SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL (DIMENSIÓ PERSONAL) Competències 1,2, 3 i 4

SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes. 

Gradació (Competències clau):

CC5. Drets i deures en l’ àmbit escolar, familiar i social. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores. 

Gradació (Competències clau): 

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat…

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’ avenç col·lectiu.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ ètica apliciada. 

Fotografia d' Antonio Rosa 

Aquest és un espai per a veure i per a pensar. Mira el documental que et proposem i valora les idees que s' hi reflecteixen.

Documental: No és un joc

Fitxa Tècnica. Autor: Antonio Rosa

Durada: 44' 50"

Sinopsi: 

En aquest documental s' exploren vuit exemples de treball infantil en diversos països de l' Amèrica Llatina: la canya de sucre a Bolivia; les "coeteries" a Guatemala; els "curileros" dels manglars al Salvador; les bòbiles al Perú; els abocadors, l' explotació sexual i el "piedrín" a Nicaragua, i les mines a Colòmbia. 

Mentre veus el documental

. Anota les paraules que desconeixes.
. Prova d' identificar les eines que fan servir els nens i les nenes.
. Explica quins horaris de treball tenen.
. Anota les explicaicons que donen les persones adultes.
. Explica quins perills són evidents en les feines que fan. 

Després de veure el documental 

1. Què t' ha impactat i t' ha sorprès més del documental?

2. Quina frase o quina imatge consideres que és la més rellevant del reportatge? Trieu-la entre tots.

3. Quines creus que són les causes del treball intantil en els exemples que surten en el documental?

4. Quines creus que són les conseqüències? 

5. Pots resumir quatre idees clau que sintetitzin el missatge de la pel·lícula?

6. El Dia Mundial contra el treball infantil és el 12 de juny. Com hi podries col·laborar?

Aquest documental forma part d' una campanya del Sindicat Comissions Obreres per a donar a conèixer les condicions de vida i de treball de nens i nenes de l' America Llatina, que es complementa amb fotografies i altres recursos didàctics. 
Per més informació, clicka aquest link:

http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/

Infància que treballa versus treball infantil 

Adquirir el compromís i la responsabilitat de fer una feina durant la infància i l' adolescència no és necessàriament res negatiu. Ajudar en les feines de casa, col·laborar en un negoci familiar o aprofitar les vacances per guanyar diners per a les despeses personals són activitats que també contribueixen al nostre desenvolupament. Aquests tipus de compromisos ens permeten adquirir habilitats i responsabilitats que de segur que ens seran profitoses, en el futur, quan ens incorporem a la vida adulta.

Què és el que defineix, doncs, el treball infantil? És aquell treball que priva els nens, les nenes i els joves de la seva infància, el seu potencial i la seva dignitat i que, alhora, és nociu per al seu desenvolupament físic i mental. Són feines que interfereixen o impedeixen l' escolarització i que someten l' infant a situacions d' estrès físic, social i psicològic. 

Explotació infantil: qui n'és responsable? 

Les famílies que viuen en situacions de pobresa extrema sovint tenen la necessitat de recórrer als fills perquè contribueixn a l' economia de la casa. Criminalitzar, doncs, els pares i les mares de les víctimes de l' explotació infantil no és del tot just i significa tenir una visió molt superficial del problema. 

És responsabilitat dels governs i les institucions internacionals generar les condicions que permetin respectar, protegir i promoure els drets de la infància. Això inclou, entre altres coses, capacitar les famílies i els educadors perquè puguin oferir un entorn de protecció dels menors.

També nosaltres, com a consumidors, ens podem convertir en còmplices i responsables del treball infantil sense adonar-nos-en. 

