UNITAT 1:6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.
MATERIAL PER PENSAR
"EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ
miércoles, 5 de octubre de 2016
UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM. UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL.
UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA.
6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.
UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL.
"Els meus amics han quedat per fer un botellón aquesta nit, i demà jugo un partit decisiu amb el meu equip de bàsquet.
Vull
sortir avui amb totes les meves forces (desig). A més a més, ho fan
tots els meus amics (motiu), tot i així, si demà vull guanyar el partit
amb el qual ens juguem la lliga (desig), sé que necessito descansar per
aconseguir-ho (coneixement). Malgrat tot, per sortir només una nit no
passarà res (creença), per altra banda, en el pitjor dels casos, perdrem
de totes les maneres (creença). També sé que, si vaig molt cansada a
jugar, és més fàcil que pateixi una lesió (coneixement), o que l'
entrenador em substitueixi per una altra jugadora i falli a l' equip
(sentiment). Això sense tenir en compte els problemes que comporta l'
alcohol (coneixement). I encara podria aportar moltes més idees, a favor
o en contra, de sortir o no. Però la decisió és meva. Sé què em convé?
Faré el contrari?"
Motius per ser raonable quan prenem una decisió.
-
No tot val. Unes opcions sempre són millors que unes altres. No n' hi
prou amb declarar que quelcom és injust o egoista, o amb dir que s' ha
d' apostar per la salut abans que per l' amistat, o a l' inrevès. Hem de
poder justificar les nostres decisions.
-
A més a més, argumentar reforça la meva identitat, demostra que tinc
criteris propis i per aquesta raó no estic obligat a seguir allò que em
vulguin imposar.
- Amb raons pròpies puc dialogar, cosa impossible per a qui no sap què dir.
-
Si sóc raonable podré entendre millor les raons dels altres i, al
mateix temps, elaborar les meves pensant que l' altre les ha d'
entendre.
-
Sé que d' una deliberació moral no obtindré mai una conclusió segura,
veritable. Per això, equivocar-me entra també dins del raonable. Sempre
serà millor arriscar-se a fracassar a que decideixin per un mateix.
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 i 19)
WEBGRAFIA:
UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA 3. IDENTITATS
UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA
3. IDENTITATS
 |
| Mario Vargas Llosa |
Autoretrat
"Jo
sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com
diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l'
única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor,
periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en
política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i
constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes,
islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni
gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme,
el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i
tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual,
,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No.
Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses
similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat.
VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"
(Pàgina 13 del llibre de text)
 |
| Amartya Sen |
"L' amic" del director del Trinity College
"Fa
uns anys, quan tornava a Anglaterra després d' un viatge curt (en
aquell moment era director del Trinity College de Cambridge), l' oficial
de migracions de l' aeroport de Heathrow, que va controlar rigurosament
el meu passaport indi, em va plantejar una pregunta filosòfica d' una
certa complexitat. Després de veure l' adreça de casa meva en el
formulari de migracions, em va preguntar si el director (de qui,
evidentment, jo era el beneficiari de la seva hospitalitat) era un amic
proper. Em vaig aturar uns segons, perquè no em quedava del tot clar si
podia afirmar ser el meu propi amic. (...) Bé, es va resoldre aquesta
qüestió pràctica, però la conversa fou un recordatori, si escau, del fet
que la identitat pot ser un afer complicat. (...) Un enfocament
simplista pot ser una bona manera de mal interpretar gairebé tots els
individus del món. En la nostra vida quotidiana, ens veiem com a membres
d' una varietat de grups i pertanyem a tots ells. La mateixa persona
pot ser, sense cap contradicció, ciutadà d' Estats Units, d' origen
caribeny, amb avantpassats africans, cristià, liberal, dona, vegetarià,
corredor de fons, historiador, mestre, novel·lista, feminista,
heterosexual, creient dels drets dels gais i de les lesbianes, amant del
teatre, actiu ambientalista, fanàtic del tennis, músic de jazz i algú
totalment compromès amb l' opinió que hi ha éssers intel·ligents en l'
espai exterior amb el qual és imperiós comunicar-se (preferentment en
anglès). Cadascuna d' aquestes col·lectivitats, a les quals pertany
aquesta persona de forma simultània, li dóna una identitat particular.
