martes, 26 de octubre de 2021

SESSIÓ 7. MALES NOTÍCIES (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 7. 

MALES NOTÍCIES 
(DIMENSIÓ  PERSONAL) 
Competències 1,2,3 i 4
Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.


UNA PROFESSIÓ és un conjunt de coneixements, habilitats i normes que s' apliquen a la realització d'una feina. L' ètica professional o deontologia regula els deures dels professionals i els ajuda a afrontar les situacions difícils d' una manera més eficaç i respectuosa amb els usuaris.

Un camp en què sovint es presenten situacions difícils és el sanitari. En Bom ha patit un accident que li pot deixar mig cos paralitzat i cal fer-li una operació perillosa. La Luci, la seva metgessa dubta si ha d' informar en Bom o els seus pares del seu estat, però necessita el consentiment per a fer l' operació. 

DIARI D' EN BOM

Ja ha passat el moment de la recriminació, de pensar si podria haver fet, si no hagués estat. Havia pres moltes precaucions, però els accdients de vegades passen. Vaig perdre la consciència quan em rescataven. Fins ara, que començo a despertar-me, que surto de la boira en què em deixen els medicaments, m' adono que estic immobilitzat, embenat de cap a peus. Amb prou feines puc escriure el meu diari, ara que m' han deixat sol uns minuts. Quan em curaré? Em quedaran seqüeles? Podré continuar fent esport? Em fa por preguntar-ho. 

DIARI DE LA LUCI

Estic molt preocupada pel noi de la 304, el de l' accident. Té un pronostic dolent. Ha perdut mobilitat i sensibilitat del melic cap avall i no és clar que el recuperi. A sobre, l'  hem d' operar perquè no aconseguim estabilitzar-lo. Dèbil com està, pot ser que no se'n surti a la taula d' operacions. A mi em toca dir-li com ha quedat de moment i els riscos de l' operació, i és difícil fer-lo. Durant la carrera, molta anatomia, fisiologia i patologia, però, llevat de les classes d' oncologia, no hem estudiat res sobre com podem comunicar notícies dolentes.


DIARI D' EN BOM

Quan la mare creu que no la veig, canvia la cara animosa per una cara de neguit que m' esparvera. L' optimisme de quan em vaig despertar després de l' accident s' ha fos. Em sembla que cada vegada estic pitjor. Sempre havia presumit que si algun dia estava fotut voldria saber què em passava i no viure enganyat com un beneit. Això no és una sèrie de televisió en què tot ho veus des de la part dels metges. M' està passant a mi. 

DIARI DE LA LUCI

Com a responsable, sé que he d' informar el pacient del diagnòstic, dels perills de l' operació i demanar-li el consentiment. Ja té 16 anys. Però no sé si és un noi nerviós o calmat, si s' ho prendrà bé o no. Una depressió no faria més que agreujar la situació. Si parlo amb la família, pot ser que els pugui sondejar sobre com reaccionarà. Però aleshores potser voldran decidir ells. Com era allò? "Ho lamento molt, però jo no puc adquirir aquest compromís amb vostè, perquè jo sóc aquí per a fer el que el pacient desitgi i l' informaré del que ell vulgui i quan vulgui." A més, no sé si els pares prendran la millor decisió o si serà millor comptar amb ell. No ho sé. 


"El metge ha d' informar el pacient de les alteracions que pateix i del pronòstic de la malaltia de manera entenedora, verídica, mesurada, discreta, prudent i esperançadora. Quan es tracti de malalties de mal pronòstic, el metge ha de procurar igualment informar el pacient i ha de plantejar-se com pot aconseguir que tant la mateixa informació com la manera de donar-la no el perjudiquin. El  metge ha de respetar el dret del malalt a no ser informat."

Font: Codi deontològic professional del Consell de Col·legi de Metges de Catalunya, article 24. 




La LLei 41/2002, de 14 novembre, básica reguladora de l’ autonomía del pacient i de drets i obligacions en matèria d’ informació i documentació clínica (BOE 274, de 15/11/2002) afirma en l’ article 3: “Quan es tracti de menors no incapaços ni incapacitats, però emancipats o amb setze anys complerts, no es pot prestar el consentiment per representació.. Tanmateix, en cas d’ actuació de greu risc, segons el criteri del facultatiu, els pares han de ser informats i la seva opinió ha de ser tinguda en compte per a prendre la decisió corresponent.”


