UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 7.Fes allò que hagis de fer

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

7.Fes allò que hagis de fer 

"Quan tots els homes siguin lliures, seran iguals; quan siguin iguals, seran justos. L.A de Saint Just

Fes el que vulguis/ Fes el que hagis de fer

Una cosa és què vull fer i una altra molt diferent què he de fer. Com seria el món si tots complíssim el primer principi? Com seria si tots ens guiéssim pel segon? Quin és millor? Realment són incompatibles?

Autonomia i heteronomia

Moral heterònoma: Quan els motius per actuar són la por, l' egoisme o la conveniència realment no sóc lliure. Actuo condicionat pel fi que persegueixo, evitar el càstig, no estar sol o que tots pensis que sóc bona persona. Les meves normes d' actuació depenen de criteris externs. 

Moral autònoma: Quan no importen ni els possibles càstigs, ni els interessos personals, ni allò que pensin de mi, actuo amb absoluta autonomia, respectant la dignitat de les altres persones i la meva pròpia. 

La llibertat de consciència.

No em deixo portar per la rutina, el costum, el caprici, allò ben vist o la imatge que m' agradaria donar davant els altres.

Contesta les preguntes següents:
1.- És disssabte per la tarda i vull sortir amb els meus amics, però la meva mare no es troba bé i els meus germans petits necessiten que algú vetlli per ells. Ningú no m' obliga a quedar-me, però me n' aniré tranquil·lament?
2.- Trobo al carrer una cartera amb força diners i un carnet d' identitat que identifica el seu propietari. La tornaré?
3.- Realment no em ve de gust passar-me l' hora del pati ajudant al meu company amb les matemàtiques, però li ho he promès.
4.- Una cosa és què vull fer i una altra bén diferent què he de fer. com seria el món si tots complíssim el primer principi? Com seria si tots ens guiéssim pel segon? Quin és millor? Realment són incompatibles? 

Primer dia de data d' entrega per 4rt A, Dimecres 2 novembre +1
Primer dia de data d' entrega per 4rt B, Dijous 27 Octubre 2016 +1
Primer dia de data d' entrega per 4rt C, Dilluns 7 Novembre 2016 +1 (ho haureu d' entregar a la professora de guàrdia). 

Bibliografia: 

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 20, 21)

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:David_d%27Angers_-_Saint-Just.jpg

UNITAT 1. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. ULISES I LES SIRENES

UNITAT 1. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. ULISES I LES SIRENES

"Tornant cap a Ítaca, Ulisses, que havia sentit parlar del meravellós cant de les sirenes, vol escoltar-lo. Però, advertit per Circe, sap el perill que corre si ho fa i ordena a tots els tripulants del seu vaixell que segellin les seves orelles amb cera i continuïn sense dubtar la ruta marcada. També mana que el lliguin fort al pal del vaixell i que, encara que ho demani, no el deslliguin"

EL RETORN DELS HEROIS: L' ODISSEA

Ulysses and the sirens by Herbert James Draper, 1909

L'Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ, ἡ Ὀδσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada. Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (també anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa, a Ítaca, tot això, distribuït en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX aC.

És un exemple de literatura d'aventures i de viatges, si bé el marc del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l'altre món. Els temes són universals: l'amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l'equilibri entre el seny i la rauxa (el cantó apol·lini i dionisíac per als grecs).

Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616)

Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars després de feixucs viatges. Odisseu, però, és retingut per la nimfa Calipso després de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d'Odisseu a la seva pàtria, convoca una assemblea de déus a l'Olimp. La deessa Atena s'erigirà en advocada i protectora d'Odisseu. Obtingut el permís del pare dels déus, Atena parteix cap a Ítaca on convenç Telèmac, el fill d'Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nèstor a Pilos d'Èlide, i Menelau i Helena a Esparta, sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a Ítaca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar Penèlope, esposa de l'heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l'acabament d'una estora que va fent de dia i que desfà de nit, i ordeix l'assassinat de Telèmac.

