UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: Lectures. BOYNE, J: "El niño del pijama de rayas"

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

ACTIVITATS: Lectures. BOYNE, J: "El niño 

del pijama de rayas"

No se trata, ni mucho menos de una novedad, pero si que es el primer libro que Boyne escribe para niños. La obra cuenta la historia de un chico de nueve años, hijo de un comandante nazi del campo de concentración deAuschwitz en plena Segunda Guerra Mundial. Bruno, con nueve años descubrirá el horror de la guerra pese al continuo esfuerzo de su padre porque no se interese acerca de lo que ocurre fuera de la casa. Al fin y al cabo, pasa todos sus ratos libres sin amigos. El hecho de vivir en una casa de tres plantas le parece aburrido, ya que estaba acostumbrado a habitar una vieja mansión de cinco plantas por la que podía explorar libremente (el juego favorito de Bruno). Atención, a continuación se explica un resumen de la trama del libro, si pensáis leerlo quizás prefiráis no continuar…

Desde la ventana de su dormitorio, Bruno ve una valla tras la cual hay muchas personas vestidas con pijamas de rayas. Sus padres llegarán al acuerdo de que Bruno y Gretel (su hermana) necesitan un profesor particular, de esta manera entra en la historia Herr Listz. Un aburrido maestro empeñado en que aprendan materias tan tediosas como la Historia. En medio de tanta confusión, su mente se pregunta qué es lo que está ocurriendo afuera. ¿Por qué se viste todo el mundo siempre con ese horrible pijama de rayas? Una tarde conseguirá escaparse y se topará con un muchacho judío llamado Shmuel. En seguida se harán amigos y todas las tardes Bruno charlará con Shmuel. Su hermana le contará que las personas que hay detrás de las vallas son judíos, y que él y su familia son “todo lo contrario”. Al poco tiempo de esta aclaración, Bruno cogerá piojos y tendrán que afeitarle la cabeza, lo que hace aún más sencillo el proceso de identificación con su amigo Shmuel y el pensamiento de que “realmente, no son tan diferentes”.

La última aventura de Bruno en el campo de concentración consiste en hacerse con un pijama de rayas para hacerse pasar por un judío en el campo de concentración.Sólo de esta manera podrá colarse en el campo y ayudar a Shmuel en la búsqueda de su padre, recientemente desaparecido. Bruno parece incapaz de comprender la tragedia que se vive a su alrededor incluso aunque su amigo, de la misma edad, es plenamente consciente de ella. No vamos a desvelar enleergratis el final de esta deliciosa historia, que en muchos momentos nos ha recordado a “La vida es bella”, aunque vista desde la inocencia de un niño alemán.

El niño con el pijama de rayas es un libro para niños, pero que estamos seguros hará las delicias del infante inocente que escondemos bajo nuestras estudiadas apariencias. Muy recomendable.

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 33)

Webgrafia:

http://bibliotecasolidaria.blogspot.com.es/2012/09/el-nino-con-el-pijama-de-rayas.html

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

ACTIVITATS: 4. Per argumentar: i tu què opines?

La convivència en les societats modernes, en les quals creix la diversitat per la barreja de cultures i tradicions, de vegades es fa molt difícil. Per altra banda, en les societats democràtiques, l' estat laic ha de tenir cura dels drets fonamentals de les persones que, amb independència de les seves creences, mereixen un tracte igualitari. No és senzill entendre algunes de les polèmiques que succeeixen actualment amb freqüència i que, per a alguns, poden suposar un atemptat contra la llibertat de pensament, el mercat lliure, o la llibertat de consciència. Ho són?

1.- És intolerant el Govern alemany quan prohibeix actes públics de grups neonazis?

2.- És intolerant el Govern francès quan clausura dos periòdics musulmans lligats al terrorisme algerià?

3.- Són intolerants les legislacions que prohibeixen el matrimoni entre homosexuals?

4.- Cal tolerar la producció i el tràfic de drogues, d' armes, de productes radioactius...?

5.- És intolerant la prohibició de l' avortament?

