domingo, 13 de febrero de 2022

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7, 8, 9 i 10

 

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10
Competències clau:
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.



SOTMETRE QUALSEVOL concepte a l' examen de la raó va ser l' actitud comuna dels principals corrents filosòfics i culturals de l' edat moderna. 
També es van revisar els principis del comportament moral, com ho demostren els textos d' alguns dels pensadors de  l' època moderna. 




Ètica i acció

Pensadors com Maquiavel o Descartes ofereixen en les seves obres la seva visió sobre el comportament moral:

"Moltes persones han imaginat repúbliques i principats  que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat."
MAQUIAVEL, El Príncep (adaptació) 



"(...) Així com no n'hi ha prou, abans de començar a reconstruir la casa en què es viu, d' enderrocar-la i de fer provisió de material d' arquitectes -o d' exercitar-se un mateix en l ' arquitectura- i de dissenyar, a més, acuradament el projecte, sinó que cal també proveir-se d' una altra casa on viure mentre durin les obres..., amb l' objectiu de no estar indecís en les meves accions mentre la raó m' obligués a estar indecís en els meus judicis, em vaig elaborar una moral provisional, que consistia en no més de tres o quatre màximes, que us voldria comunicar"
DESCARTES, Discurs del mètode (adaptació) 

1. ANALITZA les opcions ètiques que defensen:
    1. Què és prioritari per a Maquiavel, mantenir un comportament èticament bo o acaonseguir resultats pràctics en l' acció?
      2. Segons Descartes, podem deixar de considerar el valor ètic de les nostres accions? Si no tenim una moral definitiva, què hem de fer? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:
      1. Quan consideres bona una cosa, qualsevol camí per a aconseguir-la és vàlid?
    2. Creus que és possible viure sense trobar situacions que plantegin problemes ètics o que es pot evitar de prendre decisions morals? 

Ètica i raó




A partir de la Il·lustració, filòsofs com Voltaire i Kant van reflexionar sobre el fonament dels judicis ètics:

"Tots tenim dos sentiments que són el fonament de la societat: la pietat i la justícia. Si un nen veu destrossar el seu semblant, aviat patirà angoixes i les demostrarà amb els seus crits i llàgrimes, i socorrerà, si pot, qui pateix (...) Déu ens ha donat un principi de raó universal -com ha donat plomes als ocells i pells als óssos-, i aquest principi és tan constant, que es manté passi el que passi (...) I és per això que fins i tot el poble més groller sap jutjar molt bé, a la llarga, les lleis que el governen, perquè sent que aquestes lleis són conformes o són oposades al principis de pietat i justícia que hi ha en el seu cor."
VOLTAIRE, Assaig sobre els costums i l' esperit de les nacions (adaptació) 



"Si una acció és bona com a mitjà per a obtenir una altra cosa, aleshores l' imperatiu és hipotètic; i si una acció és bona en si i la raó ens diu que és necessària, llavors aquest imperatiu és categòric, que és el tipus d' imperatiu que regeix la moralitat. L' imperatiu categòric es pot formular així: actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui llei universal". 

KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums (adaptació) 


Què és un imperatiu moral?

Un imperatiu és, en filosofia, una regla o principi que regula el comportament moral humà com, per exemple, no dir mentides. Per a Kant, no tots els imperatius tenen el mateix fonament ni, per tant, el mateix valor.



1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:
    1. Segons Voltaire, quina facultat permet distingir si un acte és bo o dolent? Depèn de la societat on viu una persona? 
    2. Per a Kant, com reconeixem si alguna acció és bona o dolenta? Es tracta d' un principi personal o general? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:
     1. Creus que els sentiments tenen algun paper en les nostres opcions morals? Posa algun exemple que argumenti la teva resposta. 

Podem veure el capítol 17 de la sèrie de Tv3 "Merlí". Capítol: Kant



https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/


Dues maneres de decidir com cal actuar: 


En Nico i la Camila s’ han fet membres de l’ associació de veïns del seu barri el mateix dia.
En Nico ho ha fet perquè al seu carrer estan fent obres i vol comptar amb el suport de l’ associació per a queixar-se a l’ Ajuntament sobre com s’ estan duent a terme.
La Camila fa temps que creu que tothom hauria de participar, d’ una manera o altra, en les qüestions públiques: ja que ens afecten a tots, tots hauríem de posar-hi  interès.


