martes, 9 de diciembre de 2014

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 10. LA TOLERÀNCIA

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA.
 10. LA TOLERÀNCIA 

John Locke 


Què és la tolerància?
La tolerància és  la virtut indiscutible de la democràcia. Tolerància és respecte a la diversitat. Es tracta d' una actitud de consideració vers la diferència, d' una predisposició a admetre en els altres una manera de ser i d' obrar diferents a la pròpia, de l' acceptació del pluralisme.

"Sense la virtut de la tolerància la democràcia és un engany, ja que la intolerància condueix al totalitarisme"
Victòria Camps, Virtudes públicas, 1991

Breu història d' una conquesta
Durant el segle XVII, John Locke escrigué Carta sobre la tolerància, i en ella assegura que no s' ha de tolerar cap dogma advers i contrari a la societat humana o als bons costums necessaris per conservar la societat civil. En aquesta obra es ressalta, a més a més, la importància de diferenciar entre els afers públics i els religiosos, cosa que ens mostra que la batalla per la tolerància, ja des de bon principi, empaita la laïcitat.
Més tard, Voltaire seria molt més radical defensant la importància de tolerar las opinions contràries: "No comparteixo les teves idees, però moriré si cal perquè puguis defensar-les". 

Relativisme/ Etnocentrisme
Existeix una interpretació del concepte de tolerància. Aquesta accepció es coneix amb el nom de relativisme. Que el etnocentrisme, o creure que la cultura pròpia és superior a les altres, que es consideren salvatges o retardades, és molt criticable, no vol dir que tots els continguts d' una determinada cultura siguin igualment respectables. On és el límit?

La tolerància democràtica 
Finalment, la tolerància no ha de ser el mateix que la indiferència. Tolerar no és un exercici passiu, suposa l' esforç de conviure amb allò que no ens agrada. Per descomptat que això no vol dir acceptar-ho. L' equilibri difícil que ho fa possible és el civisme.

Exemple:

La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de lamutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.
Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons la OMS:[3]
  • Tipus I o Clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home.
  • Tipus III o Infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser re-infibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan.
  • Tipus IV o altres, en les que destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex.[2] Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nordest de Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.

El costum i la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat.
El control de la sexualitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer sexual masculí.
Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no poden concebre o que millora i facilita el part, fins i tot que es pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el clítoris.
Raons d'higiene. La dona no mutilada es considerada impura i per tant la comunitat li prohibeix la manipulació de l'aigua i els aliments.
Raons d'estètica ja que hom considera els genitals com una part mancada de bellesa i excessivament voluminosa.
Els motius religiosos. Sovint es justifica la MGF emparant-se amb la religió, apuntant que es tracta d'un precepte islàmic emanat de l'Alcorà.
Catalunya, fins a 2010 un metge de l'Institut Dexeus de Barcelona ha restablert la morfologia i les funcions sexuals a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d'espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d'intervencions en les quals les pacients temen menys l'anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. En 2010, Dexeus està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid.


BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 26,27)


WEBGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Clitoridectomia

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS: "La decisión de Sophie"

UNITAT 1. 
DEMANO LA PAU I LA PARAULA. DILEMES MORALS
La decisión de Sophie



Sinopsis
La decisión de Sophie (Sophie's Choice - Reino Unido y EE. UU.  / 1982) Dirección: Alan J. Pakula. Con Maryl Streep, Kevin Kline, Peter MacNicol, Josh Mostel, Greta Turken. Guión: Alan J. Pakula sobre la novela de William Styron. Fotografia: Néstor Almendros. Edición: Evan A. Lottman. Música: Marvin Hamlisch. Dirección de Arte: John Jay Moore. Diseño de Producción: George Jenkins. Producción: Keith Barish, William C. Gerrity y Alan J. Pakula. Productor Ejecutivo: Martin Starger. Duración: 150 min.

