SESSIÓ 17 FOTO DENÚNCIA DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

 SESSIÓ 17

FOTO DENÚNCIA 

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL

COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

LA PRESÈNCIA dels mitjans de comunicació és tan intensa, que actualment ens costaria imaginar una societat sense que aquests existissin. Periodistes, reporters, cronistes i fotògrafs d' arreu del món fan de la seva feina diària una eina de denúncia i critica social, de reivindicació i de presa de consciència. La seva contribució ha estat cabdal en moments crítics per a desvetllar realitats amagades. Ara bé, la duresa i la brutalitat d' algunes imatges han obert un debat en més d' una ocasió. Quins són els límits d' allò que es pot fotografiar i mostrar? 

Aquesta fotografia va tenir un gran impacte en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació. La imatge va ser captada per la fotògrafa Nilufer Demir en una platja turca. La família d’ aquest infant mirava de desplaçar-se cap a Grècia tot fugint de la guerra de Síria. Viatjaven en una llanxa pneumàtica i només el pare de la família va sobreviure. La fotògrafa va voler immortalitzar una imatge molt crua. Nilufer Demir s’ ha fet famosa per aquest retrat.

Nilufer Demir treballa com a corresponsal per a una agència de notícies turca i cobreix l' arribada d' immigrants. Mitjançant la seva feina, dóna a conèixer la realitat d' un fenomen que ha deixat moltes vides pel camí. En els darrers anys, milers de persones s' han vist obligades a deixar les seves terres per a cercar unes condicions de vida millor. Demir fa anys que fotografia imatges crues sobre les conseqüències d' aquests desplaçaments forçats. La matinada del 2 de setembre de 2015 era a la costa quan va veure diferents cossos que arribaven flotant a la platja. Quan s' hi va apropar, va trobar el cos d' un nnen de tres anys estès a la sorra. Va considerar que no podia fer res per ell. "L' única cosa que podia fer era que el seu crit fos escoltat per tot el món, i ho vaig fer amb la seva fotografia. "És per això que va dedicar tota una sèrie fotogràfica a l' infant i el va convertir en símbol del drama que ha suposat per a moltes famílies haver de marxar del seu país a causa de la guerra siriana. El seu desig era que la imatge tingués prou impacte com per a aconseguir mobilitzar el món a la recerca d' una solució per als refugiats. 

1. OBSERVA la fotografia. (2 punts)
1.1 Quins sentiments et provoca?
1.2 Posa-hi un títol.
1.3 Redacta un peu de fotografia de dues o tres línies.
1.4. Llegiu uns quants escrits i comenteu les vostres opinions i reaccions davant la imatge.

2. PENSA i escriu els teus punts de vista. (2 punts)
Demir explica que en veure l' infant va quedar paralitzada, però que, com a fotògrafa, no tenia temps per a deliberar sobre la conveniència de captar la imatge. 
2.1. Creus que Demir és una bona professional? Per què?
2.2. Va fer bé de disparar la càmera davant d' aquella escena?  

Nilufer Demir took the photo of tragic Aylan which has now been seen across the globe

3. LLEGEIX i respon les preguntes: (4 punts)

La fotografia del nen a la platja va fer la volta al món a través dels diaris i les xarxes socials. Tot i que feia setmanes que centenars d' imatges sobre els refugiats sirians omplien les portades dels diaris, sembla que la fotografia d' un infant mort va provocar un impacte més gran en la ciutadania i, sobretot, va forçar els governs a prendre mesures efectives d' acollida dels refugiats.
3.1. Què aporta la imatge a la sensibilització social?
3.2. Consideres legítim fer servir retrats de menors per a mostrar certs drames socials? Creus que amb la publicació d' aquesta fotografia es va vulnerar algun dret dels infants? 
3.3. Imagina la mateixa imatge, amb un adult com a protagonista. Creus que hauria tingut el mateix impacte en l' opinió pública? Per què? 
3.4 Alguns mitjans de comunicació van considerar la imatge massa dura i en van publicar una altra, de la mateixa sèrie, en què un gendarme agafava el nen en braços. En aquella imatge no es veia la cara de l' infant. Què et sembla que els va portar a prendre aquesta decisió? Quina de les dues imatges et sembla més adequada? 
3.5. Estàs d' acord amb la frase "el fi justifica els mitjans"?