ACTIVITATS PER FER A CASA: 
1. Creus que la decisió d' en Nico i la de la Camila són igualment bones o dolentes? (2 punts)
2. Quin fonament té l' opció d' en Nico? I la de la Camila? Són totes dues decisions racionals? (2 punts)
3. Quin dels dos actua segons un imperatiu categòric? Argumenta en 20 línies la teva resposta tenint en compte el que diu Kant. (6 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mireu el Classroom 

Sessió 14

 +1punt d' actitud a afegir a les activitats
 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats
 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 





FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT O, EL CLASSROOM. 




Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia: 

http://images.slideplayer.es/7/1736035/slides/slide_22.jpg
http://www.ofrases.com/frases-imagenes/11202-frase-un-principe-jamas-predica-otra-cosa-que-concordia-y-buena-fe-y-es-enemigonicolas-maquiavelo.jpg
https://statics.memondo.com/p/s2/crs/2013/09/CR_855667_bd0319c8ae5b4fb887636e1e289ad120_voltaire.jpg?cb=4526431
https://image.slidesharecdn.com/la-regla-d-r-i-el-respecte1143-121125161250-phpapp01/95/la-regla-d-r-i-el-respecte-25-638.jpg?cb=1353860590
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/
https://medium.com/@cubanosguru/16-de-las-mejores-frases-de-nicol%C3%A1s-maquiavelo-dbf0f012d65d

domingo, 6 de febrero de 2022

SESSIÓ 13 LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES DIMENSIÓ INTERPERSONAL COMPETÈNCIES 5 i 6

 SESSIÓ 13 

LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES
DIMENSIÓ INTERPERSONAL
COMPETÈNCIES 5 i 6

Competències clau:
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

El coratge de la Malala

Malala Yousafzai 2015.jpg
Malala Yousafzai (en paixtu ملاله یوسفزۍ, nascuda el 12 de juliol de 1997 a Pakistan) és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Va rebre el Premi Nobel de la Pau de 2014.és coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l'ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009.

- La historia de Malala Yousafzai en cómic



Entrevista completa a Malala con subtítulos y  sin doblar






- Discurso de Malala Yousafzai en la ONU







La cultura de la pau

Cal que entenguem la pau com un procés dinàmic que ens porta a afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta. La seva finalitat és aconseguir l' harmonia de la persona amb ella mateixa, amb els altres i amb l' entorn. Però quan parlem de pau, no solament ens referim al fet d' evitar guerres, fam i marginació. Vetllar per una cultura de la pau és també garantir la presència de condicions favorables per a la vida de les persones, defensant i promovent els seus drets. És per això que la pau és una matèria fràgil, trencadissa i controvertida. Quantes accions es fan en nm de la pau, encara que de vegades s' acabi recorrent a la violència? Fins i tot la pau proactiva, com la de la Malala, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d' acord. 

Què aporta l' educació a la cultura de la pau? 

L' educació entesa com l' adquisició de coneixements, l' intercanvi amb altres persones i la contribució amb l' entorn és una eina fonamental en el procés de construcció de la pau. L' analfabetisme, el poc coneixement sobre altres maneres de pensar i la baixa estimulació de les nostres capacitats ens fa vulnerables i, per tant, és més senzill que ens enganyin. No tots els infants tenen garantit el dret d' anar a l' escola. És important que siguem conscients de la importància d' aquest dret i que pugem reinvindicar-lo per a tothom. 

