SESSIÓ 1 .VALORS DEMOCRÀTICS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL). CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

 SESSIÓ 1 

VALORS DEMOCRÀTICS 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES CLAU:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA HISTÒRIA ens ha demostrat que la democràcia és el sistema de govern que més afavoreix el conjunt de la societat. La implicació dels ciutadans en un govern democràtic ajuda a renovar els valors que li són intrínsecs. 

Per què valorem la democràcia?

Tots preferim un règim polític democràtic que no pas un d' autoritari, i a tots ens agraden els grups socials que funcionen democràticament, perquè la democràcia es basa en valors que considerem positius. 

LA DEMOCRÀCIA ES BASA EN VALORS COM...

La llibertat, perquè és vital que tothom pugui pensar i opinar sense cap por.

La justícia, perquè es busca una distribució correcta dels beneficis i les càrregues de la vida en comú.

La igualtat, perquè totes les persones tenen el mateix valor i la seva opinió i el seu vot valen igual. 

El pluralisme, perquè no tothom pensa el mateix i s' han de poder defensar tots els punts de vista. 

Tot i que els sistemes democràtics persegueixen aquests valors, mai no acaben de ser una realitat, perquè hi ha molt interessos i pressions que hi posen traves. Ens convé fer un esforç per a millorar la democràcia del nostre país i de tots els àmbits en què ens movem. 

Què és la democràcia? 

La democràcia és...

. un procediment

. per prendre decisions

. sobre temes que afecten el conjunt de la societat

. a partir de la consideració de les opinions de tots els seus membres. 

Què és la democràcia representativa? 

Diem que una societat és democràtica i també diem qu eho són un grup d' amics o una escola. Però són tres realitats força diferents.

. Un grup d' amics permet la democràcia directa perquè tots els sues membres poden participar en la presa de decisions.

. Una escola és més complexa. Els alumnes d' una classe poden organitzar una assemblea per a prendre decisions (democràcia directa), però cada classe pot triar els delegats que la representaran en la reunió dels delegats de centre. En aquest cas parlem de democràcia representativa. 

. Una societat no pot reunir tots els seus membres per a prendre una decisió. Per tant, els ciutadans trien les persones que els representaran en el parlament, que formaran el govern i que prendran decisions en el seu nom. Les societats són democràcies representatives. 

La participació popular

En una democràcia representativa, els ciutadans no prenen directament la majoria de les decisions polítiques, però sempre poden influir i participar en la vida política de la societat. Ho poden fer, almenys, per tres camins:

. Participant en les eleccions. Una de les millors maneres d' influir en les decisions polítiques és votar en les eleccions per a escollir els representants que semblin millors. 

. Controlant el govern. Cal estar informat de les polítiques que aplica el govern, cal formar-se una opinió sobre la seva actuació i, si és necessari, cal exigir-li que rectifiqui o demanar-li responsabilitats.

. Intervenint en la vida pública. Cal participar en actes o ser membre d' associacions que multipliquen els centres d' acció, decisió i solució de problemes.

"UNA GRAN democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser gran o de ser una democràcia" 
Theodore Roosvelt 

- Drets civils: La història de Rosa Parks

FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS. RESPON DE MANERA ELABORADA:

1) Raona si és lícit que una persona desobeeixi una llei. (2 punts)
2)Quins avantatges i quins inconvenients tenen la democràcia directa i la democràcia representativa?(2 punts)
3) Quin paper tenen els partits polítics en una democràcia representativa? (2 punts)
4) De quina manera es pot controlar el govern? Fes recerca. (2 punts)
5) Per quins motius creus que hi ha persones que decideixen no votar? (2 punts)

DATA D' ENTREGA 

Mireu-la en el ClassRoom de l' assignatura en el domini @inscampsblancs.cat 

Bibliografia: 

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 

Webgrafia:

https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201606/990_1465409298puigdemont.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=MV5DQuwR2IY

SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL (DIMENSIÓ PERSONAL) Competències 1,2,3 i 4

 SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes. 

