SESSIÓ 9: CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 9: 

CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ 

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competències 1,2,3 i 4
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

TEMPS ENRERE, quan es vitjava, comprar un record d' alguna país llunyà era força original. El món d' ara és globalitzat, de manera que a sota mateix de casa tan anviat hi trobem iogurt grec com gats xinesos de la bona sort. 

Què és la globalització? 

Actualment, el món ja no és format per un trencaclosques de països relativament independents entre si. Per primer cop, la humanitat funciona com un sistema únic, perquè les economies dels diferents països s'han tornat interdependents.

S' anomena globalització aquesta gran interdependència que fa que moltes de les decisions que ens afectin es prenguin molt lluny del nostre país i que contribueix a fer que tinguem aquesta mena de sensació que el món s' ha fet més petit.

Malgrat que és un fenomen que ve de lluny -té les seves arrels en l' època colonial europea-, els factors que l' han accelerat són econòmics i tecnològics:

- la tecnologia de la informació,, que permet comunicacions instantànies i reaccions immediates arreu del món

- la llibertat a l' hora d' invertir, de fer circular els capitals, de transportar mercaderies, de comprar i vendre béns i serveis, sense gaire control per part dels governs. 

Com a conseqüència d' aquests dos factors, les empreses multinacionals esdevenen cada cop més poderoses i incontrolables. 

“Jo entenc la globalització com aquell sistema en el qual, quan em llevo al matí, apago el despertador fet a Taiwan, em prenc un cafè conreat a Colòmbia, em dutxo amb aigua escalfada amb petroli de Kuwait, esmorzo amb una vaixella feta a Txèquia, agafo un autobús fet amb una patent francesa i em poso a treballar amb un paper que prové de la fusta sueca” Entrevista feta a Arcadi Oliveras, Medi ambient, Tecnologia i Cultura. Número 28.

Pros i contes de la globalització 

La globalització és un procés històric irreversible, i en si mateixa no és ni bona ni dolenta. De fet, la interdependència entre els països en teoria no hauria de ser un problema. El que és nociu és la forma com s' està desenvolupant aquesta globalització, ja que posa l' accent més en el mer creixement econòmic que no pas en el fet d' estendre el benestar social arreu del món. Com a conseqüència, pesen més els aspectes negatius que els positius. 

ASPECTES POSITIUS

. Les oportunitats de creixement econòmic per a alguns països augmenten. . La innovació tecnològica es dispara . Les fronteres tendeixen a desaparèixer. . Productes que abans eren poc accessibles ara es troben arreu. . La facilitat per estar informats i per a comunicar-nos creix. . Els moviments socials i les ONG creen xarxes internacionals.

ASPECTES  NEGATIUS

. La liberalització de mercats perjudica sobretot els grups més pobres i vulnerables. . Hi ha empreses multinacionals amb més poder que alguns estats-nació . El treball tendeix a fragmentar-se, les empreses es “deslocalitzen” i no es responsabilitzen del benestar dels territoris i les comunitats on actuen. . No es pot exercir un control legítim i democràtic sobre moltes decisions que ens afecten. . La cultura comercial globalitzada tendeix a uniformitzar i posar en risc les cultures minoritàries. . El model de creixement econòmic potenciat per la globalització amenaça seriosament el medi ambient.

“En deixar els governs les mans lliures al poder econòmic privat, els votants han perdut el control democràtic exercit, en principi, mitjançant l’ elecció dels seus representants i governants. Dit  d’una altra manera: la globalització econòmica és totalment antidemocràtica.” J. L. SAMPEDRO, El mercado y la globalización. Editorial Destino (adaptació)

ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 9: 

- Un cop hagis llegit l' entrevista a Arcadi Oliveras, elabora la teva llista d' elements quotidians en els quals és visible la globalització. (10 punts) 

- Hem vist aquests vídeos:

La canción del Cola-Cao (antiga)

La canción del Cola-Cao (nova)

                                       

Cuétara

La globalització:

                                        

