Competències bàsiques i Competències Clau (CC) de la Dimensió personal: Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes. Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.
El 1974, el professor Yunus va proposar una forma d'organització social per als llogarets rurals anomenat Gram Sarker (govern rural). La proposta va demostrar ser practicable i útil per la qual cosa l'any 1980 va ser adoptada oficialment pel govern de Bangla Desh. Des d'aquesta època, a causa de la fam que assolava el país (un dels països més pobres i poblats del món), va prendre consciència que només es pot sortir de la misèria superant les lleis del mercat proporcionant microcrèdits, crèdits solidaris sense garantia, als més necessitats perquè puguin realitzar una activitat independent i creativa.
El 1976, malgrat l'enorme resistència i dels nombrosos rebutjos de les entitats bancàries de Bangla Desh, Muhammad Yunus va aconseguir fundar el Banc Grameen (banc rural), que el 1983 va obtenir la qualitat de banc autònom.
Aquest "banc de pobres" ha beneficiat a tres milions i mig de persones, propietàries elles mateixes del banc, en la seva major part dones, que reunides en grups de cinc o més, solidàries i responsables, aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 dels seus petits préstecs en contra de l'esperat.
Quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills
“La gent pot morir de moltes maneres i per moltes causes, però hi ha alguna cosa en el fet de morir de gana que el converteix en la forma més inacceptable de morir. És una cosa que va passant a càmera lenta. Segon a segon, la distància entre la vida i la mort es va reduint cada vegada més fins que l’ una i l’ altra estan tan pròximes que amb prou feines se’n pot veure la diferència. Com la son quan ens venç, morir de gana és una cosa que ens arriba tan en silenci, tan inexorablement, que ni tan sols ens adonem del que ens està passant. I tot per la falta d’ un grapat d’ arròs per menjar en cada àpat.”
MUHAMMAD YUNUS
La idea: els microcrèdits Decidit a fer alguna cosa, Muhammad Yunus visitava sovint les famílies més obres de Jobra, un poblet que hi havia al costat de la Universitat. Un dia, Sufiya Begum, una dona de vint-i-un anys, casada i amb tres fills, li va explicar, mentre feia un tamboret de bambú asseguda a terra, que, com qu eno tenia dieners per a comprar bambú, els demanava a un comerciant. Aquest li deixava els diners a canvi que després li vengués tota la produció de tamborets. Li pagava una quantitat que quasi no li arribava ni per a menjar, però no podia queixar-se perquè depenia d' ell per a tornar a comprar bambú. Estava lligada al comerciant i no podia fer res més que sobreviure. Yunus va quedar bocabadat. En aquell moment el bambú costava aproximadament uns 22 cèntims d' euro i per la feina de fer els tamborets donaven uns 2 cèntims. Però mai no podria tenir els 22 cèntims a la butxaca per a comprar bambú, fer els tamborets i vendre'ls al preu que els compradors solien pagar en el mercat. Seria pobra tota la vida. La idea era senzilla i nova: seria possible fer petits préstecs als pobres per tal que comencessin a treballar per compte propi? El desenvolupament: un banc per als pobres Amb diners de la seva butxaca, Yunus va fer el primer prèstec a quaranta-dues persones pobres; els va distribuir uns 27 euros en total. L' experiència va ser reeixida. Si es volia estendre, feia falta una institució per a deixar diners a qui no tenia res: un nou tipus de banc. A partir d' aquesta idea i molt esforç, va néixer el banc dels pobres, la Banca Grameen (http://www.grameen-info.org/), una entitat destinada a concedir microcrèdits a persones pobres per a ajudar-les a prosperar. Avui, ofereix serveis bancaris a 4,3 milions de persones a Bangla Desh i el sistema ha estat adoptat per més de cent països als cinc continents. La banca ètica de Catalunya Finançament Ètic i Solidari (FETS; http://fets.org/) és una associació que agrupa entitats i persones que tenen interès a promoure els principis de la banca ètica a Catalunya. Els seus objectius són aquests: . La sensibilització i la difusió de l' ús ètic dels diners. . La promoció de les entitats que ja ofereixen instruments de finançament ètic a Catalunya. . La interlocució amb les administracions públiques. . L' impuls d' una entitat financera alternativa a Catalunya que respongui als principis bàsics d' una banca ètica. . La prestació de serveis per a obrir noves vies d' acció i presència social.