Gradació (Competències clau):

CC5. Drets i deures en l’ àmbit escolar, familiar i social. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores. 

Gradació (Competències clau): 

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat…

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’ avenç col·lectiu.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ ètica apliciada. 

Aquest és un espai per a veure i per a pensar. Mira el documental que et proposem i valora les idees que s' hi reflecteixen.

Documental: No és un joc

Fitxa Tècnica. Autor: Antonio Rosa

Durada: 44' 50"

Sinopsi: 

En aquest documental s' exploren vuit exemples de treball infantil en diversos països de l' Amèrica Llatina: la canya de sucre a Bolivia; les "coeteries" a Guatemala; els "curileros" dels manglars al Salvador; les bòbiles al Perú; els abocadors, l' explotació sexual i el "piedrín" a Nicaragua, i les mines a Colòmbia. 

Mentre veus el documental

. Anota les paraules que desconeixes.
. Prova d' identificar les eines que fan servir els nens i les nenes.
. Explica quins horaris de treball tenen.
. Anota les explicaicons que donen les persones adultes.
. Explica quins perills són evidents en les feines que fan. 

Després de veure el documental 

1. Què t' ha impactat i t' ha sorprès més del documental?

2. Quina frase o quina imatge consideres que és la més rellevant del reportatge? Trieu-la entre tots.

3. Quines creus que són les causes del treball intantil en els exemples que surten en el documental?

4. Quines creus que són les conseqüències? 

5. Pots resumir quatre idees clau que sintetitzin el missatge de la pel·lícula?

6. El Dia Mundial contra el treball infantil és el 12 de juny. Com hi podries col·laborar?

Aquest documental forma part d' una campanya del Sindicat Comissions Obreres per a donar a conèixer les condicions de vida i de treball de nens i nenes de l' America Llatina, que es complementa amb fotografies i altres recursos didàctics. 
Per més informació, clicka aquest link:

http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/

Infància que treballa versus treball infantil 

Adquirir el compromís i la responsabilitat de fer una feina durant la infància i l' adolescència no és necessàriament res negatiu. Ajudar en les feines de casa, col·laborar en un negoci familiar o aprofitar les vacances per guanyar diners per a les despeses personals són activitats que també contribueixen al nostre desenvolupament. Aquests tipus de compromisos ens permeten adquirir habilitats i responsabilitats que de segur que ens seran profitoses, en el futur, quan ens incorporem a la vida adulta.

Què és el que defineix, doncs, el treball infantil? És aquell treball que priva els nens, les nenes i els joves de la seva infància, el seu potencial i la seva dignitat i que, alhora, és nociu per al seu desenvolupament físic i mental. Són feines que interfereixen o impedeixen l' escolarització i que someten l' infant a situacions d' estrès físic, social i psicològic. 

Explotació infantil: qui n'és responsable? 

Les famílies que viuen en situacions de pobresa extrema sovint tenen la necessitat de recórrer als fills perquè contribueixn a l' economia de la casa. Criminalitzar, doncs, els pares i les mares de les víctimes de l' explotació infantil no és del tot just i significa tenir una visió molt superficial del problema. 

És responsabilitat dels governs i les institucions internacionals generar les condicions que permetin respectar, protegir i promoure els drets de la infància. Això inclou, entre altres coses, capacitar les famílies i els educadors perquè puguin oferir un entorn de protecció dels menors.

També nosaltres, com a consumidors, ens podem convertir en còmplices i responsables del treball infantil sense adonar-nos-en. 