DATA D' ENTREGA

Sessió 9
Mireu les dates al Class-room

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

http://katehon.com/sites/default/files/styles/medium/public/1429633992_112.jpg?itok=GlHPwrrX
https://www.youtube.com/watch?v=zLA7BtVwpcQ

https://www.youtube.com/watch?v=yQvRDKFrveM

https://www.youtube.com/watch?v=h3oyqaGLxgc

https://www.youtube.com/watch?v=2-9wuGlZdq8

SESSIÓ 8: DONES DE NEGRE (DIMENSIÓ INTERPERSONAL) Competències 5 i 6 Competències Clau (CC) 29 i 30

 SESSIÓ 8: 

DONES DE NEGRE 

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

Competències 5 i 6

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

EL MOVIMENT de les Dones de negre és un exemple de les noves formes organitzatives i d' acció feminista en l' era de la globalització.

Aquests moviments neixen en ciutats o paísos concrets com a resposta a conflictes locals, però es vinculen amb altres grups amb qui comparteixen la solidaritat i els objectius. 

Quan la impotència es transforma en acció

Jerusalem occidental, 1988 . Una vegada més ocupació de terrenys palestins per part de colons israelians, desplaçament de població, controls, registres, atemptats sagnants, esfondrament amb buldòzers de les cases de les famílies dels resistents palestins, nens que llancen pedres als soldats, soldats que responen amb trets. Vuit dones israelianes pensen què hi poden fer. Creuen que ha de ser una protesta semblant a la de les Mares de Plaza de Mayo. Decideixen vestir-se de negre i sortir juntes a una plaça de Jeruselem. Resten en silenci. Només mostren una mà negra que diu "Alto a l' ocupació". L' any següent fan una marxa per tota la ciutat de la mateixa manera, però s' hi han unit un grapat de dones palestines: en són 8.000.

L’Asociación Madres de Plaza de Mayo és una associació formada durant l'última dictadura de la República Argentina amb la finalitat de recuperar amb vida als detinguts desapareguts per la dictadura argentina, inicialment, i després establir qui van ser els responsables dels crims contra la humanitat i promoure el seu enjudiciament.

L'any 1992 fou guardonada amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.

Belgrad, 1991. L' antiga Iugoslàvia ha esclatat en tres faccions: serbis, croats i bosnians. Els veïnats es polaritzen. A Sarajevo, la capital on hi havia més integració, molt joves han de preguntar als avis què són, i aleshores descobreixen que són d' un altre grup ètnic que l' amiga, el veí, la parella. Els exèrcits combaten entre si i practiquen la neteja ètnica. A la capital de Sèrbia, Belgrad, un grup de sèrbies s' atreveixen a manifestar-se vestides de negre cada dimecres a la plaça de la República. Grups de dones d' altres països decideixen adoptar la mateixa manera de manifestar-se tant per combatre problemes dels països propis com per solidaritat amb altres grups. Així va creixent la Xarxa internacional de Dones de negre. 

Què tenen en comú els diferents grups? 

Les Dones de Negre es declaren pacifistes, feministes i antimilitaristes. Defensen els drets humans, especialment pel que fa als drets de les dones. Reivindiquen una veu pròpia, perquè diuen que ningú no ha d' atribuir-se la seva representació ni com a dones ni com a grup. Es manifesten d' una manera especial. Ho expliquen així:

     "De negre: en senyal de dol i per ser més visibles.

     En silenci: perquè falten paraules per a poder explicar tots els horrors de les guerres, els terroristes i les violències.

      Dones: perquè afirmem una lògica basada en vincles de germandat, solidaritat, suport, tendresa i respecte mutu."

Entre morir i matar, hi ha una alternativa: viure 

Les Dones de negre...

. Afirmen que els enemics són els governs i rebutgen que les dones de cada bàndol hagin de ser enemigues, perquè són elles les que carreguen el patiment, el dolor i la responsabilitat de continuar vivint.

. Col·laboren a fer visibles formes de violència específica contra les dones, com les violacions com a arma de guerra i la violència domèstica. El resum d' aquests ideals és el seu lema: "Entre morir i matar, hi ha una alternativa:viure". 

