SESSIÓ 20: UNS DRETS MORALS UNIVERSALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 20 

UNS DRETS MORALS UNIVERSALS

 (DIMENSIÓ PERSONAL) 
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

Els drets humans representen un criteri moral. En diem humans i no de ciutadania d'un país o d' un altre, perquè es basen en uns valors vàlids per a tothom.

Els drets humans, un nou criteri per a jutjar moralment.

Amb els drets humans no hi ha excepcions que valgui perquè són:

. Universals: corresponen a tots i cadascun dels membres de la família humana.

. Gratuïts: no s' ha de fer res per adquirir-los

. Inalienables: no es poden treure a ningú, hagi fet el que hagi fet.

. Imprescriptibles: no prescriuen, és a dir, no caduquen encara que no es facin servir.

Cada ésser humà és la suma d' un fet biològic i un fet biogràfic, cosa que el fa únic i irrepetible. En aquesta unicitat i irrepetibilitat es fonamenta la consideració de cada membre de l' espècie humana com a igualment valuós o, com diu la Declaració dels Drets Humans, com a igualment digne. Aquest és un nou motiu per a donar suport als drets humans. Creure en els drets humans és creure que la indiferència moral respecte de qualsevol ésser humà és prohibida. Així, els drets humans que la humanitat podria adoptar coma guia per al futur s' obren en cinc dimensions:

Un exemple de transformació d' un dret humà en dret positiu.

Perquè es pugui exercir un dret humà, cal que estigui traduït al dret positiu. Això permet reclamar-lo a l' estat o als tribunals. La nostra legislació sobre el que s' anomenen drets fonamentals n' és un exemple. Vegem-ne un d' interessant: el dret a la personalitat jurídica proclamat en l' article 6 de la Declaració. Significa ser reconegut com a persona davant la llei, és a dir, poder dur a terme actes amb eficàcia jurídica. La personalitat jurídica dels menors la representa el seu pare, la seva mare o el seu tutor legal. La majoria d' edat et capacita per a dur a terme actes amb eficàcia jurídica i, alhora, te'n fa responsable.

El dret positiu és aquell dret internacional i estatal efectivament promulgat (en un tracta, un conveni, una convenció, una constitució, una llei, un decret, una normativa,  una directriu)

A partir dels 14 anys	A partir dels 16 anys	A partir dels 18 anys
. És obligatori tenir el DNI. . Pots sol·licitar dispensa d’ edat al jutge de primera instància per a contraure matrimoni. . Pots ser testimoni en un judici i denunciar delictes a la policia. . Pots atorgar testament obert. . Pots donar el teu consentiment per a l’ ús de dades personals. . Has de ser escoltat en les intervencions mèdiques.	. Pots començar a treballar, amb autorització dels teus pares o tutors. . Pots ser membre d’ una cooperativa de treball associat. . Cal el teu consentiment informat en les intervencions mèdiques.	. Ja ets major d’ edat. . Pots decidir per tu mateix. Pots: -          Contraure matrimoni -          Administrar els teus béns -          Demanar préstecs. -          Ser titular d’ un negoci. -          Ser membre d’ un jurat. -          Signar el contracte de lloguer d’ un pis. -          Treure’t els permisos de conduir. -          Votar en les eleccions. -          Etcètera

Els drets humans depenen de cada cultura o són vàlids en totes les cultures? S’ ha dit que la Declaració és un producte de la cultura occidental, perquè va ser elaborada per les potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial. Quan es va votar, l’ ONU només tenia 58 països membres, en lloc dels 192 actuals. Segons  aquesta posició, els drets humans han estat imposats per la cultura occidental. Menystenir institucions tradicionals com el govern dels consells d’ ancians o els rols diferents que moltes cultures atribueixen a dones i homes és no respectar la diversitat humana. La Declaració proclama la igualtat de drets de tots els éssers humans sense cap discriminació. Els principals drets poden trobar-se en les diferents cultures. Hi ha institucions democràtiques i no sexistes en moltes comunitats indígenes. Cal conjuminar la diversitat cultural amb la igualtat bàsica de tots els éssers humans, com diu l’ article 9 de la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes (2007)

Article 9. “Els pobles i els individus indígenes tenen dret a pertànyer a una comunitat o nació indígena, d’ acord a les tradicions i els costums de la comunitat o nació que es tracti. De l’ exercici d’ aquest dret, no en pot resultar cap tipus de discriminació”.