Multinacions i treball infantil Ullah Khan és un activista pakistanès fundador del Front d’ Alliberament del Treball Forçat i coordinador de la Marxa Global contra el treball infantil a Suècia. Precisament la seva lluita contra l’ explotació i l’ esclavatge de nens el va portar a exiliar-se en aquest país nòrdic perquè està amenaçat de mort. L’ any 2014, Khan es va desplaçar fins a la població gallega d’ Arteixo, on hi ha la seu d’ Inditex, propietària de marques de roba com Zara, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka o Stradivarius, entre d’ altres. Volia demanar una millora de les condicions laborals dels treballadors de la companyia a les seves fàbriques situades al continent asiàtic. Ullah Khan assegura, per exemple, que el 100% de la producció de Zara a Àsia és fruit del treball infantil. La seva missió no va acabar de tenir gaire èxit.

Són nombroses les multinacionals que han estat acusades d’ explotar la infància i, malgrat que moltes d’ aquestes han fet grans campanyes per a netejar la seva imatge, diverses organitzacions no governamentals denuncien que continuen sent còmplices del treball infantil. . Fixa’t en la  marca de la roba que portes, de les vambes que calces o del telèfon mòbil que fas servir. Busca informació de les empreses que les representen i esbrina si són respectuoses amb els drets dels treballadors, en general, i amb els dels infants, en particular. Pots consultar el Llibre negre de les marques, clikant l’ enllaç: https://focalizalaatencion.wordpress.com/2012/10/30/el-libro-negro-de-las-marcas/ Aquí pots trobar l' explotació infantil de la marca Nestlé: https://focalizalaatencion.wordpress.com/2013/07/02/nestle-y-el-trabajo-infantil/

- Vídeo aportat per Iker G.:

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 58 i 59)

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=P6sdUIfJXWk
http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2012/10/30/el-libro-negro-de-las-marcas/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2013/07/02/nestle-y-el-trabajo-infantil/

https://www.solidaries.org/centre-de-recursos/no-es-un-joc-documental-9669/

https://www.youtube.com/watch?v=aqQunOlVhKo

SESSIÓ 9: CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 9: 

CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ 

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competències 1,2,3 i 4
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

TEMPS ENRERE, quan es vitjava, comprar un record d' alguna país llunyà era força original. El món d' ara és globalitzat, de manera que a sota mateix de casa tan anviat hi trobem iogurt grec com gats xinesos de la bona sort. 

Què és la globalització? 

Actualment, el món ja no és format per un trencaclosques de països relativament independents entre si. Per primer cop, la humanitat funciona com un sistema únic, perquè les economies dels diferents països s'han tornat interdependents.

S' anomena globalització aquesta gran interdependència que fa que moltes de les decisions que ens afectin es prenguin molt lluny del nostre país i que contribueix a fer que tinguem aquesta mena de sensació que el món s' ha fet més petit.

Malgrat que és un fenomen que ve de lluny -té les seves arrels en l' època colonial europea-, els factors que l' han accelerat són econòmics i tecnològics:

- la tecnologia de la informació,, que permet comunicacions instantànies i reaccions immediates arreu del món

- la llibertat a l' hora d' invertir, de fer circular els capitals, de transportar mercaderies, de comprar i vendre béns i serveis, sense gaire control per part dels governs. 

Com a conseqüència d' aquests dos factors, les empreses multinacionals esdevenen cada cop més poderoses i incontrolables. 

“Jo entenc la globalització com aquell sistema en el qual, quan em llevo al matí, apago el despertador fet a Taiwan, em prenc un cafè conreat a Colòmbia, em dutxo amb aigua escalfada amb petroli de Kuwait, esmorzo amb una vaixella feta a Txèquia, agafo un autobús fet amb una patent francesa i em poso a treballar amb un paper que prové de la fusta sueca” Entrevista feta a Arcadi Oliveras, Medi ambient, Tecnologia i Cultura. Número 28.

Pros i contes de la globalització 

La globalització és un procés històric irreversible, i en si mateixa no és ni bona ni dolenta. De fet, la interdependència entre els països en teoria no hauria de ser un problema. El que és nociu és la forma com s' està desenvolupant aquesta globalització, ja que posa l' accent més en el mer creixement econòmic que no pas en el fet d' estendre el benestar social arreu del món. Com a conseqüència, pesen més els aspectes negatius que els positius. 

