martes, 21 de septiembre de 2021

SESSIÓ 3 AUTONOMIA I RESPONSABILITAT DIMENSIÓ PERSONAL (COMP. 1,2,3,4)

 SESSIÓ 3

AUTONOMIA I RESPONSABILITAT  
DIMENSIÓ PERSONAL


Competències bàsiques i Competències Clau (CC) de la Dimensió personal:

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.




IsaiahBerlin1983.jpg
Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadorsliberals del segle XX.

T' ESTÀS FENT GRAN. Cada cop pots fer més la teva i pel teu compte. Ets una persona autònoma. Ara bé, sapigues que, com més autònom ets, més responsable ets també dels teus actes. 

Portar el control de la pròpia vida

La paraula autonomia forma part del nostre llenguatge quotidià. Prove de dos termes grecs: AUTOS, que significa "propi o per si mateix" i NOMOS, que significa "llei o norma". La paraula autonomia ens remet a la idea de "manar-se un mateix".

Diem que una persona és autònoma quan obeeix normes morals que ella mateixa s' exigeix, sense deixar-se endur per pressions externes o pels capricis del moment. Així, l' autonomia remet a l' existència d' un jo capaç de pensar i de fer per si mateix, sense el qual ningú no pot autogovernar-se. En aquest sentit, l'autonomia converteix cada persona en autora i protagonista de la seva vida.



“Vull que la meva vida i les meves decisions depenguin de mi mateix, i no de forces exteriors, siguin del tipus que siguin. Vull ser l’ instrument dels meus propis actes voluntaris i no dels actes dels altres homes (...) Sobretot, vull tenir consciència de mi mateix com un ésser actiu que pensa i vol, que és responsable de les seves pròpies eleccions, i és capaç d’ explicar-les d’ acord amb les seves idees i propòsits.”

ISAIAH  BERLIN, Sobre la libertad. Alianza Editorial (adaptació)


Autonomia i judici moral 

El tema de l' autonomia ha estat tractat des de diferents disciplines acadèmiques. La filosofia, la psicologia o l' educació s' han preocupat per esbrinar què caracteritza el subjecte autònom, quines possibilitats reals té l' ésser humà d' aconseguir importants nivells d' autonomia i quines condicions afavoreixen el seu desenvolupament.


El psicòleg Lawrence Kohlberg va estudiar l' evolució del judici moral en els individus; és a dir, la capacitat per a diferenciar i jutjar el que està bé i el que està malament. La seva aportació diferencia tres nivells en el desenvolupament del judici moral:

1. El primer nivell és el dels interessos individuals (nivell preconvencional). Els interessos personals prevalen per sobre de qualsevol altre criteri a l' hora de jutjar la bondat o la maldat d' un fet. La por que un té del càstig és un element que condiciona el judici moral.

2. El segon nivell és el de les normes (nivell convencional). Els judicis morals prenen com a referència principal les relges socials i les expectatives que els altres tenen sobre un mateix. La persona jutja en funció d' allò que els altres esperen d' ella.

3. El tecer nivell és el de l' autonomia de pensament (nivell postconvencional). La persona jutja en funció de criteris que li dicta la seva pròpia consciència.

Segons Kohlberg, la persona guanya autonomia de pensament a mesura que passa d' un nivell a un altre perquè cada vegada és menys esclava dels seus desitjos i d' allò que li manen des de fora. Així, si en un primer moment obeeix només els seus interessos, en el nivell següent dóna importància a la convenció social i, finalment, es planteja els fets també en funció de principis i valors morals que poden qüestionar les normes establertes.


“Després de recollir conjuntament informació per a fer un treball en grup que heu de lliurar d’ aquí a tres dies, us vau repartir els apartats que havíeu de redactar individualment.

L’ Andreu ha tingut un accident i ha de fer repòs absolut durant un temps. Quan li truqueu, diu que no ha començat a fer la seva part, que pensava posar-s’hi  just el cap de setmana, però que evidentment ara no podrà.

Si el professor s’ assabenta que l’ Andreu no ha participat en el treball, no aprovarà l’ avaluació. Si no dieu al professor què ha passat, haureu d’ assumir la part que corresponia al vostre company. Avui us ajunteu tots els membres del grup, menys l’ Andreu, per a resoldre el tema.