No es pot considerar que alguna d' elles sigui l' única identitat de la
persona.
SEN, Amartya: El País, 10 Juny 2007"
(Pàgina 17 del llibre de text)
Activitat:
És
rellevant en la història l' anècdota amb què comença l' article d'
Amartya Sen? Per què? Tenim una identitat única o som més aviat el
resultat d' una suma d' identitats, com proposen els dos articles? Quin
seria el teu retrat?
(Pàgina 17 del llibre de text)
- PER LLEGIR en PDF:
MAALOUF, Amin: Identidades asesinas.
http://es.scribd.com/doc/20264768/Maalouf-Amin-Identidades-asesinas-1998
Agraïments:
Nadia El Mouwali Benomar, ex alumna de l' Institut Sant Mateu de Premià de Mar (avui dia, Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt) per recomenar-me l' obra de Amin Maaoluf.
- PER LLEGIR en PDF:
MAALOUF, Amin: Identidades asesinas.
http://es.scribd.com/doc/20264768/Maalouf-Amin-Identidades-asesinas-1998
Agraïments:
Nadia El Mouwali Benomar, ex alumna de l' Institut Sant Mateu de Premià de Mar (avui dia, Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt) per recomenar-me l' obra de Amin Maaoluf.
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 13 i 17)
miércoles, 14 de septiembre de 2016
UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA 1. Les creences i coneixements
UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA
1. Les creences i coneixements
Molts homes cometen l' error de substituir el coneixement per l' afirmació que és veritat allò que ells desitgen.
Bertrand RUSELL
Si
afirmo "la llum recorre trescents mil quilòmetres per segon", hi ha
procediments per verificar la certesa de la meva afirmació. És un judici de fet. Un coneixement. En
canvi, si afirmo "només els nets de cor veuran Déu", no disposo de cap
procediment que demostri que aquesta afirmació és veritable. Els
prejudicis les supersticions, les creences religioses...pertanyen a
aquest grup d' idees que no poden ser confirmades ni desmentides.
Constitueixen per aquesta raó judicis de valor o creences. Serien
creences, doncs, les següents idees: "Les dones i els homes pensen de
forma diferent" , "vestir-se de groc porta mala sort", "existeix una
vida després de la mort"...
(Pàgina 8)
- Activitats a l' aula:
. Veure el vídeo "La caja de la nada"
- Analitza el vídeo. Fes un quadre comparatiu de les diferències que diu l' humorista que hi ha entre el cervell de les dones i els homes. Això que ell diu, té la categoria de judici de fet o judici de valor? Personalment, penses que pot tenir part de raó?
. Veure el vídeo "La niña hetero"
https://www.youtube.com/watch?v=o9lJWAbhPXE
- Fes una sinopsi i una reflexió personal
WEBGRAFIA:
http://kultura.az/th.php?item_id=20130611123426489&w=220
http://www.youtube.com/watch?v=XhTzdhsfWz4
BIBLIOGRAFIA:
ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008
EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE
EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE
|
|
1.Les creences
2.Identitats
3.Intel·ligència, sentiments i emocions
4.Som les decisions que prenem
5.Fes allò que hagis de fer
6.Llibertat i responsabilitat
7.La tolerància
8.En peu de pau
1.Poder i autoritat
2.Democràcia
3.Estats i nacions
4.L’Estat democràtic i el dret
5.Formes de participació política
6.Constitucions i lleis
7.Llibertats i drets
1.És necessari pensar sobre els drets humans?
2.Els drets naturals i l’època de les
revolucions
3.La decadència dels drets naturals
4.Els drets humans en l’actualitat
5.Drets, necessitats i capacitats humanes
6.Cultura i drets humans
7.Drets de l’individu i drets de la comunitat
8.El dret a la
igualtat
9.Formes de
discriminació
10.Factors de
discriminació
11.La globalització i
els problemes del desenvolupament
12.Poder i mitjans de
comunicació
13.Ciutadania global
14.La cultura de la
pau
|
|
Instruccions d’ avaluació de la
matèria d’ Educació Eticocívica de 4rt ESO.
Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de
l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre o
anàlisi d’ alguna pel·lícula visionada a l’ aula. D’ aquesta manera, cada
alumne anirà confeccionant un dossier de treball diari amb portada, amb fulls
tipus DNA4 (no llibreta) i funda de
plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la
correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Així doncs,
l’ alumne que no hagi presentat algun exercici o treball, haurà de presentar
uns altres que es pactaran amb la professora de l’ assignatura. Es farà una
nota mitjana, a criteri de la professora, dels treballs entregats, que serà
la nota de l’ avaluació.
La nota de qualificació de
tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si
aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest
no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions
suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny,
s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de
setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes.
|
viernes, 10 de junio de 2016
RECUPERACIÓ I MILLORA PER A TOTS ELS QUARTS DE L' ESO
RECUPERACIÓ I MILLORA
PER RECUPERAR I MILLORAR LA NOTA, HAUREU DE COPIAR ELS ENUNCIATS I FER ELS
EXERCICIS DE LES PÀGINES 72 I 73 DEL LLIBRE DE TEXT.
PER CONTESTAR MILLOR LES PREGUNTES, US HAUREU DE LLEGIR LES PÀGINES
68,69,70,71 DEL LLIBRE DE TEXT.
ACTIVITATS QUE S’
HAN D’ ENTREGAR.
1.- Els drets
naturals els dóna Déu
“L’ estat natural té una llei inatural per la qual es governa, i aquesta
llei obliga a tots. La raó, que coincideix amb aquesta llei, ensenya a tots
aquells ésser humans que vulguin consultar-la que, sent iguals i independents,
ningú no ha de perjudicar altri en la seva vida, salut, llibertat o
possessions; perquè sent tots els homes l’ obra d’ un Ésser omnipotent i
infinitament savi, sent tots ells servidors d’ un únic Senyor sobirà, arribats
a aquest món per ordre seva i per a servei seu, són propietat d’ aquest Ésser i
Senyor que els va fer perquè existeixin mentre li plagui a Ell i no a un altre”
John Locke, Segon tractat sobre el
govern civil, 1690
1.1.- Quins drets imposa a tot ésser humà la llei natural?
1.2.- Quin és el fonament dels drets naturals segons Locke?
2.- Definició de
principi d’ utilitat
“Per utilitat hom entén la propietat de qualsevol objecte per la qual
tendeix a produir benefici, avantatge, plaer, bé o felicitat (tot això en
aquest cas és el mateix) o (cosa que també és el mateix) a prevenir el
prejudici, el dolor, el mal o la infelicitat d’ aquell l’ interès de qui es
considera; si és la comunitat en general, la felicitat de la comunitat; si és
un individu particular, la felicitat d’ aquest individu (...). La comunitat és
un cos fictici, compost per persones individuals que hom considera que el
constitueixen en tant que són els seus membres. Què és llavors l’ interès de la
comunitat? La suma dels interessos dels diferents membres que la componen.”
Jeremy Bentham, Introducció als
principis de la moral i la legislació, 1780
2.1.- “L’ interès de la comunitat és la suma dels interessos dels diferents
membres qu ela componen”. Què et sembla aquesta definició? És desitjable
portar-la a la pràctica socialment? És possible? Per què?
3.- La jornada de
vuit hores
“La condició preliminar, sense la qual totes les temptatives de millorar la
situació dels obrers i la seva emancipació estan condemnades al fracàs, és la
limitació de la jornada de treball.
És necessària per restaurar la salut i la força física de la classe obrera,
que és l’ entrellat bàsic de tota nació, igual que per assegurar als obrers les
possibilitats de desenvolupament intel·lectual, de mantenir les relacions
socials i de dedicar-se a activitats socials i polítiques.
Nosaltres proposem vuit hores de treball com a límit legal de la duració de
la jornada laboral.”
Karl Marx, Instrucció sobre diversos
problemes als delegats del Congrés de Ginebra, 1866
3.1.- Busca informació sobre les condicions de treball a les fàbriques del
segle XIX
4.- El treball de
nens i joves i el dret a l’ educació.
“Per raons fisiològiques estimem que els nens i els joves d’ ambdós sexes han
de dividir-se en tres classes, que requereixen un tractament diferent. La
primera comprèn els nens de 9 a 12 anys d’ edat; la segona, els de 13 a 15 anys
d’ edat i la tercera, els de 16 i 17 anys d’ edat. Proposem que la llei
restringeixi el treball dels nens de la primera classe a dues hores en tots els
tipus de tallers o a domicili; la duració del treball per als nens de la segona
classe ha de ser de quatre hores i per als de la tercera, de sis hores. Per a
la tercera classe haurà de fer-se un interval d’ una hora, com a mínim, per
menjar o descansar. (...) Diem que no s’ ha de permetre en cap cas als pares i
als patrons la utilització del treball dels nens i dels joves si aquesta
utilització no es conjuga amb l’ educació”
Karl Marx, Instrucció sobre diversos
problemes als delegats del Congrés de Ginebra, 1866
4.2.- Busca informació sobre l’ Associació Internacional dels Treballadors
(AIT), coneguda també com Primera Internacional.
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA: Educació ètica i
cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 68, 69,70, 71)
miércoles, 8 de junio de 2016
UNITAT 3. ÈTICA I DRETS 4. LA DECADÈNCIA DELS DRETS NATURALS (SEGLE XIX) L' ètica utilitarista
UNITAT 3.
ÈTICA I DRETS
LA DECADÈNCIA DELS DRETS NATURALS (SEGLE XIX)
L' ètica utilitarista
Jeremy Bentham va néixer a Houndsditch, Londres, el 15 de febrer de 1748, fill d'una rica i important família històrica de jutges, i va morir a Londres el 6 de juny de 1832. Va ser el pare de l'utilitarisme i des de petit va mostrar un gran interès en el camp de l'estudi.
L'utilitarisme es basa la regla de cercar el màxim plaer per al màxim de persones possibles, evitant el dolor de la societat encara que fos amb el descontentament d'una minoria. L'avaluació de les conseqüències es fonamenta en el principi segons el qual cadascú val per un i tan sols per un. The "greatest happiness principle", or the principle of utility (en anglès).
Marxisme i drets humans
Karl Heinrich Marx [ˌkʰaʁl ˌɦa͡ɪ̯nrɪç ˈmaʁks] (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest comunista: «la història de totes les societats és la història de la lluita de classes». Marx va ser el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.
Marx va entendre les teories del dret natural com a expressió dels interessos de la classe dominant. Per a ell, el liberalisme no era més que una ideologia que protegia aquets interessos i que, en emfatitzar els drets de l' individu, encocbria les desigualtats de la societat de classes.
La classe obrera
L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a Barcelona[1] per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan Nuet[2]) que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.[3] A partir de la Revolució de 1868 l'Ateneu va virar ideològicament aglutinant un nucli de dirigents obrers que, més endavant, impulsarien el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional: Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch i Josep Llunas i Pujals.[3] Igualment com la FRE de l'AIT, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pavía el gener del 1874.[1][3]
Quan el moviment obrer organitzat va poder recuperar-se, el 1881 l'Ateneu va tornar a activar-se dirigit aleshores per Manuel Bochons i Josep Pàmies i sota el nom d'Ateneu Obrer de Barcelona.[3]
PER RECUPERAR I MILLORAR LA NOTA, HAUREU DE COPIAR ELS ENUNCIATS I FER ELS EXERCICIS DE LES PÀGINES 72 I 73 DEL LLIBRE DE TEXT. PER CONTESTAR MILLOR LES PREGUNTES, US HAUREU DE LLEGIR LES PÀGINES 68,69,70,71 DEL LLIBRE DE TEXT.
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA: Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 70 i 71)
Webgrafia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Bentham
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Bentham
https://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Marx
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneu_Catal%C3%A0_de_la_Classe_Obrera
Suscribirse a:
Entradas (Atom)