domingo, 28 de septiembre de 2014

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA 1. Les creences. El perill dels fanatisme.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA 

1. Les creences. El perill dels fanatisme. 

 


 Quan parlem de creences és obligat reconèixer que no n'hi ha cap que pugui assolir la categoria de veritat absoluta. Podem creure, per exemple, que la nostra nació és meravellosa, cosa que tan sols significa fer patent un sentiment, quelcom no racional, però necessari per a la nostra estabilitat emocional. Però quan algú arriba a pensar que la seva nació, la seva cultura o la seva religió són superiors a altres i actua en conseqüència, demostra intolerància i menyspreu cap a aquells que creuen una altra cosa, amb tots els perills que això comporta. Cap creença és absoluta; només és discutible, rebutjable, raonable, etc.

(Pàgina 9)

Treball a l' aula

- Veurem la pel·lícula: American History X 

Un neonazi, penedit després del seu pas per la presó, està decidit a canviar de vida i a treure el seu jove germà de l'espiral de l'odi i de la violència.
Per venjar la mort del seu pare, abatut per un traficant negre, Derek combrega amb les tesis racistes d'un grupuscle neonazi. Després d'haver purgat una pena de presó per a un doble homicidi, el seu únic desig és de salvar la seva família de la violència que ha engendrat, sobretot el seu germà segon Danniel, que l'idolatra per a les seves accions passades.




Objectivos pedagógicos

  • Comprender el fenómeno del neonazismo. Conocer sus raíces históricas y su forma actual en nuestra sociedad.
  • Entender de qué manera las relaciones personales están condicionadas por el orden social y familiar en qué se inscriben. 
  • Comprender el proceso de degradación moral a qué nos somete el discurso ideológico del odio y del racismo.
  • Valorar los sentimientos o principios morales o ideológicos que mueven cada personaje.
  • Apreciar los recursos expresivos y narrativos que usa la película para explicarnos la historia de American History X.

Procedimientos

  • Visionar la película y comentarla en clase. 
  • Asignación a cada uno de los personajes un valor simbólico dentro de la narración y esquematización conceptual del grupo: cual es el personaje que vertebra la acción y qué principios morales y de conducta defiende; cuales son los personajes que le rodean, qué representa y qué defiende cada personaje, etc.
  • Identificación y explicación de los referentes históricos e ideológicos que aparecen en el film (Hitler, Ku Kux Klan, Mein Kampf, etc.).
  • Análisis de la estructura narrativa y temporal del film: quién y cuando se explica la historia, cómo y con qué objetivo se nos presenta el pasado de los personajes anterior a la narración, etc. 
  • Análisis de la forma del film: fotografía, música, ralentización de la imagen, interpretación, etc. Hacer una descripción detallada de todos estos aspectos y emitir opiniones al respecto. 

Actitudes

  • Comprender el valor del personaje de Derek Vinyard y de su proceso de arrepentimiento. Entender a qué se enfrenta en las dos partes de la película y cual es el dibujo de su trayectoria ideológica: qué piensa antes de estar en prisión y qué defiende al salir de ella. Valorar de qué manera el que se nos explica puede ocurrir en nuestra sociedad, en nuestro barrio. 
  • Valoración crítica del final de la película.

FICHA DE TRABAJO

  • Comenta esta cita de David McKenna, guionista del film: "Quería escribir alguna cosa respecto a los mercaderes del odio. Lo que intenté destacar en el guión es que las personas no nacen racistas. Este sentimiento se adquiere a través del entorno y de las personas que nos rodean. Lo que me intrigó es porqué la gente odia y cómo podemos cambiar tanto".
  • Antisemitismo, xenofobia, arrepentimiento, homofobia, racismo..., son conceptos que aparecen centralmente en el film. Sabrías definirlos? 
  • Cómo explica la película la asunción del racismo en el protagonista? Cómo se transmite el odio de Derek? Qué opinas de ello?
  • El director de la escuela donde estudia Danny propone una solución al conflicto. Cuál es? Que opinas de ella? Cómo calificarías su actitud?


  • Derek cambia en la prisión. Cómo? Cuál es el proceso que le transforma? Quién y qué interviene en él? Qué aprende? 
  • Cómo caracterizarías a la familia Vinyard? Qué adjetivos usarías para definir a cada miembro?
  • El fenómeno skin head es relativamente reciente y actual. Busca en los diferentes medios de comunicación noticias sobre del tema.
  • De dónde crees que proviene la inspiración ideológica del nazismo? A qué valores y principios concretos crees que responde una forma de pensar tan violenta e intolerante? 
  • Recuerda el final de la película. Haciendo un balance de lo que pasa en la película desde el principio hasta el final, ¿a qué conclusión llegas? ¿Crees que se puede establecer alguna conclusión? ¿Qué crees que nos quiere explicar el director con esta          historia?


BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgina 9) 

WEBGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/American_History_X

http://www.youtube.com/watch?v=PV97HDMPLV4 

http://www.edualter.org/material/intcine/americane.htm

https://www.youtube.com/watch?v=oi7bhRmJzec



 



 

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 1. Les creences i coneixements

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

  1. Les creences i coneixements



Molts homes cometen l' error de substituir el coneixement per l' afirmació que és veritat allò que ells desitgen.
Bertrand RUSELL



Si afirmo "la llum recorre trescents mil quilòmetres per segon", hi ha procediments per verificar la certesa de la meva afirmació. És un judici de fet. Un coneixement. En canvi, si afirmo "només els nets de cor veuran Déu", no disposo de cap procediment que demostri que aquesta afirmació és veritable. Els prejudicis les supersticions, les creences religioses...pertanyen a aquest grup d' idees que no poden ser confirmades ni desmentides. Constitueixen per aquesta raó judicis de valor o creences. Serien creences, doncs, les següents idees: "Les dones i els homes pensen de forma diferent" , "vestir-se de groc porta mala sort", "existeix una vida després de la mort"...
(Pàgina 8)

Activitats a l' aula:

. Veure el vídeo "La caja de la nada"







Analitza el vídeo. Fes un quadre comparatiu de les diferències que diu l' humorista que hi ha entre el cervell de les dones i els homes. Això que ell diu, té la categoria de judici de fet o judici de valor? Personalment, penses que pot tenir part de raó?

. Veure el vídeo "La niña hetero"

https://www.youtube.com/watch?v=o9lJWAbhPXE

- Fes una sinopsi i una reflexió personal 



WEBGRAFIA: 

http://kultura.az/th.php?item_id=20130611123426489&w=220

http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008



jueves, 19 de junio de 2014

RECUPERACIÓ D’ ETICOCÍVICA SETEMBRE 2014



RECUPERACIÓ D’ ETICOCÍVICA
SETEMBRE 2014

http://lumbrera.files.wordpress.com/2010/07/tolerancia-intolerancia2.jpg



1r i 2n Trimestre

El calendari de les virtuts cíviques.
"La tolerància  és una de les virtuts cíviques per excel·lència, però n' hi ha d' altres. Fes un calendari de virtuts cíviques. Decideix primer quines són les dotze virtuts que mereixen aparèixer-hi (cosa que suposarà elaborar una llista i discutir la presència o absència de cadascuna de les candidates). Després decideix com fer la il·lustració de cada mes perquè sigui un reclam persuasiu de la importància de cada virtut." 
Et proposo les següents virtuts:
- Moderació
- Fortalesa
- Dignitat
- Paciència
- Justícia
- Honestedat
- Coratge
- Autoestima
- Saviesa
- Tolerància
- Altruisme
- Humilitat
Fes recerca de cadascuna d' elles i explica en què consisteix cada virtut. Afegeix una il·lustració. Ordena-les seguint l' eix cronològic: Gener, Febrer, Març...


 

3r Trimestre

"El triomf definitiu del document constitucional escrit, com a sanció solemne del constitucionalisme democràtic, va començar en el nou món, primer amb les constitucions de les colònies americanes que es van transformar en estats sobirans en rebel·lar-se contra la Corona anglesa, i després amb la Constitució de la Unió de 1787. Durant molt de temps, els teòrics francesos, induïts per les idees del contracte social i de la sobirania popular, havien lluitat també per una constitució escrita. Aquesta exigència va esclatar amb força durant la Revolució francesa."
LOEWENSTEIN, Teoría de la constitución, 1986

1.- Identifica les idees principals del text i revisa la informació històrica de referència.
2.- Cerca informació sobre els fonaments de les idees de contracte social i sobirania popular
3.- Elabora una fitxa dels autors de referència com John Locke o Jean-Jacques Rousseau.
Bibliografia:
ALFARO, Carme i VVAA: Educació Eticocívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008  (pàgines  31 i 58)
IMPORTANT:
Tots els alumnes que tinguin l’ assignatura d’ eticocívica  per aprovar al mes de Setembre, hauran d’ entregar aquests dos treballs el dia de setembre assignat.
Professora: Sílvia Gil Cordero






miércoles, 4 de junio de 2014

RECUPERACIÓ. 3r Trimestre TUCÍDIDES (Pàgines 44 i 45)

RECUPERACIÓ. 3r Trimestre 

TUCÍDIDES 

 

"Tenim un règim de govern que no enveja les lleis d' altres ciutats, sinó que més aviat som exemple per als altres i no pas imitadors. El seu nom és democràcia, per no dependre el govern de pocs sinó d' un nombre major de ciutadans, d' acord amb les nostres lleis, cadascú està en situació d' igualtat de drets en les dimensions privades" 

Tucídides, Oració fúnebre de Pèricles.