- Per saber més:

- El camino a la escuela 





ACTIVITATS:

1.- Què és el que més t' ha cridat l'atenció del testimoni de la Malala? (2 punts)
2.- Et sorprèn el valor que la Malala dóna a l' educació? Comparteixes la seva opinió? (2 punts)
3.- Pensa en un llibre, cançó, pel·lícula, reportatge, professor, assignatura, etcètera que t' ajudat a ampliar la teva mirada sobre un tema. (2 punts)
4.- Quins gestos podrien millorar la convivència a l' aula? (2 punts)
5.- Què t' ha semblat el trajecte dels nens del vídeo per arribar a l'escola? (2 punts) 


DATA D' ENTREGA

Mireu les dates al ClassRoom


FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)



Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai#/media/File:Malala_Yousafzai_2015.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai https://www.youtube.com/watch?v=n7pL2A5HFm4
https://www.youtube.com/watch?v=H9Hme_Hh1Vo
https://www.youtube.com/watch?v=_0FBEPOt8V8
https://www.youtube.com/watch?v=4xBlYPh64aM

DEMANO LA PAU I LA PARAULA SOBRE "CRISTINA F" (DROGUES)

 

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

SOBRE "CRISTINA F" (DROGUES)

A fines de la década de los setenta, se publicó en Alemania una novela testimonial titulada "Wir Kinder vom Banhof Zoo" ("Los niños de la Estación Zoo") por dos periodistas germanos especializados en temas juveniles. La novela obtuvo tal éxito que a las pocas semanas de ser publicada fue traducida a varios países del orbe por la contingencia y profundidad de su contenido.

No busquemos en este libro elementos estéticos en la narrativa. La riqueza de su contenido, la valentía de la denuncia realizada por los  periodistas alemanes acerca de la drogadicción infantil y juvenil , sus implicancias y consecuencias, la convirtió en una de las novelas favoritos del continente europeo y norteamericano durante más de dos décadas y su popularidad se mantiene hasta el día de hoy.

Christiane F., 13 ans, droguée, prostituée… es el título francés de la obra traducida por Lea Marcou y la protagonista se ha convertido en un icono de la juventud de los países desarrollados, quienes le siguen, día a día, los pasos a esta sobreviviente única a través de publicaciones en la prensa escrita, la televisión y diferentes clubes que llevan su nombre a través del mundo.

No nos estamos refiriendo a una novela convencional. Los periodista alemanes que publicaron esta asertiva novela, andaban, en principio, tras la pista de la muerte de una joven adolescente, Babsi, uno de los personajes de esta novela, quién había fallecido por sobredosis. Su padrastro era un pianista de gran renombre en Alemania. Así fue como para dar con el rastro de la muerte de Babsi conocieron a Chistianne, quién a los trece años, estaba declarando ante una Corte de Justicia de Berlín por traficar con drogas, además de practicar la prostitución infantil. Hermann y Rieck quedaron atónitos ante la brillante personalidad de Chistianne.

Fue así como la citaron para que respondiera a unas preguntas que quedarían grabadas La inteligencia de Christiane y su actitud madura ante los cuestionarios de los periodistas, psicólogos, sacerdotes, entre otros, instó a Hermann y Rieck a invitar a la madre de Christiane a participar también de esta experiencia . Christiane y su madre son entrevistadas en forma separada , lo que enriquece la información entregada por interlocutores que se hallan en los extremos opuestos de la realidad, así como los demás personajes y profesionales especializados en el área de la salud que aparecen en la novela.

A través de las apasionantes páginas de "Christiane F." llegamos a la conclusión de que los jóvenes y adolescentes son víctimas de la drogadicción, alcoholismo, prostitución, no a causa de las drogas en sí, sino que al frenesí de la vida deshumanizada de los tiempos modernos: consumismo excesivo, disolución de la familia, carencia de valores, y por sobre todo, un monstruoso egoísmo adulto que impide dedicarle el tiempo que se merecen aquellos niños o niñas que no pidieron venir al mundo.

En síntesis, está novela no está escrita con el fin de penalizar a los vendedores de drogas o intermediarios en particular si no que a la sociedad que hace proclive a las personas a caer en las garras de las drogas por carencias afectivas, tanto en el ámbito familiar, escolar y social.
Para poder publicar esta novela, los periodistas se comprometieron a publicar sólo nombres (probablemente falsos) sin los apellidos de los jóvenes que protagonizan esta novela.

No existe, en la actualidad, un libro más profundamente analítico de la descomposición moral y social, citando casos de personas de la vida real, que éste. 

Xrisí Athena Tefarikis

Periodista/Docente/Crítica Literaria



Santiago, 11 de mayo de 2005.