Data d' entrega:
4rtESO A: Dilluns 2 Febrer 2015 (+1 punt d' actitud positiva)

Pel·lícula: 
"My nombre es Harvey Milk"

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 31)

Webgrafia:

Curtmetratge gay, "La niña hetero"

https://www.youtube.com/watch?v=f9jIC0MFNtM

"Mi nombre es Harvey Milk"

https://www.youtube.com/watch?v=3uI5o8THOzg

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 11. EN PEU DE PAU

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

EN PEU DE PAU

Gandhi

"Si responem ull per ull, l' únic que aconseguirem serà un país de cecs" 

La bona educació

Cal saber escoltar? S'ha de cedir el seient a les persones grans? Cal ajudar a qui pateix? S'han de complir les promeses? S'ha de jugar net? Quantes normes he d' aprendre per considerar que tinc una bona educació cívica? En realitat, solament cal aplicar-ne una: saber viure bé.

Saber viure bé té dues dimensions: a) saber viure amb un mateix, aprenent la justa mesura de cada cosa - "res en massa quantitat", deia l' oracle; b) saber viure amb els altres, acceptant les normes que ens imposa la convivència. És veritat que tant les normes morals com les normes socials resulten feixugues de complir. Però són necessàries perquè ens respectin com a persones i també perquè ens tinguem el respecte necessari a nosaltres mateixos.

Aristòtil 

La prudència

És prudent qui escolta, qui sap exposar les seves raons amb tranquil·litat, qu parla però no vol tenir la última paraula, qui és conscient que no tot se li acut a ell. També és prudent qui és vulnerable i cerca, per això, el suport dels altres i, sobretot, qui pensa que sempre hi ha alguna cosa per aprendre. 

Prudència (frònesis): La prudència és la virtut intel·lectual que s’oposa a la saviesa (sophia). Mentre que la saviesa és intel·lecte i ciència, la prudència és una virtut, val a dir l’excel·lència, de l’intel·lecte pràctic. Aristòtil defineix prudència com: “Disposició pràctica acompanyada de regla veritable, referida al que és bo i dolent per a l’home”. La persona prudent no busca un coneixement teòric de la virtut i de la felicitat, sinó una guia pràctica per a l’acció. Prudència seria així una justa apreciació de les situacions singulars, que es fonamenta en la capacitat de deliberar.  Només el virtuós és prudent.

Albert Camus

"He d' acceptar que tots som necessaris, que el seny de cadascú necessita com a límit les raons oposades d' altres" 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 28 i 29)

WEBGRAFIA:

http://www.alcoberro.info/planes/aristovoc.htm
http://31.media.tumblr.com/741da2d4d1e2f25e778f496e89b0f51d/tumblr_mvweg0JwhP1qbuiljo2_1280.jpg

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 10. LA TOLERÀNCIA

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA.

 10. LA TOLERÀNCIA 

John Locke 

Què és la tolerància?

La tolerància és  la virtut indiscutible de la democràcia. Tolerància és respecte a la diversitat. Es tracta d' una actitud de consideració vers la diferència, d' una predisposició a admetre en els altres una manera de ser i d' obrar diferents a la pròpia, de l' acceptació del pluralisme.

"Sense la virtut de la tolerància la democràcia és un engany, ja que la intolerància condueix al totalitarisme"

Victòria Camps, Virtudes públicas, 1991

Breu història d' una conquesta

Durant el segle XVII, John Locke escrigué Carta sobre la tolerància, i en ella assegura que no s' ha de tolerar cap dogma advers i contrari a la societat humana o als bons costums necessaris per conservar la societat civil. En aquesta obra es ressalta, a més a més, la importància de diferenciar entre els afers públics i els religiosos, cosa que ens mostra que la batalla per la tolerància, ja des de bon principi, empaita la laïcitat.

Més tard, Voltaire seria molt més radical defensant la importància de tolerar las opinions contràries: "No comparteixo les teves idees, però moriré si cal perquè puguis defensar-les". 

Relativisme/ Etnocentrisme

Existeix una interpretació del concepte de tolerància. Aquesta accepció es coneix amb el nom de relativisme. Que el etnocentrisme, o creure que la cultura pròpia és superior a les altres, que es consideren salvatges o retardades, és molt criticable, no vol dir que tots els continguts d' una determinada cultura siguin igualment respectables. On és el límit?

La tolerància democràtica 

Finalment, la tolerància no ha de ser el mateix que la indiferència. Tolerar no és un exercici passiu, suposa l' esforç de conviure amb allò que no ens agrada. Per descomptat que això no vol dir acceptar-ho. L' equilibri difícil que ho fa possible és el civisme.

