U3 ÈTICA I DRETS 3. ELS DRETS NATURALS I L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS (SEGLES XVII i XVIII)

UNITAT 3

ÈTICA I DRETS

ELS DRETS NATURALS  (SEGLES XVII i XVIII)

Existeixen els drets naturals?

Segons Locke, a l'estat de naturalesa imaginari (aquell en el que els humans no vivim encara en societat) existiríen certs drets naturals que la raó humana ens faria veure com evidents, com el dret a la vida o el dret a la propietat. Segons ell, és natural que tothom té dret a la vida i dret a tenir propietats que els altres no poden treure-li.

Segons Hobbes, en canvi, en aquest suposat estat de naturalesa no existeix cap dret natural. Només la llei de la selva que diu que cal sobreviure.

Què en penseu? Hi ha drets naturals o els drets son resultat d¡una convenció humana? És el dret a la vida natural o és el resultat del diàleg entre els humans?

Política de Locke

Estat de natura: situació natural de l’ésser humà, en la qual es trobarien els homes abans del sorgiment de les societats polítiques. Per Locke, en l’estat de natura els homes tenen plena llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats sempre i quant obeeixin la llei natural. 

Llei natural: llei de Déu i de la raó que és també una llei moral per l’home. Contempla que tot i essent iguals i lliures, cap persona pot atemptar contra la vida, la salut, la llibertat o les possessions d’un altre. 

Estat de guerra: esdevé quan algú mostra la intenció de dur a terme una acció en contra un altre. Com que qui declara tals intencions abandona, en certa manera, l’estat de natura, qui està amenaçat està legitimat a emprar qualsevol cosa al seu abast per defensar-se, fins i tot, si cal, té dret a causar la mort de l’agressor. En estat de guerra, segons la llei natural, cal que l’home es defensi tant com sigui possible perquè la defensa i protecció dels innocents és prioritària, per això el vulnerat té dret a destruir aquell qui li faci la guerra. 

Pacte: convenció, contracte amb el qual s’instaura un poder polític que té la funció de fer justícia, d’assegurar els drets naturals fent lleis clares i fent-les complir. És un pacte que implica la creació d’un Estat civil una mica diferent al de naturalesa. Es tracta d’un pacte entre individus que inclou la clàusula que tot el que s’estableixi es faci per consens. Amb tot, els contractants han de pactar regir-se, a partir de llavors, per la majoria. Estrictament, la llei de la majoria, és l’única norma del contracte i legitima la possibilitat de destitució dels governants si actuen en contra de la missió rebuda. 

Societats polítiques: formacions polítiques que sorgeixen en el moment en que els homes decideixen ajuntar-se i donar legitimitat a un poder extern perquè reguli, legisli i apliqui la llei. La societat política es manifesta com un àrbitre imparcial. Els homes passen de l’estat de naturalesa a la societat civil quan instauren un jutge competent per resoldre els litigis, per tant, els règims que no posseeixen un sistema judicial autònom (com la monarquia absoluta) no es poden considerar societats polítiques.

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 68 i 69)

Webgrafia:

http://filosweb.blogspot.com.es/2014/02/existeixen-els-drets-naturals.html

http://www.filoselectivitat.cat/wp-content/uploads/Vocabulari-Locke.pdf

UNITAT 3. ÈTICA I DRETS. La Declaració Universal dels Drets Humans

Homicidis per motius d' honor a Pakistan

El març de 1999, Lal Jamilla Mandokhel, una noia de 16 anys pakistanesa, fou violada en diverses ocasions. El seu onclee a denunciar l' incident davant la policia, que arrestà l' acusat, però va lliurar la jove a la seva tribu, els mazuzai. Un consell tribal d' ancians va decidir que la noia havia causat la vergonya als seus i que l' única manera de restaurar l' honor era mitjançant la mort. La jove fou executada a trets davant d' una assemblea tribal. 
La història de Lal Jamilla no és un cas aïllat. Cada any, centenars de dones i nens són víctimes d' homicidis "per motius d' honor" al Pakistan. Els seus assassins poques vegades són perseguits, i en les comptades ocasions en què se'ls arresta, les penes imposades són mínimes. 

5.1 La Declaració. Presentació

La Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i proclamada el 10 de desembre de 1948 inclou unPreàmbul i 30 Articles. En el Preàmbul es presenten els principis bàsics sobre els que es fonamenten els 30 Articles; són les consideracions que inspiren el conjunt de l'articulat i li donen força.