Multinacions i treball infantil Ullah Khan és un activista pakistanès fundador del Front d’ Alliberament del Treball Forçat i coordinador de la Marxa Global contra el treball infantil a Suècia. Precisament la seva lluita contra l’ explotació i l’ esclavatge de nens el va portar a exiliar-se en aquest país nòrdic perquè està amenaçat de mort. L’ any 2014, Khan es va desplaçar fins a la població gallega d’ Arteixo, on hi ha la seu d’ Inditex, propietària de marques de roba com Zara, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka o Stradivarius, entre d’ altres. Volia demanar una millora de les condicions laborals dels treballadors de la companyia a les seves fàbriques situades al continent asiàtic. Ullah Khan assegura, per exemple, que el 100% de la producció de Zara a Àsia és fruit del treball infantil. La seva missió no va acabar de tenir gaire èxit.

Són nombroses les multinacionals que han estat acusades d’ explotar la infància i, malgrat que moltes d’ aquestes han fet grans campanyes per a netejar la seva imatge, diverses organitzacions no governamentals denuncien que continuen sent còmplices del treball infantil. . Fixa’t en la  marca de la roba que portes, de les vambes que calces o del telèfon mòbil que fas servir. Busca informació de les empreses que les representen i esbrina si són respectuoses amb els drets dels treballadors, en general, i amb els dels infants, en particular. Pots consultar el Llibre negre de les marques, clikant l’ enllaç: https://focalizalaatencion.wordpress.com/2012/10/30/el-libro-negro-de-las-marcas/ Aquí pots trobar l' explotació infantil de la marca Nestlé: https://focalizalaatencion.wordpress.com/2013/07/02/nestle-y-el-trabajo-infantil/

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 58 i 59)

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=P6sdUIfJXWk
http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2012/10/30/el-libro-negro-de-las-marcas/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2013/07/02/nestle-y-el-trabajo-infantil/

SESSIÓ 29 : ESTAT DEL BENESTAR(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

SESSIÓ 29

ESTAT DEL BENESTAR

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7,8,9 i 10

Competències Clau: 

Competència 9. Analitzar críticament l’ entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la  perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.

Gradació:

CC38. L’ exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39. El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC40. Tradicions, costums i creences.

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació i comunicació en la xarxa. 

L' EDUCACIÓ o l' atenció sanitària són alguns dels serveis que ens ofereix l' Estat a canvi dels nostres impostos. L' estat del benestar és un model de gestió solidària, però sovint és difícil de mantenir-ne la qualitat. 

Les polítiques del benestar i els impostos

Les polítiques de benestar són una invenció europea que té el seu origen a finals del segle XIX. L' estat del benestar és un sistema de solidaritat institucionalitzada: es paguen impostos obligatoris en funció de la riquesa de cadascú i tots els ciutadans reben serveis i prestacions. Quatre motius fonamentals van fer que s' organitzés l' estat del benestar.:

. Pràctics: hi ha serveis que només es poden oferir si es paguen entre tots.
. Ètics: no sembla correcte que cap ésser humà pateixi i ho passi malament. 
. Polítics: els impostos i les prestacions han estat un sistema de redistribució de la riquesa i de certa igualació de les persones que ha afavorit la cohesió social. 
. D' interès personal: cal que els sistemes públics de seguretat funcionin per a qun ens facin falta. 

LA CONSTITUCIÓ I ELS IMPOSTOS

L’ article 31 de la Constitució espanyola diu: “Tots contribuiran al manteniment de les despeses públiques d’ acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’ igualtat i progressivitat que, en cap cas, no tindrà abast confiscatori.”

Aquest article vol dir que... . Tothom ha de contribuir a les despeses comunes. . Tothom pagarà el mateix si té els mateixos ingressos. . Pagaran més diners els que més ingressos tinguin. . Els impostos no poden convertir en pobres les persones que els paguen.

Per què està en crisi l' estat del benestar? 

L' estat del benestar ha estat lloat i criticat. Se'l considera la millor manera d' acostar-se a una societat justa, però també se l' acusa d' estar sempre en crisi. 

Un sistema basat en el pagament d' impostos progressius que permeten donar serveis i prestacions a tothom disminueix els perills de marginació i afavoreix la cohesió i la justícia social. Per tant, és un bon instrument per a afavorir la convivència. Però, d' altra banda, es critica l' estat del benestar per diferents motius.