- Mirarem aquest vídeo sobre la Clitoridectomia per fer un debat en relació a l' Article 9. Algunes imatges poden ferir la sensibilitat de l' espectador.

- Reconstrucció del clítoris a la Clínica Dexeus de Barcelona.

ACTIVITATS:

Busca més informació sobre la clitoridectomia i contesta:

Et sembla que cal erradicar la pràctica de la clitoridectomia o, que s' ha de respectar com una tradició o costum de l' Àfrica Subsahariana? (10 punts)

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 44 i 45)

Webgrafia.

https://www.youtube.com/watch?v=1oVxwc8BP0o

https://www.youtube.com/watch?v=hFUXIJ1YSnE

Imatge de:
https://www.elsevier.es/corp/generacionelsevier/tolerancia-cero-la-mutilacion-genital-femenina/

SESSIÓ 19: HIROSHIMA (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1,2,3 i 4

SESSIÓ 19 

HIROSHIMA 

(DIMENSIÓ PERSONAL)
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

DEURES OPCIONALS
(per recuperar o millorar nota)

LA MORT D' UN SOL ésser humà en qualsevol guerra és un desastre sense remei. Les bombes que van caure sobre Hisroshima i Nagasaki en van matar molts i van obrir les portes a la possibilitat de fer desaparèixer tot rastre de vida humana. Des d' aquell dia, en una gueerra, no ha esclatat cap altra bomba nuclear, però molts conflictes han omplert de morts el planeta. Els esforços per implantar una cultura de pau eficaç hauran de continuar per a humanitzar de veritat la terra. 

"Exactament a un quart de nou del matí, hora japonesa, el 6 d' agost de 1945, en el moment en què la bomba atòmica va llampegar sobre Hiroshima, la senyoreta Toshiko Sasaki, empleada del departament de personal de la Fàbrica Oriental d' Estany, acabava d' ocupar el seu lloc a l' oficina i tombava el cap per parlar amb la noia de l' escriptori del costat. En aquell mateix instant, el doctor Masakazu Fujii s' acomodava amb les cames encreuades per llegir l' Asahi d' Osaka al porxo del seu hospital privat, suspès sobre un dels set rius del delta que divideix HIroshima; la senyora Hatsuyo Nakamura, viuda d' un sastre, estava dreta al costat de la finestra observant com un veí enderrocava la seva casa perquè obstruïa el carril tallafoc; el pare Wilhelm Kleinsorge, sacerdot alemany de la Companyia de Jesús, estava estirat -amb roba interior sobre un catre, a l' últim pis dels tres que tenia la missió del seu ordre- i llegia una revista jesuïta Stimmen der Zeit; el doctor Terufumi Sasaki, un jove memebre del personal quirúrgic del modern hospital de la Creu Roja, caminava per un dels passadissos de l' hospital i duia a la mà una mostra de sang per a un test de Wasserman, i el reverend Kiyoshi Tanimoto, pastor de l' església metodista d' Hiroshima, s' havia aturat davant de la casa d' un home ric a Koi, suburbi occidental de la ciutat, i es preparava per descarregar un carretó ple de coses que havia evacuat per por del bombardeig dels B-29, que, segons suposaven tots, aviat patiria Hiroshima. La bomba atòmica va matar cent mil persones, i aquestes sis van sobreviure a l' explosió. Encara es demanen per què van sobreviure si en van morir tantes. Cadascuna enumera mots petits factors de sort o de voluntat -un pas fet a temps, la decisió d' entrar, el fet d' haver d' agafar un tramvia i no pas un altre- que van salvar la seva vida. I ara cada un sap que en l' acte de sobreviure va viure una dotzena de vides i va veure més morts de les que mai havia pensat que veuria. En aquell moment, ningú no sabia res. 