Benjamin Disraeli (Londres, 21 desembre 1804 - 19 d'abril de 1881, Curzon Street, Londres), conegut també com a Comte o Lord de Beaconsfield. És, també, l'únic primer ministre en la Història del Regne Unit en haver rebut un títol nobiliari abans de culminar el seu període en exercici, així com ostenta el peculiar honor, de ser l'única persona en haver exercit aquest càrrec, d'ascendència jueva, . A més va ser dues vegades candidat al Rectorat de la Universitat de Glasgow,
“EL MILLOR QUE podem fer per algú no solament és compartir-hi les nostres riqueses, sinó també mostrar-li les seves”
Benajamin Disraeli
La Vanguardia en català
Marcos Eguiguren,director general de l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors
Tinc 57 anys. Soc de Badalona, però la meva oficina és a Holanda i em passo la vida viatjant. Casat Soc economista i doctor en Professor de la UPC. En política em preocupa la creixent pèrdua de l’humanisme. Soc un agnòstic curiós. M’agradaria creure
VÍCTOR AMELA
IMA SANCHÍS
LLUÍS AMIGUET
Colab.LV | Foto: Xavier Cervera
“Hem de saber en què s’inverteixen els nostres diners”
La setmana passada a Dubai en una reunió de bancs asiàtics, la pròxima a Santo Domingo i el cap de setmana a Badalona. Veu el món a vista d’ocell, i amb aquella perspectiva parla amb entusiasme dels bancs amb valors de països en via de desenvolupament, i amb tristesa, de la vella Europa. Ha escrit llibres sobre ètica i empresa, va tenir càrrecs directius en bancs convencionals a Espanya i a l’estranger. Potser decebut, es va passar al camp acadèmic. Va fitxar per una consultoria als EUA i quan va tornar va crear la pròpia, que va esdevenir una cosa grossa. Va pertànyer al grup impulsor de Triodos Espanya, va ser-ne el conseller a nivell mundial, i d’allà va passar a l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors.
Quan neix la banca amb valors?
Enmig de la crisi (2009), per iniciativa de tres bancs.
De quina nacionalitat?
Holanda, Bangla Desh i els EUA. Tres bancs que durant tota la seva història ja havien fet una banca diferent, propera a les comunitats, finançant allò que jo en dic les coses de menjar, i empreses i projectes assenyats per al medi ambient.
...I va esclatar la crisi financera.
Sí, i aquells bancs van decidir fundar l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors per explicar al món que és possible fer una altra mena de banca amb què contribuir substancialment a regenerar la societat.
Regenerar-la és pretendre molt.
La banca representa un percentatge molt rellevant del sector financer a nivell global perquè aglutina capitals, estalvis i inversors. Si els bancs inverteixen tenint en compte els valors humanistes mediambientals i socials, el canvi és substancial a nivell mundial.
La banca ètica sona a banca alternativa i fa una mica de por.
La majoria dels 46 bancs amb valors que hi ha als cinc continents superen la banca convencional en solvència i en liquiditat, i tenen rendibilitats semblants, fins i tot superiors als t oo big to fail
Els massa grans per caure?
Sí, el grup de bancs que van ser declarats per un organisme mundial com a bancs tan grans que l’ecosistema financer mundial els havia de donar una atenció especial, perquè si algun cau pot arrossegar tot el sistema.
Sí, quina por! Quants són?
