RECUPERACIÓ I MILLORA PER A TOTS ELS QUARTS DE L' ESO

RECUPERACIÓ I MILLORA

PER RECUPERAR I MILLORAR LA NOTA, HAUREU DE COPIAR ELS ENUNCIATS I FER ELS EXERCICIS DE LES PÀGINES 72 I 73 DEL LLIBRE DE TEXT.

PER CONTESTAR MILLOR LES PREGUNTES, US HAUREU DE LLEGIR LES PÀGINES 68,69,70,71 DEL LLIBRE DE TEXT. 

ACTIVITATS QUE S’ HAN D’ ENTREGAR.

1.- Els drets naturals els dóna Déu

“L’ estat natural té una llei inatural per la qual es governa, i aquesta llei obliga a tots. La raó, que coincideix amb aquesta llei, ensenya a tots aquells ésser humans que vulguin consultar-la que, sent iguals i independents, ningú no ha de perjudicar altri en la seva vida, salut, llibertat o possessions; perquè sent tots els homes l’ obra d’ un Ésser omnipotent i infinitament savi, sent tots ells servidors d’ un únic Senyor sobirà, arribats a aquest món per ordre seva i per a servei seu, són propietat d’ aquest Ésser i Senyor que els va fer perquè existeixin mentre li plagui a Ell i no a un altre”

John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, 1690

1.1.- Quins drets imposa a tot ésser humà la llei natural?

1.2.- Quin és el fonament dels drets naturals segons Locke?

2.- Definició de principi d’ utilitat

“Per utilitat hom entén la propietat de qualsevol objecte per la qual tendeix a produir benefici, avantatge, plaer, bé o felicitat (tot això en aquest cas és el mateix) o (cosa que també és el mateix) a prevenir el prejudici, el dolor, el mal o la infelicitat d’ aquell l’ interès de qui es considera; si és la comunitat en general, la felicitat de la comunitat; si és un individu particular, la felicitat d’ aquest individu (...). La comunitat és un cos fictici, compost per persones individuals que hom considera que el constitueixen en tant que són els seus membres. Què és llavors l’ interès de la comunitat? La suma dels interessos dels diferents membres que la componen.”

Jeremy Bentham, Introducció als principis de la moral i la legislació, 1780

2.1.- “L’ interès de la comunitat és la suma dels interessos dels diferents membres qu ela componen”. Què et sembla aquesta definició? És desitjable portar-la a la pràctica socialment? És possible? Per què?

3.- La jornada de vuit hores

“La condició preliminar, sense la qual totes les temptatives de millorar la situació dels obrers i la seva emancipació estan condemnades al fracàs, és la limitació de la jornada de treball.

És necessària per restaurar la salut i la força física de la classe obrera, que és l’ entrellat bàsic de tota nació, igual que per assegurar als obrers les possibilitats de desenvolupament intel·lectual, de mantenir les relacions socials i de dedicar-se a activitats socials i polítiques.

Nosaltres proposem vuit hores de treball com a límit legal de la duració de la jornada laboral.”

Karl Marx, Instrucció sobre diversos problemes als delegats del Congrés de Ginebra, 1866

3.1.- Busca informació sobre les condicions de treball a les fàbriques del segle XIX

4.- El treball de nens i joves i el dret a l’ educació.

“Per raons fisiològiques estimem que els nens i els joves d’ ambdós sexes han de dividir-se en tres classes, que requereixen un tractament diferent. La primera comprèn els nens de 9 a 12 anys d’ edat; la segona, els de 13 a 15 anys d’ edat i la tercera, els de 16 i 17 anys d’ edat. Proposem que la llei restringeixi el treball dels nens de la primera classe a dues hores en tots els tipus de tallers o a domicili; la duració del treball per als nens de la segona classe ha de ser de quatre hores i per als de la tercera, de sis hores. Per a la tercera classe haurà de fer-se un interval d’ una hora, com a mínim, per menjar o descansar. (...) Diem que no s’ ha de permetre en cap cas als pares i als patrons la utilització del treball dels nens i dels joves si aquesta utilització no es conjuga amb l’ educació”

Karl Marx, Instrucció sobre diversos problemes als delegats del Congrés de Ginebra, 1866

4.2.- Busca informació sobre l’ Associació Internacional dels Treballadors (AIT), coneguda també com Primera Internacional.

Bibliografia: 

ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 68, 69,70, 71)