lunes, 26 de enero de 2015

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: Lectures. BOYNE, J: "El niño del pijama de rayas"


UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

ACTIVITATS: Lectures. BOYNE, J: "El niño 

del pijama de rayas"


No se trata, ni mucho menos de una novedad, pero si que es el primer libro que Boyne escribe para niños. La obra cuenta la historia de un chico de nueve años, hijo de un comandante nazi del campo de concentración deAuschwitz en plena Segunda Guerra Mundial. Bruno, con nueve años descubrirá el horror de la guerra pese al continuo esfuerzo de su padre porque no se interese acerca de lo que ocurre fuera de la casa. Al fin y al cabo, pasa todos sus ratos libres sin amigos. El hecho de vivir en una casa de tres plantas le parece aburrido, ya que estaba acostumbrado a habitar una vieja mansión de cinco plantas por la que podía explorar libremente (el juego favorito de Bruno). Atención, a continuación se explica un resumen de la trama del libro, si pensáis leerlo quizás prefiráis no continuar…
Desde la ventana de su dormitorio, Bruno ve una valla tras la cual hay muchas personas vestidas con pijamas de rayas. Sus padres llegarán al acuerdo de que Bruno y Gretel (su hermana) necesitan un profesor particular, de esta manera entra en la historia Herr Listz. Un aburrido maestro empeñado en que aprendan materias tan tediosas como la Historia. En medio de tanta confusión, su mente se pregunta qué es lo que está ocurriendo afuera. ¿Por qué se viste todo el mundo siempre con ese horrible pijama de rayas? Una tarde conseguirá escaparse y se topará con un muchacho judío llamado Shmuel. En seguida se harán amigos y todas las tardes Bruno charlará con Shmuel. Su hermana le contará que las personas que hay detrás de las vallas son judíos, y que él y su familia son “todo lo contrario”. Al poco tiempo de esta aclaración, Bruno cogerá piojos y tendrán que afeitarle la cabeza, lo que hace aún más sencillo el proceso de identificación con su amigo Shmuel y el pensamiento de que “realmente, no son tan diferentes”.
La última aventura de Bruno en el campo de concentración consiste en hacerse con un pijama de rayas para hacerse pasar por un judío en el campo de concentración.Sólo de esta manera podrá colarse en el campo y ayudar a Shmuel en la búsqueda de su padre, recientemente desaparecido. Bruno parece incapaz de comprender la tragedia que se vive a su alrededor incluso aunque su amigo, de la misma edad, es plenamente consciente de ella. No vamos a desvelar enleergratis el final de esta deliciosa historia, que en muchos momentos nos ha recordado a “La vida es bella”, aunque vista desde la inocencia de un niño alemán.
El niño con el pijama de rayas es un libro para niños, pero que estamos seguros hará las delicias del infante inocente que escondemos bajo nuestras estudiadas apariencias. Muy recomendable.

Bibliografia:


ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 33)


Webgrafia:

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 
ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?



La convivència en les societats modernes, en les quals creix la diversitat per la barreja de cultures i tradicions, de vegades es fa molt difícil. Per altra banda, en les societats democràtiques, l' estat laic ha de tenir cura dels drets fonamentals de les persones que, amb independència de les seves creences, mereixen un tracte igualitari. No és senzill entendre algunes de les polèmiques que succeeixen actualment amb freqüència i que, per a alguns, poden suposar un atemptat contra la llibertat de pensament, el mercat lliure, o la llibertat de consciència. Ho són?
1.- És intolerant el Govern alemany quan prohibeix actes públics de grups neonazis?
2.- És intolerant el Govern francès quan clausura dos periòdics musulmans lligats al terrorisme algerià?
3.- Són intolerants les legislacions que prohibeixen el matrimoni entre homosexuals?
4.- Cal tolerar la producció i el tràfic de drogues, d' armes, de productes radioactius...?
5.- És intolerant la prohibició de l' avortament?

Data d' entrega:
4rtESO A: Dilluns 2 Febrer 2015 (+1 punt d' actitud positiva)

Pel·lícula: 
"My nombre es Harvey Milk"






Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 31)

Webgrafia:

Curtmetratge gay, "La niña hetero"

"Mi nombre es Harvey Milk"

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 11. EN PEU DE PAU


UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 
EN PEU DE PAU

Gandhi

"Si responem ull per ull, l' únic que aconseguirem serà un país de cecs" 

La bona educació

Cal saber escoltar? S'ha de cedir el seient a les persones grans? Cal ajudar a qui pateix? S'han de complir les promeses? S'ha de jugar net? Quantes normes he d' aprendre per considerar que tinc una bona educació cívica? En realitat, solament cal aplicar-ne una: saber viure bé.

Saber viure bé té dues dimensions: a) saber viure amb un mateix, aprenent la justa mesura de cada cosa - "res en massa quantitat", deia l' oracle; b) saber viure amb els altres, acceptant les normes que ens imposa la convivència. És veritat que tant les normes morals com les normes socials resulten feixugues de complir. Però són necessàries perquè ens respectin com a persones i també perquè ens tinguem el respecte necessari a nosaltres mateixos.
Aristòtil 


La prudència

És prudent qui escolta, qui sap exposar les seves raons amb tranquil·litat, qu parla però no vol tenir la última paraula, qui és conscient que no tot se li acut a ell. També és prudent qui és vulnerable i cerca, per això, el suport dels altres i, sobretot, qui pensa que sempre hi ha alguna cosa per aprendre. 

Prudència (frònesis): La prudència és la virtut intel·lectual que s’oposa a la saviesa (sophia). Mentre que la saviesa és intel·lecte i ciència, la prudència és una virtut, val a dir l’excel·lència, de l’intel·lecte pràctic. Aristòtil defineix prudència com: “Disposició pràctica acompanyada de regla veritable, referida al que és bo i dolent per a l’home”. La persona prudent no busca un coneixement teòric de la virtut i de la felicitat, sinó una guia pràctica per a l’acció. Prudència seria així una justa apreciació de les situacions singulars, que es fonamenta en la capacitat de deliberar.  Només el virtuós és prudent.


Albert Camus

"He d' acceptar que tots som necessaris, que el seny de cadascú necessita com a límit les raons oposades d' altres" 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 28 i 29)

WEBGRAFIA:
http://www.alcoberro.info/planes/aristovoc.htm
http://31.media.tumblr.com/741da2d4d1e2f25e778f496e89b0f51d/tumblr_mvweg0JwhP1qbuiljo2_1280.jpg