***

Un any després de la bomba, la senyoreta Sasaki estava lesionada; la senyora Nakamura vivia en la indigència; el pare Kleinsorge era altre cop a l' hospital; el doctor Sasaki era incapaç de fer la feina que feia abans; el doctor Fujii havia perdut l' hospital de trenta habitacions que tant li va costar obtenir i no tenia plans de reconstruir-lo; l' església del reverend Tanimoto estava en ruïnes i ell ja no tenia aquella vitalitat excepcional. La vida d' aquestes sis persones, que eren de les més afortunades d' Hiroshima, havia canviat per sempre. 

JOHN HERSEY, Hiroshima.

Madrid, Turner Publicaciones (adaptació)

Podem veure aquest vídeo d' Arcadi Oliveres que pertany a Justícia i Pau:

Recreación animada de la Bomba nuclear que cayo en Hiroshima el 6 de Agosto de 1945. Basado en hechos reales, relatos de sobrevivientes a la explosión.

"Els físics" és una obra teatral de F. Dürrenmatt. 

"Los Físicos, supone una rotunda apuesta por la imaginación como continuo modo de operar en escena y también por la sátira de los estamentos sociales con mayor prestigio.
Se trata de una comedia del dramaturgo suizo Friedrich Dürrennmatt en la que se planetas algunos de los dilemas éticos y científicos que ahora afloran a nivel global: ¿Está la fí­sica nuclear al servicio de la humanidad? ¿O exclusivamente de las clases dominantes y los más poderosos estados? La dirección escénica, a cargo de Helena Romero conjuga con gracia y dinamismo los múltiples ingredientes derivados de la comedia negra y el suspense, utilizando recursos interpretativos de clown y comediante en un magnífico equilibrio. Los planteamientos causan tanto hilaridad como cierta incredulidad, y más conforme avanza la acción. El espacio escénico se transforma en función de la fase argumental de la obra, del idilio pasaremos a la condena y de ésta a la claustrofobia cuando sobrevenga el más insospechado desenlace. Los Fí­sicos se desarrolla en dos actos sobre un escenario único y respeta escrupulosamente las célebres unidades de lugar y tiempo. La terrible y regocijante espiral de paradojas conmueve y desconcierta al espectador de un modo irremediable, con lo cual la pieza pone a prueba nuestra capacidad de reflexión tanto como la ductilidad de nuestra sonrisa. El elenco actoral está compuesto por una serie de actores y actrices de contrastada trayectoria: Juan Carlos Tacoronte, Carmen Cabeza, Carmen Hernández, Guacimara Garcí­a Gil, Carlos Libre, Gerardo Zanardi y Andrea Zenti."

Actualització:  Mira "La Contra" de "La Vanguardia" del 25 Maig 2018, sobre David Kaiser: "Físics hippies van concebre la teoria quàntica llegint el Tao" ¿Paz y amor en el equilibrio del terror? Así es la humanidad, nuestra historia y la ciencia: el Nobel de Física Hans Bethe, por ejemplo, supo describir cómo ardían las estrellas después de haber trabajado en Los Álamos en el proyecto Manhattan, que fabricó las bombas de Hiroshima y Nagasaki. http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html

ACTIVITAT. FER UN DEBAT A CLASSE. (A CASA, OPCIONAL) 

"Mòbius és un físic nuclear ben valorat per la comunitat científica. Fa anys que està ocupat en una investigació els resultats de la qual són esperants amb interès, però les primeres dades, que només ell coneix, resulten extremament perilloses. Amb aquestes dades es podria fabricar una arma que donaria una completa superioritat militar a qui la tingués i posaria en perill moltes vides humanes. Möbius dubta entre continuar el seu treball i fer públics els resultats o no fer-ho i, amb tota seguretat, haver de deixar la seva carrera científica per sempre."