ACTIVITATS:

- Després de llegir el cas de l' Andreu que està al requadre d' adalt, escriu un argument preconvencional, un argument convencional i un argument postconvencional que podrien sortir en la reunió. Poseu en comú els vostres arguments.
. Qui és per a tu el millor argument de tots els que has considerat? Per què? Fes-ho en deu línies mínim. (5 punts)

- Torna a llegir el text d' Isaiah Berlin i contesta: Consideres que portes el control de la teva vida? Et veus capaç de fer-ho? (5 punts)

Mirem aquests vídeo sobre les etapes del raonament moral segons el psicòleg Kohlberg:








DATA D' ENTREGA 
MIREU EL CLASS-ROOM. ALLÀ POSA LES DATES. FIXA'T BÉ I NO PENGIS EL TEU ARXIU EN LA DATA ERRÒNIA. 


SESSIÓ 3
+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
+0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
-1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats



FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 3 NO SERAN AVALUABLES. 

AQUESTES DATES PODEN PATIR MODIFICACIONS DEGUT A VAGUES ESTUDIANTILS O SORTIDES PEDAGÒGIQUES. LA DATA DEL QUADERN DE SEGUIMENT DE LA PROFESSORA I DEL CLASS-ROOM  ÉS LA CORRECTA. 





Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)


Webgrafia: 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin#/media/File:IsaiahBerlin1983.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin
https://www.youtube.com/watch?v=LHKCSBbP0uE
https://www.youtube.com/watch?v=fxiDRsQ0gc8

miércoles, 15 de septiembre de 2021

SESSIÓ 2: LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL (DIMENSIÓ PERSONAL) CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

 

SESSIÓ 2: LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 2: 
LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

COMPETÈNCIES: 
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi. 
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores

(Competències Clau): 
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social. 
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. 
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats. 
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats. 
CC10. Els drets humans com a deures morals. 
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió. 
CC13. El bon argument. 
CC14. Els aspectes d’una argumentació. 
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu. 
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques. CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada. 


Fernando Savater (Sant Sebastià, 21 de juny 1947) és un filòsof i escriptor espanyol.

DUES PERSONES que neixin al mateix lloc i al mateix temps mai no seran iguals. No ho seran, perquè l' herència genètica que rebin els seus pares i el  seu caràcter serà diferent, però també perquè el seu entorn les condicionarà . Ens construïm a partir de nosaltres mateixos i de les relacions amb els altres. 

Fer-se adult

Les persones ens passem la vida en construcció. Cap ésser humà no neix abocat a viure d' una manera concreta, a tenir una personalitat determinada o una idelología específica. NIngú no està acabat del tot ni pot dir que no canviarà mai. Més aviat, les persones evolucionen al llarg del temps.

La construcció de la personalitat és un procés complex que es du a terme a partir de dos elements:

. La individualitat de cadascun
. Les influències dels ambients en els quals participa el subjecte.

Les possibilitats de joc entre els factors individuals i els factors ambientals són enormes. Així cada home i cada dona és fruit de les seves característiques innates, de les seves decisions i d' allò que vol aconseguir, però també ho és de les influències que rep en la relació amb els altres.

FACTORS INDIVIDUALS
FACTORS AMBIENTALS
Característiques innates.
Influències que es reben a l’ escola
Desitjos, aspiracions.
Relacions personals.
Opcions i decisions.
Ambient familiar.
Força de voluntat
Implicació en activitats d’ oci.

Possibilitats que ofereix el medi social.

Podem assenyalar tres àmbits de relaicó dels quals participen la majoria de persones: la família, els amics, i els espais d' oci. Però no són els únics. Tampoc no els donem el mateix valor al llarg de la vida. En l' adolescència, per exemple, les relacions amb la família i amb els iguals prenen un paper molt rellevant, ja sigui perquè entren en crisi o perquè s' intensifiquen.

El dret a ser un mateix

Tots, alguna vegada, hem escoltat o fins i tot hem fet servir l' expressió "ser un mateix". Sovint, amb aquesta expressió es reivindiquen espais d' autonomia i de llibertat. Altres vegades es fa servir per a reclamar el dret a pensar i actuar de manera diferent de com ho fa la majoria i, algun cop, ser un mateix té a veure amb l' esforç personal per cnèixer-se millor i poder dirigir la pròpia vida.

