Mystiké Epopteia (Cultura i valors ètics 4rt ESO)

SESSIÓ 1

VALORS DEMOCRÀTICS

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

a) el món,

b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA HISTÒRIA ens ha demostrat que la democràcia és el sistema de govern que més afavoreix el conjunt de la societat. La implicació dels ciutadans en un govern democràtic ajuda a renovar els valors que li són intrínsecs.

Per què valorem la democràcia?

Tots preferim un règim polític democràtic que no pas un d' autoritari, i a tots ens agraden els grups socials que funcionen democràticament, perquè la democràcia es basa en valors que considerem positius.

LA DEMOCRÀCIA ES BASA EN VALORS COM...

La llibertat, perquè és vital que tothom pugui pensar i opinar sense cap por.

La justícia, perquè es busca una distribució correcta dels beneficis i les càrregues de la vida en comú.

La igualtat, perquè totes les persones tenen el mateix valor i la seva opinió i el seu vot valen igual.

El pluralisme, perquè no tothom pensa el mateix i s' han de poder defensar tots els punts de vista.

Tot i que els sistemes democràtics persegueixen aquests valors, mai no acaben de ser una realitat, perquè hi ha molt interessos i pressions que hi posen traves. Ens convé fer un esforç per a millorar la democràcia del nostre país i de tots els àmbits en què ens movem.

Què és la democràcia?

La democràcia és...

. un procediment

. per prendre decisions

. sobre temes que afecten el conjunt de la societat

. a partir de la consideració de les opinions de tots els seus membres.

Què és la democràcia representativa?

Diem que una societat és democràtica i també diem qu eho són un grup d' amics o una escola. Però són tres realitats força diferents.

. Un grup d' amics permet la democràcia directa perquè tots els sues membres poden participar en la presa de decisions.

. Una escola és més complexa. Els alumnes d' una classe poden organitzar una assemblea per a prendre decisions (democràcia directa), però cada classe pot triar els delegats que la representaran en la reunió dels delegats de centre. En aquest cas parlem de democràcia representativa.

. Una societat no pot reunir tots els seus membres per a prendre una decisió. Per tant, els ciutadans trien les persones que els representaran en el parlament, que formaran el govern i que prendran decisions en el seu nom. Les societats són democràcies representatives.

La participació popular

En una democràcia representativa, els ciutadans no prenen directament la majoria de les decisions polítiques, però sempre poden influir i participar en la vida política de la societat. Ho poden fer, almenys, per tres camins:

. Participant en les eleccions. Una de les millors maneres d' influir en les decisions polítiques és votar en les eleccions per a escollir els representants que semblin millors.

. Controlant el govern. Cal estar informat de les polítiques que aplica el govern, cal formar-se una opinió sobre la seva actuació i, si és necessari, cal exigir-li que rectifiqui o demanar-li responsabilitats.

. Intervenint en la vida pública. Cal participar en actes o ser membre d' associacions que multipliquen els centres d' acció, decisió i solució de problemes.

"UNA GRAN democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser gran o de ser una democràcia"
Theodore Roosvelt

- Drets civils: La història de Rosa Parks

FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS. RESPON DE MANERA ELABORADA:

1) Raona si és lícit que una persona desobeeixi una llei. (2 punts)
2) Quins avantatges i quins inconvenients tenen la democràcia directa i la democràcia representativa?(2 punts)
3) Quin paper tenen els partits polítics en una democràcia representativa? (2 punts)
4) De quina manera es pot controlar el govern? Fes recerca. (2 punts)
5) Per quins motius creus que hi ha persones que decideixen no votar? (2 punts)

DATA D' ENTREGA

4r A

DIVENDRES 28 SETEMBRE 2018 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 5 OCTUBRE 2018 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 19 OCTUBRE 2018 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIVENDRES 26 OCTUBRE 2018 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

4r B

4r C

DIMARTS 2 OCTUBRE 2018 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 9 OCTUBRE 2018 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 16 OCTUBRE 2018 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 23 OCTUBRE 2018 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017

Webgrafia:

https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201606/990_1465409298puigdemont.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=MV5DQuwR2IY

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	SILVIA GIL CORDERO
NIVELL EDUCATIU	ESO
MATÈRIA	CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS	4rt ESO

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

UNITAT 1. Valors democràtics

UNITAT 2. La nostra construcció personal

UNITAT 3. Autonomia i responsabilitat

UNITAT 4. El banquer dels pobres

UNITAT 5. Per a què serveix la presó?