Què hauria de fer? Per què? (10 punts) 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 42 i 43)

Wegbrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki
http://fundipau.org/
http://escolapau.uab.cat/index.php
https://www.youtube.com/watch?v=6aq4zjis63M
https://www.youtube.com/watch?v=kPODaugaNek
https://www.youtube.com/watch?v=72_oKgcvbBk
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html

Imatge de: 

https://io9.gizmodo.com/read-the-full-text-of-john-herseys-hiroshima-a-story-1722501004
http://notinerd.com/galeria-19-fotos-impactantes-tras-la-caida-de-las-bombas-atomicas-en-hiroshima-y-nagasaki/

SESSIÓ 18: LES TEORIES ÈTIQUES FORMALS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 18

LES TEORIES ÈTIQUES FORMALS

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL 

COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

Data prevista per 4rt C: Diluns, 9 abril
Data prevista per 4rt A i 4rt B: Dimecres, 18 abril


ELS DEURES SÓN OPCIONALS
(Per recuperar o millorar nota) 

EL VALOR MORAL d' una acció no depèn, per a les teories ètiques formals, de la finalitat que es vol aconseguir en dur-la a terme.

Les ètiques formals demanen que s' apliqui un altre procediment per a reconèixer allò que és moral: establir un criteri general, que després servirà per a decidir en cada cas la valoració ètica d' una conducta.

Classificació de les teories ètiques

Podem dividir les diferents teories ètiques en dos grups, segons com consideren que s'ahn de valorar les conductes morals:
. Ètiques materials o teleològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons quins són els resultats que es persegueixen.
.Ètiques formals o deontològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons el que dicta la consciència, no en funció dels seus objectius.

Entre les teories ètiques formals, hi ha l' ètica proposada per Kant, l' ètica de les filosofies existencialistes i l' ètica equitativa desenvolupada per John Rawls.

Per a totes aquestes ètiques, l' objectiu no és fer llistes de comportaments bons i dolents, sinó que cal buscar el fonament dels valors morals i intentar establir criteris per a determinar en cada cas particular la bondat de cada acció.

L' imperatiu categòric de Kant (ètica formal).

Per al filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804), l' ésser humà es caracteritza paer la seva capacitat d' emetre judicis, és a dir, per la seva capacitat de relacionar dos conceptes, afirmant una cosa respecte d' una altra. Això fem, per exemple, quan diem que la neu és blanca: afirmem que una cosa (la neu) té una certa característica (la blancor).

Per a Kant, cal distingir diferents tipus de judici segons el seu objecte: hi ha judicis sobre la veritat, sobre la bellesa i sobre la bondat. Aquests últims són els propis de l' ètica.

En el cas dels judicis morals, Kant creu que prenen la forma del que anomena imperatius, és a dir, lleis de conducta que la raó es dóna a sí mateixa. Si aquests imperatius es basen en la recerca de premis o en l' evitació de càstigs, Kant els considera falsament morals. En canvi, si es presenten com un deure que es pot convertir en llei universal, llavors est tracta de l' imperatiu categòric, que és el propi de l' ètica. D' aquesta manera Kant troba un fonament racional per a la moralitat, que no depèn de les circumstàncies o dels desitjos d' un individu en particular.

Valors compartits?

Per a l' existencialisme no hi ha una essència humana, un model ideal del que ha de ser un ésser humà. A diferència de la resta dels éssers humans som allò que fem nosaltres mateixos.

Per a Sartre (1905-1980), la condició humana es caracteritza per la completa llibertat; no hi ha cap llei, principi o màxima que valgui per a tots els humans, ni hi ha cap déu que fonamenti la bondat dels fets. Per tant, no hi ha cap moral universal: la responsabilitat de les eleccions morals de cada persona recau de forma absoluta només en cada una d' elles. Així, podem triar viure còmodament com els objectes, sense consciència de la nostra llibertat, o viure com a persones, condemnades a ser lliures.