ACTIVITATS:
1.- POSA'T en la pell dels personatges:
1.1.- Quina situació es planteja? Resumeix-la en poques paraules. (1punt)
1.2.- Com et sentiries si fossis en Bom?(1punt)
1.3.- Com et sentiries si fossis la Luci?(1punt)
1.4.- Com et sentiries si fossis el pare o la mare d'en Bom? (1punt)

2. PENSA i contesta:
2.1.- Quins són els dilemes de la Luci?(1punt)
2.2.- Què faries si fossis la Luci?(1punt)
2.3.- Què faries si fossis en Bom?(1punt)
2.4.- Què faries si fossis la mare o el pare d' en Bom?(1punt)
2.5.- Coneixes algú que hagi passat per una situació semblant? Explica-ho. Pots fer recerca a Google si no coneixes ningú. (1 punt)

3. LLEGEIX els principis del Codi deontològic del quadre d' adalt i fes recerca del Codi deontològic de l' advocacia. (1 punt) 

- Podeu mirar aquest tráiler de la pel·lícula "Camino":




Sinopsis
Una aventura emocional en torno a una deslumbrante niña de once años, muy religiosa, que se enfrenta al mismo tiempo a dos acontecimientos que son completamente nuevos para ella: enamorarse y morir. 'Camino' es, sobre todo, una luz brillante capaz de atravesar todas y cada una de las tenebrosas puertas que se van cerrando ante ella, y que pretenden en vano sumir en la oscuridad su deseo de vivir, amar y sentirse definitivamente feliz. Inspirada en la verdadera historia de Alexia González Barros, la hija menor de una familia perteneciente al Opus Dei, que falleció en 1985 a los 14 años de edad, y que actualmente está en proceso de canonización. (FILMAFFINITY)


Podeu mirar aquesta notícia: 

https://www.lavanguardia.com/lacontra



DATA D' ENTREGA
Sessió 7
Mireu les dates al Class-Room.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.
Aquestes dates poden patir modificacions per vagues estudiantils, sortides pedagògiques, xerrades didàctiques, proves per competències, viatges d' estudiants, etcètera. La data vàlida és la que presenta la professora en el seu quadern de seguiment. 



Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 18 i 19)

Webgrafia:

domingo, 17 de octubre de 2021

SESSIÓ 6 QUAN ELMAL JA ESTÀ FET (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 SESSIÓ 6 

QUAN ELMAL JA ESTÀ FET 
(DIMENSIÓ  INTERPERSONAL)


Competències 5 i 6
Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...




EN LA SESSIÓ DEDICADA  a la pressó, hem vist que aquesta no sempre és la solució més eficaç per a certes persones i davant d' alguns delictes. També hem comprovat que de vegades els interns no senten que la presó els ajudi a reparar el mal que han fet a les víctimes. En aquest sentit, hi ha altres mesures que són més positives per a totes les parts implicades en un delicte. 

Mediació, també en l' àmbit de la justícia

La mediació és una forma pacífica de resoldre els conflictes que busca arribar a acords de convivència entre les persones implicades, de manera que totes treguin algun benefici. La mediació ens ajuda a conèixer-nos més a nosaltres mateixos i a conèixer els altres, fet que contribueix a millorar les relacions personals, en particular, i la convivència, en general. 

Fa poc més de vint anys es va pensar que la mediació també podia ser una bona eina per a reparar el dany causat per part d' una persona que havia comès un delicte o una falta. Així és com es va posar en marxa el Projecte de conciliació i reparació de la víctima i els serveis en benefici de la comunitat o, el que és el mateix, un porcés de mediació adaptat a l' àmbit de la justícia. 

La reparació penal.

Tradicionalment, en gairebé totes les societats i cultures s' ha aplicat la justícia punitiva, que és aquella que infligeix un càstig a una persona que ha infringit la llei. Aquest càstig, en general, pot ser una multa o una pena de presó.

En l' actualitat, hi ha professionals que miren d' impulsar la justcia restaurativa, que és aquella que busca aconseguir que la persona que ha comès el delicte repari el dany causat i que es resolgui el conflicte d' una manera justa i equilibrada a través de mesures penals alternatives a la presó. 

A Catalunya la justícia restaurativa cada cop es fa servir més en l' àmbit juvenil. S' està consatant que la seva aplicació també és positiva a llarg termini, perquè contribueix a reduir la reincidència; és a dir, la possibilitat que una persona que ha comès un delicte torni a vulnerar la llei en el futur. 

