El 1974, el professor Yunus va proposar una forma d'organització social per als llogarets rurals anomenat Gram Sarker (govern rural). La proposta va demostrar ser practicable i útil per la qual cosa l'any 1980 va ser adoptada oficialment pel govern de Bangla Desh. Des d'aquesta època, a causa de la fam que assolava el país (un dels països més pobres i poblats del món), va prendre consciència que només es pot sortir de la misèria superant les lleis del mercat proporcionant microcrèdits, crèdits solidaris sense garantia, als més necessitats perquè puguin realitzar una activitat independent i creativa.
El 1976, malgrat l'enorme resistència i dels nombrosos rebutjos de les entitats bancàries de Bangla Desh, Muhammad Yunus va aconseguir fundar el Banc Grameen (banc rural), que el 1983 va obtenir la qualitat de banc autònom.
Aquest "banc de pobres" ha beneficiat a tres milions i mig de persones, propietàries elles mateixes del banc, en la seva major part dones, que reunides en grups de cinc o més, solidàries i responsables, aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 dels seus petits préstecs en contra de l'esperat.
Quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills
“La gent pot morir de moltes maneres i per moltes
causes, però hi ha alguna cosa en el fet de morir de gana que el converteix
en la forma més inacceptable de morir. És una cosa que va passant a càmera
lenta. Segon a segon, la distància entre la vida i la mort es va reduint cada
vegada més fins que l’ una i l’ altra estan tan pròximes que amb prou feines
se’n pot veure la diferència. Com la son quan ens venç, morir de gana és una
cosa que ens arriba tan en silenci, tan inexorablement, que ni tan sols ens
adonem del que ens està passant. I tot per la falta d’ un grapat d’ arròs per
menjar en cada àpat.”
MUHAMMAD YUNUS
La idea: els microcrèdits Decidit a fer alguna cosa, Muhammad Yunus visitava sovint les famílies més obres de Jobra, un poblet que hi havia al costat de la Universitat. Un dia, Sufiya Begum, una dona de vint-i-un anys, casada i amb tres fills, li va explicar, mentre feia un tamboret de bambú asseguda a terra, que, com qu eno tenia dieners per a comprar bambú, els demanava a un comerciant. Aquest li deixava els diners a canvi que després li vengués tota la produció de tamborets. Li pagava una quantitat que quasi no li arribava ni per a menjar, però no podia queixar-se perquè depenia d' ell per a tornar a comprar bambú. Estava lligada al comerciant i no podia fer res més que sobreviure. Yunus va quedar bocabadat. En aquell moment el bambú costava aproximadament uns 22 cèntims d' euro i per la feina de fer els tamborets donaven uns 2 cèntims. Però mai no podria tenir els 22 cèntims a la butxaca per a comprar bambú, fer els tamborets i vendre'ls al preu que els compradors solien pagar en el mercat. Seria pobra tota la vida. La idea era senzilla i nova: seria possible fer petits préstecs als pobres per tal que comencessin a treballar per compte propi? El desenvolupament: un banc per als pobres Amb diners de la seva butxaca, Yunus va fer el primer prèstec a quaranta-dues persones pobres; els va distribuir uns 27 euros en total. L' experiència va ser reeixida. Si es volia estendre, feia falta una institució per a deixar diners a qui no tenia res: un nou tipus de banc. A partir d' aquesta idea i molt esforç, va néixer el banc dels pobres, la Banca Grameen (http://www.grameen-info.org/), una entitat destinada a concedir microcrèdits a persones pobres per a ajudar-les a prosperar. Avui, ofereix serveis bancaris a 4,3 milions de persones a Bangla Desh i el sistema ha estat adoptat per més de cent països als cinc continents. La banca ètica de Catalunya Finançament Ètic i Solidari (FETS; http://fets.org/) és una associació que agrupa entitats i persones que tenen interès a promoure els principis de la banca ètica a Catalunya. Els seus objectius són aquests: . La sensibilització i la difusió de l' ús ètic dels diners. . La promoció de les entitats que ja ofereixen instruments de finançament ètic a Catalunya. . La interlocució amb les administracions públiques. . L' impuls d' una entitat financera alternativa a Catalunya que respongui als principis bàsics d' una banca ètica. . La prestació de serveis per a obrir noves vies d' acció i presència social.