L' ètica equitativa de Rawls

Per al filòsof nord-americà John Rawls (1921-2002), la justícia des del punt de vista de l' ètica, és tan fonamental com la veritat ho és en l' àmbit del coneixement: no es pot pretendre fer el bé sense ser just, ni fer ciència sense buscar la veritat.
Per a Rawls, el principi de la justícia és l' equitat, que s' aconsegueix amb la regla de l' elecció que anomena maximín: cal triar aquella acció que procuri un màxim profit a qui es trobi en una situació de mínim benestar.
Aquestes eleccions s'han de fer amb un vel d' ignorància, és a dir, prescindint de la manera com afectaran a qui pren decisions, des d' un punt de vista d' equitat universal.

Com s' ha de donar una mala notícia a un bon amic

La Lucía, en Saül i la Noa  tenen males notícies per al seu amic Hugo: no queden més entrades per a un concert al qual aniran tots tres. L’ Hugo s’ hi volia apuntar, però es va decidir massa tard i ara tindrà un disgust! La Lucía pensa que si l’ Hugo es va decidir tard, mala sort, així és la vida. El que no té tan clar és si ha de donar la mala notícia a l’ Hugo o deixar que ell sol la descobreixi. En Saül creu que, si fos ell qui es trobés en la situació de l’ Hugo, preferiria saber-ho el més aviat possible. Pensa que en general és preferible saber la veritat, de manera que li donarà la mala notícia a l’ Hugo tan aviat com el vegi. La Noa està considerant si no seria millor que tots ells renunciessin a anar al concert. D’ aquesta manera, tots es trobarien en igualtat de condicions, incloent-hi l’ Hugo. Però tampoc li sembla del tot just que tres amics hagin de renunciar al concert per un de sol...

ACTIVITATS per fer a classe:

1.- Quins elements de les teories ètiques formals reconeixes en les reflexions de la Lucía, en Saül i la Noa? (2 punts)
2.- Creus que la Lucía potser no decidirà res? (2 punts)
3.- Et sembla que en Saül té raó i que tothom voldria saber la veritat a qualsevol preu? (2 punts)
4.- Què opines sobre el dilema de la Noa? Es pot determinar sempre què afavorirà el màxim de persones? (2 punts)
5.- Com actuaries tu si fossis amic de l' Hugo? Argumenta la teva opció. (2 punts)

Tª de la justicia como equidad. JOHN RAWLS

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 40 i 41)

Webgrafia: 
https://es.slideshare.net/NereaGuerrero/la-moral-kantiana-7578979
http://slideplayer.es/slide/4318880/
http://asicantabaasiasi.blogspot.com.es/2009/11/httpcomunicaciondiegosaturno.html
https://www.youtube.com/watch?v=xXDHU1M28zg

SESSIÓ 17: FOTO DENÚNCIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 17
FOTO DENÚNCIA 

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL

COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

Data prevista:
4rC Dilluns 12 Març 2018
4rt A Dimecres 14 Març 2018
4rt B Dimecres 4 Abril 2018


ELS DEURES SÓN OPCIONALS
(per recuperar o millorar nota)

LA PRESÈNCIA dels mitjans de comunicació és tan intensa, que actualment ens costaria imaginar una societat sense que aquests existissin. Periodistes, reporters, cronistes i fotògrafs d' arreu del món fan de la seva feina diària una eina de denúncia i critica social, de reivindicació i de presa de consciència. La seva contribució ha estat cabdal en moments crítics per a desvetllar realitats amagades. Ara bé, la duresa i la brutalitat d' algunes imatges han obert un debat en més d' una ocasió. Quins són els límits d' allò que es pot fotografiar i mostrar? 

Aquesta fotografia va tenir un gran impacte en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació. La imatge va ser captada per la fotògrafa Nilufer Demir en una platja turca. La família d’ aquest infant mirava de desplaçar-se cap a Grècia tot fugint de la guerra de Síria. Viatjaven en una llanxa pneumàtica i només el pare de la família va sobreviure. La fotògrafa va voler immortalitzar una imatge molt crua. Nilufer Demir s’ ha fet famosa per aquest retrat.