ASPECTES POSITIUS

. Les oportunitats de creixement econòmic per a alguns països augmenten. . La innovació tecnològica es dispara . Les fronteres tendeixen a desaparèixer. . Productes que abans eren poc accessibles ara es troben arreu. . La facilitat per estar informats i per a comunicar-nos creix. . Els moviments socials i les ONG creen xarxes internacionals.

ASPECTES  NEGATIUS

. La liberalització de mercats perjudica sobretot els grups més pobres i vulnerables. . Hi ha empreses multinacionals amb més poder que alguns estats-nació . El treball tendeix a fragmentar-se, les empreses es “deslocalitzen” i no es responsabilitzen del benestar dels territoris i les comunitats on actuen. . No es pot exercir un control legítim i democràtic sobre moltes decisions que ens afecten. . La cultura comercial globalitzada tendeix a uniformitzar i posar en risc les cultures minoritàries. . El model de creixement econòmic potenciat per la globalització amenaça seriosament el medi ambient.

“En deixar els governs les mans lliures al poder econòmic privat, els votants han perdut el control democràtic exercit, en principi, mitjançant l’ elecció dels seus representants i governants. Dit  d’una altra manera: la globalització econòmica és totalment antidemocràtica.” J. L. SAMPEDRO, El mercado y la globalización. Editorial Destino (adaptació)

ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 9: 

- Un cop hagis llegit l' entrevista a Arcadi Oliveras, elabora la teva llista d' elements quotidians en els quals és visible la globalització. (10 punts) 

- Hem vist aquests vídeos:

La canción del Cola-Cao 

Cuétara

- Vídeo aportat per Sergi L.: 

DATA D' ENTREGA

Sessió 9
Mireu les dates al Class-room

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

http://katehon.com/sites/default/files/styles/medium/public/1429633992_112.jpg?itok=GlHPwrrX
https://www.youtube.com/watch?v=zLA7BtVwpcQ

https://www.youtube.com/watch?v=yQvRDKFrveM

https://www.youtube.com/watch?v=2-9wuGlZdq8

SESSIÓ 10: UN DÉU, MOLTES OPCIONS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7, 8, 9 i 10

 SESSIÓ 10: 

UN DÉU, MOLTES OPCIONS 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10

Competències clau:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 

CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

La creación de Adán, fresco de 1511 de Miguel Ángel en la Capilla Sixtina.

La crisi de la visió medieval de Déu 

El concepte de Déu va restar inalterable en l' Occident Medieval gràcies a la teologia de l' Església Catòlica, que va mantenir la defensa dels seus dogmes. Amb els canvis culturals del Renaixement, van aparèixer importants conflictes amb la ciència incipient i amb noves teories filosòfiques -com els casos de Giordano Bruno o Galileu, durant els segles XVI i XVII.

La Reforma protestant iniciada per Luter (1483-1546) va suposar un trencament en el món religiós europeu. Sense posar en qüestió el concepte de Déu, Luter va introduir una nova visió sobre les relacions entre els creients i l' Església, cosa que va afavorir l' ecamen dels fonaments del cristianisme.

Amb Descartes (1596-1650), el paper de Déu en la filosofia va prendre un altre caràcter: per aquest autor, Déu era la garantia de l' existència del món, posat en qüestió pell dubte metòdic. Per primera vegada, doncs, es fa una anàlisi racional de la religió, que fins aleshores havia estat dominada per l' acceptació de les veritats revelades. 

Com a resultat d' aquests canvis, la visió única de la divinitat mantinguda durante l' edat mitjana va fragmentar-se i va donar pas a noves propostes sobre la manera de concebre de Déu.

