SESSIÓ 20 UNS DRETS MORALS UNIVERSALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 20 

UNS DRETS MORALS UNIVERSALS

 (DIMENSIÓ PERSONAL) 
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

 

Els drets humans representen un criteri moral. En diem humans i no de ciutadania d'un país o d' un altre, perquè es basen en uns valors vàlids per a tothom.

Els drets humans, un nou criteri per a jutjar moralment.

Amb els drets humans no hi ha excepcions que valgui perquè són:

. Universals: corresponen a tots i cadascun dels membres de la família humana.

. Gratuïts: no s' ha de fer res per adquirir-los

. Inalienables: no es poden treure a ningú, hagi fet el que hagi fet.

. Imprescriptibles: no prescriuen, és a dir, no caduquen encara que no es facin servir.

Cada ésser humà és la suma d' un fet biològic i un fet biogràfic, cosa que el fa únic i irrepetible. En aquesta unicitat i irrepetibilitat es fonamenta la consideració de cada membre de l' espècie humana com a igualment valuós o, com diu la Declaració dels Drets Humans, com a igualment digne. Aquest és un nou motiu per a donar suport als drets humans. Creure en els drets humans és creure que la indiferència moral respecte de qualsevol ésser humà és prohibida. Així, els drets humans que la humanitat podria adoptar coma guia per al futur s' obren en cinc dimensions:

Un exemple de transformació d' un dret humà en dret positiu.

Perquè es pugui exercir un dret humà, cal que estigui traduït al dret positiu. Això permet reclamar-lo a l' estat o als tribunals. La nostra legislació sobre el que s' anomenen drets fonamentals n' és un exemple. Vegem-ne un d' interessant: el dret a la personalitat jurídica proclamat en l' article 6 de la Declaració. Significa ser reconegut com a persona davant la llei, és a dir, poder dur a terme actes amb eficàcia jurídica. La personalitat jurídica dels menors la representa el seu pare, la seva mare o el seu tutor legal. La majoria d' edat et capacita per a dur a terme actes amb eficàcia jurídica i, alhora, te'n fa responsable.

El dret positiu és aquell dret internacional i estatal efectivament promulgat (en un tracta, un conveni, una convenció, una constitució, una llei, un decret, una normativa,  una directriu)

A partir dels 14 anys	A partir dels 16 anys	A partir dels 18 anys
. És obligatori tenir el DNI. . Pots sol·licitar dispensa d’ edat al jutge de primera instància per a contraure matrimoni. . Pots ser testimoni en un judici i denunciar delictes a la policia. . Pots atorgar testament obert. . Pots donar el teu consentiment per a l’ ús de dades personals. . Has de ser escoltat en les intervencions mèdiques.	. Pots començar a treballar, amb autorització dels teus pares o tutors. . Pots ser membre d’ una cooperativa de treball associat. . Cal el teu consentiment informat en les intervencions mèdiques.	. Ja ets major d’ edat. . Pots decidir per tu mateix. Pots: -          Contraure matrimoni -          Administrar els teus béns -          Demanar préstecs. -          Ser titular d’ un negoci. -          Ser membre d’ un jurat. -          Signar el contracte de lloguer d’ un pis. -          Treure’t els permisos de conduir. -          Votar en les eleccions. -          Etcètera

Els drets humans depenen de cada cultura o són vàlids en totes les cultures? S’ ha dit que la Declaració és un producte de la cultura occidental, perquè va ser elaborada per les potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial. Quan es va votar, l’ ONU només tenia 58 països membres, en lloc dels 192 actuals. Segons  aquesta posició, els drets humans han estat imposats per la cultura occidental. Menystenir institucions tradicionals com el govern dels consells d’ ancians o els rols diferents que moltes cultures atribueixen a dones i homes és no respectar la diversitat humana. La Declaració proclama la igualtat de drets de tots els éssers humans sense cap discriminació. Els principals drets poden trobar-se en les diferents cultures. Hi ha institucions democràtiques i no sexistes en moltes comunitats indígenes. Cal conjuminar la diversitat cultural amb la igualtat bàsica de tots els éssers humans, com diu l’ article 9 de la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes (2007)

Article 9. “Els pobles i els individus indígenes tenen dret a pertànyer a una comunitat o nació indígena, d’ acord a les tradicions i els costums de la comunitat o nació que es tracti. De l’ exercici d’ aquest dret, no en pot resultar cap tipus de discriminació”.

- Mirarem aquest vídeo sobre la Clitoridectomia per fer un debat en relació a l' Article 9. Algunes imatges poden ferir la sensibilitat de l' espectador.

- Reconstrucció del clítoris a la Clínica Dexeus de Barcelona.

ACTIVITATS:

Busca més informació sobre la clitoridectomia i contesta:

Et sembla que cal erradicar la pràctica de la clitoridectomia o, que s' ha de respectar com una tradició o costum de l' Àfrica Subsahariana? (10 punts)

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 44 i 45)

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=1oVxwc8BP0o

https://www.youtube.com/watch?v=hFUXIJ1YSnE
https://www.elsevier.es/corp/generacionelsevier/tolerancia-cero-la-mutilacion-genital-femenina/

Imatge de:

http://www.sdfamnesty.org/le-mutilazioni-genitali-femminili-mgf-tra-realta-sociale-e-novita-legislative/