SESSIÓ 26 DEMANAR PERDÓ "MERLÍ" DIMENSIÓ INTERPERSONAL

SESSIÓ 26

DEMANAR PERDÓ

"MERLÍ" 

DIMENSIÓ INTERPERSONAL

COMPETÈNCIES 5 i 6 

Competències Clau: 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

TOTS ENS HEM sentit ferits en algun moment, per algun amic, davant d' una acusació injusta...En aquestes situacions, és natural reaccionar amb irritació i hostilitat. Però aquestes respostes no faciliten la resolució de conflictes. Et convidem a pensar en com el fet de demanar perdó i perdonar ens pot ajudar a resoldre les confrontacions amb els altres. 

En aquest text de ficció, veiem com és la trobada entre l' Ivan i en Pol, que parlen després d' un fet accidentat a l' Institut. 

"En Pol va entrar a casa l' Ivan amb aire fatxenda. Què coi hi feia, a casa del més pringat de la classe? Aquell noi era d' allò més estrany. Quasi mai no hi havia parlat. Es passava el dia llegint, duia uns cabells que li tapaven la cara i ara feia temps que estava tancat a casa. El tutor l' havia gairebé obligat a anar-hi. Ell necessitava classes d' anglès i l' Ivan en necessitava de filosofia, així que, segons el professor, la idea era genial: podrien intercanviar classes particulars. 

L' Ivan semblava que tenia les mateixes ganes que ell de ser allà, li parlava amb monosíl·labs i quasi no el mirava a la cara. Per sort, però, va trencar el gel: "Treu els apunts d' anglès". A en Pol li va semblar bé; com més aviat comencessin, més aviat acabarien. Però quan en Pol va començar a llegir l' exercici, l' Ivan se'n va fúmer: "Tio, tens un accent horrible!" Aquell comentari va fer miques la contenció d' en Pol, que va saltar: "Què caram fotem aquí si no ens caiem bé?" Davant d' aquell comentari, l' Ivan el va mirar a la cara per primera vegada des que en Pol havia arribat. Ja no ho aguantava més i va preguntar-li: “Per què no et caic bé?" En Pol, encès, li va contestar: "Ets rar del cagar. No dius mai res i a sobre estàs tancat a casa, que encara et fa més friqui." L' Ivan va seguir: "Friqui? Tu, en canvi, ets fred i calculador i t' importen un rave els sentiments dels altres, com quan em discriminaves a classe!" En Pol, sorprès i indignat alhora, es va voler defensar: "Ei, no em vinguis amb la llauna del bullyng! Però si ni tan sols et parlava!" L' Ivan va agafar aire; per fi es podia desfogar: "Tu saps què és que el professor demani de fer un treball per parelles i que ningú no el vulgui fer amb tu? I que llavors el profe et miri amb cara de pena i et digui: "Va, Ivan, tu si vols fes-lo sol." Ah! I just després haver d' aguantar les rialletes del més graciós de la classe i dels seus amiguets."

En Pol feia estona que havia abaixat els ulls. No sabia on mirar ni què dir. L'Ivan va continuar: "Deu fer molta gràcia que algú estigui marginat a classe o que se senti diferent, oi? Em vau penjar l' etiqueta de peculiar i així em vaig quedar! Tu saps l' angoixa que he passat? No! Tu no tens ni idea del que és tenir un atac de pànic, però és una cosa tan forta, que no te la desitjo ni a tu! Saps per què t'he obert la porta? Per poder mirar-te a la cara i dir-te de tot això, ara que estem sols." En Pol no va saber què respondre. Només se li va ocórrer retornar al seu posat fatxenda, agafar la motxilla i marxar de la casa donant un cop de porta. 

Adaptació d' una escena de la sèrie televisiva Merlí, creada per Héctor Lozano i emesa per Televisió de Catalunya. 

Veiem l' escena: 

Ivan i Pol (Merlí 1x11)

Fragment del capítol 11 de la primera temporada de Merlí on Ivan, que ha estat mesos sense anar a l'institut, està prou apoderat per a dir-li a Pol, un dels principals assetjadors a l'institut, el que pensa d'ell. 