SESSIÓ 28: DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE (DIMENSIÓ INTERPERSONAL) COMPETÈNCIES 5 i 6

SESSIÓ 28

DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE

(DIMENSIÓ INTERPERSONAL) 

COMPETÈNCIES 5 i 6 

Competències clau 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

LA VIOLÈNCIA de gènere és la punta de l' iceberg d' un llast que evoluciona massa poc a poc: el de la discriminació de la dona 

Problemes que encara avui arrosseguem

En general, la situació de les dones ha millorat molt al llarg de la història contemporània. No hi ha punt de comparació entre la consideració social de les nostres àvies i besàvies i la que tenen les dones actualment. Tanmateix, si bé avui gairebé tothom rebutja les injustícies històriques que van patir les dones, persisteixen situacions de gran desigualtat i d' abús de poder, com ara la doble jornada laboral i la violència de gènere. 

. La doble jornada laboral. La societat no podria sobreviure si ningú no s' ocupés de fer el menjar, tenir cura dels malalts, netejar la casa, etcètera. La paradoxa és que, tot i ser vital, és una tasca poc valorada i atribuïda a la dona. Quan aquesta, a més, treballa fora de casa, pateix una doble jornada laboral, perquè no sol haver un repartiment equitatiu de les feines domèstiques amb l' home. 

. La violència contra les dones. És una manifestació més del poder que tradicionalment exerceix l' home cap a la dona, i malauradament, no ha desaparegut. Segons dades de l' OMS del 2014:

- Prop del 40% de les dones mortes per homicidi són assassinades pels seus marits o parelles, i en alguns països el percentatge puja al 71%

- Si res no canvia, una de cada tres dones serà víctima de violència sexual per part de la seva parella al llarg de la seva vida. 

Segons l' Observatori contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial, l' any 2014 es van produir a Catalunya 17.342 denúncies per maltractaments o per violència contra la dona. 

Avançar plegats

En aquesta poesia, B. Boutros Ghali, secretari de les Nacions Unides entre 1992 i 1996, expressa com la desigualtat no solament perjudica les dones:

Per cada dona forta cansada d' aparentar feblesa,

hi ha un home feble cansat de semblar fort.

Per cada dona catalogada com a poc femenina quan competeix,

hi ha un home obligat a competir perquè no es dubti 

de la seva masculinitat.

Per cada dona cansada de ser un objecte sexual,

hi ha un home preocupat per la seva potència sexual.

Per cada dona que fa un pas cap al seu propi alliberament,

hi ha un home que redescobreix el camí cap a la llibertat.

És per això que cada cop que hi ha més canvis culturals que van més enllà dels drets:

. D' una banda, molts homes comencen a qüestionar el patriarcat i a canviar actituds en la seva vida familiar, laboral i d' amistats.

. De l' altra, la societat comença a dotar-se de noves polítiques i recursos per a donar una empenta més decidida a la igualtat entre els sexes. 

Tenir cura de les persones i de les relacions un interès exclusivament femení? 

Leonardo Boff (Concórdia, Santa Catarina, Brasil, 1938) és un exfrare franciscà, exsacerdot, teòleg i escriptor brasiler. És un dels exponents més importants de la Teologia de l'Alliberament.

"Sembla que les dones tendeixen a preocupar-se més que els homes del benestar de la seva família, de les persones properes i del seu entorn. I és evident que sense aquesta preocupació perillaria la supervivència de la humanitat. És el que s' ha anomenat ètica de la cura. 

L' ètica de la cura entén el món com una xarxa de relacions en què el valor central és la responsabilitat. La persona té el deure moral d' ajudar els altres i supedita el seu benestar i els seus interessos al benestar i els interessos de les altres persones. 

L´ésser humà és fonamentalment un ésser de cura més que un ésser de raó o de voluntat (...) Les dones i els homes posen cura i han de tenir cura en tot: cura per la vida, pel cos, per l' esperit, per la natura, per la salut, per la persona estimada, pel que pateix i per la casa. Sense la cura, la vida mor." 

