa de la guerra siriana. El seu desig era que la imatge tingués prou impacte com per a aconseguir mobilitzar el món a la recerca d' una solució per als refugiats. 

1. OBSERVA la fotografia. (2 punts)
1.1 Quins sentiments et provoca?
1.2 Posa-hi un títol.
1.3 Redacta un peu de fotografia de dues o tres línies.
1.4. Llegiu uns quants escrits i comenteu les vostres opinions i reaccions davant la imatge.

2. PENSA i escriu els teus punts de vista. (2 punts)
Demir explica que en veure l' infant va quedar paralitzada, però que, com a fotògrafa, no tenia temps per a deliberar sobre la conveniència de captar la imatge. 
2.1. Creus que Demir és una bona professional? Per què?
2.2. Va fer bé de disparar la càmera davant d' aquella escena?  

Nilufer Demir took the photo of tragic Aylan which has now been seen across the globe

3. LLEGEIX i respon les preguntes: (4 punts)

La fotografia del nen a la platja va fer la volta al món a través dels diaris i les xarxes socials. Tot i que feia setmanes que centenars d' imatges sobre els refugiats sirians omplien les portades dels diaris, sembla que la fotografia d' un infant mort va provocar un impacte més gran en la ciutadania i, sobretot, va forçar els governs a prendre mesures efectives d' acollida dels refugiats.
3.1. Què aporta la imatge a la sensibilització social?
3.2. Consideres legítim fer servir retrats de menors per a mostrar certs drames socials? Creus que amb la publicació d' aquesta fotografia es va vulnerar algun dret dels infants? 
3.3. Imagina la mateixa imatge, amb un adult com a protagonista. Creus que hauria tingut el mateix impacte en l' opinió pública? Per què? 
3.4 Alguns mitjans de comunicació van considerar la imatge massa dura i en van publicar una altra, de la mateixa sèrie, en què un gendarme agafava el nen en braços. En aquella imatge no es veia la cara de l' infant. Què et sembla que els va portar a prendre aquesta decisió? Quina de les dues imatges et sembla més adequada? 
3.5. Estàs d' acord amb la frase "el fi justifica els mitjans"?

4. REFLEXIONA sobre la nostra responsabilitat amb aquestes fotografies. (2 punts)

Gràcies a les xarxes socials tot podem ser autors i creadors de muntatges, publicacions i comparticions. 
4.1 Creus que seria adequat penjar aquesta fotografia? Per què? 
4.2 Per què creus que la gent compartiria aquesta imatge o li posaria un "m' agrada"?

ALGUNS PRINCIPIS DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA 25. El fi no justifica els mitjans: la informació s’ ha d’ obtenir a través de mitjans legals i ètics. 30. No s’ ha de confondre el que és conflictiu o espectacular amb el que és important des del punt de vista informatiu. El periodista no mediatitzarà l’ exercici de la seva funció amb la finalitat principal d’ adquirir prestigi. 33. De vegades es produeixen situacions de tensió i de conflictes nascuts sota la pressió de factors com el terrorisme, la discriminació de les minories, la xenofòbia o la guerra. En aquestes circumstàncies, els mitjans de comunicació tenen l’ obligació moral de defensar els valors de la democràcia, el respecte a la dignitat humana, la solució dels problemes a través de mètodes pacífics i de tolerància. Font: Codi deontològic europeu de la professió periodística (adaptació).

. Fullejeu alguns diaris i valoreu fins a quin punt respecten el codi ètic del periodisme. 

. Mireu aquests vídeos:

El Conflicto Sirio, en Cinco Minutos

La primavera àrabe. 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 38 i 39)

Webgrafia: 

https://www.clarin.com/mundo/nilufer_demirdesgarrador_testimonio_de_la_fotografa_que_capto_la_foto_de_aylan_0_SkylO9QtvQg.html

http://www.clasesdeperiodismo.com/2015/09/03/nilufer-demir-tome-la-foto-para-mostrar-la-tragedia/

https://www.youtube.com/watch?v=XoALBIc3uH4

https://www.youtube.com/watch?v=ZJcuBUrFBkE

https://www.express.co.uk/news/world/603140/Aylan-Kurdi-photographer-speaks-out-about-syrian-dead-child-photo

SESSIÓ 15 PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS (DIMENSIÓ PERSONAL) Competències 1,2,3 i 4

 SESSIÓ 15

PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4

Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA CONVIVÈNCIA en societats multiculturals afavoreix l' enriquiment de les persones i dels col·lectius. També exigeix desenvolupar habilitats i actituds per a garantir els mateixos drets per a tothom. 