Hi ha moltes maneres de ser un mateix. El més important és que cada persona construeixi la seva i que es trobi a gust amb la personalitat que progressivament va creant.



SER UN MATEIX O UNA MATEIX IMPLICA...
Ser lliure. Prendre decisions sense sentir-se pressionat pel que els altres puguin pensar.
Ser autèntic. Esforçar-se a no fingir ni a fer veure allò que no és.
Ser reflexiu. Pensar abans d’ actuar valorant els pros i els contres de les opcions considerades. No deixar-se portar pels capricis i les solucions més còmodes.
Ser responsable. Assumir les conseqüències de la pròpia conducta.
Ser valent. Manifestar les pròpies conviccions i defensar-les en situacions en què costa fer-ho per què els altres pensen diferent.



- Podem veure aquest vídeo: 



Sinopsi de l' obra:
Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu? Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació, dirigida i interpretada per Josep Maria Flotats.

Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia.


Pierre-Simon Ballanche.jpg
Pierre-Simon Ballanche (Lió, 1776 - 1847) va ser un escriptor i filòsof contrarrevolucionari francès que va elaborar una teologia progressista que va tenir una influència considerable en els cercles literaris francesos de començaments del segle XX.

"ES UN DEURE de l' home emprendre la conquesta de la seva personalitat; és necessari que el seu desenvolupament sigui la seva pròpia obra." Pierre-Simon Ballanche.

FES AQUESTES ACTIVITATS:
1) Llegeix el text i fes un esquema amb les idees principals. Després escriu deu línies en què expliquis la teva opinió. (10 punts)
"Quan un és un nen petit, immadur, amb escàs coneixement de la vida i de la realitat, n' hi ha prou amb l' obediència, la rutina i els petits capricis. Però, és perquè encara es depèn d' algú, és en mans d' un altre que vetlla per nosaltres. Després, cal fer-se adult, és a dir, ser capaç d' inventar en certa mesura la pròpia vida, i no simplement de viure la que altres han inventat per a un mateix. Naturalment, no ens podem inventar del tot, perquè no vivim sols i moltes coses se'ns imposen, ho vulguem o no (...) Però entre les ordres que se'ns donen, entre els costums que ens envolten o ens creiem, entre els capricis que ens assalten, haurem d' aprendre a viure per nosaltres mateixos."

FERNANDO SAVATER, Ètica per al meu fill. Editorial Ariel (Adaptació)

Hem vist aquest vídeo que potser t' ajuda a entendre el pensament de Savater: 





O, aquest altre d' Antoni Bassas (Ara.cat):






DATA D' ENTREGA:
Consulteu el classroom. 


Bibliografia: 

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)

Webgrafia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Fernando_Savater_by_Gonzalo_Merat.jpg/275px-Fernando_Savater_by_Gonzalo_Merat.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Simon_Ballanche#/media/File:Pierre-Simon_Ballanche.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Simon_Ballanche

https://www.youtube.com/watch?v=sGyZLsmzIqY

https://www.youtube.com/watch?v=cPOJ8qvfN1E

lunes, 13 de septiembre de 2021

SESSIÓ 1 .VALORS DEMOCRÀTICS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL). CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

 SESSIÓ 1 

VALORS DEMOCRÀTICS 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES CLAU:
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.



LA HISTÒRIA ens ha demostrat que la democràcia és el sistema de govern que més afavoreix el conjunt de la societat. La implicació dels ciutadans en un govern democràtic ajuda a renovar els valors que li són intrínsecs. 

Per què valorem la democràcia?

Tots preferim un règim polític democràtic que no pas un d' autoritari, i a tots ens agraden els grups socials que funcionen democràticament, perquè la democràcia es basa en valors que considerem positius. 

LA DEMOCRÀCIA ES BASA EN VALORS COM...

La llibertat, perquè és vital que tothom pugui pensar i opinar sense cap por.
La justícia, perquè es busca una distribució correcta dels beneficis i les càrregues de la vida en comú.
La igualtat, perquè totes les persones tenen el mateix valor i la seva opinió i el seu vot valen igual. 
El pluralisme, perquè no tothom pensa el mateix i s' han de poder defensar tots els punts de vista. 