4. REFLEXIONA sobre la nostra responsabilitat amb aquestes fotografies. (2 punts)

Gràcies a les xarxes socials tot podem ser autors i creadors de muntatges, publicacions i comparticions. 
4.1 Creus que seria adequat penjar aquesta fotografia? Per què? 
4.2 Per què creus que la gent compartiria aquesta imatge o li posaria un "m' agrada"?

ALGUNS PRINCIPIS DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA 25. El fi no justifica els mitjans: la informació s’ ha d’ obtenir a través de mitjans legals i ètics. 30. No s’ ha de confondre el que és conflictiu o espectacular amb el que és important des del punt de vista informatiu. El periodista no mediatitzarà l’ exercici de la seva funció amb la finalitat principal d’ adquirir prestigi. 33. De vegades es produeixen situacions de tensió i de conflictes nascuts sota la pressió de factors com el terrorisme, la discriminació de les minories, la xenofòbia o la guerra. En aquestes circumstàncies, els mitjans de comunicació tenen l’ obligació moral de defensar els valors de la democràcia, el respecte a la dignitat humana, la solució dels problemes a través de mètodes pacífics i de tolerància. Font: Codi deontològic europeu de la professió periodística (adaptació).

. Fullejeu alguns diaris i valoreu fins a quin punt respecten el codi ètic del periodisme. 

. Mireu aquests vídeos:

El Conflicto Sirio, en Cinco Minutos

La primavera àrabe. 

El conflicto Ucrania-Rusia 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 38 i 39)

Webgrafia: 

https://www.clarin.com/mundo/nilufer_demirdesgarrador_testimonio_de_la_fotografa_que_capto_la_foto_de_aylan_0_SkylO9QtvQg.html

http://www.clasesdeperiodismo.com/2015/09/03/nilufer-demir-tome-la-foto-para-mostrar-la-tragedia/

https://www.youtube.com/watch?v=XoALBIc3uH4

https://www.youtube.com/watch?v=ZJcuBUrFBkE

https://www.express.co.uk/news/world/603140/Aylan-Kurdi-photographer-speaks-out-about-syrian-dead-child-photo

https://www.youtube.com/watch?v=wKxPuDvD714

SESSIÓ 15 PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 15

PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4

Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA CONVIVÈNCIA en societats multiculturals afavoreix l' enriquiment de les persones i dels col·lectius. També exigeix desenvolupar habilitats i actituds per a garantir els mateixos drets per a tothom. 

Del deure de ser just al dret de ser feliç

La naturalesa oberta dels éssers humans fa possible projectes de vida bien diferents. Tots els homes i les dones tenim dret a:

. Ser feliços. Cadascun de nosaltres tenim expectatives que ens agradaria aconseguir i que ens apropen a la felicitat. Malgrat que es tracta d' aspiracions legítimes, no han de ser obligatòriament compartides per tothom. 

. Tenir una vida digna. Totes les persones , independentment de quin sigui el nostre projecte vital, tenim dret a una vida digna. El reconeixement de cada persona com un fi en si mateixa obliga els estats a protegir els seus drets i exigeix respecte  per part dels altres. 

Llegeix l’ article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Què significa la paraula fraternitat? -          Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment?

Reptes de les societats multiculturals

Si bé els drets individuals són universals i, per tant, exigibles a qualsevol comunitat, les maneres de viure sovint es vinculen a tradicions culturals concretes. Això fa que en societats multiculturals es multipliquin estils de vida, que habitualment tendeixen a barrejar-se. 

Reptes de les societats multiculturals -          Aconseguir nivells de tolerància més alts entre tradicions culturals. -          Facilitar espais i pràctiques atentes als diferents ideals de felicitat. -          Establir marcs legals que garanteixin la igualtat de drets i respectin la diversitat d’ opcions -          Fonamentar la convivència en valors compartits.