Exemple:

La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de lamutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.

Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons la OMS:^[3]

• Tipus I o Clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home.

• Tipus II o Excisió: ablació del clítoris total o parcial, normalment acompanyada d'una extirpació dels llavis menors. És la intervenció més freqüent i es practica a 25 països de l'Àfrica subsahariana, a Àsia (bàsicament a Indonèsia i Malàisia), a Egipte, Sudan i elIemen. Equival a l'ablació del gland del penis de l'home.

• Tipus III o Infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser re-infibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan.

• Tipus IV o altres, en les que destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex.^[2] Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nordest de Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.

El costum i la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat.

El control de la sexualitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer sexual masculí.

Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no poden concebre o que millora i facilita el part, fins i tot que es pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el clítoris.

Raons d'higiene. La dona no mutilada es considerada impura i per tant la comunitat li prohibeix la manipulació de l'aigua i els aliments.

Raons d'estètica ja que hom considera els genitals com una part mancada de bellesa i excessivament voluminosa.

Els motius religiosos. Sovint es justifica la MGF emparant-se amb la religió, apuntant que es tracta d'un precepte islàmic emanat de l'Alcorà.

A Catalunya, fins a 2010 un metge de l'Institut Dexeus de Barcelona ha restablert la morfologia i les funcions sexuals a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d'espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d'intervencions en les quals les pacients temen menys l'anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. En 2010, Dexeus està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid.

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 26,27)

WEBGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Clitoridectomia

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS: "La decisión de Sophie"

UNITAT 1. 
DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS
La decisión de Sophie

Sinopsis

La decisión de Sophie (Sophie's Choice - Reino Unido y EE. UU.  / 1982) Dirección: Alan J. Pakula. Con Maryl Streep, Kevin Kline, Peter MacNicol, Josh Mostel, Greta Turken. Guión: Alan J. Pakula sobre la novela de William Styron. Fotografia: Néstor Almendros. Edición: Evan A. Lottman. Música: Marvin Hamlisch. Dirección de Arte: John Jay Moore. Diseño de Producción: George Jenkins. Producción: Keith Barish, William C. Gerrity y Alan J. Pakula. Productor Ejecutivo: Martin Starger. Duración: 150 min.

En el verano de 1947 Stingo, un joven del sur estadounidense aspirante a escritor, se instala en una pensión familiar de Brooklyn, en Nueva York. Su tranquilidad se verá pronto turbada por la terrible discusión de una pareja que vive en el piso de arriba. Cuando conoce a los amantes queda cautivado por el encanto y simpatía que ambos poseen. La mujer, Sophie Zawistowska, es una hermosa emigrante polaca de fe católica. El hombre, Nathan Landau, es un encantador pero altamente desequilibrado científico de origen judío. Poco a poco, Stingo se convierte en el mejor amigo de los amantes. Mientras busca protegerla de los progresivos abusos de Nathan, Stingo se enamora de Sophie, quien sobrevivió al campo de exterminio de Auschwitz durante la Segunda Guerra Mundial, y vive atormentada por su pasado y un terrible secreto, el cual nunca le había contado a nadie, y que decide revelarle a Stingo.

Intenso amor, eterno dolor

¿Alguna vez pensaste que pasaría en tu vida sí en algún momento  tuvieras que tomar una decisión extrema? ¿Pensaste como signaría tú porvenir? ¿Nunca reflexionaste cuántas situaciones pueden marcar tu futuro para siempre? Para bien o para mal, una respuesta correcta o incorrecta, en el momento oportuno, maneja tu destino.

La decisión de Sophie (Sophie’s Choice) contesta todos estos interrogantes de forma dramática; nos propone recorrer la vida de una joven mujer atormentada por los remordimientos y los recuerdos del pasado reflejados en un presente luctuoso y tormentoso.

Todo comienza con la llegada de un joven sureño, Stingo (Peter McNicol), a New York,  con la ambición de convertirse en un gran escritor que por falta de dinero termina alquilando una pequeña habitación en una rosada casa de Brooklyn.

Allí, en otra habitación, viven Sophie (Meryl Streep), refugiada superviviente de un campo de concentración alemán y Nathan (Kevin Kline), un brillante e inestable judío americano obsesionado con el holocausto, una pareja extraña desde sus circunstancias  pero desenfadada, atractiva, divertida a los ojos del soñador recién llegado. Rápidamente, a causa del desinhibido Nathan y al encanto que irradia Sophie sobre Stingo, surge la amistad.