5.1.1 El Prèambul

El Preàmbul enuncia set consideracions prèvies a la Proclama. Es considera que el reconeixement de ladignitat de tot membre de la família humana està a la base de la llibertat, de la justícia i de la pau; el menyspreu d'aquesta dignitat ha originat moltes barbaritats. Es considera essencial protegir les personesamb drets fonamentals, establir relacions amistoses entre els països, afavorir el progrés social, instaurar millors condicions de vida.

El conjunt de la declaració expressa un ideal comú de la comunitat de nacions, un ideal moral mínim i compartit que ha de guiar les relacions entre les persones. Un ideal comú que és inalienable, que és universal, que és innegociable.

5.1.2 Els 30 Articles

Els 30 Articles de la Declaració contenen una proclamació de principis i de drets. Uns drets es presenten com a fonamentals o personals: com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat. Uns altres són drets civils i polítics: com el dret a la propietat o a la intimitat o com el dret al sufragi universal i secret o el dret a la llibertat d'associació. Altres són drets econòmics, socials i culturals: com el dret a formar família o a l'habitatge o com el dret al treball i a un salari igual per igual treball o com el dret a l'educació.

Els 30 Articles es poden enunciar, d'una manera només indicativa, de la següent manera:

Indicació sobre cada un dels 30 Articles 1. Tots els éssers humans naixem lliures i iguals 2. Tothom té dret a aquests drets 3. Dret a la vida 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud 5. Ningú no serà sotmès a tortura 6. Tot ésser humà té dret a una personalitat jurídica 7. Tots som iguals davant la llei 8. Tothom té dret a defensar-se davant els tribunals 9. Ningú no podrà ser detingut arbitràriament ni desterrat 10. Dret a un judici just 11. Dret a la presumpció d'innocència 12. Dret a la intimitat 13. Dret a la llibertat de moviment 14. Dret d'asil 15. Dret a la nacionalitat 16. Dret al matrimoni 17. Dret a la propietat 18. Dret a la llibertat de pensament, consciència i religió 19. Dret a la llibertat d'expressió 20. Dret a la llibertat de reunió 21. Dret a la democràcia 22. Dret a la seguretat social. 23. Dret al treball 24. Dret a l'oci 25. Dret a un nivell de vida adient 26. Dret a l'educació 27. Dret a la cultura 28. Dret a l'ordre social 29. Dret a les llibertats i al respecte de la comunitat 30. Dret a que aquests drets no siguin suprimits en cap circumstància Text complet:

Els drets humans no s'acaben amb la Declaració de 1948. El redactat d'aquesta no s'ha modificat, però en anys posteriors s'han anat introduint i aprovant altres drets amb nous documents; així, s'han reconegut els drets dels infants, el dret a no discriminació de la dona, el dret a un entorn saludable, etc.

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 64 i 65)

WEBGRAFIA: 

http://www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/5dudh.htm

UNITAT 2. ÈTICA I POLÍTICA. ACTIVITATS "I have a dream" Martin Luther King

UNITAT 2.

 ÈTICA I POLÍTICA. 

ACTIVITATS

 Fes un power-point per exposar-la oralment sobre un d' aquests aforismes:
1.- Tinc un somni, només un somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, somiar amb la igualtat, i, tant de bo, que no tingués necessitat de somiar-les.
Martin Luther King
2.- Quan es vol la llibertat es descobreix que ella depèn completament de la  llibertat dels altres.
Jean-Paul Sartre
3.- La llibertat i la justícia van juntes o no van.
Eduardo Galeano
4.- L' arc li xiuxiueja a la fletxa en acomiadar-la: La teva llibertat és la meva.
Rabindranath Tagore
5.- El deure és el que esperes dels altres .
Albert Camus
6.- El dret i el deure són com les palmeres: no donen fruis si no creixen l' un al costa de l' altre. 
Félicité Robert de Lamennais. 

- Recerca de Daniel Castrillo, 4rt C
Discurs de Martin Luther King. 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 61)

Webgrafia:
http://calexicolibrary.org/sites/calexicolibrary.org/files/attachments/MLK.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=qIhNsMnVi_A

UNITAT 2. ÈTICA I POLÍTICA 11. LLIBERTATS I DRETS

UNITAT 2. 