Pintura de Waterhouse

Al país dels cicons.Aquí es produeix el primer flash-back de l'obra: en el cant V apareix Hermes, el déu missatger, donant la notícia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d'Odisseu a la seva pàtria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l'heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga. Més tard aconsegueix salvar-se, tot atenyent l'illa dels feacis on Nausica, filla del rei Alcínous, se n'enamora i el condueix a palau. Allí, seguint les sagrades normes d'hospitalitat de l'època se l'acull, se li permet l'estada i se'l convida a un banquet suculent. En aquest banquet són cantades per un aede les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l'heroi no pot reprimir l'emoció i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar en un segon flash-back en primera persona el retorn de Troia amb les consegüents aventures:

• Al país dels lotòfags.
• Amb el ciclop Polifem.
• A l'illa d'Èol.
• La pèrdua d'una part important de la seva flota al país del lestrígons.
• L'arribada i estada d'Odisseu i de la resta de companys a l'illa de la fetillera Circe.
• El descens a l'Hades.
• Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mòbils Escil·la i Caribdis, i les vaques d'Hèlios.

Un cop acabada la narració hom retorna l'acció a la partida de Feacia envers Ítaca. Arribat, doncs, a Ítaca, i seguint els consells d'Atena, la qual no l'abandona en tota la tornada, adopta l'aspecte d'un pidolaire per tal de no fer sospitar ningú i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristòcrates pretendents de la seva muller Penèlope. És justament en aquest moment quan Telèmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix després de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambdós planejaran la venjança.

Introduït Odisseu a palau amb l'aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. A poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt més tard, però, no serà reconegut per la seva fidel esposa. Serà en el famós certamen de l'arc, on només Odisseu serà capaç de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament després es fa conèixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telèmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occirà gairebé tots els pretendents.

Per acabar serà reconegut amb emoció per una perplexa Penèlope, visitarà son ancià pare, posarà pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornarà a regnar amb seny i enginy sobre Ítaca.

A classe hem visionat:

- Los héroes de la Antigua Grecia. La aventura de Ulises. BBC.

 

- La lucha de los dioses. Ulises y la venganza del mar. Canal Historia. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 )

WEBGRAFIA:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Herbert_James_Draper,_Ulysses_and_the_Sirens,_1909.jpg/250px-Herbert_James_Draper,_Ulysses_and_the_Sirens,_190

http://ca.wikipedia.org/wiki/Odissea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Calipso_(mitologia)#mediaviewer/File:Odysseus_and_Calypso.jpg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHBFGrbY2Z7IMZ6wD0BnaYa02yyqBwqfhk-6B8yWm22HgsAGq7253-OiHaTARE84Sky-ggxVXD7wwM7sq8aIkWH1rsRZRCxTHmfPyX3C60m-BLhWnq80HUOPLtILFAroi6wwle1RKE9g0D/s1600/PenelopeWaterhouse.jpg

 https://www.youtube.com/watch?v=TIezEK6GQEo

 https://www.youtube.com/watch?v=lR2N5g71vY4

http://image.slidesharecdn.com/lesaventuresdulisses1-140326145004-phpapp01/95/les-aventures-dulisses-11-638.jpg?cb=1395845463

U1:6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. PER PENSAR "EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

UNITAT 1:6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

MATERIAL PER PENSAR

"EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

 

 

 

WEBGRAFIA:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXbLe2SLNGCWbFWG_hbzVVo5BHgO72qdswoglTfIN9wT8G2gsrIoPPyTdm85mxwQ3PNeaHYWv94w5QxIIWyHtGCnUPcZYqNFJYOInRhh-OeQCkTcvqsXcpIIjRbO0szLWq5Xy3etVr8pzp/s1600/PLATON+ALMA.jpg

http://www.youtube.com/watch?v=Wx3j-R3uXLY

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL. 

"Els meus amics han quedat per fer un botellón aquesta nit, i demà jugo un partit decisiu amb el meu equip de bàsquet.

Vull sortir avui amb totes les meves forces (desig). A més a més, ho fan tots els meus amics (motiu), tot i així, si demà vull guanyar el partit amb el qual ens juguem la lliga (desig), sé que necessito descansar per aconseguir-ho (coneixement). Malgrat tot, per sortir només una nit no passarà res (creença), per altra banda, en el pitjor dels casos, perdrem de totes les maneres (creença). També sé que, si vaig molt cansada a jugar, és més fàcil que pateixi una lesió (coneixement), o que l' entrenador em substitueixi per una altra jugadora i falli a l' equip (sentiment). Això sense tenir en compte els problemes que comporta l' alcohol (coneixement). I encara podria aportar moltes més idees, a favor o en contra, de sortir o no. Però la decisió és meva. Sé què em convé? Faré el contrari?" 

Motius per ser raonable quan prenem una decisió.

