martes, 13 de mayo de 2014

UNITAT 2. ET I POL/ 7. FORMES DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA

UNITAT 2
ÈTICA I POLÍTICA
7. FORMES DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA


El referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals. Generalment els referèndums es presenten com una o més preguntes amb dues respostes (si o no) sobre el tema. L'exercici del poder legislatiu, en les democràcies parlamentàries, usualment és delegat en les cambres parlamentàries per una qüestió pràctica. Tanmateix l'aplicació de referèndums representa, en certa mesura, l'exercici directe de la sobirania popular davant d'una qüestió especialment rellevant. Així mateix pot representar la plasmació directa de l'opinió pública per a que les cambres legislatives prenguin una decisió.

Les eleccions


Una elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern. Aquest és el mecanisme comú utilitzat en la democràcia moderna per escollir els representants i diputats d'un cos legislatiu, el cap de l'executiu així com els governants locals i regionals. Aquest procés, però, també s'utilitza en la selecció de diversos càrrecs de les organitzacions privades i públiques, clubs, associacions voluntàries i altres corporacions.

LA DECLARACIÓN UNIVERSAL DE DERECHOS HUMANOS
Documento Oficial

Artículo 21.
  1. Toda persona tiene derecho a participar en el gobierno de su país, directamente o por medio de representantes libremente escogidos.
  2. Toda persona tiene el derecho de acceso, en condiciones de igualdad, a las funciones públicas de su país.
  3. La voluntad del pueblo es la base de la autoridad del poder público; esta voluntad se expresará mediante elecciones auténticas que habrán de celebrarse periódicamente, por sufragio universal e igual y por voto secreto u otro procedimiento equivalente que garantice la libertad del voto.
Principi de subsidiarietat

Seguint el principi de subsidiarietat que es fonamenta en l' apropament de les decisions polítiques a la ciutadania, es poden distingir quatre nivells de participació política a l' Estat espanyol: local, autonòmic, estatal i europeu.


Nivell: Local
Institució: Ple de l' ajuntament
Representants (escons): Regidors/es elegeixen l' alcalde/essa
Periodicitat: Cada 4 anys
 
Nivell: Autonòmic
Institució: Parlament de la comunitat autònoma
Representants(escons): Diputats i diputades, elegeixen el president/ta de la comunitat autònoma
Periodicitat: Cada 4 anys o eleccions anticipades

 Nivell: Estatal
Institució: a) Congrés dels diputats que proposen el president o presidenta del govern de l' Estat; b) Senat on són els Senadors
Representants (escons): Diputats i Senadors
Periodicitat:Cada 4 anys si no hi ha eleccions anticipades

 Nivell: Europeu
Institució: Parlament europeu
Representants (escons): Eurodiputats i eurodiputades que ratifiquen el president o presidenta de la Comissió europea
Periodicitat: Cada 5 anys

Districtes electorals

Un districte o circumscripció electoral és un territori en el qual l' electoral tria un determinant nombre de candidats. Pot haver circumscripcions uninominals, on es tria un sol diputat, o plurinominals.

Formes d' escrutini
 
La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament. Aquest sistema de representació es distingeix del sistema de representació directa atès que gairebé tots els partits polítics són representats al cos legislatiu, sense importar que no obtinguin majoria relativa a cap districte electoral. Per tant, també s'anomena sistema de representació plena.
Existeixen diverses formes de representació proporcional com ara la representació proporcional amb llistes de candidats en què els votants voten per partits polítics; els partits presenten una llista de candidats els quals són assignats seients d'acord al percentatge de vots que obtinguin. Un altre sistema és el sistema d'Hare o vot únic transferible, el qual no depèn de l'existència dels partits polítics. Alguns estats, com els Països Baixos, combinen tots dos aspectes.
 El sistema electoral de sufragi directe o escrutini uninominal majoritari (també conegut pel seu nom anglès, first-past-the-post) és un sistema de votacions en què el votant només pot votar per un sol candidat, i el guanyador de l'elecció és el candidat que representa la pluralitat dels votants, és a dir, el candidat que hagi rebut el nombre més gran de vots. Aquest concepte també es coneix com a concepte de majoria relativa o de pluralitat. En les eleccions parlamentàries o legislatives, la nació es divideix en districtes electorals geogràficament definits dins els quals es presenten diversos candidats i el votant elegeix el candidat per representar aquest districte. El candidat que rebi el major nombre de vots, és designat el representant (o diputat) del districte electoral, i el parlament és conformat per l'assemblea de tots els candidats guanyadors per sufragi directe.
El sistema uninominal majoritari és utilitzat a la majoria dels sistemes presidencialistes, així com la majoria dels estats angloparlants amb sistemes parlamentaris, com ara el Regne Unit i el Canadà.

El sistema espanyol es regeix per una fòrmula proporcional anomenada Llei d' Hondt.

- Aquí tenim un vídeo explicatiu:




Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 48 i 49)


Webgrafia:
Publicado por en

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)