ÈTICA I POLÍTICA 

11. LLIBERTATS I DRETS

La constitució espanyola, a més de ser l' instrument jurídico-polític que configura el conjunt d' institucions superiors de l' Estat, és també la carta de proclamació dels drets fonamentals i llibertats de les persones, i compromet als poders de l' Estat a protegir-les.

Els valors constitucionals i els drets humans

En l' article primer de la Constitució es determinen els valors superior que són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, i en el Titol I es detallen els drets i llibertats.

Artículo 10

1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.

 La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) és el referent dels drets i llibertats garantits per la Constitució. En l' article 10, la Constitució estableix que la interpretació de drets i llibertats es farà d'acord amb la Declaració Universal o altres acords internacionals. Entre aquests acords, cal tenir present la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, aprovada l' any 2000, que proclama com a valors fonamentals la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

Igualtat i no discriminació

El principi d' igualtat de la Constitució garanteix que no poden haver diferències davant la llei, i que ni l' Estat ni les persones poden discriminar a ningú per naixença, raça, sexe, religió o opinió. 

No hi ha democràcia sense llibertat

La proclamació de la llibertat ha estat el motor de les societats modernes i la Constitució les determina en:

- Llibertats de la persona a desplaçar-se, a establir la residència, a no ser detingut, a gaudir d' un domicili inviolable.

- Llibertat d' idees i d' opinió, a expresssar-les lliurament en els mitjans de comunicació, o a través de la creació artística o literària. La llibertat de càtedra

- Llibertats col·lectives, de reunir-se, d' associar-se, de defensar idees polítiques i la llibertat de culte.

- Llibertat d' educació. Llibertat d' empresa

Drets de les persones

El dret a la vida, a la integritat i a la seguretat és el fonament de tots els altres drets. També es proclamen drets específics com:

- Drets jurídics: dret a obtenir l' empara dels tribunals i de la defensa davant d' ells

-  Drets civils: a contraure matrimoni i a dissoldre'l

- Drets econòmics i sindicals: drets a la propietat privada, a l' habitatge, dret i deure de treballar. Dret a sindicar-se, de vaga i a la negociació col·lectiva. Dret a la seguretat social

- Drets culturals: dret a l' accés a la cultura, a l' educació lliure i gratuïta, a la conservació del patrimoni històric

- Drets a la salut i a disposar d' un medi ambient adequat

- Drets de protecció: als infants, a la gent gran, als discapacitats físics, psíquics i sensorials, a la iniciativa dels joves i als consumidors

Drets i deures 

No hi ha llibertat sense respecte, ni drets sense deures. La Constitució en determina alguns, com el deure de sosteniment de les despeses públiques, regulat pel principi d' equitat en la distribució dels recursos públics. Amb tot, cal entendre que tots els drets impliquen que les persones han d' assumir deures i obligacions. Aquesta és també una tasca de les lleis, tot i que, bàsicament, regulin l' activitat cívica i solidària d' unes persones vers les altres. 

- Documental de la "Trasició espanyola"

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 56 i 57)

Webgrafia:

http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=10&tipo=2 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgINAtmFoEL3HrJmlepCgYTsYsISAAHVoanm1l1zh3t7g_YLmVx8RMWyCulSZYmQW53Weml164Fudsz5L7A87scTjDLuhWvNIWVgiKYvJvgcu3frZxrlOXxUcZibF8p5rM6MjYi7oIVHdw/s1600/mafalda_constitucion.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=LcJQZAJObFw 

UNITAT 2 ÈTICA I POLÍTICA 10. CONSTITUCIONS I LLEIS

UNITAT 2

ÈTICA I POLÍTICA

10. CONSTITUCIONS I LLEIS

L' article 16 de la Declaració de Drets de l' Home i del Ciutadà (França 1798) declara que: "Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació de poders determinada, no té Constitució". 

Què és una constitució? Per a què serveix?

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern. 