Llegeix l’ article 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Com afecta, la seva aplicació, la convivència d’una societat multicultural? Penseu exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situacions en què s’ han vulnerat.

Garantir la igualtat i respectar la diversitat

Respectar diferents maneres de viure no suposa acceptar qualsevol pràctica pel simple fet de formar part d' una tradició. Més aviat ens obliga a buscar l' equilibri entre dos valors:

Igualtat + reconeixement de la diferència 

En situacions de controvèrsia per motius culturals cal...

1.       ESFORÇAR-SE  per a entendre totes les parts. Cal ser empàtics amb les altres posicions i intentar percebre la realitat des del punt de vista de la resta d’ implicats.
2.       RELATIVITZAR la pròpia forma de vida. No s’ ha d’ excloure ni condemnar un fet o opinió només perquè no coincideixi amb els propis criteris de valor.
3.       RECONÈIXER la igualtat de drets per a tothom. Cal defensar i respectar els mateixos drets per a totes les persones. Cal buscar condicions que afavoreixin la igualtat de condicions.
4.       COMPROMETRE’S en la cerca compartida de solucions. Cal aportar idees i estar disposat a aprendre dels altres, amb l’ objectiu de trobar respostes comunes als reptes que es plantegen.

-          Per a entrenar-se... 1.       Amplieu aquesta llista de fets socials que, a vegades, han generat conflictes en la convivència entre diferents cultures: El dret a portar signes religiosos visibles en escoles. L’ obertura de llocs de culte. La no-autorització, per raons religioses, a fer una transfusió de sang a un menor d’ edat. La incorporació de menús diversos en centres escolars. 2.       Per grups, trieu un tema i redacteu breument un cas que plantegi algun problema. Analitzeu-lo a partir de les quatre pautes anteriors. Quina creieu que és més difícil d’ aplicar? Per què? 3.       Comenteu entre tots el treball fet en grups.

- Podem visionar a classe:

Cuando llevar el velo islámico te deja sin trabajo | España

¿Por Qué No aceptan Transfusiones De Sangre Los Testigos De Jehová?

¡Marchando un menú para celiacos!

ACTIVITATS:

1.-Llegeix l' article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt): (5 punts)
1.1.- Què significa la paraula fraternitat?
1.2.- Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment? 

2. Llegeix els articles els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt):
(5 punts) 
2.1.- Com afecta, la seva aplicació, la convivència d' una societat multicultural? 

Pensa en exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situaciions en què s' han vulnerat. 


Mira els vídeos que et mostro. 

Mira les dates de lliurament al ClassRoom.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/declaraci-universal-dels-drets-humans-1226052253266070-9/95/declaraci-universal-dels-drets-humans-3-728.jpg?cb=1226023382

http://xarxanet.org/sites/default/files/declaracio.png

https://image.slidesharecdn.com/dretshumans-100406172445-phpapp02/95/drets-humans-20-728.jpg?cb=1270574714

https://gesvin.files.wordpress.com/2015/02/empatc3adaseensec3b1aaprende-presentacic3b3n-bloggesvin.png

https://magdaperal.files.wordpress.com/2015/10/vivir-con-humor.jpg

http://slideplayer.es/slide/8523639/25/images/2/El+principio+de+la+igualdad.jpg

https://proyectopolya.files.wordpress.com/2011/11/diapositiva4.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=b_pBzC1We0g

https://www.youtube.com/watch?v=hUMlaFNpznI

https://www.youtube.com/watch?v=0isnxwLEv9Q

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7, 8, 9 i 10

 

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10

Competències clau:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

SOTMETRE QUALSEVOL concepte a l' examen de la raó va ser l' actitud comuna dels principals corrents filosòfics i culturals de l' edat moderna. 

També es van revisar els principis del comportament moral, com ho demostren els textos d' alguns dels pensadors de  l' època moderna. 