LEONARDO BOFF, Ética planetaria desde el Gran Sur (adaptació) 

ACTIVITAT. DEBAT A CLASSE. 

Llegeix el text de Leonardo Boff i reflexiona:

. Cal valorar l`ètica de la cura (fins ara mensytinguda) com una especialitat exclusivament femenina?

. Quina diferència veus entre ser una persona justa i ser una persona generosa? 

. Els homes i les dones, tenen valors diferents que cal mantenir com a diferents perquè així puguem "complementar-nos"?

. Quins límits o riscos pot tenir l' ètica de la cura? 

Mary Wollstonecraft (Spitalfields, 27 d'abril de 1759 - Londres, 10 de setembre de 1797) fou una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, tractats i literatura infantil entre d'altres, coneguda per ser l'autora de la Vindicació dels drets de la dona (1792).^[1] És considerada una de les precursores de la filosofia feminista. És la mare de Mary Shelley.

Vindicació dels drets de la dona és una de les primeres obres de la literatura i la filosofia feministes. En ella, Wollstonecraft argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l'educació.

"NO DESITJO a les dones que tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes" 

MARY WOLLSTONECRAFT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 60 i 61)

Webgrafia:

http://www.tordera.cat/document.php?id=3558

http://blocs.xtec.cat/coeducaciolleida/violencia-de-genere/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_Boff#/media/File:Leonardo_boff.jpeg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_Boff

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mary_Wollstonecraft#/media/File:Mary_Wollstonecraft_by_John_Opie_(c._1797).jpg

SESSIÓ 26 DEMANAR PERDÓ "MERLÍ" DIMENSIÓ INTERPERSONAL COMPETÈNCIES 5 i 6

SESSIÓ 26

DEMANAR PERDÓ

"MERLÍ" 

DIMENSIÓ INTERPERSONAL

COMPETÈNCIES 5 i 6 

Competències Clau: 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

TOTS ENS HEM sentit ferits en algun moment, per algun amic, davant d' una acusació injusta...En aquestes situacions, és natural reaccionar amb irritació i hostilitat. Però aquestes respostes no faciliten la resolució de conflictes. Et convidem a pensar en com el fet de demanar perdó i perdonar ens pot ajudar a resoldre les confrontacions amb els altres. 

En aquest text de ficció, veiem com és la trobada entre l' Ivan i en Pol, que parlen després d' un fet accidentat a l' Institut. 

"En Pol va entrar a casa l' Ivan amb aire fatxenda. Què coi hi feia, a casa del més pringat de la classe? Aquell noi era d' allò més estrany. Quasi mai no hi havia parlat. Es passava el dia llegint, duia uns cabells que li tapaven la cara i ara feia temps que estava tancat a casa. El tutor l' havia gairebé obligat a anar-hi. Ell necessitava classes d' anglès i l' Ivan en necessitava de filosofia, així que, segons el professor, la idea era genial: podrien intercanviar classes particulars. 

L' Ivan semblava que tenia les mateixes ganes que ell de ser allà, li parlava amb monosíl·labs i quasi no el mirava a la cara. Per sort, però, va trencar el gel: "Treu els apunts d' anglès". A en Pol li va semblar bé; com més aviat comencessin, més aviat acabarien. Però quan en Pol va començar a llegir l' exercici, l' Ivan se'n va fúmer: "Tio, tens un accent horrible!" Aquell comentari va fer miques la contenció d' en Pol, que va saltar: "Què caram fotem aquí si no ens caiem bé?" Davant d' aquell comentari, l' Ivan el va mirar a la cara per primera vegada des que en Pol havia arribat. Ja no ho aguantava més i va preguntar-li: “Per què no et caic bé?" En Pol, encès, li va contestar: "Ets rar del cagar. No dius mai res i a sobre estàs tancat a casa, que encara et fa més friqui." L' Ivan va seguir: "Friqui? Tu, en canvi, ets fred i calculador i t' importen un rave els sentiments dels altres, com quan em discriminaves a classe!" En Pol, sorprès i indignat alhora, es va voler defensar: "Ei, no em vinguis amb la llauna del bullyng! Però si ni tan sols et parlava!" L' Ivan va agafar aire; per fi es podia desfogar: "Tu saps què és que el professor demani de fer un treball per parelles i que ningú no el vulgui fer amb tu? I que llavors el profe et miri amb cara de pena i et digui: "Va, Ivan, tu si vols fes-lo sol." Ah! I just després haver d' aguantar les rialletes del més graciós de la classe i dels seus amiguets."