1. POSA'T en la pell dels personatges i contesta: (2 punts)

1.2 Com creus que se sent en Pol abans d' entrar a casa de l' Ivan? I després?

1.3 Què opines sobre la trobada entre els dos companys? Valora si creus que ha estat positiva.

1.4 Creus que és possible que es reconcilïin? 

2. IMAGINA una situació de reconciliació entre els dos protagonistes: (1 punt) 

2.1 Pensa com es podrien reconciliar en Pol i l' Ivan. 

3. RECORDA  experiències viscudes: (3,50 punts) 

Sense anomenar els protagonistes, descriu una situació en què vas demanar perdó a algú.

3.1. Com et vas sentir? 

3.2 Quina va ser la reacció inicial de l' altre en el moment que t' hi vas atansar per demanar-li perdó? 

3.3 Què et va aportar demanar perdó? 

3.4 Quins canvis va haver-hi en la relació amb l' altre? 

4. PENSA i escriu en el teu quadern: (3,50 punts) 

4.2 Perdonar no és...

4.3 Perdonar ajuda a...

4.4 Perdonar no ajuda si...

4.5 El més difícil a l' hora de demanar perdó a algú és...

4.6 El més difícil a l' hora de perdonar és

4.7. Algunes maneres per demanar perdó són...

4.8 Una cosa important a l' hora de reconciliar-se amb algú és...

QUÈ EM POT AJUDAR A L’ HORA DE DEMANAR PERDÓ?

Reconèixer i acceptar que he fet mal a una persona.

Trobar el moment oportú i parlar-ne en privat. Esbombar que tens un problema amb algú sol fer el conflicte més gros.

Ser perseverant i tenir paciència. Cal entendre que de vegades l’ altra persona necessita el seu temps i espai.

Deixar que l’ altre expliqui què l’ ha molestat sense sentir-te atacat. És bo que tos dos pugueu expressar com us heu sentit.

Per saber més:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/el-perdo-ens-convida-a-la-llibertat-interior/audio/957024/

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 56 i 57)

Webgrafia:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/el-pol-livan-i-la-berta/video/5636991/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/el-pol-va-a-casa-de-livan-per-demanar-li-perdo/video/5634363/
https://www.youtube.com/watch?v=yyBbzPl1Anw

SESSIÓ 20 UNS DRETS MORALS UNIVERSALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 20 

UNS DRETS MORALS UNIVERSALS

 (DIMENSIÓ PERSONAL) 
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

 

Els drets humans representen un criteri moral. En diem humans i no de ciutadania d'un país o d' un altre, perquè es basen en uns valors vàlids per a tothom.

Els drets humans, un nou criteri per a jutjar moralment.

Amb els drets humans no hi ha excepcions que valgui perquè són:

. Universals: corresponen a tots i cadascun dels membres de la família humana.

. Gratuïts: no s' ha de fer res per adquirir-los

. Inalienables: no es poden treure a ningú, hagi fet el que hagi fet.

. Imprescriptibles: no prescriuen, és a dir, no caduquen encara que no es facin servir.

Cada ésser humà és la suma d' un fet biològic i un fet biogràfic, cosa que el fa únic i irrepetible. En aquesta unicitat i irrepetibilitat es fonamenta la consideració de cada membre de l' espècie humana com a igualment valuós o, com diu la Declaració dels Drets Humans, com a igualment digne. Aquest és un nou motiu per a donar suport als drets humans. Creure en els drets humans és creure que la indiferència moral respecte de qualsevol ésser humà és prohibida. Així, els drets humans que la humanitat podria adoptar coma guia per al futur s' obren en cinc dimensions:

Un exemple de transformació d' un dret humà en dret positiu.

Perquè es pugui exercir un dret humà, cal que estigui traduït al dret positiu. Això permet reclamar-lo a l' estat o als tribunals. La nostra legislació sobre el que s' anomenen drets fonamentals n' és un exemple. Vegem-ne un d' interessant: el dret a la personalitat jurídica proclamat en l' article 6 de la Declaració. Significa ser reconegut com a persona davant la llei, és a dir, poder dur a terme actes amb eficàcia jurídica. La personalitat jurídica dels menors la representa el seu pare, la seva mare o el seu tutor legal. La majoria d' edat et capacita per a dur a terme actes amb eficàcia jurídica i, alhora, te'n fa responsable.

