SESSIÓ 16
LA CRISI DE L' ÈTICA UNIVERSAL
LA CRISI DE L' ÈTICA UNIVERSAL
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10
LA CRÍTICA al caràcter racional de les propostes ètiques modernes que caracteritza la reflexió filosòfica contemporània posa en qüestió la possibilitat d' uns valors ètics objectius i universals.
Quin valor tenen els valors morals?
Per a pensadors com Nietzsche i Marx, els models ètics que defensen uns valors objectius i universals són construccions falses que cal desemmascarar.
 |
| Nietzsche |
"Exigeixo al filòsof que se situï més enllà del bé i del mal, que posi a sota seu la il·lusió de judici moral. Aquesta exigència deriva d' una intuïció que jo he estat el primer a formular, la intuïció que no hi ha fets morals. En aquest sentit, mai no hem de prendre un judici moral al peu de la lletra, ja que és una cosa sense sentit"
F. NIETSCHE, L' ocàs dels ídols (adaptació)
"Els fantasmes del cervell humà són sublimacions necessàries del procés material de la vida dels homes, que reposa sobre bases materials. La moral, la religió, la metafísica i qualsevol altra ideologia perden així l' existència autònoma. No és mai la consciència la que determina la vida real, ,sinó que és la vida real la que determina la consciència."
K. MARX, La ideologia alemanya (adaptació)
1. ANALITZA les crítiques a l' ètica dels textos:
1.1. Per què segons aquests textos de Nietzsche i Marx no és possible l' existència de valors morals universals, vàlids per a tothom?
1.2. Quina és, per aquests autors, la condició de l' ètica? D'on provenen els valors morals, segons aquests pensadors?
2. RESPON segons la teva experiència personal:
2.1. Segur que alguna vegada t'han dit que hi ha coses que t' hauràs d' esperar a ser més gran per a poder-les fer...Creus que això vol dir que hi ha valors diferents segons l' edat o que és només una manera d' aconseguir que els menors facin el que interessa als adults?
Nous fonaments per a l' ètica
Filòsofs com Sartre o Rawls examinen com es poden fonamentar noves propostes ètiques:
"L' existencialista pensa que és molt incòmode que Déu no existeixi, perquè amb ell desapareix tota possibilitat de trobar valors objectius i ja no es pot tenir un concepte de bé universal. No queda escrit enlloc que el bé existeixi, que calgui ser honest, que no s' hagi de mentir. Estem en un pla en el qual només hi ha éssers humans."
J.P. SARTRE, L' existencialisme és un humanisme (adaptació)
"El nostre problema és el següent: entenent la societat com un sistema equitatiu de cooperació entre ciutadans lliures i iguals, quins principis de justícia són els més adequats per a definir els drets i les llibertats bàsics i per a regular les desigualtats socials i econòmiques? Per a trobar un principi que reguli aquestes desigualtats, recorrem a les nostres més fermes conviccions raonades sobre drets i llibertats bàsics iguals, sobre el valor equitatiu de les llibertats polítiques i sobre la igualtat equitativa d' oportunitats."
J. RAWLS, La justícia com a equitat. Una reformulació (adaptació)
1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:
1.1 Segons Sartre, si no hi ha valors universals, què queda per a donar fonament a l' ètica?
1.2 Per a parlar de justícia, Rawls prefereix fer servir conceptes polítics, com drets i llibertats. Segons això, fonamenta la seva ètica de forma teòrica o pràctica?
2. COMPARA tipus de normes de conducta:
2.1 Per a molts autors contemporanis, com Sartre i Rawls, els valors ètics s' han de basar en decisions humanes. Segons això, el reglament d' un esport, com el futbol o el bàsquet, podria ser un exemple de norma ètica? Per què?
Dues maneres de decidir com s' ha d' actuar.
. Quins paral·lelismes trobes entre la situació de l' Institut de Vilaenlloc i les propostes ètiques d' aquesta sessió?
. De quina manera creus que es pot resoldre una situació tan conflictiva?
Podem veure a classe:
- Aquest vídeo crearà controversia.
NO HI HAURÀ DEURES PER CASA.
ALGUNS ALUMNES HAN ENTREGAT UNA REDACCIÓ SOBRE ELS VÍDEOS, DE MANERA OPCIONAL. El sistema d' avaluació serà com sempre +1 punt i següents, per premiar la bona actitud i puntualitat.
1. ANALITZA les crítiques a l' ètica dels textos:
1.1. Per què segons aquests textos de Nietzsche i Marx no és possible l' existència de valors morals universals, vàlids per a tothom?
