UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA
3. IDENTITATS
 |
| Mario Vargas Llosa |
Autoretrat
"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat.
VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"
(Pàgina 13 del llibre de text)
 |
| Amartya Sen |
"L' amic" del director del Trinity College
"Fa uns anys, quan tornava a Anglaterra després d' un viatge curt (en aquell moment era director del Trinity College de Cambridge), l' oficial de migracions de l' aeroport de Heathrow, que va controlar rigurosament el meu passaport indi, em va plantejar una pregunta filosòfica d' una certa complexitat. Després de veure l' adreça de casa meva en el formulari de migracions, em va preguntar si el director (de qui, evidentment, jo era el beneficiari de la seva hospitalitat) era un amic proper. Em vaig aturar uns segons, perquè no em quedava del tot clar si podia afirmar ser el meu propi amic. (...) Bé, es va resoldre aquesta qüestió pràctica, però la conversa fou un recordatori, si escau, del fet que la identitat pot ser un afer complicat. (...) Un enfocament simplista pot ser una bona manera de mal interpretar gairebé tots els individus del món. En la nostra vida quotidiana, ens veiem com a membres d' una varietat de grups i pertanyem a tots ells. La mateixa persona pot ser, sense cap contradicció, ciutadà d' Estats Units, d' origen caribeny, amb avantpassats africans, cristià, liberal, dona, vegetarià, corredor de fons, historiador, mestre, novel·lista, feminista, heterosexual, creient dels drets dels gais i de les lesbianes, amant del teatre, actiu ambientalista, fanàtic del tennis, músic de jazz i algú totalment compromès amb l' opinió que hi ha éssers intel·ligents en l' espai exterior amb el qual és imperiós comunicar-se (preferentment en anglès). Cadascuna d' aquestes col·lectivitats, a les quals pertany aquesta persona de forma simultània, li dóna una identitat particular. No es pot considerar que alguna d' elles sigui l' única identitat de la persona.
SEN, Amartya: El País, 10 Juny 2007"
(Pàgina 17 del llibre de text)
Activitat:
És rellevant en la història l' anècdota amb què comença l' article d' Amartya Sen? Per què? Tenim una identitat única o som més aviat el resultat d' una suma d' identitats, com proposen els dos articles? Quin seria el teu retrat?
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 13 i 17)