Ètica i acció

Pensadors com Maquiavel o Descartes ofereixen en les seves obres la seva visió sobre el comportament moral:

"Moltes persones han imaginat repúbliques i principats  que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat."

MAQUIAVEL, El Príncep (adaptació) 

"(...) Així com no n'hi ha prou, abans de començar a reconstruir la casa en què es viu, d' enderrocar-la i de fer provisió de material d' arquitectes -o d' exercitar-se un mateix en l ' arquitectura- i de dissenyar, a més, acuradament el projecte, sinó que cal també proveir-se d' una altra casa on viure mentre durin les obres..., amb l' objectiu de no estar indecís en les meves accions mentre la raó m' obligués a estar indecís en els meus judicis, em vaig elaborar una moral provisional, que consistia en no més de tres o quatre màximes, que us voldria comunicar"

DESCARTES, Discurs del mètode (adaptació) 

1. ANALITZA les opcions ètiques que defensen:

    1. Què és prioritari per a Maquiavel, mantenir un comportament èticament bo o acaonseguir resultats pràctics en l' acció?

      2. Segons Descartes, podem deixar de considerar el valor ètic de les nostres accions? Si no tenim una moral definitiva, què hem de fer? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:

      1. Quan consideres bona una cosa, qualsevol camí per a aconseguir-la és vàlid?

    2. Creus que és possible viure sense trobar situacions que plantegin problemes ètics o que es pot evitar de prendre decisions morals? 

Ètica i raó

A partir de la Il·lustració, filòsofs com Voltaire i Kant van reflexionar sobre el fonament dels judicis ètics:

"Tots tenim dos sentiments que són el fonament de la societat: la pietat i la justícia. Si un nen veu destrossar el seu semblant, aviat patirà angoixes i les demostrarà amb els seus crits i llàgrimes, i socorrerà, si pot, qui pateix (...) Déu ens ha donat un principi de raó universal -com ha donat plomes als ocells i pells als óssos-, i aquest principi és tan constant, que es manté passi el que passi (...) I és per això que fins i tot el poble més groller sap jutjar molt bé, a la llarga, les lleis que el governen, perquè sent que aquestes lleis són conformes o són oposades al principis de pietat i justícia que hi ha en el seu cor."

VOLTAIRE, Assaig sobre els costums i l' esperit de les nacions (adaptació) 

"Si una acció és bona com a mitjà per a obtenir una altra cosa, aleshores l' imperatiu és hipotètic; i si una acció és bona en si i la raó ens diu que és necessària, llavors aquest imperatiu és categòric, que és el tipus d' imperatiu que regeix la moralitat. L' imperatiu categòric es pot formular així: actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui llei universal". 

KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums (adaptació) 

Què és un imperatiu moral? Un imperatiu és, en filosofia, una regla o principi que regula el comportament moral humà com, per exemple, no dir mentides. Per a Kant, no tots els imperatius tenen el mateix fonament ni, per tant, el mateix valor.

1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:

    1. Segons Voltaire, quina facultat permet distingir si un acte és bo o dolent? Depèn de la societat on viu una persona? 

    2. Per a Kant, com reconeixem si alguna acció és bona o dolenta? Es tracta d' un principi personal o general? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:

     1. Creus que els sentiments tenen algun paper en les nostres opcions morals? Posa algun exemple que argumenti la teva resposta. 

- Podem veure el capítol 17 de la sèrie de Tv3 "Merlí". Capítol: Kant

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/

Dues maneres de decidir com cal actuar: 

En Nico i la Camila s’ han fet membres de l’ associació de veïns del seu barri el mateix dia. En Nico ho ha fet perquè al seu carrer estan fent obres i vol comptar amb el suport de l’ associació per a queixar-se a l’ Ajuntament sobre com s’ estan duent a terme. La Camila fa temps que creu que tothom hauria de participar, d’ una manera o altra, en les qüestions públiques: ja que ens afecten a tots, tots hauríem de posar-hi  interès.