Arguments a favor de la justícia restaurativa

En un procés de mediació penal, totes les parts implicades en surten beneficiades:

La víctima: pot explicar la seva vivència i sentir-se escoltada i compresa per la persona que li ha ocasionat el dany. 
L' infractor: pot prendre consciència de les conseqüències dels seus actes i fer-se perdonar per la víctima.
La societat: se sent més propera al món de la justícia i pot prendre consciència de les circumnstàncies que porten determinades persones a cometre actes delictius. 
L' Administració: Es redueix el volum de feina als jutjats i les despeses econòmiques que comporta un procés són més petites que les de la justícia ordinària. 

En definitiva, la mediació penal contribueix a la pau i al benestar social. 

Serveis en benefici de la comunitat

Una de les mesures que sovint s' acorden davant d' un procés de mediació penal és que la persona que ha ocasionat el dany es comprometi a fer un servei en benefici de la comunitat. Es tracta que participi activament i juntament amb la víctima no solament en la gestió del conflicte, sinó també a trobar-hi una sortida constructiva. 


Un accident desafortunat

En Bernat va amb el seu monopatí a tot arreu. Sempre que pot, queda amb els amics en un parc per fer salts i altres “filigranes”. La setmana passada, però , corria per la vorera dalt del seu monopatí i va entrebancar-se amb una dona gran, amb tan mala sort, que la va fer caure i aquesta es va trencar el fèmur.
Els Mossos ja han fet saber a en Bernat que córrer amb el monopatí per la vorera no està permès i li proposen dues alternatives per a pal·liar els problemes que ha ocasionat a la seva víctima, la senyora Mercè: 

1.       Pagar-li una bona quantitat de diners per totes les molèsties ocasionades.
2.       Ajudar-la a anar a comprar i a fer les feines de casa fins que estigui totalment recuperada de la seva lesió al fèmur. 

      

ACTIVITATS:

1.- Quina de les dues propostes et sembla més favorable per a la senyora Mercè? Per què? (5 punts) Mínim 5 línies. 
2.- Quina de les dues propostes  et sembla que ajudarà més en Bernat a prendre consciència de la importància de respectar la mobilitat dels vianants? Per què? (5 punts) . Mínim 5 línies. 

- Per saber-ne més:

A la sessió 6 hem llegit que: "c. S' ha descobert que una dona que ha ocupat un càrrer polític durant molts anys ha fet servir diners públics per a usos particulars." 

a) Tenim el cas a Espanya de la ministra de Sanitat Ana Mato que va pagar despeses de l' aniversari dels seus fills, amb diners públics (Trama Gürtel).


b)   La Fiscal Concepción Sabadell habla del Caso Gürtel "Queda plena y abrumadoramente acreditada la caja B del PP"


c)  La Fiscal del Caso Gürtel concluye que Ana Mato y el PP cobraron de la trama.



d) Eduardo Inda: "Los Pujol son los mayores ladrones de Europa"



DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS: MIREU EL CLASS-ROOM. 

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 6 NO SERAN AVALUABLES. 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 16 i 17)

Webgrafia: 
http://www.legaltoday.com/files/Image/practica-jur/mediacion-mazo.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=MapYU-MBt1U
https://www.youtube.com/watch?v=1DZ2DiiEZng
https://www.youtube.com/watch?v=p1Uj6xyk_IQ
https://www.youtube.com/watch?v=m31aNCyalwE

miércoles, 6 de octubre de 2021

SESSIÓ 5 PER A QUÈ SERVEIX LA PRESÓ? (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 SESSIÓ 5

PER A QUÈ SERVEIX LA PRESÓ?
 (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)


COMPETÈNCIES 5 i 6 
Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau
Competències Clau: 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...



La presó Model de Barcelona 




T'HAS PARAT MAI a pensar en la vida que té una persona que ha estat condemnada a passar un temps entre reies? I quan surt de la presó, un reclús està preparat per a tornar a incorporar-se a la societat? 

Un càstig o una oportunitat?

L' article 25 de la Constitució espanyola, recollit en l' apartat sobre els drets fonamentals dels ciutadans, estableix que:

Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estran orientades cap a la reeducació i la reinserció soial i no podran consistir en treballs forçats (...) En tot cas (el condemnat) tindrà dret a una feina remunerada i als beneficis corresponents de la Seguretat Social, aixó com l' accés a la cultura i al desenvolupament integral de la seva personalitat. 