. Reclamen als organismes de poder la participació de les dones en els processos de pau i en els judicis contra els criminals de guerra. 

. Mantenen una xarxa de contrainformació per a divulgar les notícies i les opinions que no es publiquen en els mitjans de comunicació habituals.

. Proposen la participació activa de les dones en tots els fòrums contra la violència i per al pau i en la creació de mesures per a l' eradicació de la violència contra les dones i les nenes i els nens. 

- Les dones de blanc: "Israel-Palestina: las mujeres persiguen la paz."

- Documental: "Las locas de la plaza. Historia de un genocidio" (Las madres de la Plaza de Mayo )

- Vídeo: Ismael Serrano canta: "A las madres de la Plaza de Mayo"

- Lletra de la cançó "A las madres de la Plaza de Mayo"

LETRA 'A LAS MADRES DE MAYO'

Te busca madre mientras su cuerpo es mecido por el mar en el que se sumerge dormido. Sueña tu abrazo, busca recuerdos, a los que aferrarse para no conciliar el sueño. El mar se inquieta, es tempestad, lamento. ¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo? Y oye tus gritos, blancos pañuelos, cubren sus aguas, los trajo el viento. Manda una ola para que se lleve a los traidores que sembraron tanta muerte. Barcos y naúfragos oyen sus voces. Les dicen "Nunca, nunca, olviden nuestros nombres". Díle a las madres que en algún lado, donde hace falta, seguimos luchando. Madre, tu hijo no ha desaparecido. Madre, que yo lo encontré andando contigo.

Activitats: 

1. Redacta en vint línies per què les Dones de Negre insisteixen tant a tenir una veu pròpia, a no ser representades per ningú. Comenta el lema de les Dones de Negre; digues què vol dir i què n' opines (10 punts). 

DATA D' ENTREGA

Sessió 8
Mireu les dates al Class-Room

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 20 i 21)

Webgrafia:

http://blocs.xtec.cat/bellvitgecoeducacio/files/2009/02/women-in-black.jpg

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/20/2%C2%AA_Marcha_de_la_Resistencia_9_y_10_diciembre_1982.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_Madres_de_Plaza_de_Mayo

https://www.musica.com/letras.asp?letra=839607

https://www.youtube.com/watch?v=zqFOC4Wq7cg

https://www.youtube.com/watch?v=ZkPCLwOcuW4

https://www.youtube.com/watch?v=XwhlPLemSoI

SESSIÓ 7. MALES NOTÍCIES (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 7. 

MALES NOTÍCIES 

(DIMENSIÓ  PERSONAL) 

Competències 1,2,3 i 4

Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

UNA PROFESSIÓ és un conjunt de coneixements, habilitats i normes que s' apliquen a la realització d'una feina. L' ètica professional o deontologia regula els deures dels professionals i els ajuda a afrontar les situacions difícils d' una manera més eficaç i respectuosa amb els usuaris.

Un camp en què sovint es presenten situacions difícils és el sanitari. En Bom ha patit un accident que li pot deixar mig cos paralitzat i cal fer-li una operació perillosa. La Luci, la seva metgessa dubta si ha d' informar en Bom o els seus pares del seu estat, però necessita el consentiment per a fer l' operació. 

DIARI D' EN BOM

Ja ha passat el moment de la recriminació, de pensar si podria haver fet, si no hagués estat. Havia pres moltes precaucions, però els accdients de vegades passen. Vaig perdre la consciència quan em rescataven. Fins ara, que començo a despertar-me, que surto de la boira en què em deixen els medicaments, m' adono que estic immobilitzat, embenat de cap a peus. Amb prou feines puc escriure el meu diari, ara que m' han deixat sol uns minuts. Quan em curaré? Em quedaran seqüeles? Podré continuar fent esport? Em fa por preguntar-ho. 