1.2. Quina és, per aquests autors, la condició de l' ètica? D'on provenen els valors morals, segons aquests pensadors?
2. RESPON segons la teva experiència personal:
2.1. Segur que alguna vegada t'han dit que hi ha coses que t' hauràs d' esperar a ser més gran per a poder-les fer...Creus que això vol dir que hi ha valors diferents segons l' edat o que és només una manera d' aconseguir que els menors facin el que interessa als adults?
Nous fonaments per a l' ètica
Filòsofs com Sartre o Rawls examinen com es poden fonamentar noves propostes ètiques:
 |
"L' existencialista pensa que és molt incòmode que Déu no existeixi, perquè amb ell desapareix tota possibilitat de trobar valors objectius i ja no es pot tenir un concepte de bé universal. No queda escrit enlloc que el bé existeixi, que calgui ser honest, que no s' hagi de mentir. Estem en un pla en el qual només hi ha éssers humans."
J.P. SARTRE, L' existencialisme és un humanisme (adaptació)
 |
Les propostes teòriques sobre el tractament just de la desigualtat entre els ciutadans quedaren resumides en un “segon principi de justícia”. Aquest principi sosté, en primer lloc, que ja que els ciutadans són lliures i iguals solament es consideraran justes les desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats. La forma d'igualar oportunitats entre ciutadans consisteix bàsicament a oferir una cobertura pública igual per a tothom de tota una sèrie de serveis, com ara la sanitat i l'educació. |
"El nostre problema és el següent: entenent la societat com un sistema equitatiu de cooperació entre ciutadans lliures i iguals, quins principis de justícia són els més adequats per a definir els drets i les llibertats bàsics i per a regular les desigualtats socials i econòmiques? Per a trobar un principi que reguli aquestes desigualtats, recorrem a les nostres més fermes conviccions raonades sobre drets i llibertats bàsics iguals, sobre el valor equitatiu de les llibertats polítiques i sobre la igualtat equitativa d' oportunitats."
J. RAWLS, La justícia com a equitat. Una reformulació (adaptació)
1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:
1.1 Segons Sartre, si no hi ha valors universals, què queda per a donar fonament a l' ètica?
1.2 Per a parlar de justícia, Rawls prefereix fer servir conceptes polítics, com drets i llibertats. Segons això, fonamenta la seva ètica de forma teòrica o pràctica?
2. COMPARA tipus de normes de conducta:
2.1 Per a molts autors contemporanis, com Sartre i Rawls, els valors ètics s' han de basar en decisions humanes. Segons això, el reglament d' un esport, com el futbol o el bàsquet, podria ser un exemple de norma ètica? Per què?
Dues maneres de decidir com s' ha d' actuar.
A la classe de 4t ESO de l’ Institut de Vilanelloc sovint hi ha conflictes entre els alumnes pel temes més variats: on han de seure, qui s’ encarrega de recollir el material comú, qui serà el delegat de la classe...
Com que molts alumnes creuen que ells tenen la raó, les discussions no s’ acaben mai.. Els professors podrien intervenir-hi i dictar unes normes d’ obligat compliment, però creuen que els alumnes ja són prou grans per a començar a resoldre aquestes coses per ells mateixos, de manera que no ho pensen fer.
|
. Quins paral·lelismes trobes entre la situació de l' Institut de Vilaenlloc i les propostes ètiques d' aquesta sessió?
. De quina manera creus que es pot resoldre una situació tan conflictiva?
Podem veure a classe:
- Igualdad y Equidad
- Aquest vídeo crearà controversia.
ALGUNS ALUMNES HAN ENTREGAT UNA REDACCIÓ SOBRE ELS VÍDEOS, DE MANERA OPCIONAL. El sistema d' avaluació serà com sempre +1 punt i següents, per premiar la bona actitud i puntualitat.
Bibliografia
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 36 i 37)
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 36 i 37)
Webgrafia
https://drupal-multisite-s3.s3-us-west-2.amazonaws.com/files/nietzsche.jpg
https://www.saberespractico.com/wp-content/uploads/2016/05/marx-frases.jpg
https://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2015/11/frases-de-sartre.png
http://izquotes.com/quotes-pictures/quote-the-principles-of-justice-are-chosen-behind-a-veil-of-ignorance-john-rawls-151386.jpg
http://www.danielgutierrez.cat/wp-content/uploads/2016/02/igualdad-vs-equidad-400x299.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=jOUYTpLCL6g
https://www.youtube.com/watch?v=SCMheSnbtFU
https://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2015/11/frases-de-sartre.png
http://izquotes.com/quotes-pictures/quote-the-principles-of-justice-are-chosen-behind-a-veil-of-ignorance-john-rawls-151386.jpg
http://www.danielgutierrez.cat/wp-content/uploads/2016/02/igualdad-vs-equidad-400x299.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=jOUYTpLCL6g
https://www.youtube.com/watch?v=SCMheSnbtFU