-Pel.lícula:

- Escena de la pel·lícula amb David Bowie:


Webgrafia:
https://www.youtube.com/watch?v=aGPfne-79Sk
https://www.youtube.com/watch?v=KxtqJxq2yck

martes, 30 de noviembre de 2021

SESSIÓ 12 LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

 SESSIÓ 12

LA HISTÒRIA DE LA HISTÒRIA 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)



Resultat d'imatges de hiSTÒRIA DE LA HISTÒRIA

Competències 7, 8, 9 i 10
Competències clau:
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.



DURANT  L' EDAT MODERNA, la narració del passat pren una nova embranzida: es deslliura de la visió medieval que la lligava a la història sagrada i a les cròniques dels reis i dirigeix la seva investigació a nous àmbits. 

La represa de la història. 

Al Renaixement va tenir lloc la redescoberta dels textos històrics dels autors antics grecs i llatins. Aquest fet va despertar un nou interès per una història que ja no es limitava a recollir les gestes dels reis i herois, com en les cròniques medievals.

Amb aquest nou enfocament, van prendre més relleu el que avui anomenem ciències auxiliars, entenses com aquelles que ens permeten estudiar escrits antics, monedes, inscripcions en restes arqueològiques, etc. En definitiva, aquelles ciències que permetien documentar de forma objectiva els fets del passat. 

La formació dels nous estats va buscar fonaments en una història de vegades una mica falsejada per a legitimar els nous països, que afirmaven ser hereus de realitats anteriors. El regne d' Espanya, per exemple, trobava el seu fonament en l' antic regne visigot, i el de França, en el territori dels gals. 

Cap a una ciència històrica

El racionalisme crític de la il·lustració (segle XVIII) va sotmetre a examen la major part dels relats històrics anteriors. L' interès per l' antiguitat va créixer amb les descobertes derivades de les expedicions arqueològiques, com les d' Egipte o les excavacions de Pompeia el 1748.Tot plegat va fomentar una actitud investigadora que ja no es conformava amb els relats anteriors. 
Al segle XIX la història ja és considerada una disciplina que no es limita a ser un gènere literari més, i es critca la visió idealitzada de la història pròpia del Romanticisme. A França, el Regne Unit i Alemanya apareixen les primeres institucions dedicades a l' ensenyament i la preservació de la història de cada nació. 

Durant aquest segle conviuen dues actituds quant a la manera de fer estudis històrics:
. La dels partidaris de fer una història amb pretensió d' objectivitat, que reculli els testimonis del passat. 
. La dels defensors d' una historiografia més analítica, que vol trobar les explicacions dels fets històrics i no solament enregistrar els fets pretèrits.

Es pot ser objectiu en història? 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.

El cas del partit d' hoquei 
Llegeix i pensa fins a quin punt podem narrar fets històrics de manera objectiva, sense que hi intervingui la nostra interpretació.



El cas del partit d’ hoquei

Aquesta setmana a l’ Institut es respira un cert aire d’ indignació: l’ equip d’  hoquei va perdre contra el seu rival de sempre, l’ equip del centre cívic. Però no va ser de qualsevol manera: els àrbitres van xiular unes faltes més que dubtoses i, finalment, van sancionar amb l’ expulsió un parell dels jugadors de l’ Institut.
El disgust ha augmentat quan han llegit la crònica del partit en el butlletí del centre cívic: segons l’ escrit, l’ equip de l’ Institut va fer servir joc brut, que va ser tallat per les justes decisions arbitrals, i encara van fer curt!

Agafant elements de la filosofia de la història de Hegel (1770-1831), Marx (1818-1883) considerava que la història no es pot separar ni de l' economia, ni de la sociologia ni de la política, perquè la història de la humanitat és la història de la lluita de classes (materialisme històric), que ha d' establir una societat justa. 

La història en l' actualitat

Al segle XX van aparèixer múltiples escoles d' historiadors:
. Una de les més influents va ser la de l' anomenada escola dels Annals, sorgida a França poc abans de la Segona Guerra Mundial, al voltant de la revista "Annals d' història econòmica" , fundada pels historiadors Lucien Febvre i Marc Bloch. Aquesta escola proposa un examen global dels fets històrics i posa l' accent en els moviments i les transformacions de gran abast i durada, que s' han d' estudiar amb l' aportació d' altres ciències humanes, com l' economia i la sociologia. 

. En oposició amb aquest corrent, altres autors van defensar la necessitat d' una mirada més propera a la vida quotidiana de les persones dels diferents períodes històrics. D' aquesta tendència van sorgir nombrosos estudis sobre la història de la vida diària, dels costums, de la sexualitat, etc., de manera que es va introduir la dimensió històrica en termes tradicionalment tractats per la filosofia, la psicologia i altres ciències humanes. 

L' extensió de la història 



L’ extensió de la història es veu també en l’ aplicació de les seves investigacions a altres ciències: la història de les matemàtiques, de la  biologia, de la física, etcètera, prenen cos quan el món intel·lectual accepta que la dimensió històrica d’ aquests sabers no és solament l’ escenari de fons del seu progrés, sinó una part moltes vegades imprescindible per a la seva comprensió correcta.


Veurem aquests vídeos: 

- El misterio de Pompeya (Canal Historia)


-Mentiras de la historia de Catalunya. (Parte II)



La Historia del Conflicto Catalán y la Independencia de Cataluña en 8 minutos





ACTIVITATS
. Quines són les ciències auxiliars de la història? 
Busca informació sobre aquestes disciplines i els seus objectius i fes-ne un resum. 
Després esbrina quina informació es pot obtenir de les monedes i aplica el que aprenguis a les monedes que fem servir cada dia. Si a casa tens pessetes o monedes d' altres països, les pots incloure en l' estudi. 
(10 punts) 



DATA D' ENTREGA
Mireu les dates al ClassRoom 

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 



Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 28 i 29)

Webgrafia: 
http://ampalesvessanes.com/wp-content/uploads/2017/11/0067d1a67c80f3e818f87a1c9cc9b55c-la-web-website.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=uB-MRZLXUjc
https://www.youtube.com/watch?v=bysQLsLNmgs

martes, 23 de noviembre de 2021

SESSIÓ 11 FER UN DEBAT A CLASSE (DIMENSIÓ INTERPERSONAL)

 SESSIÓ 11

 FER UN DEBAT A CLASSE 
(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

Competències 5 i 6
Competències clau:
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...



ELS DEBATS són una manera enriquidora d' intercanviar punts de vista i opinions sobre un tema. Tot i així, fer un bon debat requereix algunes condicions necessàries per a gaudir de totes les possibilitats que ens ofereix aquesta pràctica. 

Què és un debat? 
Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l' altra de a veracitat o bondat de la pròpia opinió. 

En un debat hi ha els interlocutors, que són les persones que defensen les posicions oposades, i el moderador, que s' encarrega de dirigir la discussió. 

Quines característiques té un bon debat? 
Allò que fa que puguem parlar d' un bon debat recau tant en el fet de mostrar una actitud dialogant i d' escolta com en la qualitat dels arguments que fem servir. Per a garantir que hi hagi un bon debat, és desitjable:
1. Escoltar amb atenció l' oponent. Procura entendre les seves raons per tal de poder cirticar-les amb consistència. No s' han de modificar ni ridiculitzar. 
2. Definir el propi punt de vista amb arguments. Els exemples, les evidències o les proves empre afegeixen qualitat.
3. Respondre les objeccions de l' oponent. Si ha detectat una debilitat en el teu argument, no el menyspreïs. Reforça el teu punt de vista amb nous arguments sense repetir el que ja has dit.
4. Ser rellevant defensant la pròpia posició i no apartar-se del tema concret que es discuteix. Mira d' anar al gra buscant raons de pes.
5. Justificar la pròpia posició amb prous motius. Aborda el tema des de diferents perspectives: social, econòmica, ètica, històrica...
6. Ser clar. Procura fer servir expressions senzilles que s' entenguin amb claredat.
7. Intentar buscar la veritat. No aportis idees que no sàpigues o que siguin falses.
8. Jugar net. Respecta els torns de paraula i evita expressions i gestos fora de to. 