El trío vive con normalidad en el cálido verano de la ciudad, pero en ocasiones, el carácter violento y bipolar de Nathan irrumpe en ruptura distanciándose por un tiempo de la feliz y pacífica convivencia, momentos que aprovecha Stingo para charlar con una desilusionada y sentimentalmente indefensa Sophie y así conocer los secretos que guarda de su atribulado pasado.
  

Durante una de esas charlas, temerosa por el desencanto que pueda provocar en su interlocutor, Sophie se confiesa, dando conocer el porque de su desdicha y cual fue la decisión que la marco para siempre.

Hacia el final, después de una gran pelea entre los amantes, todo discurre en tragedia, todo se derrumba, todo pasa a ser una autentica experiencia amorosa, dolorosa e instructiva en la vida del joven y virgen escritor.

El film nos sitúa en los Estados Unidos de la década de los 50 y en los ignominiosos campos de exterminio de la Alemania nazi, la historia nos lleva del presente al pasado cuando el relato lo necesita. Técnicamente transita por los caminos adecuados, destacándose la cinematografía, vivaz y brillante en los momentos alegres, sórdida y lúgubre en los momentos de alto contenido dramático; el guión sorprendentemente atrapante y las actuaciones de sus protagonistas.

El casting realmente se encuentra a la altura de las circunstancias, un joven Peter McNicol, tan novato actor como el novato novelista que interpreta, aprovecha muy bien esta situación para enriquecer a su personaje; Kevin Kline,  manejando la ambivalencia de Nathan como solo él puede hacerlo y Meryl Streep en su personaje consagratorio, construyendo una Sophie inolvidable.

La escena que prepara Alan J. Pakula para presentarnos las circunstancias que llevan a la protagonista a tomar la controversial decisión, alimentado con primeros planos de Meryl Streep mezclados con fundidos y flash backs, no solo es uno de los momentos más crípticos del film sino de la historia del cine. Son escenas que a un cinéfilo lo marcan definitivamente y no puede dejar de recordar.

. Monólogo final de la película: 

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 25)

Webgrafia:

http://www.youtube.com/watch?v=oRtv3qDGtpU

http://es.wikipedia.org/wiki/La_decisi%C3%B3n_de_Sophie

http://3.bp.blogspot.com/-mKUE3HM08P8/Tq7CzawJ3JI/AAAAAAAADnY/HnGFRr8qVNE/s1600/decision2.jpg

http://laconstructivacritica.blogspot.com.es/2013/07/la-decision-de-sophie-sophies-choice.html

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: LA INUNDACIÓ

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: LA INUNDACIÓ

Desbordament de l'estany de Banyoles

OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT A (CURS 2014-2015)

M. D:
1.- La meva mascota: un gat que es diu "Perry"
2.- Caixa amb fotografies de la meva infantesa
3.-  No m' enduria res més.

D. L:
1.- La guitarra és fonamental, per si m' avorreixo. M' agrada improvitzar.
2.- Les sabatilles esportives, per si haig de sortir correns
3.-  L' ampolla amb el vaixell, per si haig de fer una rèplica real, saber com fer-ho.
4.- La meva mascota que es diu "¿Quién?", i és un ocellet. 

A. M:
1.- La meva mascota que es diu "Teddy" i que és un gos.
2.- El quadre d' un pintor famós, per si necessito vendre'l.
3.- Les fotos de la meva infantesa, per tenir records de la meva família
4.- L' Atles per si necessito saber on sóc. 

E. F:
1.- La meva mascota que es diu "Sense nom" perquè són dos ocellets.
2.- La capsa amb fotografies de la meva infantesa, perquè són records estimats
3.- Un quadre d' un famós pintor, perquè el puc vendre.
4.- Un llibre que em van regalar els meus avis, com Peppa Pig.

 


OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT B (CURS 2014-2015)

D. C:

1.- Una caixa amb fotografies de la infantesa

2.- La meva guitarra

3.- Un anelll que va fer per mi la meva millor amiga

4.- La meva  mascota

O. B:

1.-.  La meva mascota: un gos “Koke’’

2.- Una caixa amb les fotografies de la infantesa. Un pen-drive, seria millor.