D' aquesta afirmació es dedueix, doncs, que quan un jutge determina que una persona sigui internada en una presó, ho fa amb l' objectiu que el condemnat passi per un procés de reeducació que li permeti, en un futur, tornar-se a integrar en la societat. Malgrat tot, la idea més estesa ésque les penes privatives de llibertat són mesures de càstig que s'apliquen a aquelles persones que han comès un delicte greu.

I què en pensen els mateixos interns? Fixa't en els següents testimonis reals, que expliquen la seva experiència a la presó:


“El meu pare tenia problemes amb l’ alcohol. No vaig aguantar aquesta situació perquè veia constantment com maltractava la meva mare i els meus germans. Amb dotze anys vagi agredir el meu pare i me’n vaig haver d’ anar de casa. Vaig començar a robar cotxes por poder-hi dormir. )…) Vaig ingressar a Wad-Ras, en vaig escapar, em van agafar, em vaig tornar  a escapar…Fins que vaig fer quinze anys i vaig ingressar a la Model. I aquesta ha estat la meva escola. (...) No tinc vida, perquè fa trenta anys que sóc a la presó.” JOAN


“Jo robava per addicció. Em gastava uns mil, mil dos-cents euros setmanals en heroïna. En consumia 4 o 5 grams diaris. (...) HI ha coses que són irreparables: el mal que he fet als meus pares, als meus fills, el mal que he fet a les víctimes de robatori..., simplement el dany psicològic. Per més responsabilitat civil que paguis amb diners, aquestes que no són coses que es paguin, són coses irreparables. (...) M’ han donat moltes oportunitats per a sortir... i no les he pogut o sabut aprofitar. (...) Els meus pares em deien que estudiés. Malgrat tot, jo vaig prendre el mal camí. “ ANTONIO

“Quan vaig arribar a la presó estava desballestat. Però arriba un dia en què poc a poc vas adquirint una forma de comportament; els costums dins de la presó t’ ajuden a trobar-te a tu mateix. Trobes pau i tranquil·litat. T’ adones que aquí et coneixes. Fins aleshores tenia una vida de desesperació, de foscor, de manca de somnis i d’ il·lusions. A mi, la presó m’ ha fet molt bé. (...) He comès un delicte   i punt. Ho estic pagant i ho he de pagar.” ERNESTO

Citacions extretes del reportatge Filosofia a la presó, dirigit per Marc Parramon i Gibert Arroyo. Els noms dels interns són ficticis. 

ACTIVITATS:
POSA'T EN LA PELL DELS PERSONATGES:
1. Que va portar el Joan a cometre delictes? Creus que davant d' un ambient familiar diferent del que tenia podria haver tingut una altra vida? (2 punts)
2. Com t' imagines que el Joan sobrevivia al carrer amb dotze anys? Què hauries fet tu en el seu lloc? (2 punts)
3. L' Antonio manifesta que no ha sabut o no ha pogut aprofitar les oportunitats que se li han donat per a refer la seva vida. Per quins motius penses que no ho ha fet? (2 punts)
4. En el discurs de l' Antonio hi són molt presents les víctimes dels seus delictes. Ell considera que els diners no poden reparar el mal que els ha fet. Se t' acuden altres  maneres amb què l' Antonio es podria fer perdonar? (2 punts)
5. Quins factors penses que han ajudat l' Ernesto a trobar-se amb ell mateix en un context com una presó? (2 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Class-Room. 
Sessió 5
4rt A, 4rt B, 4rt C
  +1punt d' actitud a afegir a les activitats
 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats
 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
 -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ NO SERAN AVALUABLES. LA DARRERA DATA ÉS LA DEL QUADERN DE SEGUIMENT DE LA PROFESSORA. 


- Més informació:

William McLellan, un hippy a la Model l’any 1972



Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 14 i 15)



Webgrafia:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDejGlMr3gpmBD01nQQpn4OleagOWClPXkrfa8OtiQFOmrzK-mUp2H5fvjn0eMRZE3sK-ddDnn1QZ61DI0BK6JdV-_u77fyISngMilNGwXG0Ay56hRCesFsBCKTooqbZxaWDxCVJL8CAxv/s1600/panoptico+La+Model.JPG