DIARI DE LA LUCI

Estic molt preocupada pel noi de la 304, el de l' accident. Té un pronostic dolent. Ha perdut mobilitat i sensibilitat del melic cap avall i no és clar que el recuperi. A sobre, l'  hem d' operar perquè no aconseguim estabilitzar-lo. Dèbil com està, pot ser que no se'n surti a la taula d' operacions. A mi em toca dir-li com ha quedat de moment i els riscos de l' operació, i és difícil fer-lo. Durant la carrera, molta anatomia, fisiologia i patologia, però, llevat de les classes d' oncologia, no hem estudiat res sobre com podem comunicar notícies dolentes.


DIARI D' EN BOM

Quan la mare creu que no la veig, canvia la cara animosa per una cara de neguit que m' esparvera. L' optimisme de quan em vaig despertar després de l' accident s' ha fos. Em sembla que cada vegada estic pitjor. Sempre havia presumit que si algun dia estava fotut voldria saber què em passava i no viure enganyat com un beneit. Això no és una sèrie de televisió en què tot ho veus des de la part dels metges. M' està passant a mi. 

DIARI DE LA LUCI

Com a responsable, sé que he d' informar el pacient del diagnòstic, dels perills de l' operació i demanar-li el consentiment. Ja té 16 anys. Però no sé si és un noi nerviós o calmat, si s' ho prendrà bé o no. Una depressió no faria més que agreujar la situació. Si parlo amb la família, pot ser que els pugui sondejar sobre com reaccionarà. Però aleshores potser voldran decidir ells. Com era allò? "Ho lamento molt, però jo no puc adquirir aquest compromís amb vostè, perquè jo sóc aquí per a fer el que el pacient desitgi i l' informaré del que ell vulgui i quan vulgui." A més, no sé si els pares prendran la millor decisió o si serà millor comptar amb ell. No ho sé. 

"El metge ha d' informar el pacient de les alteracions que pateix i del pronòstic de la malaltia de manera entenedora, verídica, mesurada, discreta, prudent i esperançadora. Quan es tracti de malalties de mal pronòstic, el metge ha de procurar igualment informar el pacient i ha de plantejar-se com pot aconseguir que tant la mateixa informació com la manera de donar-la no el perjudiquin. El  metge ha de respetar el dret del malalt a no ser informat." Font: Codi deontològic professional del Consell de Col·legi de Metges de Catalunya, article 24.

La LLei 41/2002, de 14 novembre, básica reguladora de l’ autonomía del pacient i de drets i obligacions en matèria d’ informació i documentació clínica (BOE 274, de 15/11/2002) afirma en l’ article 3: “Quan es tracti de menors no incapaços ni incapacitats, però emancipats o amb setze anys complerts, no es pot prestar el consentiment per representació.. Tanmateix, en cas d’ actuació de greu risc, segons el criteri del facultatiu, els pares han de ser informats i la seva opinió ha de ser tinguda en compte per a prendre la decisió corresponent.”

ACTIVITATS:
1.- POSA'T en la pell dels personatges:
1.1.- Quina situació es planteja? Resumeix-la en poques paraules. (1punt)
1.2.- Com et sentiries si fossis en Bom?(1punt)
1.3.- Com et sentiries si fossis la Luci?(1punt)
1.4.- Com et sentiries si fossis el pare o la mare d'en Bom? (1punt)

2. PENSA i contesta:
2.1.- Quins són els dilemes de la Luci?(1punt)
2.2.- Què faries si fossis la Luci?(1punt)
2.3.- Què faries si fossis en Bom?(1punt)
2.4.- Què faries si fossis la mare o el pare d' en Bom?(1punt)
2.5.- Coneixes algú que hagi passat per una situació semblant? Explica-ho. Pots fer recerca a Google si no coneixes ningú. (1 punt)

3. LLEGEIX els principis del Codi deontològic del quadre d' adalt i fes recerca del Codi deontològic de l' advocacia. (1 punt) 

- Podeu mirar aquest tráiler de la pel·lícula "Camino":

