jueves, 10 de octubre de 2013

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA. IDENTITATS

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA


3. IDENTITATS 


Mario Vargas Llosa


Autoretrat

"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat. 

VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"
(Pàgina 13 del llibre de text)


Amartya Sen


"L' amic" del director del Trinity College

"Fa uns anys, quan tornava a Anglaterra després d' un viatge curt (en aquell moment era director del Trinity College de Cambridge), l' oficial de migracions de l' aeroport de Heathrow, que va controlar rigurosament el meu passaport indi, em va plantejar una pregunta filosòfica d' una certa complexitat. Després de veure l' adreça de casa meva en el formulari de migracions, em va preguntar si el director (de qui, evidentment, jo era el beneficiari de la seva hospitalitat) era un amic proper. Em vaig aturar uns segons, perquè no em quedava del tot clar si podia afirmar ser el meu propi amic. (...) Bé, es va resoldre aquesta qüestió pràctica, però la conversa fou un recordatori, si escau, del fet que la identitat pot ser un afer complicat. (...) Un enfocament simplista pot ser una bona manera de mal interpretar gairebé tots els individus del món. En la nostra vida quotidiana, ens veiem com a membres d' una varietat de grups i pertanyem a tots ells. La mateixa persona pot ser, sense cap contradicció, ciutadà d' Estats Units, d' origen caribeny, amb avantpassats africans, cristià, liberal, dona, vegetarià, corredor de fons, historiador, mestre, novel·lista, feminista, heterosexual, creient dels drets dels gais i de les lesbianes, amant del teatre, actiu ambientalista, fanàtic del tennis, músic de jazz i algú totalment compromès amb l' opinió que hi ha éssers intel·ligents en l' espai exterior amb el qual és imperiós comunicar-se (preferentment en anglès). Cadascuna d' aquestes col·lectivitats, a les quals pertany aquesta persona de forma simultània, li dóna una identitat particular. No es pot considerar que alguna d' elles sigui l' única identitat de la persona.

SEN, Amartya: El País, 10 Juny 2007"
(Pàgina 17 del llibre de text)

Activitat:

És rellevant en la història l' anècdota amb què comença l' article d' Amartya Sen? Per què? Tenim una identitat única o som més aviat el resultat d' una suma d' identitats, com proposen els dos articles? Quin seria el teu retrat?

(Pàgina 17 del llibre de text) 

- PER LLEGIR en PDF:
MAALOUF, Amin: Identidades asesinas. 

http://es.scribd.com/doc/20264768/Maalouf-Amin-Identidades-asesinas-1998

Agraïments:

Nadia El Mouwali Benomar, ex alumna de l' Institut Sant Mateu de Premià de Mar (avui dia, Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt) per recomenar-me l' obra de Amin Maaoluf. 


BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 13 i 17)



jueves, 3 de octubre de 2013

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA 1. Les creences. El perill dels fanatisme.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA 

1. Les creences. El perill dels fanatisme. 

 


 Quan parlem de creences és obligat reconèixer que no n'hi ha cap que pugui assolir la categoria de veritat absoluta. Podem creure, per exemple, que la nostra nació és meravellosa, cosa que tan sols significa fer patent un sentiment, quelcom no racional, però necessari per a la nostra estabilitat emocional. Però quan algú arriba a pensar que la seva nació, la seva cultura o la seva religió són superiors a altres i actua en conseqüència, demostra intolerància i menyspreu cap a aquells que creuen una altra cosa, amb tots els perills que això comporta. Cap creença és absoluta; només és discutible, rebutjable, raonable, etc.

(Pàgina 9)

Treball a l' aula

- Veurem la pel·lícula: American History X

Un neonazi, penedit després del seu pas per la presó, està decidit a canviar de vida i a treure el seu jove germà de l'espiral de l'odi i de la violència.
Per venjar la mort del seu pare, abatut per un traficant negre, Derek combrega amb les tesis racistes d'un grupuscle neonazi. Després d'haver purgat una pena de presó per a un doble homicidi, el seu únic desig és de salvar la seva família de la violència que ha engendrat, sobretot el seu germà segon Danniel, que l'idolatra per a les seves accions passades.


Objectivos pedagógicos

  • Comprender el fenómeno del neonazismo. Conocer sus raíces históricas y su forma actual en nuestra sociedad.
  • Entender de qué manera las relaciones personales están condicionadas por el orden social y familiar en qué se inscriben.
  • Comprender el proceso de degradación moral a qué nos somete el discurso ideológico del odio y del racismo.
  • Valorar los sentimientos o principios morales o ideológicos que mueven cada personaje.
  • Apreciar los recursos expresivos y narrativos que usa la película para explicarnos la historia de American History X.