Sembla clar que molts atenesos se sentien orgullosos de la seva organització política democràtica. Pensa en els punts forts i febles del model democràtic. A continuació:

1.- Exposa quins són els valors positius de la democràcia. Mira la informació que a més del teu llibre, tens en aquest bloc.  

2.- Cerca informació sobre la democràcia antiga. Hi va haver una evolució política des de Dracó fins a Pericles, passant per Soló i Clístenes. Quines diferències van proposar els diferents reformadors polítics? 

 

- Has de realitzar aquesta activitat, per a recuperar la tercera avaluació.  L' hauràs d' imprimir i entregar en mà a la professora, dimarts dia 17 de juny de les 9h a les 10h.

 

Bibliografia:  

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgina 44 i 45)


Webgrafia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tuc%C3%ADdides#mediaviewer/Fitxer:Thucydides-bust-cutout_ROM.jpg 

 

 

RECUPERACIÓ 1r i 2n Trimestre AUSCHWITZ (pàgina 32)

RECUPERACIÓ 1r i 2n Trimestre

AUSCHWITZ

"Com ser capaços de distingir què està bé i què està malament? Si tinc un dubte moral i em formulo la pregunta: "Què he de fer?", la resposta podria trobar-la en la següent proposta: "Allò que desitjaria que fes qualsevol que es trobés en la meva situació". En l' ètica, posar-se en el lloc de l' altre ajuda a decidir. I en la política? Segurament has sentit parlar d' Auschwitz, però necessites buscar més informació d' allò que va passar allà. Quan la tinguis, fes un llistat d' actes que donin sentit a la següent frase: "Obra de tal manera que no sigui possible que Auschwitz es torni a repetir"

- Has de realitzar aquesta activitat, per a recuperar la primera i/o la segona avaluació i entregar-la en mà  a la professora, el dimarts 17 de juny de les 9h a les 10h.

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgina 32)

Webgrafia:

UNITAT 2. ACTIVITATS: LES CONSTITUCIONS I LA TRANSICIÓ ESPANYOLA

UNITAT 2. 

ACTIVITATS: 

LES CONSTITUCIONS I LA TRANSICIÓ ESPANYOLA

 http://historiata.files.wordpress.com/2012/10/suc3a1rez-portada-en-time.jpg

La transició democràtica i el debat sobre el nou marc constitucional del plurilingüisme