- No tot val. Unes opcions sempre són millors que unes altres. No n' hi prou amb declarar que quelcom és injust o egoista, o amb dir que s' ha d' apostar per la salut abans que per l' amistat, o a l' inrevès. Hem de poder justificar les nostres decisions.

- A més a més, argumentar reforça la meva identitat, demostra que tinc criteris propis i per aquesta raó no estic obligat a seguir allò que em vulguin imposar. 

- Amb raons pròpies puc dialogar, cosa impossible per a qui no sap què dir.

- Si sóc raonable podré entendre millor les raons dels altres i, al  mateix temps, elaborar les meves pensant que l' altre les ha d' entendre.

- Sé que d' una deliberació moral no obtindré mai una conclusió segura, veritable. Per això, equivocar-me entra també dins del raonable. Sempre serà millor arriscar-se a fracassar a que decideixin per un mateix. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 i 19)

WEBGRAFIA:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF5sEvcx3wDUayJttGGovcsRnhPkND0QXcYG5dhLtFaaUY9IjAAKV-4-nhtMa6Jd9PaqOUM7frPqL6M6lUd2eOO-jxyX685QJ5hefCg1hGX_h5j6sD0jBpQx70JcOy8ULrjl3P6_RYffmH/s1600/botellon.jpg

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA 3. IDENTITATS

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA

3. IDENTITATS 

Mario Vargas Llosa

Autoretrat

"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat. 

VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"

(Pàgina 13 del llibre de text)

Amartya Sen

"L' amic" del director del Trinity College

"Fa uns anys, quan tornava a Anglaterra després d' un viatge curt (en aquell moment era director del Trinity College de Cambridge), l' oficial de migracions de l' aeroport de Heathrow, que va controlar rigurosament el meu passaport indi, em va plantejar una pregunta filosòfica d' una certa complexitat. Després de veure l' adreça de casa meva en el formulari de migracions, em va preguntar si el director (de qui, evidentment, jo era el beneficiari de la seva hospitalitat) era un amic proper. Em vaig aturar uns segons, perquè no em quedava del tot clar si podia afirmar ser el meu propi amic. (...) Bé, es va resoldre aquesta qüestió pràctica, però la conversa fou un recordatori, si escau, del fet que la identitat pot ser un afer complicat. (...) Un enfocament simplista pot ser una bona manera de mal interpretar gairebé tots els individus del món. En la nostra vida quotidiana, ens veiem com a membres d' una varietat de grups i pertanyem a tots ells. La mateixa persona pot ser, sense cap contradicció, ciutadà d' Estats Units, d' origen caribeny, amb avantpassats africans, cristià, liberal, dona, vegetarià, corredor de fons, historiador, mestre, novel·lista, feminista, heterosexual, creient dels drets dels gais i de les lesbianes, amant del teatre, actiu ambientalista, fanàtic del tennis, músic de jazz i algú totalment compromès amb l' opinió que hi ha éssers intel·ligents en l' espai exterior amb el qual és imperiós comunicar-se (preferentment en anglès). Cadascuna d' aquestes col·lectivitats, a les quals pertany aquesta persona de forma simultània, li dóna una identitat particular. No es pot considerar que alguna d' elles sigui l' única identitat de la persona.

SEN, Amartya: El País, 10 Juny 2007"

(Pàgina 17 del llibre de text)

Activitat:

És rellevant en la història l' anècdota amb què comença l' article d' Amartya Sen? Per què? Tenim una identitat única o som més aviat el resultat d' una suma d' identitats, com proposen els dos articles? Quin seria el teu retrat?

(Pàgina 17 del llibre de text) 

- PER LLEGIR en PDF:
MAALOUF, Amin: Identidades asesinas. 

http://es.scribd.com/doc/20264768/Maalouf-Amin-Identidades-asesinas-1998

Agraïments:

Nadia El Mouwali Benomar, ex alumna de l' Institut Sant Mateu de Premià de Mar (avui dia, Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt) per recomenar-me l' obra de Amin Maaoluf. 

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 13 i 17)

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA 1. Les creences i coneixements

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

  1. Les creences i coneixements

Molts homes cometen l' error de substituir el coneixement per l' afirmació que és veritat allò que ells desitgen.