Sinopsis

Una aventura emocional en torno a una deslumbrante niña de once años, muy religiosa, que se enfrenta al mismo tiempo a dos acontecimientos que son completamente nuevos para ella: enamorarse y morir. 'Camino' es, sobre todo, una luz brillante capaz de atravesar todas y cada una de las tenebrosas puertas que se van cerrando ante ella, y que pretenden en vano sumir en la oscuridad su deseo de vivir, amar y sentirse definitivamente feliz. Inspirada en la verdadera historia de Alexia González Barros, la hija menor de una familia perteneciente al Opus Dei, que falleció en 1985 a los 14 años de edad, y que actualmente está en proceso de canonización. (FILMAFFINITY)


Podeu mirar aquesta notícia: 

https://www.lavanguardia.com/lacontra

DATA D' ENTREGA
Sessió 7
Mireu les dates al Class-Room.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.
Aquestes dates poden patir modificacions per vagues estudiantils, sortides pedagògiques, xerrades didàctiques, proves per competències, viatges d' estudiants, etcètera. La data vàlida és la que presenta la professora en el seu quadern de seguiment. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 18 i 19)

Webgrafia:

https://combarcelona.files.wordpress.com/2015/04/dsc_1036.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=kt_MwstMA4E
https://www.filmaffinity.com/es/film373499.html
https://www.lavanguardia.com/lacontra

SESSIÓ 6 QUAN ELMAL JA ESTÀ FET (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 SESSIÓ 6 

QUAN ELMAL JA ESTÀ FET 

(DIMENSIÓ  INTERPERSONAL)

Competències 5 i 6

Competències Clau (CC)

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

EN LA SESSIÓ DEDICADA  a la pressó, hem vist que aquesta no sempre és la solució més eficaç per a certes persones i davant d' alguns delictes. També hem comprovat que de vegades els interns no senten que la presó els ajudi a reparar el mal que han fet a les víctimes. En aquest sentit, hi ha altres mesures que són més positives per a totes les parts implicades en un delicte. 

Mediació, també en l' àmbit de la justícia

La mediació és una forma pacífica de resoldre els conflictes que busca arribar a acords de convivència entre les persones implicades, de manera que totes treguin algun benefici. La mediació ens ajuda a conèixer-nos més a nosaltres mateixos i a conèixer els altres, fet que contribueix a millorar les relacions personals, en particular, i la convivència, en general. 

Fa poc més de vint anys es va pensar que la mediació també podia ser una bona eina per a reparar el dany causat per part d' una persona que havia comès un delicte o una falta. Així és com es va posar en marxa el Projecte de conciliació i reparació de la víctima i els serveis en benefici de la comunitat o, el que és el mateix, un porcés de mediació adaptat a l' àmbit de la justícia. 

La reparació penal.

Tradicionalment, en gairebé totes les societats i cultures s' ha aplicat la justícia punitiva, que és aquella que infligeix un càstig a una persona que ha infringit la llei. Aquest càstig, en general, pot ser una multa o una pena de presó.

En l' actualitat, hi ha professionals que miren d' impulsar la justcia restaurativa, que és aquella que busca aconseguir que la persona que ha comès el delicte repari el dany causat i que es resolgui el conflicte d' una manera justa i equilibrada a través de mesures penals alternatives a la presó. 

A Catalunya la justícia restaurativa cada cop es fa servir més en l' àmbit juvenil. S' està consatant que la seva aplicació també és positiva a llarg termini, perquè contribueix a reduir la reincidència; és a dir, la possibilitat que una persona que ha comès un delicte torni a vulnerar la llei en el futur. 

Arguments a favor de la justícia restaurativa

En un procés de mediació penal, totes les parts implicades en surten beneficiades:

. La víctima: pot explicar la seva vivència i sentir-se escoltada i compresa per la persona que li ha ocasionat el dany. 

. L' infractor: pot prendre consciència de les conseqüències dels seus actes i fer-se perdonar per la víctima.

. La societat: se sent més propera al món de la justícia i pot prendre consciència de les circumnstàncies que porten determinades persones a cometre actes delictius. 

. L' Administració: Es redueix el volum de feina als jutjats i les despeses econòmiques que comporta un procés són més petites que les de la justícia ordinària. 