En Pol feia estona que havia abaixat els ulls. No sabia on mirar ni què dir. L'Ivan va continuar: "Deu fer molta gràcia que algú estigui marginat a classe o que se senti diferent, oi? Em vau penjar l' etiqueta de peculiar i així em vaig quedar! Tu saps l' angoixa que he passat? No! Tu no tens ni idea del que és tenir un atac de pànic, però és una cosa tan forta, que no te la desitjo ni a tu! Saps per què t'he obert la porta? Per poder mirar-te a la cara i dir-te de tot això, ara que estem sols." En Pol no va saber què respondre. Només se li va ocórrer retornar al seu posat fatxenda, agafar la motxilla i marxar de la casa donant un cop de porta. 

Adaptació d' una escena de la sèrie televisiva Merlí, creada per Héctor Lozano i emesa per Televisió de Catalunya. 

Veiem l' escena: 

Ivan i Pol (Merlí 1x11)

Fragment del capítol 11 de la primera temporada de Merlí on Ivan, que ha estat mesos sense anar a l'institut, està prou apoderat per a dir-li a Pol, un dels principals assetjadors a l'institut, el que pensa d'ell. 

1. POSA'T en la pell dels personatges i contesta: (2 punts)

1.2 Com creus que se sent en Pol abans d' entrar a casa de l' Ivan? I després?

1.3 Què opines sobre la trobada entre els dos companys? Valora si creus que ha estat positiva.

1.4 Creus que és possible que es reconcilïin? 

2. IMAGINA una situació de reconciliació entre els dos protagonistes: (1 punt) 

2.1 Pensa com es podrien reconciliar en Pol i l' Ivan. 

3. RECORDA  experiències viscudes: (3,50 punts) 

Sense anomenar els protagonistes, descriu una situació en què vas demanar perdó a algú.

3.1. Com et vas sentir? 

3.2 Quina va ser la reacció inicial de l' altre en el moment que t' hi vas atansar per demanar-li perdó? 

3.3 Què et va aportar demanar perdó? 

3.4 Quins canvis va haver-hi en la relació amb l' altre? 

4. PENSA i escriu en el teu quadern: (3,50 punts) 

4.2 Perdonar no és...

4.3 Perdonar ajuda a...

4.4 Perdonar no ajuda si...

4.5 El més difícil a l' hora de demanar perdó a algú és...

4.6 El més difícil a l' hora de perdonar és

4.7. Algunes maneres per demanar perdó són...

4.8 Una cosa important a l' hora de reconciliar-se amb algú és...

QUÈ EM POT AJUDAR A L’ HORA DE DEMANAR PERDÓ?

Reconèixer i acceptar que he fet mal a una persona.

Trobar el moment oportú i parlar-ne en privat. Esbombar que tens un problema amb algú sol fer el conflicte més gros.

Ser perseverant i tenir paciència. Cal entendre que de vegades l’ altra persona necessita el seu temps i espai.

Deixar que l’ altre expliqui què l’ ha molestat sense sentir-te atacat. És bo que tos dos pugueu expressar com us heu sentit.

Per saber més:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/el-perdo-ens-convida-a-la-llibertat-interior/audio/957024/

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 56 i 57)

Webgrafia:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/el-pol-livan-i-la-berta/video/5636991/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/el-pol-va-a-casa-de-livan-per-demanar-li-perdo/video/5634363/
https://www.youtube.com/watch?v=yyBbzPl1Anw