SESSIÓ 3
AUTONOMIA I RESPONSABILITAT
DIMENSIÓ PERSONAL
DIMENSIÓ PERSONAL
T' ESTÀS FENT GRAN. Cada cop pots fer més la teva i pel teu compte. Ets una persona autònoma. Ara bé, sapigues que, com més autònom ets, més responsable ets també dels teus actes.
Portar el control de la pròpia vida
La paraula autonomia forma part del nostre llenguatge quotidià. Prove de dos termes grecs: AUTOS, que significa "propi o per si mateix" i NOMOS, que significa "llei o norma". La paraula autonomia ens remet a la idea de "manar-se un mateix".
Diem que una persona és autònoma quan obeeix normes morals que ella mateixa s' exigeix, sense deixar-se endur per pressions externes o pels capricis del moment. Així, l' autonomia remet a l' existència d' un jo capaç de pensar i de fer per si mateix, sense el qual ningú no pot autogovernar-se. En aquest sentit, l'autonomia converteix cada persona en autora i protagonista de la seva vida.
Autonomia i judici moral
El tema de l' autonomia ha estat tractat des de diferents disciplines acadèmiques. La filosofia, la psicologia o l' educació s' han preocupat per esbrinar què caracteritza el subjecte autònom, quines possibilitats reals té l' ésser humà d' aconseguir importants nivells d' autonomia i quines condicions afavoreixen el seu desenvolupament.
El psicòleg Lawrence Kohlberg va estudiar l' evolució del judici moral en els individus; és a dir, la capacitat per a diferenciar i jutjar el que està bé i el que està malament. La seva aportació diferencia tres nivells en el desenvolupament del judici moral:
1. El primer nivell és el dels interessos individuals (nivell preconvencional). Els interessos personals prevalen per sobre de qualsevol altre criteri a l' hora de jutjar la bondat o la maldat d' un fet. La por que un té del càstig és un element que condiciona el judici moral.
2. El segon nivell és el de les normes (nivell convencional). Els judicis morals prenen com a referència principal les relges socials i les expectatives que els altres tenen sobre un mateix. La persona jutja en funció d' allò que els altres esperen d' ella.
3. El tecer nivell és el de l' autonomia de pensament (nivell postconvencional). La persona jutja en funció de criteris que li dicta la seva pròpia consciència.
Segons Kohlberg, la persona guanya autonomia de pensament a mesura que passa d' un nivell a un altre perquè cada vegada és menys esclava dels seus desitjos i d' allò que li manen des de fora. Així, si en un primer moment obeeix només els seus interessos, en el nivell següent dóna importància a la convenció social i, finalment, es planteja els fets també en funció de principis i valors morals que poden qüestionar les normes establertes.
ACTIVITATS:
- Després de llegir el cas de l' Andreu que està al requadre d' adalt, escriu un argument preconvencional, un argument convencional i un argument postconvencional que podrien sortir en la reunió. Poseu en comú els vostres arguments.
. Qui és per a tu el millor argument de tots els que has considerat? Per què? Fes-ho en deu línies mínim. (5 punts)
- Torna a llegir el text d' Isaiah Berlin i contesta: Consideres que portes el control de la teva vida? Et veus capaç de fer-ho? (5 punts)
DATA D' ENTREGA
FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 3 NO SERAN AVALUABLES.
“Vull que la meva vida i les meves decisions depenguin
de mi mateix, i no de forces exteriors, siguin del tipus que siguin. Vull ser
l’ instrument dels meus propis actes voluntaris i no dels actes dels altres
homes (...) Sobretot, vull tenir consciència de mi mateix com un ésser actiu
que pensa i vol, que és responsable de les seves pròpies eleccions, i és
capaç d’ explicar-les d’ acord amb les seves idees i propòsits.”
ISAIAH BERLIN, Sobre la libertad. Alianza Editorial
(adaptació)
|
Autonomia i judici moral
El tema de l' autonomia ha estat tractat des de diferents disciplines acadèmiques. La filosofia, la psicologia o l' educació s' han preocupat per esbrinar què caracteritza el subjecte autònom, quines possibilitats reals té l' ésser humà d' aconseguir importants nivells d' autonomia i quines condicions afavoreixen el seu desenvolupament.
El psicòleg Lawrence Kohlberg va estudiar l' evolució del judici moral en els individus; és a dir, la capacitat per a diferenciar i jutjar el que està bé i el que està malament. La seva aportació diferencia tres nivells en el desenvolupament del judici moral:
1. El primer nivell és el dels interessos individuals (nivell preconvencional). Els interessos personals prevalen per sobre de qualsevol altre criteri a l' hora de jutjar la bondat o la maldat d' un fet. La por que un té del càstig és un element que condiciona el judici moral.
2. El segon nivell és el de les normes (nivell convencional). Els judicis morals prenen com a referència principal les relges socials i les expectatives que els altres tenen sobre un mateix. La persona jutja en funció d' allò que els altres esperen d' ella.
3. El tecer nivell és el de l' autonomia de pensament (nivell postconvencional). La persona jutja en funció de criteris que li dicta la seva pròpia consciència.
Segons Kohlberg, la persona guanya autonomia de pensament a mesura que passa d' un nivell a un altre perquè cada vegada és menys esclava dels seus desitjos i d' allò que li manen des de fora. Així, si en un primer moment obeeix només els seus interessos, en el nivell següent dóna importància a la convenció social i, finalment, es planteja els fets també en funció de principis i valors morals que poden qüestionar les normes establertes.
“Després de recollir conjuntament informació per a fer
un treball en grup que heu de lliurar d’ aquí a tres dies, us vau repartir
els apartats que havíeu de redactar individualment.
L’ Andreu ha tingut un accident i ha de fer repòs
absolut durant un temps. Quan li truqueu, diu que no ha començat a fer la
seva part, que pensava posar-s’hi just
el cap de setmana, però que evidentment ara no podrà.
Si el professor s’ assabenta que l’ Andreu no ha
participat en el treball, no aprovarà l’ avaluació. Si no dieu al professor
què ha passat, haureu d’ assumir la part que corresponia al vostre company.
Avui us ajunteu tots els membres del grup, menys l’ Andreu, per a resoldre el
tema.
|
- Després de llegir el cas de l' Andreu que està al requadre d' adalt, escriu un argument preconvencional, un argument convencional i un argument postconvencional que podrien sortir en la reunió. Poseu en comú els vostres arguments.
. Qui és per a tu el millor argument de tots els que has considerat? Per què? Fes-ho en deu línies mínim. (5 punts)
- Torna a llegir el text d' Isaiah Berlin i contesta: Consideres que portes el control de la teva vida? Et veus capaç de fer-ho? (5 punts)
DATA D' ENTREGA
SESSIÓ 3
4r A
DIMECRES 11 OCTUBRE +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 25 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 1 NOVEMBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats
SESSIÓ 3
4r B
4r B
DIMECRES 11 OCTUBRE +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 25 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 1 NOVEMBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats
SESSIÓ 3
4r C
4r C
DILLUNS 9 OCTUBRE +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 16 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 23 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 30 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats
FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 3 NO SERAN AVALUABLES.
Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)
Webgrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin#/media/File:IsaiahBerlin1983.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin
https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin
