UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 11. EN PEU DE PAU

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

EN PEU DE PAU

Gandhi

"Si responem ull per ull, l' únic que aconseguirem serà un país de cecs" 

La bona educació

Cal saber escoltar? S'ha de cedir el seient a les persones grans? Cal ajudar a qui pateix? S'han de complir les promeses? S'ha de jugar net? Quantes normes he d' aprendre per considerar que tinc una bona educació cívica? En realitat, solament cal aplicar-ne una: saber viure bé.

Saber viure bé té dues dimensions: a) saber viure amb un mateix, aprenent la justa mesura de cada cosa - "res en massa quantitat", deia l' oracle; b) saber viure amb els altres, acceptant les normes que ens imposa la convivència. És veritat que tant les normes morals com les normes socials resulten feixugues de complir. Però són necessàries perquè ens respectin com a persones i també perquè ens tinguem el respecte necessari a nosaltres mateixos.

Aristòtil 

La prudència

És prudent qui escolta, qui sap exposar les seves raons amb tranquil·litat, qu parla però no vol tenir la última paraula, qui és conscient que no tot se li acut a ell. També és prudent qui és vulnerable i cerca, per això, el suport dels altres i, sobretot, qui pensa que sempre hi ha alguna cosa per aprendre. 

Prudència (frònesis): La prudència és la virtut intel·lectual que s’oposa a la saviesa (sophia). Mentre que la saviesa és intel·lecte i ciència, la prudència és una virtut, val a dir l’excel·lència, de l’intel·lecte pràctic. Aristòtil defineix prudència com: “Disposició pràctica acompanyada de regla veritable, referida al que és bo i dolent per a l’home”. La persona prudent no busca un coneixement teòric de la virtut i de la felicitat, sinó una guia pràctica per a l’acció. Prudència seria així una justa apreciació de les situacions singulars, que es fonamenta en la capacitat de deliberar.  Només el virtuós és prudent.

Albert Camus

"He d' acceptar que tots som necessaris, que el seny de cadascú necessita com a límit les raons oposades d' altres" 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 28 i 29)

WEBGRAFIA:

http://www.alcoberro.info/planes/aristovoc.htm
http://31.media.tumblr.com/741da2d4d1e2f25e778f496e89b0f51d/tumblr_mvweg0JwhP1qbuiljo2_1280.jpg