UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: LA INUNDACIÓ

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: LA INUNDACIÓ

Desbordament de l'estany de Banyoles

OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT A (CURS 2014-2015)

M. D:
1.- La meva mascota: un gat que es diu "Perry"
2.- Caixa amb fotografies de la meva infantesa
3.-  No m' enduria res més.

D. L:
1.- La guitarra és fonamental, per si m' avorreixo. M' agrada improvitzar.
2.- Les sabatilles esportives, per si haig de sortir correns
3.-  L' ampolla amb el vaixell, per si haig de fer una rèplica real, saber com fer-ho.
4.- La meva mascota que es diu "¿Quién?", i és un ocellet. 

A. M:
1.- La meva mascota que es diu "Teddy" i que és un gos.
2.- El quadre d' un pintor famós, per si necessito vendre'l.
3.- Les fotos de la meva infantesa, per tenir records de la meva família
4.- L' Atles per si necessito saber on sóc. 

E. F:
1.- La meva mascota que es diu "Sense nom" perquè són dos ocellets.
2.- La capsa amb fotografies de la meva infantesa, perquè són records estimats
3.- Un quadre d' un famós pintor, perquè el puc vendre.
4.- Un llibre que em van regalar els meus avis, com Peppa Pig.

 


OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT B (CURS 2014-2015)

D. C:

1.- Una caixa amb fotografies de la infantesa

2.- La meva guitarra

3.- Un anelll que va fer per mi la meva millor amiga

4.- La meva  mascota

O. B:

1.-.  La meva mascota: un gos “Koke’’

2.- Una caixa amb les fotografies de la infantesa. Un pen-drive, seria millor.

3.- Un valuós quadre d’un pintor famós

4.- Parell preferit de sabatilles esportives

A.C:

1.-      La meva mascota: un gos “Tobi” i un hamster “Rubo”

2.-      Las cartes d’amor de la teva primera parella. 

3.-      Una caixa amb les fotografies de la teva infantesa

4. -      Un anell que va fer per a tu la teva millor amiga

V. A :

 1.-Una caixa amb les fotografies de la meva infantesa.

 2.- La meva mascota, un canari "sense nom"

 3.- La meva agenda d’adreçes i telèfons.

 4.- El meu parell preferit de sabatilles esportives.


 OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT B (CURS 2013-2014):

Sh. F:

1.- Una caixa amb fotografies de la meva infantesa.

2.- Un llibre que em van regalar els meus avis

3.- Les cartes d' amor de la meva primera parella.

4.- Un anell que va fer per a mi la meva millor amiga.

A. C:

1.- Les meves mascotes: un gos "Lucky", una chinchilla"Lisa"; un conill "Toy"; dos hamsters "Betty" i "Bruno"

2.- Una caixa amb fotografies de la meva infantesa.

3.- Un vaixell en una ampolla

4.- Un llibre que em van regalar els meus avis.

A. M:

1.- La meva mascota, un gos "Chipi" Chipirón

2.- Un vídeo que em va fer la Sheila Fuentes, la meva millor amiga.

3.- Una caixa de fotografies de la meva infantesa.

4.- Un llibre que em van regalar els meus avis.

 OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT A(CURS 2013-2014):
A. C.
1.- Me'n portaria la meva mascota gossa "Nina"
2.- Tota la roba i les sabates
3.- El mòbil i el carregador

A. E
1.- La meva mascota "Chispa" que és un hamster
2.- Les fotos d' infantesa
3.- El mòbil i el carregador

N. L.
1.- El mòbil i el carregador
2.- Els diners que m' han portat els Reis
3.- Les fotos d' infantesa i també les actuals
4.- Les sabates de ballar "flamenco", que són molt cares (+de 100€)

A. O.
1.- La meva mascota que es diu "Tommy", que és un gos.
2.- Els diners
3.- La consola
4.- Les bambes, que són les meves sabatilles esportives preferides


L.V.
1.- Les meves mascotes qu es diuen "Rin rin" (gat) i "Takiña" (gos)
2.- La meva càmara de fotografiar
3.- El mòbil i el carregador
4.- La tablet

L.R.
1.- Un collar del casament dels meus pares i un anell de la meva iaia
2.- Un ànec de peluix de quan em van operar de la orella
3.- Les fotos de la infantesa i les actuals
4.- La roba i les sabates

X.R.
1.- Agafaria la meva col·lecció de CD's
2.- Les meves dues guitarres
3.- Les entrades dels concerts als que he anat, com per exemple, "Juda's Priest"
4.- Els altaveus grans que tinc per escoltar música; si només pogués emportar-me un, me'n portaria el "Bombo", que és on la música "ressona".