El dubte metòdic de Descartes és un mètode d’ anàlisi filosòfic que consisteix a sotmetre qualsevol concepte a la possibilitat del dubte. Portat al seu extrem, podem imaginar que tot l’ Univers podria no ser res més que un somni, una possibilitat que Descartes superar argumentant que la bondat de Déu (l’ existència del qual no posa en dubte) garanteix que el món no és un engany

El deisme 

La il·lustració (segle XVIII) es va caracteritzar per la seva confiança radical en la raó. En l' àmbit de la religió, això es va traduir en el deisme , una doctrina que defensava que podem arribar al coneixement de Déu a través de la raó, sense necessitat de viure cap revelació. D' aquesta manera, l' ésser humà es pot relacionar de forma directa i personal amb Déu, al marge de les religions instituïdes. Aquesta proposta va trobar gran acceptació entre els intel·lectuals europeus i nord-americans (Voltaire, Rousseau, Kant, Washington, Jefferson, Adams) anteriors a la revolució francesa, i va promoure el culte deista al que anomenaven "Ésser suprem". 

L' agnosticisme i l' ateisme

Durant l' edat contemporània, es van fer servir una sèrie de propostes filosòfiques i científiques per a donar suport tant a l' agnosticisme -que defensa que no podem demostrar ni refutar l' existència de Déu- com l' ateisme -que nega activament l' existència de Déu. 

. El filòsof alemany Feuerbach ( 1804-1872) va capgirar la creença tradicional: per a ell, no era Déu el creador de l' ésser humà, sinó que aquest era el creador del concepte il·lusori de Déu.

. Marx (1818- 1900) va encunyar la frase "la religió és l' opi del poble" per fer entendre que el concepte de Déu és una construacció perquè unes classes en controlin unes altres. 

. NIetzsche (1844-1900) va anar més lluny i va afirmar: "Déu ha mort" I, amb ell, tot concepte absolut fet servir per a limitar l' ésser humà en el seu camí de superar-se a ell mateix. 

. La teoria de l' evolució de Darwin (1809-1882) va representar una alternativa al relat religiós de la creació del món i de l' ésser humà, i molt aviat va entrar en conflicte amb la religiositat tradicional. 

. Per a Freud (1856-1939) i la psicoanàlisi, Déu és un símbol que amplifica la imatge de l' autoriat paterna, que reprimeix els desitjos instintius dels humans. 

Sincretisme i fonamentalisme

El contacte amb altres religions i cultures ha afavorit de vegades el sincretisme, que intenta reconciliar doctrines religioses diferents fent èmfasi en el que tenen en comú. Aquesta tendència es pot trobar en moltes de les propostes del que s' ha anomenat el moviment New Age. 

Però, els mateixos factors han trobat sovint una tendència del tot diferent: el fonamentalisme o integrisme, que critica la pèrdua dels valors religiosos tradicionals i proposa el retorn als seus valors fonamentals, aplicats amb rigor. Es troben tendències fonamentalistes en diferents interpretacions del cristianisme i l' islamisme. 


- Veurem el vídeo "Área 51 lo más escondido" de Cuarto Milenio Junio 2013

- I, aquest altre: "Dioses de la Mitología griega"

- Sixto Paz Wells, Llicenciat en Història és ufòleg: 

- Mireu:
https://www.coNprueba.es 

- Vídeo aportat per César G.:

ACTIVITATS: 

La dificultat de creure, la dificultat de saber En Robert i la Paula sovint discuteixen sobre la possibilitat de la vida extraterrestre. La Paula diu que, racionalment, es fa difícil acceptar que en la immensitat de l’ Univers només existeixi la intel·ligència humana, mentre que en Robert pensa que, precisament, per una qüestió de racionalitat, creure en extraterrestres sense tenir-ne proves científiques és una rucada

 Analitza les opcions d' en Robert i la Paula: 
1.- Com pot ser que tots dos defensin posicions contràries dient que els seus són arguments racionals? És veritat que ho són els de tots dos? (2 punts)
2.- Quin dels dos sap el que diu i qui creu el que diu? (2 punts)
3.- Podem estar segurs de tot? I si no ho estem d' una cosa, significa que és necessàriament falsa?  (2 punts) 
4.- Quines coses creus que són qüestió de creença i quines creus que han de ser objecte del saber? (2 punts) 
5.- Creus o penses que hi ha vida extraterrestre? ( 2 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mireu les dates al ClassRom