Unes trenta entitats. Cada any analitzem els seus comptes auditats i els comparem amb els nostres, i la conclusió és que els bancs de la nostra aliança són de mitjana més solvents, tenen una liquiditat millor i una rendibilitat mai inferior a la d’aquells grans bancs.
Felicitats, però per què hauria de ficar els meus diners en un banc ètic?
Si demana un préstec a un banc, li faran multitud de preguntes de la classe: per què el vol?, quant guanya?, on treballa?, té família?, qui l’avala?...
Una situació de somriures tensos, sí.
...Però quan obrim un compte no els preguntem en què inverteixen els nostres diners, amb quin criteri... Provi de fer-ho i rebrà respostes vagues.
Vivim èpoques opaques.
Als nostres bancs la transparència és essencial i només treballem amb economia real, res de productes financers derivats. Es tracta d’agafar els diners dels dipositants i deixar-los a les persones que els necessiten per fer coses assenyades que tinguin un impacte positiu en la societat i en el medi ambient.
Com es tradueix això a la vida real?
Si li deixo diners a un senyor que fa mobles, vull saber si paga un salari digne i si utilitza fustes ecològicament reciclables. El client és una persona que s’associa amb nosaltres en la seva aventura financera, no és un instrument que tractem com un arbre de Nadal que li anem penjant regalets per tenir-lo content.
Mentre no te’ls acabin cobrant...
També ens importa quin és el multiplicador de sou entre qui més guanya i qui menys a les nostres oficines, i que hi hagi un equilibri de sexe, perquè treballem amb els diners de tota la societat i tota hi ha d’estar representada.
Això de la bondat mediambiental s’ha convertit en un eslògan buit.
És veritat, per això fugim de termes que s’han banalitzat com ara banca sostenible. Grans bancs nacionals anuncien a tota plana que han rebut el premi del banc més sostenible del món, però els criteris amb què es donen alguns premis són molt discutibles.
Però tenen fundacions importants.
Això està molt bé, però no canvia el món. El que el canvia és que en el dia a dia a les oficines els empleats no rebin a les 8.30 del matí la trucada del comercial dient que avui necessiten fer 100 targetes i 40 préstecs; i a les cinc de la tarda, la segona trucada advertint-los que no han arribat a la seva quota.
La hipocresia està a l’ordre del dia.
Hi ha bancs que estan aconseguint canvis sistèmics, encara que no a Europa, on som massa eurocèntrics i no ens adonem que el món ens està passant per sobre i que en deu anys serem un museu a l’aire lliure.
Té raó.
En un dels nostres bancs a Bangla Desh, el focus del qual és la inclusió financera de la gent pobra, que n’hi ha a milions, van detectar que els distribuïdors de llet de petitíssimes produccions familiars estaven pressionant els preus a la baixa. El banc va finançar una empresa amb la condició que es comprometés a pagar un preu just i es deixés monitorar.
No és anar massa lluny?
Amb aquesta mesura, al cap d’un any i mig el banc va aconseguir canviar el sistema de distribució de llet a la zona nord del país.
Sent ètic es guanyen diners?
Es guanyen uns diners assenyats. La banca amb valors ben gestionada permet tenir una rendibilitat assenyada i estable.
Ha canviat res després de la crisi bancària?
Ha canviat l’entorn regulatori, però una vegada passat l’ensurt, hem tornat al mateix: pressionar les xarxes comercials perquè venguin tot el possible de la manera que sigui.