Tot i que els sistemes democràtics persegueixen aquests valors, mai no acaben de ser una realitat, perquè hi ha molt interessos i pressions que hi posen traves. Ens convé fer un esforç per a millorar la democràcia del nostre país i de tots els àmbits en què ens movem. 

Què és la democràcia? 

La democràcia és...
. un procediment
. per prendre decisions
. sobre temes que afecten el conjunt de la societat
. a partir de la consideració de les opinions de tots els seus membres. 

Què és la democràcia representativa? 

Diem que una societat és democràtica i també diem qu eho són un grup d' amics o una escola. Però són tres realitats força diferents.

. Un grup d' amics permet la democràcia directa perquè tots els sues membres poden participar en la presa de decisions.

. Una escola és més complexa. Els alumnes d' una classe poden organitzar una assemblea per a prendre decisions (democràcia directa), però cada classe pot triar els delegats que la representaran en la reunió dels delegats de centre. En aquest cas parlem de democràcia representativa. 

. Una societat no pot reunir tots els seus membres per a prendre una decisió. Per tant, els ciutadans trien les persones que els representaran en el parlament, que formaran el govern i que prendran decisions en el seu nom. Les societats són democràcies representatives. 


La participació popular


En una democràcia representativa, els ciutadans no prenen directament la majoria de les decisions polítiques, però sempre poden influir i participar en la vida política de la societat. Ho poden fer, almenys, per tres camins:


. Participant en les eleccions. Una de les millors maneres d' influir en les decisions polítiques és votar en les eleccions per a escollir els representants que semblin millors. 

. Controlant el govern. Cal estar informat de les polítiques que aplica el govern, cal formar-se una opinió sobre la seva actuació i, si és necessari, cal exigir-li que rectifiqui o demanar-li responsabilitats.

. Intervenint en la vida pública. Cal participar en actes o ser membre d' associacions que multipliquen els centres d' acció, decisió i solució de problemes.

"UNA GRAN democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser gran o de ser una democràcia" 
Theodore Roosvelt 

- Drets civils: La història de Rosa Parks






FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS. RESPON DE MANERA ELABORADA:


1) Raona si és lícit que una persona desobeeixi una llei. (2 punts)

2)Quins avantatges i quins inconvenients tenen la democràcia directa i la democràcia representativa?(2 punts)
3) Quin paper tenen els partits polítics en una democràcia representativa? (2 punts)
4) De quina manera es pot controlar el govern? Fes recerca. (2 punts)
5) Per quins motius creus que hi ha persones que decideixen no votar? (2 punts)

DATA D' ENTREGA 

Mireu-la en el ClassRoom de l' assignatura en el domini @inscampsblancs.cat 



Bibliografia: 

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 

Webgrafia:

https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201606/990_1465409298puigdemont.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=MV5DQuwR2IY

viernes, 16 de abril de 2021

SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL (DIMENSIÓ PERSONAL) Competències 1,2,3 i 4

 SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL 

(DIMENSIÓ PERSONAL)
Competències 1,2,3 i 4 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes. 
Gradació (Competències clau):
CC5. Drets i deures en l’ àmbit escolar, familiar i social. 
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores. 
Gradació (Competències clau): 
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat…
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’ avenç col·lectiu.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ ètica apliciada. 


Aquest és un espai per a veure i per a pensar. Mira el documental que et proposem i valora les idees que s' hi reflecteixen.

Documental: No és un joc
Fitxa Tècnica. Autor: Antonio Rosa
Durada: 44' 50"
Sinopsi: 
En aquest documental s' exploren vuit exemples de treball infantil en diversos països de l' Amèrica Llatina: la canya de sucre a Bolivia; les "coeteries" a Guatemala; els "curileros" dels manglars al Salvador; les bòbiles al Perú; els abocadors, l' explotació sexual i el "piedrín" a Nicaragua, i les mines a Colòmbia. 




Mentre veus el documental

. Anota les paraules que desconeixes.
. Prova d' identificar les eines que fan servir els nens i les nenes.
. Explica quins horaris de treball tenen.
. Anota les explicaicons que donen les persones adultes.
. Explica quins perills són evidents en les feines que fan. 