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.
AQUESTA SESSIÓ COMPTARÀ PER AL SEGON TRIMESTRE 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 24 i 25)

Webgrafia: 

https://es.wikipedia.org/wiki/Creacionismo

https://static1.squarespace.com/static/53a98e28e4b0356c592d592e/t/568eb0a71c12103ba1be8b69/1452191913815/

https://www.youtube.com/watch?v=QJ_kkSHvMNk

https://www.youtube.com/watch?v=GcUBktSUTZ0

https://www.youtube.com/watch?v=w_Sry6A0SiE

SESSIÓ 19 HIROSHIMA (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1, 2, 3 i 4

 SESSIÓ 19 

HIROSHIMA 

(DIMENSIÓ PERSONAL)
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA MORT D' UN SOL ésser humà en qualsevol guerra és un desastre sense remei. Les bombes que van caure sobre Hisroshima i Nagasaki en van matar molts i van obrir les portes a la possibilitat de fer desaparèixer tot rastre de vida humana. Des d' aquell dia, en una gueerra, no ha esclatat cap altra bomba nuclear, però molts conflictes han omplert de morts el planeta. Els esforços per implantar una cultura de pau eficaç hauran de continuar per a humanitzar de veritat la terra. 

"Exactament a un quart de nou del matí, hora japonesa, el 6 d' agost de 1945, en el moment en què la bomba atòmica va llampegar sobre Hiroshima, la senyoreta Toshiko Sasaki, empleada del departament de personal de la Fàbrica Oriental d' Estany, acabava d' ocupar el seu lloc a l' oficina i tombava el cap per parlar amb la noia de l' escriptori del costat. En aquell mateix instant, el doctor Masakazu Fujii s' acomodava amb les cames encreuades per llegir l' Asahi d' Osaka al porxo del seu hospital privat, suspès sobre un dels set rius del delta que divideix HIroshima; la senyora Hatsuyo Nakamura, viuda d' un sastre, estava dreta al costat de la finestra observant com un veí enderrocava la seva casa perquè obstruïa el carril tallafoc; el pare Wilhelm Kleinsorge, sacerdot alemany de la Companyia de Jesús, estava estirat -amb roba interior sobre un catre, a l' últim pis dels tres que tenia la missió del seu ordre- i llegia una revista jesuïta Stimmen der Zeit; el doctor Terufumi Sasaki, un jove memebre del personal quirúrgic del modern hospital de la Creu Roja, caminava per un dels passadissos de l' hospital i duia a la mà una mostra de sang per a un test de Wasserman, i el reverend Kiyoshi Tanimoto, pastor de l' església metodista d' Hiroshima, s' havia aturat davant de la casa d' un home ric a Koi, suburbi occidental de la ciutat, i es preparava per descarregar un carretó ple de coses que havia evacuat per por del bombardeig dels B-29, que, segons suposaven tots, aviat patiria Hiroshima. La bomba atòmica va matar cent mil persones, i aquestes sis van sobreviure a l' explosió. Encara es demanen per què van sobreviure si en van morir tantes. Cadascuna enumera mots petits factors de sort o de voluntat -un pas fet a temps, la decisió d' entrar, el fet d' haver d' agafar un tramvia i no pas un altre- que van salvar la seva vida. I ara cada un sap que en l' acte de sobreviure va viure una dotzena de vides i va veure més morts de les que mai havia pensat que veuria. En aquell moment, ningú no sabia res. 