En definitiva, la mediació penal contribueix a la pau i al benestar social. 

Serveis en benefici de la comunitat

Una de les mesures que sovint s' acorden davant d' un procés de mediació penal és que la persona que ha ocasionat el dany es comprometi a fer un servei en benefici de la comunitat. Es tracta que participi activament i juntament amb la víctima no solament en la gestió del conflicte, sinó també a trobar-hi una sortida constructiva. 

Un accident desafortunat En Bernat va amb el seu monopatí a tot arreu. Sempre que pot, queda amb els amics en un parc per fer salts i altres “filigranes”. La setmana passada, però , corria per la vorera dalt del seu monopatí i va entrebancar-se amb una dona gran, amb tan mala sort, que la va fer caure i aquesta es va trencar el fèmur. Els Mossos ja han fet saber a en Bernat que córrer amb el monopatí per la vorera no està permès i li proposen dues alternatives per a pal·liar els problemes que ha ocasionat a la seva víctima, la senyora Mercè:  1.       Pagar-li una bona quantitat de diners per totes les molèsties ocasionades. 2.       Ajudar-la a anar a comprar i a fer les feines de casa fins que estigui totalment recuperada de la seva lesió al fèmur.

ACTIVITATS:

1.- Quina de les dues propostes et sembla més favorable per a la senyora Mercè? Per què? (5 punts) Mínim 5 línies. 

2.- Quina de les dues propostes  et sembla que ajudarà més en Bernat a prendre consciència de la importància de respectar la mobilitat dels vianants? Per què? (5 punts) . Mínim 5 línies. 

- Per saber-ne més:

A la sessió 6 hem llegit que: "c. S' ha descobert que una dona que ha ocupat un càrrer polític durant molts anys ha fet servir diners públics per a usos particulars." 

a) Tenim el cas a Espanya de la ministra de Sanitat Ana Mato que va pagar despeses de l' aniversari dels seus fills, amb diners públics (Trama Gürtel).

b)   La Fiscal Concepción Sabadell habla del Caso Gürtel "Queda plena y abrumadoramente acreditada la caja B del PP"

c)  La Fiscal del Caso Gürtel concluye que Ana Mato y el PP cobraron de la trama.

d) Eduardo Inda: "Los Pujol son los mayores ladrones de Europa"

DATA D' ENTREGA DE LES ACTIVITATS: MIREU EL CLASS-ROOM. 

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 6 NO SERAN AVALUABLES. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 16 i 17)

Webgrafia: 
http://www.legaltoday.com/files/Image/practica-jur/mediacion-mazo.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=MapYU-MBt1U
https://www.youtube.com/watch?v=1DZ2DiiEZng
https://www.youtube.com/watch?v=p1Uj6xyk_IQ
https://www.youtube.com/watch?v=m31aNCyalwE

SESSIÓ 5 PER A QUÈ SERVEIX LA PRESÓ? (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 SESSIÓ 5

PER A QUÈ SERVEIX LA PRESÓ?

 (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

COMPETÈNCIES 5 i 6 

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau

Competències Clau: 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

La presó Model de Barcelona 

T'HAS PARAT MAI a pensar en la vida que té una persona que ha estat condemnada a passar un temps entre reies? I quan surt de la presó, un reclús està preparat per a tornar a incorporar-se a la societat? 

Un càstig o una oportunitat?

L' article 25 de la Constitució espanyola, recollit en l' apartat sobre els drets fonamentals dels ciutadans, estableix que:

Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estran orientades cap a la reeducació i la reinserció soial i no podran consistir en treballs forçats (...) En tot cas (el condemnat) tindrà dret a una feina remunerada i als beneficis corresponents de la Seguretat Social, aixó com l' accés a la cultura i al desenvolupament integral de la seva personalitat. 

D' aquesta afirmació es dedueix, doncs, que quan un jutge determina que una persona sigui internada en una presó, ho fa amb l' objectiu que el condemnat passi per un procés de reeducació que li permeti, en un futur, tornar-se a integrar en la societat. Malgrat tot, la idea més estesa ésque les penes privatives de llibertat són mesures de càstig que s'apliquen a aquelles persones que han comès un delicte greu.