I.V.
1.- Un arc de fletxes, de la meva infància(vuit anys), que em porta bons records
2.- Fotografies de la meva família i meves
3.- La meva roba i les sabates
4.- La meva mascota que es diu "Kira" que mossega molt, però em faria pena deixar-la en una inundació.




Bibliografia:       

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 24)

Webgrafia:

http://fotosantigues.files.wordpress.com/2008/10/177.jpg

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 8. LLIBERTAT I RESPONSABILITAT.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

8. LLIBERTAT I RESPONSABILITAT.

Victòria Camps 

El món va malament, però la pregunta no és "Què he fet jo perquè això passi?" sinó "Què he fet o què estic fent perquè no passi". I qui no es planteja aquesta pregunta no té dret a acusar a ningú ni a exigir responsabilitats a ningú. Hom és moralment responsable d' allò que fa o deixa de fer.

CAMPS, Victòria: Virtudes públicas, 1991

Miguel de Cervantes

La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierran la tierra y el mar: por la libertad, así como por la honra, se puede y se debe aventurar la vida.

CERVANTES, Miguel: Don Quijote de la Mancha. 

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 22, 23)

Webgrafia:

http://www.editorialproteus.com/cont/autores/imagePot/VCamps.jpg

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cervates_jauregui.jpg

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 7.Fes allò que hagis de fer

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

7.Fes allò que hagis de fer 

"Quan tots els homes siguin lliures, seran iguals; quan siguin iguals, seran justos. L.A de Saint Just

Fes el que vulguis/ Fes el que hagis de fer

Una cosa és què vull fer i una altra molt diferent què he de fer. Com seria el món si tots complíssim el primer principi? Com seria si tots ens guiéssim pel segon? Quin és millor? Realment són incompatibles?

Autonomia i heteronomia

Moral heterònoma: Quan els motius per actuar són la por, l' egoisme o la conveniència realment no sóc lliure. Actuo condicionat pel fi que persegueixo, evitar el càstig, no estar sol o que tots pensis que sóc bona persona. Les meves normes d' actuació depenen de criteris externs. 

Moral autònoma: Quan no importen ni els possibles càstigs, ni els interessos personals, ni allò que pensin de mi, actuo amb absoluta autonomia, respectant la dignitat de les altres persones i la meva pròpia. 

La llibertat de consciència.

No em deixo portar per la rutina, el costum, el caprici, allò ben vist o la imatge que m' agradaria donar davant els altres.

Bibliografia: 

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 20, 21)

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:David_d%27Angers_-_Saint-Just.jpg

UNIT1. 6. SOM LES DECISIONS... "EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

 UNITAT 1:6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

MATERIAL PER PENSAR

"EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

 

 Veure la pel·lícula "Mejor Imposible":

 http://www.youtube.com/watch?v=hvybOjJ_Coc

 

WEBGRAFIA:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXbLe2SLNGCWbFWG_hbzVVo5BHgO72qdswoglTfIN9wT8G2gsrIoPPyTdm85mxwQ3PNeaHYWv94w5QxIIWyHtGCnUPcZYqNFJYOInRhh-OeQCkTcvqsXcpIIjRbO0szLWq5Xy3etVr8pzp/s1600/PLATON+ALMA.jpg

http://www.youtube.com/watch?v=Wx3j-R3uXLY

 http://www.youtube.com/watch?v=hvybOjJ_Coc

UNIT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 6. SOM LES DECISIONS... UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL. 

"Els meus amics han quedat per fer un botellón aquesta nit, i demà jugo un partit decisiu amb el meu equip de bàsquet.

Vull sortir avui amb totes les meves forces (desig). A més a més, ho fan tots els meus amics (motiu), tot i així, si demà vull guanyar el partit amb el qual ens juguem la lliga (desig), sé que necessito descansar per aconseguir-ho (coneixement). Malgrat tot, per sortir només una nit no passarà res (creença), per altra banda, en el pitjor dels casos, perdrem de totes les maneres (creença). També sé que, si vaig molt cansada a jugar, és més fàcil que pateixi una lesió (coneixement), o que l' entrenador em substitueixi per una altra jugadora i falli a l' equip (sentiment). Això sense tenir en compte els problemes que comporta l' alcohol (coneixement). I encara podria aportar moltes més idees, a favor o en contra, de sortir o no. Però la decisió és meva. Sé què em convé? Faré el contrari?" 

Motius per ser raonable quan prenem una decisió.

- No tot val. Unes opcions sempre són millors que unes altres. No n' hi prou amb declarar que quelcom és injust o egoista, o amb dir que s' ha d' apostar per la salut abans que per l' amistat, o a l' inrevès. Hem de poder justificar les nostres decisions.

- A més a més, argumentar reforça la meva identitat, demostra que tinc criteris propis i per aquesta raó no estic obligat a seguir allò que em vulguin imposar. 

- Amb raons pròpies puc dialogar, cosa impossible per a qui no sap què dir.