Constitució Espanyola

 

A l'estat espanyol l'actual constitució és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'estat. Una de les particularitats que té la Constitució, és la diferència entre llei ordinària i llei orgànica, dotant aquesta última de la capacitat per a regular matèries que no poden ser regulades mitjançant una llei ordinària, establint-se una relació entre ambdues lleis una relació d'índole material, resultant que no poden immiscuir-se l'una en els àmbits d'actuació de l'altra. Aquesta idea serà el punt de partida per a considerar quin tipus de llei haurà de ser la prevalent per a un cas determinat i no una suposada jerarquia entre ambdós tipus de llei. Com ha assenyalat el Tribunal Constitucional de forma reiterada, l'atribució de rang de llei orgànica a determinats preceptes d'una llei no ha de dur-se més enllà dels casos especialment determinats en l'article 81 de la Constitució, perquè, segons reiterada doctrina d'aquest Tribunal, constituïx una excepció al règim general de les majories parlamentàries, base del sistema democràtic, que només pot admetre's en els casos expressament prevists pel citat precepte constitucional. Existeix, també, una diferència entre ambdues en el seu tràmit parlamentari, ja que les lleis orgàniques han de ser aprovades per majoria absoluta del Congrés de diputats, mentre que les ordinàries per majoria simple.^[27]

A nivell de Catalunya, País Valencià o les Illes Balears el document jurídic més semblant a una constitució són els seus estatuts d'autonomia. Aquests documents jurídics són norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori. Val a dir, que els estatuts tenen rang de llei orgànica, pel que es troben sotmesos a la Constitució.

Decret-Llei

Un decret-llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978,^[1] i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en 3 o 4 mesos pel procediment d'aprovació parlamenari habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat. És un dels pocs casos previstos en la constitució en que el poder executiu (el "govern") pot exercir el poder legislatiu (elaborar lleis), juntament amb la legislació per delegació i l'elaboració de textos refosos; i com a tal és objecte d'un control per part del poder legislatiu per tal de vetllar per l'efectiva separació de poders pròpia d'un estat democràtic. Cal esmentar que aquelles comunitats autònomes que ho haguessin previst en els seus Estatuts d'Autonomia poden disposar de la facultat de dictar decrets lleis que afectin la seva autonomia. Catalunya ho preveu des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i també ho han fet el País Valencià i Andalusia. D'altra banda, els decret lleis es diferencien dels decret llei estatals en què aquests sempre porten adjunt l'adjectiu de Reial.

-Podem mirar aquests vídeos:
. El jutge Santiago Vidal, lidera l' esborrany d' una constitució per Catalunya.

https://www.youtube.com/watch?v=N-1Qk9n1kKs

. Les catalines, visiten el jutge Vidal a Polònia.

https://www.youtube.com/watch?v=JR8ytIuUr24

"No a la Constitució espanyola. Sí a la Independència (CUP)"
https://www.youtube.com/watch?v=LMqXjlrjqek

"David Fernández (CUP)/ Rodrigo Rato (PP). Incident de la sandàlia"

"David Fernández (CUP) Després de l' incident de la sandàlia a Polònia"
https://www.youtube.com/watch?v=DBUpNTlOC3Y

Podeu veure també:
- El moviment 15 M o els indignats.
- Pablo Iglesias i "Podemos" (tercera força del Parlament espanyol)
- PAH i Ada Colau (Alcadessa de Barcelona)
- Procés Constituent (Teresa Forcades i Arcadi Oliveres)
- La Primavera àrab 

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 54 i 55)

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_Humans#mediaviewer/Fitxer:Declaration_of_the_Rights_of_Man_and_of_the_Citizen_in_1789.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3#Constituci.C3.B3_Espanyola

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrEHPd0JJHIOZHBllQGa1391m0_OSSX82VZyx3KdBCUygW3LrSJ_ZNqBLSgKmK83vFNll-vwbvQpARpPs5DWC9vEqVH65QkV6CWyj-jWqKTVO-4SPYFDUKknCGLUk9HFXDtMmmB99J0DWY/s400/Forges+y+la+Constituci%25C3%25B3n.png 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Decret-llei

https://www.youtube.com/watch?v=fl__eTnAsiY 

UNITAT 2 ÈTICA I POLÍTICA 7. FORMES DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA

UNITAT 2

ÈTICA I POLÍTICA

7. FORMES DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA

El referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals. Generalment els referèndums es presenten com una o més preguntes amb dues respostes (si o no) sobre el tema. L'exercici del poder legislatiu, en les democràcies parlamentàries, usualment és delegat en les cambres parlamentàries per una qüestió pràctica. Tanmateix l'aplicació de referèndums representa, en certa mesura, l'exercici directe de la sobirania popular davant d'una qüestió especialment rellevant. Així mateix pot representar la plasmació directa de l'opinió pública per a que les cambres legislatives prenguin una decisió.