UNITAT 6. Quan el mal ja està fet

UNITAT 7. Males notícies

UNITAT 8. Dones de negre

UNITAT 9. Ciutadania i globalització

UNITAT 10. Un Déu, moltes opcions

ENTREGA DE NOTES 1ª AVALUACIÓ

UNITAT 11. Fer un debat a classe

UNITAT 12. La història de la història

UNITAT 13. La lluita per l’ educació de les noies

UNITAT 14. L’ ètica a examen

UNITAT 15. Pensar les diferències culturals

UNITAT 16. La crisi de l’ ètica universal

UNITAT 17. Foto denúncia

UNITAT 18. Les teories ètiques formals

UNITAT 19. Hiroshima

UNITAT 20. Uns drets morals universals

ENTREGA DE NOTES 2ª AVALUACIÓ

UNITAT 21. Sostenibilitat

UNITAT 22. Amnistia Internacional

UNITAT 23. Prendre decisions

UNITAT 24. Treballar bé

UNITAT 25. Solidaritat amb el poble sahrauí

UNITAT 26. Demanar perdó

UNITAT 27. Explotació infantil

UNITAT 28. Discriminació de gènere

UNITAT 29. Estat del benestar

UNITAT 30. La defensa dels drets humans

ENTREGA DE NOTES 3ª AVALUACIÓ

COMPETÈNCIES

Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura.

Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.

Les diferents competències de la matèria Cultura i Valors ètics s’agrupen en tres dimensions: la dimensió personal, la dimensió interpersonal i la dimensió sociocultural:

Tercer i quart cursos

Dimensió personal

Competències bàsiques 1,2,3 i 4

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Dimensió interpersonal

Competències bàsiques 5 i 6

Competències clau:

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.

CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.

CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.

CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...

CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...

CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...

CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

Dimensió sociocultural

Competències bàsiques 7,8,9 i 10

Competències clau:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

a) el món,

b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne. L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a l’adquisició gradual de les competències d’etapa.

La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana:

. La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen, les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres. Això comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre si.

Són exemples de tècniques d’avaluació:

- Observació de comportament espontani.

- Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos.

- Autoavaluació.

- Avaluacions creuades, mútues.

- Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi.

- Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les persones implicades.

- Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades.

- Presentació d’una notícia, d’un esdeveniment.

- Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a l’avaluació.

. Les competències inclouen capacitats diverses, i el seu aprenentatge és dinàmic, en evolució.

Les capacitats que integra una competència són de caràcter:

- Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure conclusions, dialogar.

- Hàbit: col·laborar, innovar.

- Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s.

Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències.

En acabar l’etapa, l’avaluació final de resultats verificarà el grau d’adquisició de cada competència.

La detecció i verificació de les competències de la matèria proporcionen a l’equip docent informació rellevant i complementària de l’alumne que haurà de recollir-se en el seu document orientador de final d’etapa i que, al seu torn, enriquirà la seva orientació al llarg de la vida.

Instruccions d’ avaluació de la matèria de Cultura i valors ètics de Quart d’ ESO

Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta) i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent.

Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera:

DATA D' ENTREGA

4r A

4r B

4r C

Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació corresponent.

Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO):

http://mystikeepopteiaeducacioeticocivica.blogspot.com.es/

La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes. Serà obligatori, a l’ arribar per fer la prova extraordinària de setembre, presentar-se amb els DEURES D’ ESTIU, ja que en cas contrari malgrat tingui dret l’ alumne a fer l’ examen, segons aprovació del Departament de Socials, l’ alumne tindrà un suspens.

MATERIAL NECESSARI

Llibre de text Cultura i valors ètics 4rt ESO de la col·lecció “Atòmium” de l’ Editorial Text/Galera.

ISBN: 978-84-412-2317-2

Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO) :

http://mystikeepopteiaeducacioeticocivica.blogspot.com.es/

Mystiké Epopteia (Cultura i valors ètics 4rt ESO)

jueves, 13 de septiembre de 2018

SESSIÓ 1 VALORS DEMOCRÀTICS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

Datos personales