3.- Un valuós quadre d’un pintor famós

4.- Parell preferit de sabatilles esportives

A.C:

1.-      La meva mascota: un gos “Tobi” i un hamster “Rubo”

2.-      Las cartes d’amor de la teva primera parella. 

3.-      Una caixa amb les fotografies de la teva infantesa

4. -      Un anell que va fer per a tu la teva millor amiga

V. A :

 1.-Una caixa amb les fotografies de la meva infantesa.

 2.- La meva mascota, un canari "sense nom"

 3.- La meva agenda d’adreçes i telèfons.

 4.- El meu parell preferit de sabatilles esportives.


 OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT B (CURS 2013-2014):

Sh. F:

1.- Una caixa amb fotografies de la meva infantesa.

2.- Un llibre que em van regalar els meus avis

3.- Les cartes d' amor de la meva primera parella.

4.- Un anell que va fer per a mi la meva millor amiga.

A. C:

1.- Les meves mascotes: un gos "Lucky", una chinchilla"Lisa"; un conill "Toy"; dos hamsters "Betty" i "Bruno"

2.- Una caixa amb fotografies de la meva infantesa.

3.- Un vaixell en una ampolla

4.- Un llibre que em van regalar els meus avis.

A. M:

1.- La meva mascota, un gos "Chipi" Chipirón

2.- Un vídeo que em va fer la Sheila Fuentes, la meva millor amiga.

3.- Una caixa de fotografies de la meva infantesa.

4.- Un llibre que em van regalar els meus avis.

 OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT A(CURS 2013-2014):
A. C.
1.- Me'n portaria la meva mascota gossa "Nina"
2.- Tota la roba i les sabates
3.- El mòbil i el carregador

A. E
1.- La meva mascota "Chispa" que és un hamster
2.- Les fotos d' infantesa
3.- El mòbil i el carregador

N. L.
1.- El mòbil i el carregador
2.- Els diners que m' han portat els Reis
3.- Les fotos d' infantesa i també les actuals
4.- Les sabates de ballar "flamenco", que són molt cares (+de 100€)

A. O.
1.- La meva mascota que es diu "Tommy", que és un gos.
2.- Els diners
3.- La consola
4.- Les bambes, que són les meves sabatilles esportives preferides


L.V.
1.- Les meves mascotes qu es diuen "Rin rin" (gat) i "Takiña" (gos)
2.- La meva càmara de fotografiar
3.- El mòbil i el carregador
4.- La tablet

L.R.
1.- Un collar del casament dels meus pares i un anell de la meva iaia
2.- Un ànec de peluix de quan em van operar de la orella
3.- Les fotos de la infantesa i les actuals
4.- La roba i les sabates

X.R.
1.- Agafaria la meva col·lecció de CD's
2.- Les meves dues guitarres
3.- Les entrades dels concerts als que he anat, com per exemple, "Juda's Priest"
4.- Els altaveus grans que tinc per escoltar música; si només pogués emportar-me un, me'n portaria el "Bombo", que és on la música "ressona".

I.V.
1.- Un arc de fletxes, de la meva infància(vuit anys), que em porta bons records
2.- Fotografies de la meva família i meves
3.- La meva roba i les sabates
4.- La meva mascota que es diu "Kira" que mossega molt, però em faria pena deixar-la en una inundació.




Bibliografia:       

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 24)

Webgrafia:

http://fotosantigues.files.wordpress.com/2008/10/177.jpg

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 8. LLIBERTAT I RESPONSABILITAT.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

8. LLIBERTAT I RESPONSABILITAT.

Victòria Camps 

El món va malament, però la pregunta no és "Què he fet jo perquè això passi?" sinó "Què he fet o què estic fent perquè no passi". I qui no es planteja aquesta pregunta no té dret a acusar a ningú ni a exigir responsabilitats a ningú. Hom és moralment responsable d' allò que fa o deixa de fer.

CAMPS, Victòria: Virtudes públicas, 1991

Miguel de Cervantes

La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierran la tierra y el mar: por la libertad, así como por la honra, se puede y se debe aventurar la vida.

CERVANTES, Miguel: Don Quijote de la Mancha. 

Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 22, 23)

Webgrafia:

http://www.editorialproteus.com/cont/autores/imagePot/VCamps.jpg

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cervates_jauregui.jpg