- Si sóc raonable podré entendre millor les raons dels altres i, al mateix temps, elaborar les meves pensant que l' altre les ha d' entendre.

- Sé que d' una deliberació moral no obtindré mai una conclusió segura, veritable. Per això, equivocar-me entra també dins del raonable. Sempre serà millor arriscar-se a fracassar a que decideixin per un mateix. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 i 19)

WEBGRAFIA:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF5sEvcx3wDUayJttGGovcsRnhPkND0QXcYG5dhLtFaaUY9IjAAKV-4-nhtMa6Jd9PaqOUM7frPqL6M6lUd2eOO-jxyX685QJ5hefCg1hGX_h5j6sD0jBpQx70JcOy8ULrjl3P6_RYffmH/s1600/botellon.jpg

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

"El desig ens força a voler allò que ens farà patir", Marcel Proust.

La presa de decisions

Quantes vegades ens hem lamentat de les conseqüències de fer alguna cosa amb precipitació. El retret que ens fem és sempre el mateix: si ho hagués pensat millor...És veritat que una part de les accions humanes s' executa de manera automàtica, però la majoria dels actes de la nostra vida són conseqüència de les decisions que prenem després de reflexionar i analitzar, almenys durant uns segons, diverses alternatives. Molts dels nostres fracassos o errors són deguts a que no pensem en les conseqüències que pot tenir una mala decisió.

La voluntat

Com que som éssers incoherents i dubitatius,  moltes vegades no hi ha acord entre les nostres creences i coneixements, i els nostres desitjos. Per això, per deliberar cal saber gestionar els nostres sentiments. Però, sobretot, fa falta voluntat; i la voluntat, que moltes vegades és feble, necessita estratègies que permetin reforçar-la. Sense la voluntat, qualsevol decisió està mancada de sentit. Necessitem sentir-nos capaços de fer allò que ens proposem, perquè moltes vegades demana esforç i perseverança i, altres, renunciar a coses que desitgem intensament. 

Ulisses i les sirenes

"Ulises y las sirenas" de Herbert James DRAPER. 1909

Tornant cap a Ítaca, Ulisses, que havia sentit parlar del meravellós cant de les sirenes, vol escoltar-lo. Però, advertit per Circe, sap el perill que corre si ho fa i ordena a tots els tripulants del seu vaixell que segellin les seves orelles amb cera i continuïn sense dubtar la ruta marcada. També mana que el lliguin fort al pal del vaixell i que, encara que ho demani, no el deslliguin. 

- Veurem el següent documental:

https://www.youtube.com/watch?v=K4P-9wSJZW0

ALTRES MATERIALS PER PENSAR:

LA FILOSOFIA COM A FORMA DE VIDA

RIUS GATELL, Rosa: “De l’ alegria i el dolor en María Zambrano”

Sinopsis de Sílvia Gil Cordero

La profesora de Filosofía de la Universidad de Barcelona, Rosa Rius Gatell, vinculada al proyecto de investigación, “Filósofas del siglo XX: aportaciones al pensamiento filosófico y político” corrigiendo y  ampliando el texto publicado en italiano “Dell’ alegria e del dolore in Maria Zambrano” La  passività. Un tema filosofico-politico in Maria Zambrano d’ Annarosa Buttarelli, nos indica que la pasividad receptora, aquello que le conferirá sabiduría a cualquier pensador, estará vinculada a la actividad transformadora, la metamorfosis que, otorgan al alma, la alegría y el dolor, los dos sentimientos principales. Así pues, no todo recae en la acción.

Es cierto también que, no hemos nacido para sufrir, pero el dolor forma parte de la condición humana; llega siempre. No hay que perseguirlo, pero es necesario admitirlo y no rehuirlo. Si se soporta, aparece una piel más fina, un renacimiento. Cuando en 1964, Zambrano escribe “Alegría y dolor”, ella y su hermana fueron denunciadas por la cantidad de gatos que acogían en su piso y, literalmente expulsadas de Roma. Sus escritos creados, para producir un efecto,  en las noches de insomnio, están llenos de saltos abruptos, reiteraciones y, faltas de ortografía.

Hay que probar de transformar cualquier pérdida en una ganancia, lo que requerirá tiempo y un proceso de duelo, pero vendrá seguido de una lenta resurrección. Es una manera nietzscheana, según Rosa Rius, de entender la enfermedad como algo que puede ser saludable, un regalo, siempre presente en la filósofa andaluza. Esto es lo que dirá Nietzsche en su obra Ecce homo, que la enfermedad le permitió, estar quieto, pensar, esperar  y leer mucho, tanto que ya no le hizo falta leer más, durante un tiempo. Y es que María Zambrano tuvo que sufrir ella misma, en 1929, una enfermedad, la tuberculosis, en un cuarto blanco, desnudo y sin un libro, mirando hacia arriba o hacia la ventana. Así, durante un año.