***

Un any després de la bomba, la senyoreta Sasaki estava lesionada; la senyora Nakamura vivia en la indigència; el pare Kleinsorge era altre cop a l' hospital; el doctor Sasaki era incapaç de fer la feina que feia abans; el doctor Fujii havia perdut l' hospital de trenta habitacions que tant li va costar obtenir i no tenia plans de reconstruir-lo; l' església del reverend Tanimoto estava en ruïnes i ell ja no tenia aquella vitalitat excepcional. La vida d' aquestes sis persones, que eren de les més afortunades d' Hiroshima, havia canviat per sempre. 

JOHN HERSEY, Hiroshima.

Madrid, Turner Publicaciones (adaptació)

Podem veure aquest vídeo d' Arcadi Oliveres que pertany a Justícia i Pau:

Recreación animada de la Bomba nuclear que cayó en Hiroshima el 6 de Agosto de 1945. Basado en hechos reales, relatos de sobrevivientes a la explosión.

"Els físics" és una obra teatral de F. Dürrenmatt. 

"Los Físicos, supone una rotunda apuesta por la imaginación como continuo modo de operar en escena y también por la sátira de los estamentos sociales con mayor prestigio.
Se trata de una comedia del dramaturgo suizo Friedrich Dürrennmatt en la que se planetas algunos de los dilemas éticos y científicos que ahora afloran a nivel global: ¿Está la fí­sica nuclear al servicio de la humanidad? ¿O exclusivamente de las clases dominantes y los más poderosos estados? La dirección escénica, a cargo de Helena Romero conjuga con gracia y dinamismo los múltiples ingredientes derivados de la comedia negra y el suspense, utilizando recursos interpretativos de clown y comediante en un magnífico equilibrio. Los planteamientos causan tanto hilaridad como cierta incredulidad, y más conforme avanza la acción. El espacio escénico se transforma en función de la fase argumental de la obra, del idilio pasaremos a la condena y de ésta a la claustrofobia cuando sobrevenga el más insospechado desenlace. Los Fí­sicos se desarrolla en dos actos sobre un escenario único y respeta escrupulosamente las célebres unidades de lugar y tiempo. La terrible y regocijante espiral de paradojas conmueve y desconcierta al espectador de un modo irremediable, con lo cual la pieza pone a prueba nuestra capacidad de reflexión tanto como la ductilidad de nuestra sonrisa. El elenco actoral está compuesto por una serie de actores y actrices de contrastada trayectoria: Juan Carlos Tacoronte, Carmen Cabeza, Carmen Hernández, Guacimara Garcí­a Gil, Carlos Libre, Gerardo Zanardi y Andrea Zenti."

Actualització:  Mira "La Contra" de "La Vanguardia" del 25 Maig 2018, sobre David Kaiser: "Físics hippies van concebre la teoria quàntica llegint el Tao" ¿Paz y amor en el equilibrio del terror? Así es la humanidad, nuestra historia y la ciencia: el Nobel de Física Hans Bethe, por ejemplo, supo describir cómo ardían las estrellas después de haber trabajado en Los Álamos en el proyecto Manhattan, que fabricó las bombas de Hiroshima y Nagasaki. http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html

ACTIVITAT. FER UN DEBAT A CLASSE. 

"Mòbius és un físic nuclear ben valorat per la comunitat científica. Fa anys que està ocupat en una investigació els resultats de la qual són esperants amb interès, però les primeres dades, que només ell coneix, resulten extremament perilloses. Amb aquestes dades es podria fabricar una arma que donaria una completa superioritat militar a qui la tingués i posaria en perill moltes vides humanes. Möbius dubta entre continuar el seu treball i fer públics els resultats o no fer-ho i, amb tota seguretat, haver de deixar la seva carrera científica per sempre."

Què hauria de fer? Per què? (10 punts) 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 42 i 43)

Wegbrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki
http://fundipau.org/
http://escolapau.uab.cat/index.php
https://www.youtube.com/watch?v=6aq4zjis63M
https://www.youtube.com/watch?v=kPODaugaNek
https://www.youtube.com/watch?v=72_oKgcvbBk
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html