Organitzem un debat

Preparació
1. Definir el tema que volem debatre, tenint en compte que hi ha d' haver dues posicions: una en contra i l' altra a favor. 
2. Decidir qui seran els participants en el debat i assignar les posicions que defensarà cadascun d' ells. 
3. Nomenar un moderador o moderadora que dirigirà el debat. És convenient que el moderador es prepari una llista de temes que puguin ajudar, en un moment determinat, a afegir nous arguments al debat. 
4. Determinar el funcionament del debat: durada de la intervenció dels participants, normes de conducta...
5. Cada grup o participant farà una cerca d' informació per a preparar-se els arguments que utilitzarà per a defensar la seva posició. 

Realització
1. El moderador introdueix el tema que s' ha de debatre, presenta els participants i explica les normes generals del debat. 
2. Es concedeix la paraula a cadascun dels participants alternativament. S' ha de fer de manera ordenada i respectuosa perquè tothom pugui defensar la seva posició.
3. Un cop els participants han acabat totes les intervencions, s'obre la sessió de preguntes i respostes que el moderador haurà d' anar dirigint.
4. Finalment, s' arriba a un consens sobre les conclusions extretes del debat. 

Valoració
1. S' ordenen les idees tractades a favor i en contra i es recullen els arguments que han donat els participants.
2. Es valora què s' ha dit, s' elaboren conclusions i se'n ressalten les idees principals. 

AQUESTA SESSIÓ SERÀ PRÀCTICA. NO HI HAURÀ DEURES PER FER A CASA. 

- Mirarem aquest vídeo:

Debates en 4º ESO, Jesuitinas Pamplona: la tauromaquia




Final VI Torneo Escolar de Debate Comunidad de Madrid 2015




Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 26 i 27)

Webgrafia: 
https://image.slidesharecdn.com/lasciudadesgriegas-140508050841-phpapp02/95/las-ciudades-griegas-4-638.jpg?cb=1399525751

https://pbs.twimg.com/media/DRlAIWKXcAId93d.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=iDL2A-_dsIE

https://www.youtube.com/watch?v=BdCA-JiuikM

miércoles, 10 de noviembre de 2021

SESSIÓ 10: UN DÉU, MOLTES OPCIONS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

 SESSIÓ 10: 

UN DÉU, MOLTES OPCIONS 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10
Competències clau:
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.



La creación de Adán, fresco de 1511 de Miguel Ángel en la Capilla Sixtina.

La crisi de la visió medieval de Déu 

El concepte de Déu va restar inalterable en l' Occident Medieval gràcies a la teologia de l' Església Catòlica, que va mantenir la defensa dels seus dogmes. Amb els canvis culturals del Renaixement, van aparèixer importants conflictes amb la ciència incipient i amb noves teories filosòfiques -com els casos de Giordano Bruno o Galileu, durant els segles XVI i XVII.

La Reforma protestant iniciada per Luter (1483-1546) va suposar un trencament en el món religiós europeu. Sense posar en qüestió el concepte de Déu, Luter va introduir una nova visió sobre les relacions entre els creients i l' Església, cosa que va afavorir l' ecamen dels fonaments del cristianisme.

Amb Descartes (1596-1650), el paper de Déu en la filosofia va prendre un altre caràcter: per aquest autor, Déu era la garantia de l' existència del món, posat en qüestió pell dubte metòdic. Per primera vegada, doncs, es fa una anàlisi racional de la religió, que fins aleshores havia estat dominada per l' acceptació de les veritats revelades. 

Com a resultat d' aquests canvis, la visió única de la divinitat mantinguda durante l' edat mitjana va fragmentar-se i va donar pas a noves propostes sobre la manera de concebre de Déu.

El dubte metòdic de Descartes és un mètode d’ anàlisi filosòfic que consisteix a sotmetre qualsevol concepte a la possibilitat del dubte. Portat al seu extrem, podem imaginar que tot l’ Univers podria no ser res més que un somni, una possibilitat que Descartes superar argumentant que la bondat de Déu (l’ existència del qual no posa en dubte) garanteix que el món no és un engany

El deisme 

La il·lustració (segle XVIII) es va caracteritzar per la seva confiança radical en la raó. En l' àmbit de la religió, això es va traduir en el deisme , una doctrina que defensava que podem arribar al coneixement de Déu a través de la raó, sense necessitat de viure cap revelació. D' aquesta manera, l' ésser humà es pot relacionar de forma directa i personal amb Déu, al marge de les religions instituïdes. Aquesta proposta va trobar gran acceptació entre els intel·lectuals europeus i nord-americans (Voltaire, Rousseau, Kant, Washington, Jefferson, Adams) anteriors a la revolució francesa, i va promoure el culte deista al que anomenaven "Ésser suprem". 