Del deure de ser just al dret de ser feliç

La naturalesa oberta dels éssers humans fa possible projectes de vida bien diferents. Tots els homes i les dones tenim dret a:

. Ser feliços. Cadascun de nosaltres tenim expectatives que ens agradaria aconseguir i que ens apropen a la felicitat. Malgrat que es tracta d' aspiracions legítimes, no han de ser obligatòriament compartides per tothom. 

. Tenir una vida digna. Totes les persones , independentment de quin sigui el nostre projecte vital, tenim dret a una vida digna. El reconeixement de cada persona com un fi en si mateixa obliga els estats a protegir els seus drets i exigeix respecte  per part dels altres. 

Llegeix l’ article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Què significa la paraula fraternitat? -          Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment?

Reptes de les societats multiculturals

Si bé els drets individuals són universals i, per tant, exigibles a qualsevol comunitat, les maneres de viure sovint es vinculen a tradicions culturals concretes. Això fa que en societats multiculturals es multipliquin estils de vida, que habitualment tendeixen a barrejar-se. 

Reptes de les societats multiculturals -          Aconseguir nivells de tolerància més alts entre tradicions culturals. -          Facilitar espais i pràctiques atentes als diferents ideals de felicitat. -          Establir marcs legals que garanteixin la igualtat de drets i respectin la diversitat d’ opcions -          Fonamentar la convivència en valors compartits.

Llegeix l’ article 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Com afecta, la seva aplicació, la convivència d’una societat multicultural? Penseu exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situacions en què s’ han vulnerat.

Garantir la igualtat i respectar la diversitat

Respectar diferents maneres de viure no suposa acceptar qualsevol pràctica pel simple fet de formar part d' una tradició. Més aviat ens obliga a buscar l' equilibri entre dos valors:

Igualtat + reconeixement de la diferència 

En situacions de controvèrsia per motius culturals cal...

1.       ESFORÇAR-SE  per a entendre totes les parts. Cal ser empàtics amb les altres posicions i intentar percebre la realitat des del punt de vista de la resta d’ implicats.
2.       RELATIVITZAR la pròpia forma de vida. No s’ ha d’ excloure ni condemnar un fet o opinió només perquè no coincideixi amb els propis criteris de valor.
3.       RECONÈIXER la igualtat de drets per a tothom. Cal defensar i respectar els mateixos drets per a totes les persones. Cal buscar condicions que afavoreixin la igualtat de condicions.
4.       COMPROMETRE’S en la cerca compartida de solucions. Cal aportar idees i estar disposat a aprendre dels altres, amb l’ objectiu de trobar respostes comunes als reptes que es plantegen.

-          Per a entrenar-se... 1.       Amplieu aquesta llista de fets socials que, a vegades, han generat conflictes en la convivència entre diferents cultures: El dret a portar signes religiosos visibles en escoles. L’ obertura de llocs de culte. La no-autorització, per raons religioses, a fer una transfusió de sang a un menor d’ edat. La incorporació de menús diversos en centres escolars. 2.       Per grups, trieu un tema i redacteu breument un cas que plantegi algun problema. Analitzeu-lo a partir de les quatre pautes anteriors. Quina creieu que és més difícil d’ aplicar? Per què? 3.       Comenteu entre tots el treball fet en grups.

- Podem visionar a classe:

Cuando llevar el velo islámico te deja sin trabajo | España

¿Por Qué No aceptan Transfusiones De Sangre Los Testigos De Jehová?

¡Marchando un menú para celiacos!

ACTIVITATS:

1.-Llegeix l' article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt): (5 punts)
1.1.- Què significa la paraula fraternitat?
1.2.- Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment? 

2. Llegeix els articles els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt):
(5 punts) 
2.1.- Com afecta, la seva aplicació, la convivència d' una societat multicultural? 

Pensa en exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situaciions en què s' han vulnerat. 


Mira els vídeos que et mostro. 

* Per lliurar les activitats s'han de mirar les dates al Classroom. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/declaraci-universal-dels-drets-humans-1226052253266070-9/95/declaraci-universal-dels-drets-humans-3-728.jpg?cb=1226023382

http://xarxanet.org/sites/default/files/declaracio.png

https://image.slidesharecdn.com/dretshumans-100406172445-phpapp02/95/drets-humans-20-728.jpg?cb=1270574714

https://gesvin.files.wordpress.com/2015/02/empatc3adaseensec3b1aaprende-presentacic3b3n-bloggesvin.png

https://magdaperal.files.wordpress.com/2015/10/vivir-con-humor.jpg

http://slideplayer.es/slide/8523639/25/images/2/El+principio+de+la+igualdad.jpg

https://proyectopolya.files.wordpress.com/2011/11/diapositiva4.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=b_pBzC1We0g

https://www.youtube.com/watch?v=hUMlaFNpznI

https://www.youtube.com/watch?v=0isnxwLEv9Q