Nilufer Demir treballa com a corresponsal per a una agència de notícies turca i cobreix l' arribada d' immigrants. Mitjançant la seva feina, dóna a conèixer la realitat d' un fenomen que ha deixat moltes vides pel camí. En els darrers anys, milers de persones s' han vist obligades a deixar les seves terres per a cercar unes condicions de vida millor. Demir fa anys que fotografia imatges crues sobre les conseqüències d' aquests desplaçaments forçats. La matinada del 2 de setembre de 2015 era a la costa quan va veure diferents cossos que arribaven flotant a la platja. Quan s' hi va apropar, va trobar el cos d' un nnen de tres anys estès a la sorra. Va considerar que no podia fer res per ell. "L' única cosa que podia fer era que el seu crit fos escoltat per tot el món, i ho vaig fer amb la seva fotografia. "És per això que va dedicar tota una sèrie fotogràfica a l' infant i el va convertir en símbol del drama que ha suposat per a moltes famílies haver de marxar del seu país a causa de la guerra siriana. El seu desig era que la imatge tingués prou impacte com per a aconseguir mobilitzar el món a la recerca d' una solució per als refugiats. 

1. OBSERVA la fotografia. (2 punts)
1.1 Quins sentiments et provoca?
1.2 Posa-hi un títol.
1.3 Redacta un peu de fotografia de dues o tres línies.
1.4. Llegiu uns quants escrits i comenteu les vostres opinions i reaccions davant la imatge.

2. PENSA i escriu els teus punts de vista. (2 punts)
Demir explica que en veure l' infant va quedar paralitzada, però que, com a fotògrafa, no tenia temps per a deliberar sobre la conveniència de captar la imatge. 
2.1. Creus que Demir és una bona professional? Per què?
2.2. Va fer bé de disparar la càmera davant d' aquella escena?  

Nilufer Demir took the photo of tragic Aylan which has now been seen across the globe

3. LLEGEIX i respon les preguntes: (4 punts)

La fotografia del nen a la platja va fer la volta al món a través dels diaris i les xarxes socials. Tot i que feia setmanes que centenars d' imatges sobre els refugiats sirians omplien les portades dels diaris, sembla que la fotografia d' un infant mort va provocar un impacte més gran en la ciutadania i, sobretot, va forçar els governs a prendre mesures efectives d' acollida dels refugiats.
3.1. Què aporta la imatge a la sensibilització social?
3.2. Consideres legítim fer servir retrats de menors per a mostrar certs drames socials? Creus que amb la publicació d' aquesta fotografia es va vulnerar algun dret dels infants? 
3.3. Imagina la mateixa imatge, amb un adult com a protagonista. Creus que hauria tingut el mateix impacte en l' opinió pública? Per què? 
3.4 Alguns mitjans de comunicació van considerar la imatge massa dura i en van publicar una altra, de la mateixa sèrie, en què un gendarme agafava el nen en braços. En aquella imatge no es veia la cara de l' infant. Què et sembla que els va portar a prendre aquesta decisió? Quina de les dues imatges et sembla més adequada? 
3.5. Estàs d' acord amb la frase "el fi justifica els mitjans"?

4. REFLEXIONA sobre la nostra responsabilitat amb aquestes fotografies. (2 punts)

Gràcies a les xarxes socials tot podem ser autors i creadors de muntatges, publicacions i comparticions. 
4.1 Creus que seria adequat penjar aquesta fotografia? Per què? 
4.2 Per què creus que la gent compartiria aquesta imatge o li posaria un "m' agrada"?