Bertrand RUSELL

Si afirmo "la llum recorre trescents mil quilòmetres per segon", hi ha procediments per verificar la certesa de la meva afirmació. És un judici de fet. Un coneixement. En canvi, si afirmo "només els nets de cor veuran Déu", no disposo de cap procediment que demostri que aquesta afirmació és veritable. Els prejudicis les supersticions, les creences religioses...pertanyen a aquest grup d' idees que no poden ser confirmades ni desmentides. Constitueixen per aquesta raó judicis de valor o creences. Serien creences, doncs, les següents idees: "Les dones i els homes pensen de forma diferent" , "vestir-se de groc porta mala sort", "existeix una vida després de la mort"...

(Pàgina 8)

- Activitats a l' aula:

. Veure el vídeo "La caja de la nada"

- Analitza el vídeo. Fes un quadre comparatiu de les diferències que diu l' humorista que hi ha entre el cervell de les dones i els homes. Això que ell diu, té la categoria de judici de fet o judici de valor? Personalment, penses que pot tenir part de raó?

. Veure el vídeo "La niña hetero"

https://www.youtube.com/watch?v=o9lJWAbhPXE

- Fes una sinopsi i una reflexió personal 

WEBGRAFIA: 

http://kultura.az/th.php?item_id=20130611123426489&w=220

http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4

BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	Sílvia Gil Cordero
NIVELL EDUCATIU	ESO
MATÈRIA	EDUCACIÓ ETICOCÍVICA
CURS	4t

CONTINGUTS

Primer Bloc: Capacitat crítica i iniciativa personal 1.Acceptació crítica de la identitat i els interessos personals, mostrant una actitud oberta a la transformació positiva. 2.Desenvolupament de la capacitat crítica i la iniciativa personal per assumir la responsabilitat que implica l’ús de la llibertat d’elecció en la presa de decisions morals, identificant els diferents tipus de raonament implicats i reconeixent les coherències i contradiccions entre els judicis i les accions. 3.Identificació de l’existència d’una consciència ètica, capaç d’orientar l’acció de manera lliure i racional i en el context de les llibertats i drets humans. 4.Identificació i presa de consciència dels elements del context social i cultural, inclosos els mitjans de comunicació i la publicitat, que condicionen el sistema de valors propi i poden influir en la pròpia presa de decisions, analitzant especialment els estereotips que tendeixen a imposar-se com a models de conducta. Els continguts de caràcter conceptual s’estructuren en la següent unitat: UNITAT DIDÀCTICA 1. Demano la pau i la paraula 1.Les creences 2.Identitats 3.Intel·ligència, sentiments i emocions 4.Som les decisions que prenem 5.Fes allò que hagis de fer 6.Llibertat i responsabilitat 7.La tolerància 8.En peu de pau Segon Bloc: Valors ètics per una societat democràtica 1.Reconeixement de la ciutadania en la seva dimensió individual i social. Conceptualització i anàlisi dels principis ètics que estan a la base dels drets, deures i llibertats de les persones i dels col·lectius. 2.Identificació, anàlisi i rebuig de situacions d’incompliment dels drets humans a nivell local i global. Coneixement de mecanismes per combatre l’incompliment i la violació dels drets humans. Reflexió crítica sobre les garanties i límits dels drets i llibertats. 3.Identificació dels conceptes claus del sistema democràtic (parlamentarisme, sistema electoral, pluralisme polític, representativitat) 4.Contrast de valors i argumentació dels valors propis. Respecte i valoració crítica de les opcions i plantejaments personals dels altres, desenvolupant una actitud assertiva. Els continguts de caràcter conceptual s’estructuren en la següent unitat: UNITAT DIDÀCTICA 2. Ètica i política 1.Poder i autoritat 2.Democràcia 3.Estats i nacions 4.L’Estat democràtic i el dret 5.Formes de participació política 6.Constitucions i lleis              7.Llibertats i drets Tercer Bloc: Ciutadania en un món global 1.Identificació i rebuig de situacions de marginació, intolerància, desigualtat i injustícia social en el món, desenvolupant una consciència ètica. 2.Reflexió sobre els dilemes morals del món actual en els que es manifestin plantejaments antropològics i ètics diferents, desenvolupant un criteri propi a partir de la posada en comú i el contrast d’informacions, opinions i valors. 3. Interpretació crítica de la influència dels mitjans de comunicació i d’informació en el món actual. 4.Valoració de la racionalitat i d’una actitud dialògica com a mitjans per assolir una concepció del món flexible i oberta i adaptar-se a una realitat en constant evolució. Compromís per trobar alternatives i solucions als problemes per intentar fer un món més just. 5.Reconeixement de diverses formes de participació ciutadana, com el voluntariat, l’associacionisme i altres moviments compromesos en la defensa dels drets humans, i dels valors que aporten a la societat. Els continguts de caràcter conceptual s’estructuren en les següents unitats: UNITAT DIDÀCTICA 3. Ètica i drets 1.És necessari pensar sobre els drets humans? 2.Els drets naturals i l’època de les revolucions 3.La decadència dels drets naturals 4.Els drets humans en l’actualitat 5.Drets, necessitats i capacitats humanes 6.Cultura i drets humans 7.Drets de l’individu i drets de la comunitat UNITAT DIDÀCTICA 4. Problemes socials del món actual               8.El dret a la igualtat               9.Formes de discriminació              10.Factors de discriminació              11.La globalització i els problemes del desenvolupament              12.Poder i mitjans de comunicació              13.Ciutadania global              14.La cultura de la pau