Les eleccions

Una elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern. Aquest és el mecanisme comú utilitzat en la democràcia moderna per escollir els representants i diputats d'un cos legislatiu, el cap de l'executiu així com els governants locals i regionals. Aquest procés, però, també s'utilitza en la selecció de diversos càrrecs de les organitzacions privades i públiques, clubs, associacions voluntàries i altres corporacions.

LA DECLARACIÓN UNIVERSAL DE DERECHOS HUMANOS 
Documento Oficial

Artículo 21.

1. Toda persona tiene derecho a participar en el gobierno de su país, directamente o por medio de representantes libremente escogidos.
2. Toda persona tiene el derecho de acceso, en condiciones de igualdad, a las funciones públicas de su país.
3. La voluntad del pueblo es la base de la autoridad del poder público; esta voluntad se expresará mediante elecciones auténticas que habrán de celebrarse periódicamente, por sufragio universal e igual y por voto secreto u otro procedimiento equivalente que garantice la libertad del voto.

Principi de subsidiarietat

Seguint el principi de subsidiarietat que es fonamenta en l' apropament de les decisions polítiques a la ciutadania, es poden distingir quatre nivells de participació política a l' Estat espanyol: local, autonòmic, estatal i europeu. 


Nivell: Local
Institució: Ple de l' ajuntament
Representants (escons): Regidors/es elegeixen l' alcalde/essa
Periodicitat: Cada 4 anys

Nivell: Autonòmic
Institució: Parlament de la comunitat autònoma
Representants(escons): Diputats i diputades, elegeixen el president/ta de la comunitat autònoma
Periodicitat: Cada 4 anys o eleccions anticipades

Nivell: Estatal
Institució: a) Congrés dels diputats que proposen el president o presidenta del govern de l' Estat; b) Senat on són els Senadors
Representants (escons): Diputats i Senadors
Periodicitat:Cada 4 anys si no hi ha eleccions anticipades

Nivell: Europeu
Institució: Parlament europeu
Representants (escons): Eurodiputats i eurodiputades que ratifiquen el president o presidenta de la Comissió europea
Periodicitat: Cada 5 anys

Districtes electorals

Un districte o circumscripció electoral és un territori en el qual l' electoral tria un determinant nombre de candidats. Pot haver circumscripcions uninominals, on es tria un sol diputat, o plurinominals.

Formes d' escrutini

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament. Aquest sistema de representació es distingeix del sistema de representació directa atès que gairebé tots els partits polítics són representats al cos legislatiu, sense importar que no obtinguin majoria relativa a cap districte electoral. Per tant, també s'anomena sistema de representació plena.

Existeixen diverses formes de representació proporcional com ara la representació proporcional amb llistes de candidats en què els votants voten per partits polítics; els partits presenten una llista de candidats els quals són assignats seients d'acord al percentatge de vots que obtinguin. Un altre sistema és el sistema d'Hare o vot únic transferible, el qual no depèn de l'existència dels partits polítics. Alguns estats, com els Països Baixos, combinen tots dos aspectes.

 El sistema electoral de sufragi directe o escrutini uninominal majoritari (també conegut pel seu nom anglès, first-past-the-post) és un sistema de votacions en què el votant només pot votar per un sol candidat, i el guanyador de l'elecció és el candidat que representa la pluralitat dels votants, és a dir, el candidat que hagi rebut el nombre més gran de vots. Aquest concepte també es coneix com a concepte de majoria relativa o de pluralitat. En les eleccions parlamentàries o legislatives, la nació es divideix en districtes electorals geogràficament definits dins els quals es presenten diversos candidats i el votant elegeix el candidat per representar aquest districte. El candidat que rebi el major nombre de vots, és designat el representant (o diputat) del districte electoral, i el parlament és conformat per l'assemblea de tots els candidats guanyadors per sufragi directe.
El sistema uninominal majoritari és utilitzat a la majoria dels sistemes presidencialistes, així com la majoria dels estats angloparlants amb sistemes parlamentaris, com ara el Regne Unit i el Canadà.

El sistema espanyol es regeix per una fòrmula proporcional anomenada Llei d' Hondt.