ALGUNS PRINCIPIS DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA 25. El fi no justifica els mitjans: la informació s’ ha d’ obtenir a través de mitjans legals i ètics. 30. No s’ ha de confondre el que és conflictiu o espectacular amb el que és important des del punt de vista informatiu. El periodista no mediatitzarà l’ exercici de la seva funció amb la finalitat principal d’ adquirir prestigi. 33. De vegades es produeixen situacions de tensió i de conflictes nascuts sota la pressió de factors com el terrorisme, la discriminació de les minories, la xenofòbia o la guerra. En aquestes circumstàncies, els mitjans de comunicació tenen l’ obligació moral de defensar els valors de la democràcia, el respecte a la dignitat humana, la solució dels problemes a través de mètodes pacífics i de tolerància. Font: Codi deontològic europeu de la professió periodística (adaptació).

. Fullejeu alguns diaris i valoreu fins a quin punt respecten el codi ètic del periodisme. 

. Mireu aquests vídeos:

El Conflicto Sirio, en Cinco Minutos

La primavera àrabe. 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 38 i 39)

Webgrafia: 

https://www.clarin.com/mundo/nilufer_demirdesgarrador_testimonio_de_la_fotografa_que_capto_la_foto_de_aylan_0_SkylO9QtvQg.html

http://www.clasesdeperiodismo.com/2015/09/03/nilufer-demir-tome-la-foto-para-mostrar-la-tragedia/

https://www.youtube.com/watch?v=XoALBIc3uH4

https://www.youtube.com/watch?v=ZJcuBUrFBkE

https://www.express.co.uk/news/world/603140/Aylan-Kurdi-photographer-speaks-out-about-syrian-dead-child-photo

SESSIÓ 16: LA CRISI DE L' ÈTICA UNIVERSAL (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 16 
LA CRISI DE L' ÈTICA UNIVERSAL 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

Data prevista: 
4rA 28 Febrer 2018 (Nevada)
7 Març 2018 
4rt B 14 Març 2018 
4rC/ 26 Febrer 2018 
ELS DEURES SÓN OPCIONALS
(Per recuperar o millorar nota) 

LA  CRÍTICA al caràcter racional de les propostes ètiques modernes que caracteritza la reflexió filosòfica contemporània posa en qüestió la possibilitat d' uns valors ètics objectius i universals.

Quin valor tenen els valors morals?

Per a pensadors com Nietzsche i Marx, els models ètics que defensen uns valors objectius i universals són construccions falses que cal desemmascarar.

Nietzsche 

"Exigeixo al filòsof que se situï més enllà del bé i del mal, que posi a sota seu la il·lusió de judici moral. Aquesta exigència deriva d' una intuïció que jo he estat el primer a formular, la intuïció que no hi ha fets morals. En aquest sentit,  mai no hem de prendre un judici moral al peu de la lletra, ja que és una cosa sense sentit"

F. NIETSCHE, L' ocàs dels ídols (adaptació) 

"Els fantasmes del cervell humà són sublimacions necessàries del procés material de la vida dels homes, que reposa sobre bases materials. La moral, la religió, la metafísica i qualsevol altra ideologia perden així l' existència autònoma. No és mai la consciència la que determina la vida real, ,sinó que és la vida real la que determina la consciència."

K. MARX, La ideologia alemanya (adaptació) 

1. ANALITZA les crítiques a l' ètica dels textos:
1.1. Per què segons aquests textos de Nietzsche i Marx no és possible l' existència de valors morals universals, vàlids per a tothom? 
1.2. Quina és, per aquests autors, la condició de l' ètica? D'on provenen els valors morals, segons aquests pensadors? 

2. RESPON segons la teva experiència personal: 
2.1. Segur que alguna vegada t'han dit que hi ha coses que t' hauràs d' esperar a ser més gran per a poder-les fer...Creus que això vol dir que hi ha valors diferents segons l' edat o que és només una manera d' aconseguir que els menors facin el que interessa als adults? 