Després de veure el documental 

1. Què t' ha impactat i t' ha sorprès més del documental?
2. Quina frase o quina imatge consideres que és la més rellevant del reportatge? Trieu-la entre tots.
3. Quines creus que són les causes del treball intantil en els exemples que surten en el documental?
4. Quines creus que són les conseqüències? 
5. Pots resumir quatre idees clau que sintetitzin el missatge de la pel·lícula?
6. El Dia Mundial contra el treball infantil és el 12 de juny. Com hi podries col·laborar?

Aquest documental forma part d' una campanya del Sindicat Comissions Obreres per a donar a conèixer les condicions de vida i de treball de nens i nenes de l' America Llatina, que es complementa amb fotografies i altres recursos didàctics. 
Per més informació, clicka aquest link:

http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/

Infància que treballa versus treball infantil 

Adquirir el compromís i la responsabilitat de fer una feina durant la infància i l' adolescència no és necessàriament res negatiu. Ajudar en les feines de casa, col·laborar en un negoci familiar o aprofitar les vacances per guanyar diners per a les despeses personals són activitats que també contribueixen al nostre desenvolupament. Aquests tipus de compromisos ens permeten adquirir habilitats i responsabilitats que de segur que ens seran profitoses, en el futur, quan ens incorporem a la vida adulta.

Què és el que defineix, doncs, el treball infantil? És aquell treball que priva els nens, les nenes i els joves de la seva infància, el seu potencial i la seva dignitat i que, alhora, és nociu per al seu desenvolupament físic i mental. Són feines que interfereixen o impedeixen l' escolarització i que someten l' infant a situacions d' estrès físic, social i psicològic. 

Explotació infantil: qui n'és responsable? 

Les famílies que viuen en situacions de pobresa extrema sovint tenen la necessitat de recórrer als fills perquè contribueixn a l' economia de la casa. Criminalitzar, doncs, els pares i les mares de les víctimes de l' explotació infantil no és del tot just i significa tenir una visió molt superficial del problema. 

És responsabilitat dels governs i les institucions internacionals generar les condicions que permetin respectar, protegir i promoure els drets de la infància. Això inclou, entre altres coses, capacitar les famílies i els educadors perquè puguin oferir un entorn de protecció dels menors.

També nosaltres, com a consumidors, ens podem convertir en còmplices i responsables del treball infantil sense adonar-nos-en. 

Multinacions i treball infantil

Ullah Khan és un activista pakistanès fundador del Front d’ Alliberament del Treball Forçat i coordinador de la Marxa Global contra el treball infantil a Suècia. Precisament la seva lluita contra l’ explotació i l’ esclavatge de nens el va portar a exiliar-se en aquest país nòrdic perquè està amenaçat de mort. L’ any 2014, Khan es va desplaçar fins a la població gallega d’ Arteixo, on hi ha la seu d’ Inditex, propietària de marques de roba com Zara, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka o Stradivarius, entre d’ altres. Volia demanar una millora de les condicions laborals dels treballadors de la companyia a les seves fàbriques situades al continent asiàtic. Ullah Khan assegura, per exemple, que el 100% de la producció de Zara a Àsia és fruit del treball infantil. La seva missió no va acabar de tenir gaire èxit.


Són nombroses les multinacionals que han estat acusades d’ explotar la infància i, malgrat que moltes d’ aquestes han fet grans campanyes per a netejar la seva imatge, diverses organitzacions no governamentals denuncien que continuen sent còmplices del treball infantil.

. Fixa’t en la  marca de la roba que portes, de les vambes que calces o del telèfon mòbil que fas servir. Busca informació de les empreses que les representen i esbrina si són respectuoses amb els drets dels treballadors, en general, i amb els dels infants, en particular. Pots consultar el Llibre negre de les marques, clikant l’ enllaç:


Aquí pots trobar l' explotació infantil de la marca Nestlé:



- Vídeo aportat per Iker G.:




Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 58 i 59)

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=P6sdUIfJXWk
http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2012/10/30/el-libro-negro-de-las-marcas/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2013/07/02/nestle-y-el-trabajo-infantil/
https://www.solidaries.org/centre-de-recursos/no-es-un-joc-documental-9669/
https://www.youtube.com/watch?v=aqQunOlVhKo

jueves, 8 de abril de 2021

SESSIÓ 9: CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 9: 

CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ 
(DIMENSIÓ PERSONAL) 


Competències 1,2,3 i 4
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències clau:
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.