s. XX dC
El 1975 moria Franco i començava la transició cap a una democràcia equiparable a la resta de l’Europa occidental. Amb la fi de la dictadura va retornar l’autonomia als territoris de llengua catalana i una oficialització relativa de la diversitat lingüística i nacional. No obstant això, la resistència al procés autonòmic, l’homogeneïtzació, el secessionisme lingüístic valencià i la divisió administrativa dels territoris de parla catalana dificulten l’avanç del català.
Amb la mort de Franco, i malgrat que no hi va haver un trencament explícit amb el franquisme i es va mantenir com a cap d’estat l’home que el dictador havia escollit com a successor, el rei Joan Carles, va començar el procés democràtic, conegut com la transició. El 1977 es va restaurar la Generalitat de Catalunya, amb Josep Tarradellas, que havia retornat de l’exili, com a president. Un any després es va aprovar la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia dels territoris de llengua i cultura catalanes sota sobirania espanyola (a Catalunya, el 1979; al País Valencià, el 1982, i a les Balears, el 1983). Aquest nou marc ha permès d’aleshores ençà recuperar la tasca normalitzadora i normativitzadora del català continuant la tradició de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana.
Fruit del pacte entre els hereus de la dictadura franquista i les forces nascudes de la clandestinitat, la nova Constitució democràtica d’Espanya va reconèixer, amb reserves, la pluralitat nacional i cultural després de quatre dècades de castellanització forçosa dels territoris no castellans. Aquesta era la cara del nou panorama jurídic favorable a la recuperació de la llengua catalana; la creu, els límits i ambigüitats. Contrari al dret d’autodeterminació, l’article segon parla de la ‘indissoluble unitat de la Nació espanyola’, si bé ‘reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions’, sense especificar-les, però. La nova llei suprema espanyola també va prohibir explícitament la federació de comunitats autònomes (article 145.1), la qual cosa impedeix l’articulació d’espais jurídics entre els països catalans espanyols.
Si bé els nous estatuts català, balear i valencià –aquest, de pas– van definir el català com a ‘propi’ i van establir-ne l’oficialitat, el castellà s’hi va mantenir com a cooficial i continua sent l’únic idioma oficial a tot Espanya. La cooficialitat de ‘les altres llengües espanyoles’, doncs, es va restringir ‘a les respectives Comunitats Autònomes’ (article 3.2). Les tres autonomies nounades van fixar el dret a conèixer i a utilitzar el català i van decidir normalitzar-ne l’ús, però no van obligar a conèixer-lo davant el deure constitucional de saber castellà. Segons l’article 3.1 de la carta magna, atribuït al centrista Adolfo Suárez, aleshores president, ‘el castellà és la llengua oficial de l’estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la’. Malgrat aquesta desigualtat, els estatuts van establir ‘igualtat [lingüística] plena’ a Catalunya i a les Balears i la no-discriminació lingüística al País Valencià –oficialment, Comunitat Valenciana–, o sigui, un bilingüisme ideal, que van desenvolupar, als vuitanta, sengles lleis, de natura i efecte sotmesos als governs de torn –ferms al Principat, febles o regressius al País Valencià i vacil·lants a les Illes.
L’Estatut aragonès (1983) i el murcià (1982), en canvi, no van oficialitzar l’ús del català als dos territoris, de part dels quals és propi, si bé Aragó va comprometre’s a protegir les ‘modalitats lingüístiques’ no castellanes. De fet, la no-oficialitat del català a Aragó i a Múrcia xoca amb l’article 3.2 de la Constitució. Als territoris catalanòfons espanyols –excepte, en part, el Principat– no es va produir un canvi clar en l’oferta ni en els usos i actituds lingüístics respecte del franquisme durant l’anomenada transició democràtica, si bé el català va ressuscitar en l’àmbit institucional.
Fet i fet, els set pares constitucionals –dos dels quals, catalans: el comunista Jordi Solé Tura i el convergent Miquel Roca Junyent– no van regular el plurilingüisme estatal espanyol per la urgència democratitzadora del moment més enllà de la perpetuació, a la pràctica, del predomini quasi total del castellà en l’administració central, la qual cosa deixava de banda algunes iniciatives plurilingüistes tant de la dreta com de l’esquerra moderades d’aleshores. De fet, la democratització lingüística completa de l’estructura administrativa continua pendent a Espanya i sembla impossible en les circumstàncies polítiques actuals, perquè no és a l’agenda dels dos grans partits d’àmbit estatal, malgrat que un 20% dels ciutadans utilitzen normalment llengües no castellanes com el català, el gallec o el basc.
Amb la transició i la democràcia també van sorgir els primers mitjans de comunicació en català. El primer diari en català després de la guerra civil, l’‘Avui’, va néixer l’abril del 1976; paral·lelament, van sorgir al Principat periòdics comarcals com el manresà ‘Regió 7’ i el vigatà ‘El 9 Nou’, el 1978, i ‘El Punt’, aleshores ‘Punt Diari’ i limitat a Girona, el 1979, i de seguida, també, revistes d’informació general com ‘El Temps’, literàries com ‘Els Marges’ i històriques com ‘L’Avenç’.
El 1975, l’any de la mort de Franco, el circuit català de Televisió Espanyola (TVE), amb seu als estudis Miramar, emetia 17 hores mensuals en català i, a final dels setanta, la quota va augmentar força. Encara faltaven més de deu anys per al naixement de TV3 i Catalunya Ràdio. Joaquim Maria Puyal va fer el gener del 1976 la primera retransmissió futbolística en català de la postguerra a Ràdio Barcelona (Cadena SER), que ja emetia algun espai en català des de la dècada dels cinquanta. La primera ràdio en català, des del final de la Guerra Civil, va ser Ràdio 3, que va ser creada el 1976 per Ràdio Nacional d’Espanya (RNE).
El Congrés de Cultura Catalana, del 1975 al 1977, va permetre elaborar un full de ruta amb els reptes que calia vèncer per el redreçament de la llengua. Abans i tot de l’aprovació de la Constitució espanyola i de la posada en marxa de les lleis de normalització lingüística catalana, valenciana i balear, la llengua catalana va tornar com a assignatura a l’ensenyament a través de sengles decrets de bilingüisme a Catalunya i a les Illes Balears el 1978 i, l’any següent, al País Valencià.
Si bé ‘valencià’ és el nom comú del català al País Valencià, el fet que el text estatutari del 1982 s’hi referís només així, sense mencionar la unitat de la llengua, no va ser casual. Durant la Transició va quallar-hi el secessionisme lingüístic valencià o blaverisme, que, des d’una ideologia conservadora i d’aparença regionalista, afirma, contra l’evidència científica, que hi ha un idioma valencià diferent del català. Aquesta resposta tardana al nou valencianisme pancatalanista de Joan Fuster, articulat als seixanta, i amb l’ultradretà i terrorista Grup d’Acció Valencianista (GAV) com a expressió extrema, van articular-lo, durant la Transició, polítics de la postfranquista Unió de Centre Democràtic (UCD). L’objectiu era frenar l’avanç de l’esquerra i del valencianisme catalanista; durant l’anomenada batalla de València, el blaverisme va aconseguir imposar la senyera coronada davant la nua, pròpia del valencianisme històric, i el nom de ‘Comunitat Valenciana’ en lloc de ‘País Valencià’.
Els blavers acusen el pancatalanisme d’imperialista; els valencianistes fusterians, defensors de la catalanitat del País Valencià com a part dels Països Catalans, acusen els primers d’espanyolistes. Els blavers escriuen la llengua segons normes no oficials com les del Puig, creades el 1979 per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundada per la Diputació de València, i que n’és el referent lingüístic; els segons utilitzen, en canvi, les normes fabrianes de Castelló, del 1932, assumides per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada el 1998 per la Generalitat Valenciana com a punt de trobada entre els dos corrents i autoproclamada ens normatiu al mateix nivell de l’IEC, si bé, indirectament, n’aprova la normativa. Tot i això, alguns sectors de la cultura i l’ensenyament valencianistes l’han acusat de cedir massa als blavers quant a morfologia i lèxic. També hi ha secessionisme lingüístic a les Balears i a la Franja de Ponent, però en aquests dos casos són clarament marginals.
El 1876 va néixer el terme ‘Països Catalans’ com a denominació dels territoris de llengua catalana, i a la dècada dels seixanta el va propagar Fuster. No obstant això, des de la Transició, l’articulació lingüística i cultural –i, segons com, nacional– pateix l’estigma polític que li atribueixen el blaverisme i, per extensió, l’espanyolisme. Els dos corrents el titllen d’un suposat imperialisme principatí. La cooperació política entre les regions espanyoles catalanòfones, que constitueixen bona part dels Països Catalans, topa no tan sols amb la prohibició constitucional, sinó també amb un sentiment de comunitat feble o nul. Aquesta feblesa és, en part, conseqüència de tres segles d’aïllament dins l’estructura estatal espanyola, que ha enfortit les identitats nacional espanyola i regionals.