L' agnosticisme i l' ateisme

Durant l' edat contemporània, es van fer servir una sèrie de propostes filosòfiques i científiques per a donar suport tant a l' agnosticisme -que defensa que no podem demostrar ni refutar l' existència de Déu- com l' ateisme -que nega activament l' existència de Déu. 

. El filòsof alemany Feuerbach ( 1804-1872) va capgirar la creença tradicional: per a ell, no era Déu el creador de l' ésser humà, sinó que aquest era el creador del concepte il·lusori de Déu.

Marx (1818- 1900) va encunyar la frase "la religió és l' opi del poble" per fer entendre que el concepte de Déu és una construacció perquè unes classes en controlin unes altres. 

NIetzsche (1844-1900) va anar més lluny i va afirmar: "Déu ha mort" I, amb ell, tot concepte absolut fet servir per a limitar l' ésser humà en el seu camí de superar-se a ell mateix. 

. La teoria de l' evolució de Darwin (1809-1882) va representar una alternativa al relat religiós de la creació del món i de l' ésser humà, i molt aviat va entrar en conflicte amb la religiositat tradicional. 

. Per a Freud (1856-1939) i la psicoanàlisi, Déu és un símbol que amplifica la imatge de l' autoriat paterna, que reprimeix els desitjos instintius dels humans. 


Sincretisme i fonamentalisme

El contacte amb altres religions i cultures ha afavorit de vegades el sincretisme, que intenta reconciliar doctrines religioses diferents fent èmfasi en el que tenen en comú. Aquesta tendència es pot trobar en moltes de les propostes del que s' ha anomenat el moviment New Age. 

Però, els mateixos factors han trobat sovint una tendència del tot diferent: el fonamentalisme o integrisme, que critica la pèrdua dels valors religiosos tradicionals i proposa el retorn als seus valors fonamentals, aplicats amb rigor. Es troben tendències fonamentalistes en diferents interpretacions del cristianisme i l' islamisme. 


- Veurem el vídeo "Área 51 lo más escondido" de Cuarto Milenio Junio 2013


- I, aquest altre: "Dioses de la Mitología griega"



- Sixto Paz Wells, Llicenciat en Història és ufòleg: 



- Mireu:
https://www.coNprueba.es 

ACTIVITATS: 



La dificultat de creure, la dificultat de saber
En Robert i la Paula sovint discuteixen sobre la possibilitat de la vida extraterrestre. La Paula diu que, racionalment, es fa difícil acceptar que en la immensitat de l’ Univers només existeixi la intel·ligència humana, mentre que en Robert pensa que, precisament, per una qüestió de racionalitat, creure en extraterrestres sense tenir-ne proves científiques és una rucada


 Analitza les opcions d' en Robert i la Paula: 
1.- Com pot ser que tots dos defensin posicions contràries dient que els seus són arguments racionals? És veritat que ho són els de tots dos? (2 punts)
2.- Quin dels dos sap el que diu i qui creu el que diu? (2 punts)
3.- Podem estar segurs de tot? I si no ho estem d' una cosa, significa que és necessàriament falsa?  (2 punts) 
4.- Quines coses creus que són qüestió de creença i quines creus que han de ser objecte del saber? (2 punts) 
5.- Creus o penses que hi ha vida extraterrestre? ( 2 punts) 


DATA D' ENTREGA
Mireu les dates al ClassRom


FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.
AQUESTA SESSIÓ COMPTARÀ PER AL SEGON TRIMESTRE 






Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 24 i 25)

Webgrafia: 


https://es.wikipedia.org/wiki/Creacionismo
https://static1.squarespace.com/static/53a98e28e4b0356c592d592e/t/568eb0a71c12103ba1be8b69/1452191913815/
https://www.youtube.com/watch?v=QJ_kkSHvMNk
https://www.youtube.com/watch?v=GcUBktSUTZ0