El dret positiu és aquell dret internacional i estatal efectivament promulgat (en un tracta, un conveni, una convenció, una constitució, una llei, un decret, una normativa,  una directriu)

A partir dels 14 anys	A partir dels 16 anys	A partir dels 18 anys
. És obligatori tenir el DNI. . Pots sol·licitar dispensa d’ edat al jutge de primera instància per a contraure matrimoni. . Pots ser testimoni en un judici i denunciar delictes a la policia. . Pots atorgar testament obert. . Pots donar el teu consentiment per a l’ ús de dades personals. . Has de ser escoltat en les intervencions mèdiques.	. Pots començar a treballar, amb autorització dels teus pares o tutors. . Pots ser membre d’ una cooperativa de treball associat. . Cal el teu consentiment informat en les intervencions mèdiques.	. Ja ets major d’ edat. . Pots decidir per tu mateix. Pots: -          Contraure matrimoni -          Administrar els teus béns -          Demanar préstecs. -          Ser titular d’ un negoci. -          Ser membre d’ un jurat. -          Signar el contracte de lloguer d’ un pis. -          Treure’t els permisos de conduir. -          Votar en les eleccions. -          Etcètera

Els drets humans depenen de cada cultura o són vàlids en totes les cultures? S’ ha dit que la Declaració és un producte de la cultura occidental, perquè va ser elaborada per les potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial. Quan es va votar, l’ ONU només tenia 58 països membres, en lloc dels 192 actuals. Segons  aquesta posició, els drets humans han estat imposats per la cultura occidental. Menystenir institucions tradicionals com el govern dels consells d’ ancians o els rols diferents que moltes cultures atribueixen a dones i homes és no respectar la diversitat humana. La Declaració proclama la igualtat de drets de tots els éssers humans sense cap discriminació. Els principals drets poden trobar-se en les diferents cultures. Hi ha institucions democràtiques i no sexistes en moltes comunitats indígenes. Cal conjuminar la diversitat cultural amb la igualtat bàsica de tots els éssers humans, com diu l’ article 9 de la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes (2007)

Article 9. “Els pobles i els individus indígenes tenen dret a pertànyer a una comunitat o nació indígena, d’ acord a les tradicions i els costums de la comunitat o nació que es tracti. De l’ exercici d’ aquest dret, no en pot resultar cap tipus de discriminació”.

- Mirarem aquest vídeo sobre la Clitoridectomia per fer un debat en relació a l' Article 9. Algunes imatges poden ferir la sensibilitat de l' espectador.

- Reconstrucció del clítoris a la Clínica Dexeus de Barcelona.

ACTIVITATS:

Busca més informació sobre la clitoridectomia i contesta:

Et sembla que cal erradicar la pràctica de la clitoridectomia o, que s' ha de respectar com una tradició o costum de l' Àfrica Subsahariana? (10 punts)

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 44 i 45)

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=1oVxwc8BP0o

https://www.youtube.com/watch?v=hFUXIJ1YSnE
https://www.elsevier.es/corp/generacionelsevier/tolerancia-cero-la-mutilacion-genital-femenina/

Imatge de:

http://www.sdfamnesty.org/le-mutilazioni-genitali-femminili-mgf-tra-realta-sociale-e-novita-legislative/

SESSIÓ 19 :HIROSHIMA (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 19 

HIROSHIMA 

(DIMENSIÓ PERSONAL)
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA MORT D' UN SOL ésser humà en qualsevol guerra és un desastre sense remei. Les bombes que van caure sobre Hisroshima i Nagasaki en van matar molts i van obrir les portes a la possibilitat de fer desaparèixer tot rastre de vida humana. Des d' aquell dia, en una gueerra, no ha esclatat cap altra bomba nuclear, però molts conflictes han omplert de morts el planeta. Els esforços per implantar una cultura de pau eficaç hauran de continuar per a humanitzar de veritat la terra. 

"Exactament a un quart de nou del matí, hora japonesa, el 6 d' agost de 1945, en el moment en què la bomba atòmica va llampegar sobre Hiroshima, la senyoreta Toshiko Sasaki, empleada del departament de personal de la Fàbrica Oriental d' Estany, acabava d' ocupar el seu lloc a l' oficina i tombava el cap per parlar amb la noia de l' escriptori del costat. En aquell mateix instant, el doctor Masakazu Fujii s' acomodava amb les cames encreuades per llegir l' Asahi d' Osaka al porxo del seu hospital privat, suspès sobre un dels set rius del delta que divideix HIroshima; la senyora Hatsuyo Nakamura, viuda d' un sastre, estava dreta al costat de la finestra observant com un veí enderrocava la seva casa perquè obstruïa el carril tallafoc; el pare Wilhelm Kleinsorge, sacerdot alemany de la Companyia de Jesús, estava estirat -amb roba interior sobre un catre, a l' últim pis dels tres que tenia la missió del seu ordre- i llegia una revista jesuïta Stimmen der Zeit; el doctor Terufumi Sasaki, un jove memebre del personal quirúrgic del modern hospital de la Creu Roja, caminava per un dels passadissos de l' hospital i duia a la mà una mostra de sang per a un test de Wasserman, i el reverend Kiyoshi Tanimoto, pastor de l' església metodista d' Hiroshima, s' havia aturat davant de la casa d' un home ric a Koi, suburbi occidental de la ciutat, i es preparava per descarregar un carretó ple de coses que havia evacuat per por del bombardeig dels B-29, que, segons suposaven tots, aviat patiria Hiroshima. La bomba atòmica va matar cent mil persones, i aquestes sis van sobreviure a l' explosió. Encara es demanen per què van sobreviure si en van morir tantes. Cadascuna enumera mots petits factors de sort o de voluntat -un pas fet a temps, la decisió d' entrar, el fet d' haver d' agafar un tramvia i no pas un altre- que van salvar la seva vida. I ara cada un sap que en l' acte de sobreviure va viure una dotzena de vides i va veure més morts de les que mai havia pensat que veuria. En aquell moment, ningú no sabia res. 

***

Un any després de la bomba, la senyoreta Sasaki estava lesionada; la senyora Nakamura vivia en la indigència; el pare Kleinsorge era altre cop a l' hospital; el doctor Sasaki era incapaç de fer la feina que feia abans; el doctor Fujii havia perdut l' hospital de trenta habitacions que tant li va costar obtenir i no tenia plans de reconstruir-lo; l' església del reverend Tanimoto estava en ruïnes i ell ja no tenia aquella vitalitat excepcional. La vida d' aquestes sis persones, que eren de les més afortunades d' Hiroshima, havia canviat per sempre. 

JOHN HERSEY, Hiroshima.

Madrid, Turner Publicaciones (adaptació)

Podem veure aquest vídeo d' Arcadi Oliveres que pertany a Justícia i Pau:

Recreación animada de la Bomba nuclear que cayó en Hiroshima el 6 de Agosto de 1945. Basado en hechos reales, relatos de sobrevivientes a la explosión.

"Els físics" és una obra teatral de F. Dürrenmatt. 