Nous fonaments per a l' ètica 

Filòsofs com Sartre o Rawls examinen com es poden fonamentar noves propostes ètiques:

"L' existencialista pensa que és molt incòmode que Déu no existeixi, perquè amb ell desapareix tota possibilitat de trobar valors objectius i ja no es pot tenir un concepte de bé universal. No queda escrit enlloc que el bé existeixi, que calgui ser honest, que no s' hagi de mentir. Estem en un pla en el qual només hi ha éssers humans." 
J.P. SARTRE, L' existencialisme és un humanisme (adaptació) 

Les propostes teòriques sobre el tractament just de la desigualtat entre els ciutadans quedaren resumides en un “segon principi de justícia”. Aquest principi sosté, en primer lloc, que ja que els ciutadans són lliures i iguals solament es consideraran justes les desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats. La forma d'igualar oportunitats entre ciutadans consisteix bàsicament a oferir una cobertura pública igual per a tothom de tota una sèrie de serveis, com ara la sanitat i l'educació.

"El nostre problema és el següent: entenent la societat com un sistema equitatiu de cooperació entre ciutadans lliures i iguals, quins principis de justícia són els més adequats per a definir els drets i les llibertats bàsics i per a regular les desigualtats socials i econòmiques? Per a trobar un principi que reguli aquestes desigualtats, recorrem a les nostres més fermes conviccions raonades sobre drets i llibertats bàsics iguals, sobre el valor equitatiu de les llibertats polítiques i sobre la igualtat equitativa d' oportunitats."
J. RAWLS, La justícia com a equitat. Una reformulació (adaptació) 

1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:

1.1 Segons Sartre, si no hi ha valors universals, què queda per a donar fonament a l' ètica?
1.2 Per a parlar de justícia, Rawls prefereix fer servir conceptes polítics, com drets i llibertats. Segons això, fonamenta la seva ètica de forma teòrica o pràctica?

2. COMPARA tipus de normes de conducta: 

2.1 Per a molts autors contemporanis, com Sartre i Rawls, els valors ètics s' han de basar en decisions humanes. Segons això, el reglament d' un esport, com el futbol o el bàsquet, podria ser un exemple de norma ètica? Per què? 

Dues maneres de decidir com s' ha d' actuar. 

A la classe de 4t ESO de l’ Institut de Vilanelloc sovint hi ha conflictes entre els alumnes pel temes més variats: on han de seure, qui s’ encarrega de recollir el material comú, qui serà el delegat de la classe... Com que molts alumnes creuen que ells tenen la raó, les discussions no s’ acaben mai.. Els professors podrien intervenir-hi i dictar unes normes d’ obligat compliment, però creuen que els alumnes ja són prou grans per a començar a resoldre aquestes coses per ells mateixos, de manera que no ho pensen fer.

. Quins paral·lelismes trobes entre la situació de l' Institut de Vilaenlloco i les propostes ètiques d' aquesta sessió?
. De quina manera creus que es pot resoldre una situació tan conflictiva? 

Podem veure a classe:

- Igualdad y Equidad

- Aquest vídeo crearà controversia. 

NO HI HAURÀ DEURES PER CASA. 
ALGUNS ALUMNES HAN ENTREGAT UNA REDACCIÓ SOBRE ELS VÍDEOS, DE MANERA OPCIONAL. El sistema d' avaluació serà com sempre +1 punt i següents, per premiar la bona actitud i puntualitat.
Els alumnes de 4t A han entregat amb +1 a afegir a la nota de la redacció el dia 14 de març 2018. 
Així mateix, un cop efectuada la sessió, els alumnes de 4rt C i 4rt B també es poden afegir a la iniciativa. 

Bibliografia

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 36 i 37)

Webgrafia

https://drupal-multisite-s3.s3-us-west-2.amazonaws.com/files/nietzsche.jpg

https://www.saberespractico.com/wp-content/uploads/2016/05/marx-frases.jpg
https://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2015/11/frases-de-sartre.png
http://izquotes.com/quotes-pictures/quote-the-principles-of-justice-are-chosen-behind-a-veil-of-ignorance-john-rawls-151386.jpg
http://www.danielgutierrez.cat/wp-content/uploads/2016/02/igualdad-vs-equidad-400x299.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=jOUYTpLCL6g
https://www.youtube.com/watch?v=SCMheSnbtFU