miércoles, 8 de junio de 2016

UNITAT 3. ÈTICA I DRETS 4. LA DECADÈNCIA DELS DRETS NATURALS (SEGLE XIX) L' ètica utilitarista

UNITAT 3.
ÈTICA I DRETS
LA DECADÈNCIA DELS DRETS NATURALS (SEGLE XIX)

L' ètica utilitarista 



Jeremy Bentham(Londres, 15 de febrer de 1748 -Londres, 6 de juny de 1832) fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.
Jeremy Bentham va néixer a Houndsditch, Londres, el 15 de febrer de 1748, fill d'una rica i important família històrica de jutges, i va morir a Londres el 6 de juny de 1832. Va ser el pare de l'utilitarisme i des de petit va mostrar un gran interès en el camp de l'estudi.

L'utilitarisme es basa la regla de cercar el màxim plaer per al màxim de persones possibles, evitant el dolor de la societat encara que fos amb el descontentament d'una minoria. L'avaluació de les conseqüències es fonamenta en el principi segons el qual cadascú val per un i tan sols per un. The "greatest happiness principle", or the principle of utility (en anglès). 

Marxisme i drets humans 
Karl Marx

 Karl Heinrich Marx [ˌkʰaʁl ˌɦa͡ɪ̯nrɪç ˈmaʁks] (Trèveris, 5 de maig de 1818Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest comunista: «la història de totes les societats és la història de la lluita de classes». Marx va ser el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.

Marx va entendre les teories del dret natural com a expressió dels interessos de la classe dominant. Per a ell, el liberalisme no era més que una ideologia que protegia  aquets interessos i que, en emfatitzar els drets de l' individu, encocbria les desigualtats de la societat de classes.

 La classe obrera

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a Barcelona[1] per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan Nuet[2]) que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.[3] A partir de la Revolució de 1868 l'Ateneu va virar ideològicament aglutinant un nucli de dirigents obrers que, més endavant, impulsarien el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional: Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch i Josep Llunas i Pujals.[3] Igualment com la FRE de l'AIT, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pavía el gener del 1874.[1][3]
Quan el moviment obrer organitzat va poder recuperar-se, el 1881 l'Ateneu va tornar a activar-se dirigit aleshores per Manuel Bochons i Josep Pàmies i sota el nom d'Ateneu Obrer de Barcelona.[3]


PER RECUPERAR I MILLORAR LA NOTA, HAUREU DE COPIAR ELS ENUNCIATS I FER ELS EXERCICIS DE LES PÀGINES 72 I 73 DEL LLIBRE DE TEXT. PER CONTESTAR MILLOR LES PREGUNTES, US HAUREU DE LLEGIR LES PÀGINES 68,69,70,71 DEL LLIBRE DE TEXT.

Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 70 i 71)

Webgrafia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Bentham
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Bentham
https://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Marx
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneu_Catal%C3%A0_de_la_Classe_Obrera

No hay comentarios:

Publicar un comentario