Benjamin Disraeli (Londres, 21 desembre 1804 - 19 d'abril de 1881, Curzon Street, Londres), conegut també com a Comte o Lord de Beaconsfield. És, també, l'únic primer ministre en la Història del Regne Unit en haver rebut un títol nobiliari abans de culminar el seu període en exercici, així com ostenta el peculiar honor, de ser l'única persona en haver exercit aquest càrrec, d'ascendència jueva, . A més va ser dues vegades candidat al Rectorat de la Universitat de Glasgow,
“EL
MILLOR QUE podem fer per algú no solament és compartir-hi les nostres
riqueses, sinó també mostrar-li les seves”
Benajamin
Disraeli
La Vanguardia en català
Marcos Eguiguren,director general de l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors
Tinc 57 anys. Soc de Badalona, però la meva oficina és a Holanda i em passo la vida viatjant. Casat Soc economista i doctor en Professor de la UPC. En política em preocupa la creixent pèrdua de l’humanisme. Soc un agnòstic curiós. M’agradaria creure
VÍCTOR AMELA
IMA SANCHÍS
LLUÍS AMIGUET
Colab.LV | Foto: Xavier Cervera
“Hem de saber en què s’inverteixen els nostres diners”
La setmana passada a Dubai en una reunió de bancs asiàtics, la pròxima a Santo Domingo i el cap de setmana a Badalona. Veu el món a vista d’ocell, i amb aquella perspectiva parla amb entusiasme dels bancs amb valors de països en via de desenvolupament, i amb tristesa, de la vella Europa. Ha escrit llibres sobre ètica i empresa, va tenir càrrecs directius en bancs convencionals a Espanya i a l’estranger. Potser decebut, es va passar al camp acadèmic. Va fitxar per una consultoria als EUA i quan va tornar va crear la pròpia, que va esdevenir una cosa grossa. Va pertànyer al grup impulsor de Triodos Espanya, va ser-ne el conseller a nivell mundial, i d’allà va passar a l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors.
Quan neix la banca amb valors?
Enmig de la crisi (2009), per iniciativa de tres bancs.
De quina nacionalitat?
Holanda, Bangla Desh i els EUA. Tres bancs que durant tota la seva història ja havien fet una banca diferent, propera a les comunitats, finançant allò que jo en dic les coses de menjar, i empreses i projectes assenyats per al medi ambient.
...I va esclatar la crisi financera.
Sí, i aquells bancs van decidir fundar l’ Aliança Internacional de la Banca amb Valors per explicar al món que és possible fer una altra mena de banca amb què contribuir substancialment a regenerar la societat.
Regenerar-la és pretendre molt.
La banca representa un percentatge molt rellevant del sector financer a nivell global perquè aglutina capitals, estalvis i inversors. Si els bancs inverteixen tenint en compte els valors humanistes mediambientals i socials, el canvi és substancial a nivell mundial.
La banca ètica sona a banca alternativa i fa una mica de por.
La majoria dels 46 bancs amb valors que hi ha als cinc continents superen la banca convencional en solvència i en liquiditat, i tenen rendibilitats semblants, fins i tot superiors als t oo big to fail
Els massa grans per caure?
Sí, el grup de bancs que van ser declarats per un organisme mundial com a bancs tan grans que l’ecosistema financer mundial els havia de donar una atenció especial, perquè si algun cau pot arrossegar tot el sistema.
Sí, quina por! Quants són?
Unes trenta entitats. Cada any analitzem els seus comptes auditats i els comparem amb els nostres, i la conclusió és que els bancs de la nostra aliança són de mitjana més solvents, tenen una liquiditat millor i una rendibilitat mai inferior a la d’aquells grans bancs.
Felicitats, però per què hauria de ficar els meus diners en un banc ètic?
Si demana un préstec a un banc, li faran multitud de preguntes de la classe: per què el vol?, quant guanya?, on treballa?, té família?, qui l’avala?...
Una situació de somriures tensos, sí.
...Però quan obrim un compte no els preguntem en què inverteixen els nostres diners, amb quin criteri... Provi de fer-ho i rebrà respostes vagues.
Vivim èpoques opaques.
Als nostres bancs la transparència és essencial i només treballem amb economia real, res de productes financers derivats. Es tracta d’agafar els diners dels dipositants i deixar-los a les persones que els necessiten per fer coses assenyades que tinguin un impacte positiu en la societat i en el medi ambient.