- Documental. Direcció i realització: Elías Andrés. Subdirecció, guió i locució: Victoria Prego RTVE i RSR Multimedia (2003). 120 minuts


- "Cuéntame cómo pasó". Un año para la historia

- "Cuéntame cómo pasó". El fin de la transición 

 

Per saber-ne més

Text complet de la Constitució espanyola vigent, del 1978, publicat en ‘idioma valencià’
 

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 59)

Webgrafia:

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=23885c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=23885c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=8366edfc49ed7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD 

http://historiata.files.wordpress.com/2012/10/suc3a1rez-portada-en-time.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=0sz1QsvhTu8 

 

miércoles, 21 de mayo de 2014

UNITAT 2. ÈTICA I POLÍTICA. ACTIVITATS: "I have a dream"

UNITAT 2.
 ÈTICA I POLÍTICA. 
ACTIVITATS

 Fes una redacció per exposar-la oralment sobre un d' aquests aforismes:
1.- Tinc un somni, només un somni, seguir somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justícia, somiar amb la igualtat, i, tant de bo, que no tingués necessitat de somiar-les.
Martin Luther King
2.- Quan es vol la llibertat es descobreix que ella depèn completament de la  llibertat dels altres.
Jean-Paul Sartre
3.- La llibertat i la justícia van juntes o no van.
Eduardo Galeano
4.- L' arc li xiuxiueja a la fletxa en acomiadar-la: La teva llibertat és la meva.
Rabindranath Tagore
5.- El deure és el que esperes dels altres .
Albert Camus
6.- El dret i el deure són com les palmeres: no donen fruis si no creixen l' un al costa de l' altre. 
Félicité Robert de Lamennais. 

- Recerca de Daniel Castrillo, 4rt C
Discurs de Martin Luther King. 




Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 61)


Webgrafia:
http://calexicolibrary.org/sites/calexicolibrary.org/files/attachments/MLK.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=qIhNsMnVi_A