Procedimientos

  • Visionar la película y comentarla en clase.
  • Asignación a cada uno de los personajes un valor simbólico dentro de la narración y esquematización conceptual del grupo: cual es el personaje que vertebra la acción y qué principios morales y de conducta defiende; cuales son los personajes que le rodean, qué representa y qué defiende cada personaje, etc.
  • Identificación y explicación de los referentes históricos e ideológicos que aparecen en el film (Hitler, Ku Kux Klan, Mein Kampf, etc.).
  • Análisis de la estructura narrativa y temporal del film: quién y cuando se explica la historia, cómo y con qué objetivo se nos presenta el pasado de los personajes anterior a la narración, etc.
  • Análisis de la forma del film: fotografía, música, ralentización de la imagen, interpretación, etc. Hacer una descripción detallada de todos estos aspectos y emitir opiniones al respecto.

Actitudes

  • Comprender el valor del personaje de Derek Vinyard y de su proceso de arrepentimiento. Entender a qué se enfrenta en las dos partes de la película y cual es el dibujo de su trayectoria ideológica: qué piensa antes de estar en prisión y qué defiende al salir de ella. Valorar de qué manera el que se nos explica puede ocurrir en nuestra sociedad, en nuestro barrio.
  • Valoración crítica del final de la película.

FICHA DE TRABAJO

  • Comenta esta cita de David McKenna, guionista del film: "Quería escribir alguna cosa respecto a los mercaderes del odio. Lo que intenté destacar en el guión es que las personas no nacen racistas. Este sentimiento se adquiere a través del entorno y de las personas que nos rodean. Lo que me intrigó es porqué la gente odia y cómo podemos cambiar tanto".

  • Antisemitismo, xenofobia, arrepentimiento, homofobia, racismo..., son conceptos que aparecen centralmente en el film. Sabrías definirlos?


  • Cómo explica la película la asunción del racismo en el protagonista? Cómo se transmite el odio de Derek? Qué opinas de ello?


  • El director de la escuela donde estudia Danny propone una solución al conflicto. Cuál es? Que opinas de ella? Cómo calificarías su actitud?


  • Derek cambia en la prisión. Cómo? Cuál es el proceso que le transforma? Quién y qué interviene en él? Qué aprende?


  • Cómo caracterizarías a la familia Vinyard? Qué adjetivos usarías para definir a cada miembro?


  • El fenómeno skin head es relativamente reciente y actual. Busca en los diferentes medios de comunicación noticias sobre del tema.



  • De dónde crees que proviene la inspiración ideológica del nazismo? A qué valores y principios concretos crees que responde una forma de pensar tan violenta e intolerante?


  • Recuerda el final de la película. Haciendo un balance de lo que pasa en la película desde el principio hasta el final, ¿a qué conclusión llegas? ¿Crees que se puede establecer alguna conclusión? ¿Qué crees que nos quiere explicar el director con esta historia?



BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008

WEBGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/American_History_X

http://www.youtube.com/watch?v=PV97HDMPLV4 

http://www.edualter.org/material/intcine/americane.htm 


 



 

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA 1. Les creences i coneixements



UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

  1. Les creences i coneixements



Molts homes cometen l' error de substituir el coneixement per l' afirmació que és veritat allò que ells desitgen.
Bertrand RUSELL



Si afirmo "la llum recorre trescents mil quilòmetres per segon", hi ha procediments per verificar la certesa de la meva afirmació. És un judici de fet. Un coneixement. En canvi, si afirmo "només els nets de cor veuran Déu", no disposo de cap procediment que demostri que aquesta afirmació és veritable. Els prejudicis les supersticions, les creences religioses...pertanyen a aquest grup d' idees que no poden ser confirmades ni desmentides. Constitueixen per aquesta raó judicis de valor o creences. Serien creences, doncs, les següents idees: "Les dones i els homes pensen de forma diferent" , "vestir-se de groc porta mala sort", "existeix una vida després de la mort"...
(Pàgina 8)

- Activitats a l' aula:

Veure el vídeo "La caja de la nada"





- Analitza els dos vídeos. Fes un quadre comparatiu de les diferències que diu l' humorista que hi ha entre el cervell de les dones i els homes. Això que ell diu, té la categoria de judici de fet o judici de valor? Personalment, penses que pot tenir part de raó?

WEBGRAFIA: 

http://kultura.az/th.php?item_id=20130611123426489&w=220

http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008