I què en pensen els mateixos interns? Fixa't en els següents testimonis reals, que expliquen la seva experiència a la presó:

“El meu pare tenia problemes amb l’ alcohol. No vaig aguantar aquesta situació perquè veia constantment com maltractava la meva mare i els meus germans. Amb dotze anys vagi agredir el meu pare i me’n vaig haver d’ anar de casa. Vaig començar a robar cotxes por poder-hi dormir. )…) Vaig ingressar a Wad-Ras, en vaig escapar, em van agafar, em vaig tornar  a escapar…Fins que vaig fer quinze anys i vaig ingressar a la Model. I aquesta ha estat la meva escola. (...) No tinc vida, perquè fa trenta anys que sóc a la presó.” JOAN

“Jo robava per addicció. Em gastava uns mil, mil dos-cents euros setmanals en heroïna. En consumia 4 o 5 grams diaris. (...) HI ha coses que són irreparables: el mal que he fet als meus pares, als meus fills, el mal que he fet a les víctimes de robatori..., simplement el dany psicològic. Per més responsabilitat civil que paguis amb diners, aquestes que no són coses que es paguin, són coses irreparables. (...) M’ han donat moltes oportunitats per a sortir... i no les he pogut o sabut aprofitar. (...) Els meus pares em deien que estudiés. Malgrat tot, jo vaig prendre el mal camí. “ ANTONIO

“Quan vaig arribar a la presó estava desballestat. Però arriba un dia en què poc a poc vas adquirint una forma de comportament; els costums dins de la presó t’ ajuden a trobar-te a tu mateix. Trobes pau i tranquil·litat. T’ adones que aquí et coneixes. Fins aleshores tenia una vida de desesperació, de foscor, de manca de somnis i d’ il·lusions. A mi, la presó m’ ha fet molt bé. (...) He comès un delicte   i punt. Ho estic pagant i ho he de pagar.” ERNESTO

Citacions extretes del reportatge Filosofia a la presó, dirigit per Marc Parramon i Gibert Arroyo. Els noms dels interns són ficticis. 

ACTIVITATS:
POSA'T EN LA PELL DELS PERSONATGES:
1. Que va portar el Joan a cometre delictes? Creus que davant d' un ambient familiar diferent del que tenia podria haver tingut una altra vida? (2 punts)
2. Com t' imagines que el Joan sobrevivia al carrer amb dotze anys? Què hauries fet tu en el seu lloc? (2 punts)
3. L' Antonio manifesta que no ha sabut o no ha pogut aprofitar les oportunitats que se li han donat per a refer la seva vida. Per quins motius penses que no ho ha fet? (2 punts)
4. En el discurs de l' Antonio hi són molt presents les víctimes dels seus delictes. Ell considera que els diners no poden reparar el mal que els ha fet. Se t' acuden altres  maneres amb què l' Antonio es podria fer perdonar? (2 punts)
5. Quins factors penses que han ajudat l' Ernesto a trobar-se amb ell mateix en un context com una presó? (2 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mira les dates al Class-Room. 

Sessió 5

4rt A, 4rt B, 4rt C
  +1punt d' actitud a afegir a les activitats

 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

 -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ NO SERAN AVALUABLES. LA DARRERA DATA ÉS LA DEL QUADERN DE SEGUIMENT DE LA PROFESSORA. 

- Més informació:

William McLellan, un hippy a la Model l’any 1972

https://www.lavanguardia.com/encatala/20190918/47437236136/william-mclellan-preso-model-literatura.html

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 14 i 15)

Webgrafia:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDejGlMr3gpmBD01nQQpn4OleagOWClPXkrfa8OtiQFOmrzK-mUp2H5fvjn0eMRZE3sK-ddDnn1QZ61DI0BK6JdV-_u77fyISngMilNGwXG0Ay56hRCesFsBCKTooqbZxaWDxCVJL8CAxv/s1600/panoptico+La+Model.JPG