COMPETÈNCIES

L’Educació eticocívica es centra, sobretot, en la competència social i ciutadana i en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; perquè, propicia l’adquisició d’habilitats per viure en societat i exercir la ciutadania democràtica; afavoreix la universalització de les pròpies aspiracions i drets per a totes les persones; ajuda a generar valors com la cooperació, la solidaritat, el compromís i la participació; valora la conquesta dels drets humans i rebutja les situacions d’injustícia; afavoreix l’assimilació de destreses per conviure i construir societats més cohesionades, lliures i equitatives. De la mateixa manera, propicia la competència d’autonomia i iniciativa personal; perquè afavoreix les iniciatives de planificació, presa de decisions, organització i assumpció de responsabilitats; permet assumir de manera crítica i reflexiva l’exercici de la llibertat, dels seus drets i els seus deures individuals i col·lectius en un clima de respecte cap a les altres persones i postures morals; afavoreix l’autonomia i l’autoconfiança en la construcció d’un pensament i projecte de vida i en la presa de postures sobre els problemes i les possibles solucions; afavorint, també, la construcció d’un judici ètic propi, basat en els valors i les pràctiques democràtiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Criteris 1.Expressar i controlar les pròpies emocions, respectant les dels altres des de la valoració de la llibertat humana. Expressar judicis i opinions pròpies de forma argumentada, desenvolupant una actitud autocrítica i acceptant l’existència de discrepàncies amb els altres. 2.Prendre consciència de la pluralitat d’opcions i posicionaments entorn dels dilemes morals del món actual, valorant-los críticament, identificant els elements del context social i cultural que els condicionen, i formar-se una opinió pròpia, oberta i flexible. 3.Adquirir valors humanitzadors que no siguin excloents i manifestar una actitud de respecte i empatia envers els altres. Reconèixer el valor de la pluralitat i de la diversitat, distingint-les dels elements diferenciadors que estan a la base d’algunes discriminacions. 4.Reconèixer els drets humans com a principal referència ètica per a la conducta humana, valorant el seu compliment i reconeixent situacions de violació d’aquests drets en entorns propers i llunyans. 5.Conèixer i expressar de forma argumentada la noció de sistema democràtic,  valorant la participació ciutadana i la responsabilitat dels poders públics envers la ciutadania. 6. Utilitzar de forma rigorosa i contrastada diferents fonts d’informació per documentar-se sobre alguns dels problemes i reptes de la societat actual, valorant la possibilitat  de solucions alternatives i manifestant actituds favorables a la solidaritat i cooperació internacionals. 7.Identificar la influència dels mitjans de comunicació en la presa de les pròpies decisions i en els hàbits i models socials. Instruments Instruccions d’ avaluació de la  matèria d’ Educació Eticocívica de 4rt ESO. Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre o anàlisi d’ alguna pel·lícula visionada a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un dossier de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Així doncs, l’ alumne que no hagi presentat algun exercici o treball, haurà de presentar uns altres que es pactaran amb la professora de l’ assignatura. Es farà una nota mitjana, a criteri de la professora, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació. La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes.

BIBLIOGRAFIA

SAVATER,  Fernando: Ética para Amador. ROVIRA, Àlex y TRIAS DE BES MINGOT, Fernando: La buena suerte. Claves para la prosperidad. http://www.uv.es/gonzalbo/betania/docs/altres_autors/La_Buena_Suerte.pdf

MATERIAL NECESSARI

Llibre de text Educació ètica i cívica (Ediciones del Serbal)