TEMPS ENRERE, quan es vitjava, comprar un record d' alguna país llunyà era força original. El món d' ara és globalitzat, de manera que a sota mateix de casa tan anviat hi trobem iogurt grec com gats xinesos de la bona sort. 


Què és la globalització? 

Actualment, el món ja no és format per un trencaclosques de països relativament independents entre si. Per primer cop, la humanitat funciona com un sistema únic, perquè les economies dels diferents països s'han tornat interdependents.

S' anomena globalització aquesta gran interdependència que fa que moltes de les decisions que ens afectin es prenguin molt lluny del nostre país i que contribueix a fer que tinguem aquesta mena de sensació que el món s' ha fet més petit.

Malgrat que és un fenomen que ve de lluny -té les seves arrels en l' època colonial europea-, els factors que l' han accelerat són econòmics i tecnològics:

- la tecnologia de la informació,, que permet comunicacions instantànies i reaccions immediates arreu del món

- la llibertat a l' hora d' invertir, de fer circular els capitals, de transportar mercaderies, de comprar i vendre béns i serveis, sense gaire control per part dels governs. 

Com a conseqüència d' aquests dos factors, les empreses multinacionals esdevenen cada cop més poderoses i incontrolables. 

“Jo entenc la globalització com aquell sistema en el qual, quan em llevo al matí, apago el despertador fet a Taiwan, em prenc un cafè conreat a Colòmbia, em dutxo amb aigua escalfada amb petroli de Kuwait, esmorzo amb una vaixella feta a Txèquia, agafo un autobús fet amb una patent francesa i em poso a treballar amb un paper que prové de la fusta sueca”
Entrevista feta a Arcadi Oliveras, Medi ambient, Tecnologia i Cultura. Número 28. 


Pros i contes de la globalització 

La globalització és un procés històric irreversible, i en si mateixa no és ni bona ni dolenta. De fet, la interdependència entre els països en teoria no hauria de ser un problema. El que és nociu és la forma com s' està desenvolupant aquesta globalització, ja que posa l' accent més en el mer creixement econòmic que no pas en el fet d' estendre el benestar social arreu del món. Com a conseqüència, pesen més els aspectes negatius que els positius. 


ASPECTES POSITIUS
. Les oportunitats de creixement econòmic per a alguns països augmenten.
. La innovació tecnològica es dispara
. Les fronteres tendeixen a desaparèixer.
. Productes que abans eren poc accessibles ara es troben arreu.
. La facilitat per estar informats i per a comunicar-nos creix.
. Els moviments socials i les ONG creen xarxes internacionals.
ASPECTES  NEGATIUS
. La liberalització de mercats perjudica sobretot els grups més pobres i vulnerables.
. Hi ha empreses multinacionals amb més poder que alguns estats-nació
. El treball tendeix a fragmentar-se, les empreses es “deslocalitzen” i no es responsabilitzen del benestar dels territoris i les comunitats on actuen.
. No es pot exercir un control legítim i democràtic sobre moltes decisions que ens afecten.
. La cultura comercial globalitzada tendeix a uniformitzar i posar en risc les cultures minoritàries.
. El model de creixement econòmic potenciat per la globalització amenaça seriosament el medi ambient.



“En deixar els governs les mans lliures al poder econòmic privat, els votants han perdut el control democràtic exercit, en principi, mitjançant l’ elecció dels seus representants i governants. Dit  d’una altra manera: la globalització econòmica és totalment antidemocràtica.”
J. L. SAMPEDRO, El mercado y la globalización. Editorial Destino (adaptació)



ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 9: 

- Un cop hagis llegit l' entrevista a Arcadi Oliveras, elabora la teva llista d' elements quotidians en els quals és visible la globalització. (10 punts) 

- Hem vist aquests vídeos:

La canción del Cola-Cao 




Cuétara




- Vídeo aportat per Sergi L.: 




DATA D' ENTREGA
Sessió 9
Mireu les dates al Class-room



FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.





Bibliografia:


BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)


Webgrafia: 

http://katehon.com/sites/default/files/styles/medium/public/1429633992_112.jpg?itok=GlHPwrrX
https://www.youtube.com/watch?v=zLA7BtVwpcQ

https://www.youtube.com/watch?v=yQvRDKFrveM

https://www.youtube.com/watch?v=2-9wuGlZdq8