ACTIVITATS: 1) Yunus pensa que obtenir un crèdit és un dret humà. Totes les persones, especialment les més pobres, haurien de poder rebre un crèdit sense avals. Què en penses? Fes recerca de què és un aval per a un crèdit i mira que són les "hipoteques escombria" o hipoteques "subprime" dels EEUU. (4 punts) 2) Tots els éssers humans, incloent-hi els més pobres, tenen un potencial infinit. Els pobres ho són perquè no han tingut facilitats per a prosperar. Estàs d' acord amb aquesta idea? Per què? Justifica la teva resposta en deu línies. (3 punts) 3) D' un total de 7 milions de prèstecs, se n' han retornat el 98,5%. A partir d' aquestes dades, doncs, es pot dir que els pobres són solvents. Com expliques aquest fet? Mira al teu llibre o fotocòpies, com funcionen els microcrèdits. Justifica la teva resposta en deu línies. (3 punts)
Per contestar aquesta pregunta mira't aquesta informació:
COM FUNCIONEN ELS MICROCRÈDITS
- Els microcrèdits són prèstecs per a pobres.
- Es presten petites quantitasts que es tornen en quotes setmanals
- La majoria dels crèdits són per a dones perqè són més bones administradores.
- Els crèdits es concedeixen sense garanties ni avals: es c onfia que seran retornats.
- Per a obtenir un préstec, cal unir-se a un petit grup de perersones que també el sol·liciten i comprometre's a col·lborar i ajudar-se mútuament.
- El banc ofereix els prèstecs als pobres a casa seva.
- El ban setmanalment segueix la devolució i ajuda en cas de dificultats.
Data d' entrega. Has d' entrar al Class-room del domini @inscampsblancs.cat No oblidis fixar-te bé en la data ja que el 1r dia és el que té el +1. Sessió 4 4r A,4rtB, 4rtC +1punt d' actitud a afegir a les activitats +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats Ni puja ni baixa la nota de les activitats -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.
FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ NO SERAN AVALUABLES.
Aquestes dates poden patir modificacions per vagues estudiantils, sortides pedagògiques, tallers didàctics i altres. La data del quadern de la professora i, del Class-room és la correcta.
Bibliografia: BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 12 i 13)
Competències bàsiques i Competències Clau (CC) de la Dimensió personal: Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes. Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans. Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.
T' ESTÀS FENT GRAN. Cada cop pots fer més la teva i pel teu compte. Ets una persona autònoma. Ara bé, sapigues que, com més autònom ets, més responsable ets també dels teus actes.
Portar el control de la pròpia vida
La paraula autonomia forma part del nostre llenguatge quotidià. Prove de dos termes grecs: AUTOS, que significa "propi o per si mateix" i NOMOS, que significa "llei o norma". La paraula autonomia ens remet a la idea de "manar-se un mateix".
Diem que una persona és autònoma quan obeeix normes morals que ella mateixa s' exigeix, sense deixar-se endur per pressions externes o pels capricis del moment. Així, l' autonomia remet a l' existència d' un jo capaç de pensar i de fer per si mateix, sense el qual ningú no pot autogovernar-se. En aquest sentit, l'autonomia converteix cada persona en autora i protagonista de la seva vida.
“Vull que la meva vida i les meves decisions depenguin de mi mateix, i no de forces exteriors, siguin del tipus que siguin. Vull ser l’ instrument dels meus propis actes voluntaris i no dels actes dels altres homes (...) Sobretot, vull tenir consciència de mi mateix com un ésser actiu que pensa i vol, que és responsable de les seves pròpies eleccions, i és capaç d’ explicar-les d’ acord amb les seves idees i propòsits.”