ACTIVITATS PER FER A CASA: 

1. Creus que la decisió d' en Nico i la de la Camila són igualment bones o dolentes? (2 punts)

2. Quin fonament té l' opció d' en Nico? I la de la Camila? Són totes dues decisions racionals? (2 punts)

3. Quin dels dos actua segons un imperatiu categòric? Argumenta en 20 línies la teva resposta tenint en compte el que diu Kant. (6 punts) 

DATA D' ENTREGA

Mireu el Classroom 

Sessió 14

 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT O, EL CLASSROOM. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia: 

http://images.slideplayer.es/7/1736035/slides/slide_22.jpg
http://www.ofrases.com/frases-imagenes/11202-frase-un-principe-jamas-predica-otra-cosa-que-concordia-y-buena-fe-y-es-enemigonicolas-maquiavelo.jpg
https://statics.memondo.com/p/s2/crs/2013/09/CR_855667_bd0319c8ae5b4fb887636e1e289ad120_voltaire.jpg?cb=4526431
https://image.slidesharecdn.com/la-regla-d-r-i-el-respecte1143-121125161250-phpapp01/95/la-regla-d-r-i-el-respecte-25-638.jpg?cb=1353860590
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/

https://medium.com/@cubanosguru/16-de-las-mejores-frases-de-nicol%C3%A1s-maquiavelo-dbf0f012d65d

SESSIÓ 13 LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES DIMENSIÓ INTERPERSONAL COMPETÈNCIES 5 i 6

 SESSIÓ 13 

LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES

DIMENSIÓ INTERPERSONAL
COMPETÈNCIES 5 i 6

Competències clau:

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

El coratge de la Malala

Malala Yousafzai (en paixtu ملاله یوسفزۍ, nascuda el 12 de juliol de 1997 a Pakistan) és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Va rebre el Premi Nobel de la Pau de 2014.és coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l'ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009.

- La historia de Malala Yousafzai en cómic

- Entrevista completa a Malala con subtítulos y  sin doblar

- Discurso de Malala Yousafzai en la ONU

La cultura de la pau

Cal que entenguem la pau com un procés dinàmic que ens porta a afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta. La seva finalitat és aconseguir l' harmonia de la persona amb ella mateixa, amb els altres i amb l' entorn. Però quan parlem de pau, no solament ens referim al fet d' evitar guerres, fam i marginació. Vetllar per una cultura de la pau és també garantir la presència de condicions favorables per a la vida de les persones, defensant i promovent els seus drets. És per això que la pau és una matèria fràgil, trencadissa i controvertida. Quantes accions es fan en nm de la pau, encara que de vegades s' acabi recorrent a la violència? Fins i tot la pau proactiva, com la de la Malala, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d' acord. 

Què aporta l' educació a la cultura de la pau? 

L' educació entesa com l' adquisició de coneixements, l' intercanvi amb altres persones i la contribució amb l' entorn és una eina fonamental en el procés de construcció de la pau. L' analfabetisme, el poc coneixement sobre altres maneres de pensar i la baixa estimulació de les nostres capacitats ens fa vulnerables i, per tant, és més senzill que ens enganyin. No tots els infants tenen garantit el dret d' anar a l' escola. És important que siguem conscients de la importància d' aquest dret i que pugem reinvindicar-lo per a tothom. 

- Per saber més:

- El camino a la escuela 

ACTIVITATS:

1.- Què és el que més t' ha cridat l'atenció del testimoni de la Malala? (2 punts)

2.- Et sorprèn el valor que la Malala dóna a l' educació? Comparteixes la seva opinió? (2 punts)
3.- Pensa en un llibre, cançó, pel·lícula, reportatge, professor, assignatura, etcètera que t' ajudat a ampliar la teva mirada sobre un tema. (2 punts)

4.- Quins gestos podrien millorar la convivència a l' aula? (2 punts)

5.- Què t' ha semblat el trajecte dels nens del vídeo per arribar a l'escola? (2 punts) 

DATA D' ENTREGA

Mireu les dates al ClassRoom

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)

Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai#/media/File:Malala_Yousafzai_2015.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai https://www.youtube.com/watch?v=n7pL2A5HFm4

https://www.youtube.com/watch?v=H9Hme_Hh1Vo
https://www.youtube.com/watch?v=_0FBEPOt8V8
https://www.youtube.com/watch?v=4xBlYPh64aM

DEMANO LA PAU I LA PARAULA SOBRE "CRISTINA F" (DROGUES)

 

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

SOBRE "CRISTINA F" (DROGUES)

A fines de la década de los setenta, se publicó en Alemania una novela testimonial titulada "Wir Kinder vom Banhof Zoo" ("Los niños de la Estación Zoo") por dos periodistas germanos especializados en temas juveniles. La novela obtuvo tal éxito que a las pocas semanas de ser publicada fue traducida a varios países del orbe por la contingencia y profundidad de su contenido.

No busquemos en este libro elementos estéticos en la narrativa. La riqueza de su contenido, la valentía de la denuncia realizada por los  periodistas alemanes acerca de la drogadicción infantil y juvenil , sus implicancias y consecuencias, la convirtió en una de las novelas favoritos del continente europeo y norteamericano durante más de dos décadas y su popularidad se mantiene hasta el día de hoy.

Christiane F., 13 ans, droguée, prostituée… es el título francés de la obra traducida por Lea Marcou y la protagonista se ha convertido en un icono de la juventud de los países desarrollados, quienes le siguen, día a día, los pasos a esta sobreviviente única a través de publicaciones en la prensa escrita, la televisión y diferentes clubes que llevan su nombre a través del mundo.

No nos estamos refiriendo a una novela convencional. Los periodista alemanes que publicaron esta asertiva novela, andaban, en principio, tras la pista de la muerte de una joven adolescente, Babsi, uno de los personajes de esta novela, quién había fallecido por sobredosis. Su padrastro era un pianista de gran renombre en Alemania. Así fue como para dar con el rastro de la muerte de Babsi conocieron a Chistianne, quién a los trece años, estaba declarando ante una Corte de Justicia de Berlín por traficar con drogas, además de practicar la prostitución infantil. Hermann y Rieck quedaron atónitos ante la brillante personalidad de Chistianne.

Fue así como la citaron para que respondiera a unas preguntas que quedarían grabadas La inteligencia de Christiane y su actitud madura ante los cuestionarios de los periodistas, psicólogos, sacerdotes, entre otros, instó a Hermann y Rieck a invitar a la madre de Christiane a participar también de esta experiencia . Christiane y su madre son entrevistadas en forma separada , lo que enriquece la información entregada por interlocutores que se hallan en los extremos opuestos de la realidad, así como los demás personajes y profesionales especializados en el área de la salud que aparecen en la novela.

A través de las apasionantes páginas de "Christiane F." llegamos a la conclusión de que los jóvenes y adolescentes son víctimas de la drogadicción, alcoholismo, prostitución, no a causa de las drogas en sí, sino que al frenesí de la vida deshumanizada de los tiempos modernos: consumismo excesivo, disolución de la familia, carencia de valores, y por sobre todo, un monstruoso egoísmo adulto que impide dedicarle el tiempo que se merecen aquellos niños o niñas que no pidieron venir al mundo.

En síntesis, está novela no está escrita con el fin de penalizar a los vendedores de drogas o intermediarios en particular si no que a la sociedad que hace proclive a las personas a caer en las garras de las drogas por carencias afectivas, tanto en el ámbito familiar, escolar y social.

Para poder publicar esta novela, los periodistas se comprometieron a publicar sólo nombres (probablemente falsos) sin los apellidos de los jóvenes que protagonizan esta novela.

No existe, en la actualidad, un libro más profundamente analítico de la descomposición moral y social, citando casos de personas de la vida real, que éste. 

Xrisí Athena Tefarikis

Periodista/Docente/Crítica Literaria

Santiago, 11 de mayo de 2005.

-Pel.lícula:

- Escena de la pel·lícula amb David Bowie:

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=aGPfne-79Sk

https://www.youtube.com/watch?v=KxtqJxq2yck