"Los Físicos, supone una rotunda apuesta por la imaginación como continuo modo de operar en escena y también por la sátira de los estamentos sociales con mayor prestigio.
Se trata de una comedia del dramaturgo suizo Friedrich Dürrennmatt en la que se planetas algunos de los dilemas éticos y científicos que ahora afloran a nivel global: ¿Está la fí­sica nuclear al servicio de la humanidad? ¿O exclusivamente de las clases dominantes y los más poderosos estados? La dirección escénica, a cargo de Helena Romero conjuga con gracia y dinamismo los múltiples ingredientes derivados de la comedia negra y el suspense, utilizando recursos interpretativos de clown y comediante en un magnífico equilibrio. Los planteamientos causan tanto hilaridad como cierta incredulidad, y más conforme avanza la acción. El espacio escénico se transforma en función de la fase argumental de la obra, del idilio pasaremos a la condena y de ésta a la claustrofobia cuando sobrevenga el más insospechado desenlace. Los Fí­sicos se desarrolla en dos actos sobre un escenario único y respeta escrupulosamente las célebres unidades de lugar y tiempo. La terrible y regocijante espiral de paradojas conmueve y desconcierta al espectador de un modo irremediable, con lo cual la pieza pone a prueba nuestra capacidad de reflexión tanto como la ductilidad de nuestra sonrisa. El elenco actoral está compuesto por una serie de actores y actrices de contrastada trayectoria: Juan Carlos Tacoronte, Carmen Cabeza, Carmen Hernández, Guacimara Garcí­a Gil, Carlos Libre, Gerardo Zanardi y Andrea Zenti."

Actualització:  Mira "La Contra" de "La Vanguardia" del 25 Maig 2018, sobre David Kaiser: "Físics hippies van concebre la teoria quàntica llegint el Tao" ¿Paz y amor en el equilibrio del terror? Así es la humanidad, nuestra historia y la ciencia: el Nobel de Física Hans Bethe, por ejemplo, supo describir cómo ardían las estrellas después de haber trabajado en Los Álamos en el proyecto Manhattan, que fabricó las bombas de Hiroshima y Nagasaki. http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html

ACTIVITAT. FER UN DEBAT A CLASSE. 

"Mòbius és un físic nuclear ben valorat per la comunitat científica. Fa anys que està ocupat en una investigació els resultats de la qual són esperants amb interès, però les primeres dades, que només ell coneix, resulten extremament perilloses. Amb aquestes dades es podria fabricar una arma que donaria una completa superioritat militar a qui la tingués i posaria en perill moltes vides humanes. Möbius dubta entre continuar el seu treball i fer públics els resultats o no fer-ho i, amb tota seguretat, haver de deixar la seva carrera científica per sempre."

Què hauria de fer? Per què? (10 punts) 

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 42 i 43)

Wegbrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki
http://fundipau.org/
http://escolapau.uab.cat/index.php
https://www.youtube.com/watch?v=6aq4zjis63M
https://www.youtube.com/watch?v=kPODaugaNek
https://www.youtube.com/watch?v=72_oKgcvbBk
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html

SESSIÓ 18 LES TEORIES ÈTIQUES FORMALS DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

SESSIÓ 18

LES TEORIES ÈTIQUES FORMALS

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL 

COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

EL VALOR MORAL d' una acció no depèn, per a les teories ètiques formals, de la finalitat que es vol aconseguir en dur-la a terme.

Les ètiques formals demanen que s' apliqui un altre procediment per a reconèixer allò que és moral: establir un criteri general, que després servirà per a decidir en cada cas la valoració ètica d' una conducta.

Classificació de les teories ètiques

Podem dividir les diferents teories ètiques en dos grups, segons com consideren que s'ahn de valorar les conductes morals:
. Ètiques materials o teleològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons quins són els resultats que es persegueixen.
.Ètiques formals o deontològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons el que dicta la consciència, no en funció dels seus objectius.

Entre les teories ètiques formals, hi ha l' ètica proposada per Kant, l' ètica de les filosofies existencialistes i l' ètica equitativa desenvolupada per John Rawls.

Per a totes aquestes ètiques, l' objectiu no és fer llistes de comportaments bons i dolents, sinó que cal buscar el fonament dels valors morals i intentar establir criteris per a determinar en cada cas particular la bondat de cada acció.

L' imperatiu categòric de Kant (ètica formal).

Per al filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804), l' ésser humà es caracteritza paer la seva capacitat d' emetre judicis, és a dir, per la seva capacitat de relacionar dos conceptes, afirmant una cosa respecte d' una altra. Això fem, per exemple, quan diem que la neu és blanca: afirmem que una cosa (la neu) té una certa característica (la blancor).

Per a Kant, cal distingir diferents tipus de judici segons el seu objecte: hi ha judicis sobre la veritat, sobre la bellesa i sobre la bondat. Aquests últims són els propis de l' ètica.