- Aquí tenim un vídeo explicatiu:

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 48 i 49)

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Refer%C3%A8ndum

http://ca.wikipedia.org/wiki/Elecci%C3%B3
http://www.humanrights.com/es/what-are-human-rights/universal-declaration-of-human-rights/articles-21-30.html
http://www.e-faro.info/Imagenes/CHISTES/WChmes02/Acudits2006/061102.eleccions.2006.jpg
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escrutini_proporcional_plurinominal
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escrutini_uninominal_majoritari
https://www.youtube.com/watch?v=i_Br5MUgf0s

UNITAT 2 ÈTICA I POLÍTICA 6. L' ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET

UNITAT 2

ÈTICA I POLÍTICA

  6. L' ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET

Parlament de Catalunya

L' organització d' un Estat democràtic depèn de la voluntat popular perquè el poder prové dels ciutadans. Per això, els requisits indispensables en aquests tipus d' institució són: l' aprovació democràtica d' una llei fonamental que és la Constitució, i un sistema de divisió de poders.

L' Estat de dret

L' Estat de dret implica que el funcionament de les institucions i les normes de relació social estan subjectes a la legalitat. Domina l' imperi de la llei.

La divisió de poders

Una de les característiques bàsiques de l' Estat de dret és el sistema de la divisió de poders. Aquests són: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial. Aquesta fòrmula va ser proposada al segle XVIII pel pensador francès Montesquieu, per evitar la tirania i l' abús de poder. La divisió de poders també es pot donar en estats federats o administracions autònomes.

El Parlament

La institució responsable del poder legislatiu és el Parlament, que és com s' anomena a Anglaterra, on trobem un dels parlaments més antics del món. N' hi ha de monocamerals els quals tenen una sola cambra. La majoria dels països tenen un sistema bicameral. En aquest cas, hi ha la Cambra baixa o Congrés de diputats que elabora les lleis, i la Cambra alta o el Senat, que acostuma a ser una cambra de representació territorial o de segona lectura de les lleis.

La funció bàsica dels parlaments és l' elaboració de les lleis, el control de l' acció del govern, l' aprovació anual dels pressupostos de l' Estat i, en els règims parlamentaris, l' elecció del cap de Govern i, si s' escau, el seu cessament per moció de censura. 

L' elecció de diputats i senadors es produeix per sufragi universal dels ciutadans i pel període que fixa la llei. En molts estats el cap d' Estat, o de Govern, té la facultat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades.

El govern

Generalitat de Catalunya

El poder executiu recau en el Govern , que és l' organisme encarregat d' administrar l' Estat. Està dirigit pel cap de Govern o primer ministre i assistit per un nombre variable de ministres cadascun amb diverses responsabilitats o carteres: seguretat, educació, comerç, sanitat...El govern mitjançant decrets i reglaments, desenvolupa les lleis aprovades al Parlament. 

El poder judicial i els tribunals

Palau de Justícia de Catalunya

El poder judicial està format pels tribunals de justícia que, d' acord amb el dret, obliguen a que es compleixin les lleis o castiguen a qui les violi. Segons el tipus de conflicte es pot resoldre:

. Per la via penal, si el delicte s' ha comès contra la integritat de les persones o els seus bens.

. Per la via civil, si és un conflicte entre drets civils individuals.

. Per la via del contenciós, si és contra accions de l' administració pública

En cas de desacord amb les resolucions dels tribunals de justícia es pot recórrer als tribunals d' apel.lació. El de rang més alt a l' Estat espanyol és el Tribunal Suprem.

Rei o President

Carles Puigdemont és el nou President de la Generalitat de Catalunya (2016)

Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya 2015

La figura amb el rang més alt de l' estat és el Cap d' Estat, que sol ser el rei en les monarqies constitucionals, o el president de la república en règims republicans. Excepte en els sistemes presidencialistes (Estats Units o França), aquesta persona no té funcions executives i és una figura purament protocol.lària.

A Catalunya, el President de la Generalitat en l' actualitat és, Artur Mas.

- Aquí podem veure alguns vídeos humorístics del programa de TV3, "Polònia"

. El Mas-Style

. "Singing in the rain" i el Rei d' Espanya Juan Carlos I (des de 1971 fins 2014)

Bibliografia:

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 46 i 47)

Webgrafia:

http://agora.xtec.cat/iesilladerodes/moodle/pluginfile.php/6089/course/section/1420/a7.jpg
http://www.dkimages.com/discover/previews/756/417501.JPG
http://commondatastorage.googleapis.com/static.panoramio.com/photos/original/3804730.jpg
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/PresidentMas.jpg/220px-PresidentMas.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=auPfOA037LA
https://www.youtube.com/watch?v=DS54H372kc4