ISAIAH BERLIN, Sobre la libertad. Alianza Editorial (adaptació)
Autonomia i judici moral El tema de l' autonomia ha estat tractat des de diferents disciplines acadèmiques. La filosofia, la psicologia o l' educació s' han preocupat per esbrinar què caracteritza el subjecte autònom, quines possibilitats reals té l' ésser humà d' aconseguir importants nivells d' autonomia i quines condicions afavoreixen el seu desenvolupament. El psicòleg Lawrence Kohlberg va estudiar l' evolució del judici moral en els individus; és a dir, la capacitat per a diferenciar i jutjar el que està bé i el que està malament. La seva aportació diferencia tres nivells en el desenvolupament del judici moral: 1. El primer nivell és el dels interessos individuals (nivell preconvencional). Els interessos personals prevalen per sobre de qualsevol altre criteri a l' hora de jutjar la bondat o la maldat d' un fet. La por que un té del càstig és un element que condiciona el judici moral. 2.El segon nivell és el de les normes (nivell convencional). Els judicis morals prenen com a referència principal les relges socials i les expectatives que els altres tenen sobre un mateix. La persona jutja en funció d' allò que els altres esperen d' ella. 3. El tecer nivell és el de l' autonomia de pensament (nivell postconvencional). La persona jutja en funció de criteris que li dicta la seva pròpia consciència. Segons Kohlberg, la persona guanya autonomia de pensament a mesura que passa d' un nivell a un altre perquè cada vegada és menys esclava dels seus desitjos i d' allò que li manen des de fora. Així, si en un primer moment obeeix només els seus interessos, en el nivell següent dóna importància a la convenció social i, finalment, es planteja els fets també en funció de principis i valors morals que poden qüestionar les normes establertes.
“Després de recollir conjuntament informació per a fer un treball en grup que heu de lliurar d’ aquí a tres dies, us vau repartir els apartats que havíeu de redactar individualment.
L’ Andreu ha tingut un accident i ha de fer repòs absolut durant un temps. Quan li truqueu, diu que no ha començat a fer la seva part, que pensava posar-s’hi just el cap de setmana, però que evidentment ara no podrà.
Si el professor s’ assabenta que l’ Andreu no ha participat en el treball, no aprovarà l’ avaluació. Si no dieu al professor què ha passat, haureu d’ assumir la part que corresponia al vostre company. Avui us ajunteu tots els membres del grup, menys l’ Andreu, per a resoldre el tema.
ACTIVITATS: - Després de llegir el cas de l' Andreu que està al requadre d' adalt, escriu un argument preconvencional, un argument convencional i un argument postconvencional que podrien sortir en la reunió. Poseu en comú els vostres arguments. . Qui és per a tu el millor argument de tots els que has considerat? Per què? Fes-ho en deu línies mínim. (5 punts) - Torna a llegir el text d' Isaiah Berlin i contesta: Consideres que portes el control de la teva vida? Et veus capaç de fer-ho? (5 punts) Mirem aquests vídeo sobre les etapes del raonament moral segons el psicòleg Kohlberg:
DATA D' ENTREGA MIREU EL CLASS-ROOM. ALLÀ POSA LES DATES. FIXA'T BÉ I NO PENGIS EL TEU ARXIU EN LA DATA ERRÒNIA.
SESSIÓ 3
+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
-1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats
FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 3 NO SERAN AVALUABLES. AQUESTES DATES PODEN PATIR MODIFICACIONS DEGUT A VAGUES ESTUDIANTILS O SORTIDES PEDAGÒGIQUES. LA DATA DEL QUADERN DE SEGUIMENT DE LA PROFESSORA I DEL CLASS-ROOM ÉS LA CORRECTA.
Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)
SESSIÓ 2: LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL (DIMENSIÓ PERSONAL)
SESSIÓ 2:
LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES:
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores
(Competències Clau):
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat...
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques. CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.
DUES PERSONES que neixin al mateix lloc i al mateix temps mai no seran iguals. No ho seran, perquè l' herència genètica que rebin els seus pares i el seu caràcter serà diferent, però també perquè el seu entorn les condicionarà . Ens construïm a partir de nosaltres mateixos i de les relacions amb els altres.