En el cas dels judicis morals, Kant creu que prenen la forma del que anomena imperatius, és a dir, lleis de conducta que la raó es dóna a sí mateixa. Si aquests imperatius es basen en la recerca de premis o en l' evitació de càstigs, Kant els considera falsament morals. En canvi, si es presenten com un deure que es pot convertir en llei universal, llavors est tracta de l' imperatiu categòric, que és el propi de l' ètica. D' aquesta manera Kant troba un fonament racional per a la moralitat, que no depèn de les circumstàncies o dels desitjos d' un individu en particular.

Valors compartits?

Per a l' existencialisme no hi ha una essència humana, un model ideal del que ha de ser un ésser humà. A diferència de la resta dels éssers humans som allò que fem nosaltres mateixos.

Per a Sartre (1905-1980), la condició humana es caracteritza per la completa llibertat; no hi ha cap llei, principi o màxima que valgui per a tots els humans, ni hi ha cap déu que fonamenti la bondat dels fets. Per tant, no hi ha cap moral universal: la responsabilitat de les eleccions morals de cada persona recau de forma absoluta només en cada una d' elles. Així, podem triar viure còmodament com els objectes, sense consciència de la nostra llibertat, o viure com a persones, condemnades a ser lliures.

L' ètica equitativa de Rawls

Per al filòsof nord-americà John Rawls (1921-2002), la justícia des del punt de vista de l' ètica, és tan fonamental com la veritat ho és en l' àmbit del coneixement: no es pot pretendre fer el bé sense ser just, ni fer ciència sense buscar la veritat.
Per a Rawls, el principi de la justícia és l' equitat, que s' aconsegueix amb la regla de l' elecció que anomena maximín: cal triar aquella acció que procuri un màxim profit a qui es trobi en una situació de mínim benestar.
Aquestes eleccions s'han de fer amb un vel d' ignorància, és a dir, prescindint de la manera com afectaran a qui pren decisions, des d' un punt de vista d' equitat universal.

Com s' ha de donar una mala notícia a un bon amic

La Lucía, en Saül i la Noa  tenen males notícies per al seu amic Hugo: no queden més entrades per a un concert al qual aniran tots tres. L’ Hugo s’ hi volia apuntar, però es va decidir massa tard i ara tindrà un disgust! La Lucía pensa que si l’ Hugo es va decidir tard, mala sort, així és la vida. El que no té tan clar és si ha de donar la mala notícia a l’ Hugo o deixar que ell sol la descobreixi. En Saül creu que, si fos ell qui es trobés en la situació de l’ Hugo, preferiria saber-ho el més aviat possible. Pensa que en general és preferible saber la veritat, de manera que li donarà la mala notícia a l’ Hugo tan aviat com el vegi. La Noa està considerant si no seria millor que tots ells renunciessin a anar al concert. D’ aquesta manera, tots es trobarien en igualtat de condicions, incloent-hi l’ Hugo. Però tampoc li sembla del tot just que tres amics hagin de renunciar al concert per un de sol...

ACTIVITATS per fer a classe:

1.- Quins elements de les teories ètiques formals reconeixes en les reflexions de la Lucía, en Saül i la Noa? (2 punts)
2.- Creus que la Lucía potser no decidirà res? (2 punts)
3.- Et sembla que en Saül té raó i que tothom voldria saber la veritat a qualsevol preu? (2 punts)
4.- Què opines sobre el dilema de la Noa? Es pot determinar sempre què afavorirà el màxim de persones? (2 punts)
5.- Com actuaries tu si fossis amic de l' Hugo? Argumenta la teva opció. (2 punts)

Tª de la justicia como equidad. JOHN RAWLS

Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 40 i 41)

Webgrafia: 
https://es.slideshare.net/NereaGuerrero/la-moral-kantiana-7578979
http://slideplayer.es/slide/4318880/
http://asicantabaasiasi.blogspot.com.es/2009/11/httpcomunicaciondiegosaturno.html
https://www.youtube.com/watch?v=xXDHU1M28zg