He de confesar que, para mí misma, esa situación así, durante un año debió ser muy dolorosa, horrorosa si se me permite la expresión, máxime cuando yo misma, a causa de un ataque de asma a los catorce años, tuve que convalecer durante quince días, encerrada en una habitación de hospital con una ventana minúscula, dónde de soslayo, contemplaba el ir y venir de los coches en la autovía. Al margen de la vida, esperando vivirla, cómo dice Rosa Rius, también viví el regalo de la lectura de la biblioteca de mis padres (todavía recuerdo haber leído a Cortázar y su Autopista del sur, a los diez años, sin tener la menor idea de la envergadura del escritor) y, supongo que, la impaciencia por la acción, que siempre me acompaña.

Pero, también, la alegría (laetitia), la felicidad, el alegrarse es existir más y mejor, como dice Spinoza en la  Ética, porque potencia nuestro existir y obrar. Aprehende uno lo esencial y, en cierto sentido, se convierte en “otro”. 

BIBLIOGRAFIA (1)

RIUS GATELL, Rosa: “De l’ alegría i el dolor en María Zambrano”,en VVAA & LLORCA, Albert (coord.), La filosofia com a forma de vida, Barcelona: La Busca, pp. 139-158


LINKS DE INTERÉS(1)

http://www.recensionifilosofiche.it/crono/2007-06/buttarelli.htm

http://www.fundacionmariazambrano.org/noticias.aspx?n=0

http://www4.ub.edu/filosofiagenere/index.php?id=93

BIBLIOGRAFIA (2):

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 i 19)

WEBGRAFIA (2):

http://mystikeepopteiaperagirche.blogspot.com.es/

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Herbert_James_Draper%2C_Ulysses_and_the_Sirens.jpg

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a5/Marcel_Proust_1900-2.jpg&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Marcel_Proust&h=256&w=172&sz=1&tbn

https://www.youtube.com/watch?v=K4P-9wSJZW0 

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA 3. IDENTITATS

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA

3. IDENTITATS 

Mario Vargas Llosa

Autoretrat

"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat. 

VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"

(Pàgina 13 del llibre de text)

Amartya Sen

"L' amic" del director del Trinity College

"Fa uns anys, quan tornava a Anglaterra després d' un viatge curt (en aquell moment era director del Trinity College de Cambridge), l' oficial de migracions de l' aeroport de Heathrow, que va controlar rigurosament el meu passaport indi, em va plantejar una pregunta filosòfica d' una certa complexitat. Després de veure l' adreça de casa meva en el formulari de migracions, em va preguntar si el director (de qui, evidentment, jo era el beneficiari de la seva hospitalitat) era un amic proper. Em vaig aturar uns segons, perquè no em quedava del tot clar si podia afirmar ser el meu propi amic. (...) Bé, es va resoldre aquesta qüestió pràctica, però la conversa fou un recordatori, si escau, del fet que la identitat pot ser un afer complicat. (...) Un enfocament simplista pot ser una bona manera de mal interpretar gairebé tots els individus del món. En la nostra vida quotidiana, ens veiem com a membres d' una varietat de grups i pertanyem a tots ells. La mateixa persona pot ser, sense cap contradicció, ciutadà d' Estats Units, d' origen caribeny, amb avantpassats africans, cristià, liberal, dona, vegetarià, corredor de fons, historiador, mestre, novel·lista, feminista, heterosexual, creient dels drets dels gais i de les lesbianes, amant del teatre, actiu ambientalista, fanàtic del tennis, músic de jazz i algú totalment compromès amb l' opinió que hi ha éssers intel·ligents en l' espai exterior amb el qual és imperiós comunicar-se (preferentment en anglès). Cadascuna d' aquestes col·lectivitats, a les quals pertany aquesta persona de forma simultània, li dóna una identitat particular. No es pot considerar que alguna d' elles sigui l' única identitat de la persona.

SEN, Amartya: El País, 10 Juny 2007"

(Pàgina 17 del llibre de text)

Activitat:

És rellevant en la història l' anècdota amb què comença l' article d' Amartya Sen? Per què? Tenim una identitat única o som més aviat el resultat d' una suma d' identitats, com proposen els dos articles? Quin seria el teu retrat?

(Pàgina 17 del llibre de text) 

- PER LLEGIR en PDF:
MAALOUF, Amin: Identidades asesinas. 

http://es.scribd.com/doc/20264768/Maalouf-Amin-Identidades-asesinas-1998

Agraïments:

Nadia El Mouwali Benomar, ex alumna de l' Institut Sant Mateu de Premià de Mar (avui dia, Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt) per recomenar-me l' obra de Amin Maaoluf. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 13 i 17)