Fer-se adult
Les persones ens passem la vida en construcció. Cap ésser humà no neix abocat a viure d' una manera concreta, a tenir una personalitat determinada o una idelología específica. NIngú no està acabat del tot ni pot dir que no canviarà mai. Més aviat, les persones evolucionen al llarg del temps. La construcció de la personalitat és un procés complex que es du a terme a partir de dos elements: . La individualitat de cadascun . Les influències dels ambients en els quals participa el subjecte. Les possibilitats de joc entre els factors individuals i els factors ambientals són enormes. Així cada home i cada dona és fruit de les seves característiques innates, de les seves decisions i d' allò que vol aconseguir, però també ho és de les influències que rep en la relació amb els altres.
FACTORS INDIVIDUALS
FACTORS AMBIENTALS
Característiques innates.
Influències que es reben a l’ escola
Desitjos, aspiracions.
Relacions personals.
Opcions i decisions.
Ambient familiar.
Força de voluntat
Implicació en activitats d’ oci.
Possibilitats que ofereix el medi social.
Podem assenyalar tres àmbits de relaicó dels quals participen la majoria de persones: la família, els amics, i els espais d' oci. Però no són els únics. Tampoc no els donem el mateix valor al llarg de la vida. En l' adolescència, per exemple, les relacions amb la família i amb els iguals prenen un paper molt rellevant, ja sigui perquè entren en crisi o perquè s' intensifiquen. El dret a ser un mateix Tots, alguna vegada, hem escoltat o fins i tot hem fet servir l' expressió "ser un mateix". Sovint, amb aquesta expressió es reivindiquen espais d' autonomia i de llibertat. Altres vegades es fa servir per a reclamar el dret a pensar i actuar de manera diferent de com ho fa la majoria i, algun cop, ser un mateix té a veure amb l' esforç personal per cnèixer-se millor i poder dirigir la pròpia vida. Hi ha moltes maneres de ser un mateix. El més important és que cada persona construeixi la seva i que es trobi a gust amb la personalitat que progressivament va creant.
SER UN MATEIX O UNA MATEIX IMPLICA...
Ser lliure. Prendre decisions sense sentir-se pressionat pel que els altres puguin pensar.
Ser autèntic. Esforçar-se a no fingir ni a fer veure allò que no és.
Ser reflexiu. Pensar abans d’ actuar valorant els pros i els contres de les opcions considerades. No deixar-se portar pels capricis i les solucions més còmodes.
Ser responsable. Assumir les conseqüències de la pròpia conducta.
Ser valent. Manifestar les pròpies conviccions i defensar-les en situacions en què costa fer-ho per què els altres pensen diferent.
- Podem veure aquest vídeo:
Sinopsi de l' obra: Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu? Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació, dirigida i interpretada per Josep Maria Flotats.
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia.
"ES UN DEURE de l' home emprendre la conquesta de la seva personalitat; és necessari que el seu desenvolupament sigui la seva pròpia obra." Pierre-Simon Ballanche. FES AQUESTES ACTIVITATS: 1) Llegeix el text i fes un esquema amb les idees principals. Després escriu deu línies en què expliquis la teva opinió. (10 punts) "Quan un és un nen petit, immadur, amb escàs coneixement de la vida i de la realitat, n' hi ha prou amb l' obediència, la rutina i els petits capricis. Però, és perquè encara es depèn d' algú, és en mans d' un altre que vetlla per nosaltres. Després, cal fer-se adult, és a dir, ser capaç d' inventar en certa mesura la pròpia vida, i no simplement de viure la que altres han inventat per a un mateix. Naturalment, no ens podem inventar del tot, perquè no vivim sols i moltes coses se'ns imposen, ho vulguem o no (...) Però entre les ordres que se'ns donen, entre els costums que ens envolten o ens creiem, entre els capricis que ens assalten, haurem d' aprendre a viure per nosaltres mateixos." FERNANDO SAVATER, Ètica per al meu fill. Editorial Ariel (Adaptació) Hem vist aquest vídeo que potser t' ajuda a entendre el pensament de Savater:
O, aquest altre d' Antoni Bassas (Ara.cat):
DATA D' ENTREGA: Consulteu el classroom.
Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)