Com es tradueix això a la vida real?
Si li deixo diners a un senyor que fa mobles, vull saber si paga un salari digne i si utilitza fustes ecològicament reciclables. El client és una persona que s’associa amb nosaltres en la seva aventura financera, no és un instrument que tractem com un arbre de Nadal que li anem penjant regalets per tenir-lo content.
Mentre no te’ls acabin cobrant...
També ens importa quin és el multiplicador de sou entre qui més guanya i qui menys a les nostres oficines, i que hi hagi un equilibri de sexe, perquè treballem amb els diners de tota la societat i tota hi ha d’estar representada.
Això de la bondat mediambiental s’ha convertit en un eslògan buit.
És veritat, per això fugim de termes que s’han banalitzat com ara banca sostenible. Grans bancs nacionals anuncien a tota plana que han rebut el premi del banc més sostenible del món, però els criteris amb què es donen alguns premis són molt discutibles.
Però tenen fundacions importants.
Això està molt bé, però no canvia el món. El que el canvia és que en el dia a dia a les oficines els empleats no rebin a les 8.30 del matí la trucada del comercial dient que avui necessiten fer 100 targetes i 40 préstecs; i a les cinc de la tarda, la segona trucada advertint-los que no han arribat a la seva quota.
La hipocresia està a l’ordre del dia.
Hi ha bancs que estan aconseguint canvis sistèmics, encara que no a Europa, on som massa eurocèntrics i no ens adonem que el món ens està passant per sobre i que en deu anys serem un museu a l’aire lliure.
Té raó.
En un dels nostres bancs a Bangla Desh, el focus del qual és la inclusió financera de la gent pobra, que n’hi ha a milions, van detectar que els distribuïdors de llet de petitíssimes produccions familiars estaven pressionant els preus a la baixa. El banc va finançar una empresa amb la condició que es comprometés a pagar un preu just i es deixés monitorar.
No és anar massa lluny?
Amb aquesta mesura, al cap d’un any i mig el banc va aconseguir canviar el sistema de distribució de llet a la zona nord del país.
Sent ètic es guanyen diners?
Es guanyen uns diners assenyats. La banca amb valors ben gestionada permet tenir una rendibilitat assenyada i estable.
Ha canviat res després de la crisi bancària?
Ha canviat l’entorn regulatori, però una vegada passat l’ensurt, hem tornat al mateix: pressionar les xarxes comercials perquè venguin tot el possible de la manera que sigui.
ACTIVITATS: 1) Yunus pensa que obtenir un crèdit és un dret humà. Totes les persones, especialment les més pobres, haurien de poder rebre un crèdit sense avals. Què en penses? Fes recerca de què és un aval per a un crèdit i mira que són les "hipoteques escombria" o hipoteques "subprime" dels EEUU. (4 punts) 2) Tots els éssers humans, incloent-hi els més pobres, tenen un potencial infinit. Els pobres ho són perquè no han tingut facilitats per a prosperar. Estàs d' acord amb aquesta idea? Per què? Justifica la teva resposta en deu línies. (3 punts) 3) D' un total de 7 milions de prèstecs, se n' han retornat el 98,5%. A partir d' aquestes dades, doncs, es pot dir que els pobres són solvents. Com expliques aquest fet? Mira al teu llibre o fotocòpies, com funcionen els microcrèdits. Justifica la teva resposta en deu línies. (3 punts) Data d' entrega Sessió 4 4r A Dimecres 18 Octubre +1punt d' actitud a afegir a les activitats Dimecres 25 Octubre +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats Dimecres 8 Novembre 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats. Dimecres 15 Novembre -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats. Sessió 4 4r B Dimecres 18 Octubre +1punt d' actitud a afegir a les activitats Dimecres 25 Octubre +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats Dimecres 8 Novembre 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats. Dimecres 15 Novembre -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats Fora d' aquestes dates d' entrega les activitats constaran com no presentades i no seran avaluables. Sessió 4 4rC Dilluns 23 Octubre +1punt d' actitud a afegir a les activitats Dilluns 30 Octubre +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats Dilluns 6 Novembre 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats. Dilluns 13 Novembre -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.
FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ NO SERAN AVALUABLES.
Bibliografia: BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 12 i 13)
No hay comentarios:
Publicar un comentario