En el verano de 1947 Stingo, un joven del sur estadounidense aspirante a escritor, se instala en una pensión familiar de Brooklyn, en Nueva York. Su tranquilidad se verá pronto turbada por la terrible discusión de una pareja que vive en el piso de arriba. Cuando conoce a los amantes queda cautivado por el encanto y simpatía que ambos poseen. La mujer, Sophie Zawistowska, es una hermosa emigrante polaca de fe católica. El hombre, Nathan Landau, es un encantador pero altamente desequilibrado científico de origen judío. Poco a poco, Stingo se convierte en el mejor amigo de los amantes. Mientras busca protegerla de los progresivos abusos de Nathan, Stingo se enamora de Sophie, quien sobrevivió al campo de exterminio de Auschwitz durante la Segunda Guerra Mundial, y vive atormentada por su pasado y un terrible secreto, el cual nunca le había contado a nadie, y que decide revelarle a Stingo.

Intenso amor, eterno dolor


¿Alguna vez pensaste que pasaría en tu vida sí en algún momento  tuvieras que tomar una decisión extrema? ¿Pensaste como signaría tú porvenir? ¿Nunca reflexionaste cuántas situaciones pueden marcar tu futuro para siempre? Para bien o para mal, una respuesta correcta o incorrecta, en el momento oportuno, maneja tu destino.
La decisión de Sophie (Sophie’s Choice) contesta todos estos interrogantes de forma dramática; nos propone recorrer la vida de una joven mujer atormentada por los remordimientos y los recuerdos del pasado reflejados en un presente luctuoso y tormentoso.



Todo comienza con la llegada de un joven sureño, Stingo (Peter McNicol), a New York,  con la ambición de convertirse en un gran escritor que por falta de dinero termina alquilando una pequeña habitación en una rosada casa de Brooklyn.

Allí, en otra habitación, viven Sophie (Meryl Streep), refugiada superviviente de un campo de concentración alemán y Nathan (Kevin Kline), un brillante e inestable judío americano obsesionado con el holocausto, una pareja extraña desde sus circunstancias  pero desenfadada, atractiva, divertida a los ojos del soñador recién llegado. Rápidamente, a causa del desinhibido Nathan y al encanto que irradia Sophie sobre Stingo, surge la amistad.

El trío vive con normalidad en el cálido verano de la ciudad, pero en ocasiones, el carácter violento y bipolar de Nathan irrumpe en ruptura distanciándose por un tiempo de la feliz y pacífica convivencia, momentos que aprovecha Stingo para charlar con una desilusionada y sentimentalmente indefensa Sophie y así conocer los secretos que guarda de su atribulado pasado.
  
Durante una de esas charlas, temerosa por el desencanto que pueda provocar en su interlocutor, Sophie se confiesa, dando conocer el porque de su desdicha y cual fue la decisión que la marco para siempre.

Hacia el final, después de una gran pelea entre los amantes, todo discurre en tragedia, todo se derrumba, todo pasa a ser una autentica experiencia amorosa, dolorosa e instructiva en la vida del joven y virgen escritor.

El film nos sitúa en los Estados Unidos de la década de los 50 y en los ignominiosos campos de exterminio de la Alemania nazi, la historia nos lleva del presente al pasado cuando el relato lo necesita. Técnicamente transita por los caminos adecuados, destacándose la cinematografía, vivaz y brillante en los momentos alegres, sórdida y lúgubre en los momentos de alto contenido dramático; el guión sorprendentemente atrapante y las actuaciones de sus protagonistas.

El casting realmente se encuentra a la altura de las circunstancias, un joven Peter McNicol, tan novato actor como el novato novelista que interpreta, aprovecha muy bien esta situación para enriquecer a su personaje; Kevin Kline,  manejando la ambivalencia de Nathan como solo él puede hacerlo y Meryl Streep en su personaje consagratorio, construyendo una Sophie inolvidable.


La escena que prepara Alan J. Pakula para presentarnos las circunstancias que llevan a la protagonista a tomar la controversial decisión, alimentado con primeros planos de Meryl Streep mezclados con fundidos y flash backs, no solo es uno de los momentos más crípticos del film sino de la historia del cine. Son escenas que a un cinéfilo lo marcan definitivamente y no puede dejar de recordar.




. Monólogo final de la película: 



Bibliografia:


ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 25)

Webgrafia:




UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: LA INUNDACIÓ

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. ACTIVITATS: LA INUNDACIÓ




Desbordament de l'estany de Banyoles





OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT A (CURS 2014-2015)

M. D:
1.- La meva mascota: un gat que es diu "Perry"
2.- Caixa amb fotografies de la meva infantesa
3.-  No m' enduria res més.

D. L:
1.- La guitarra és fonamental, per si m' avorreixo. M' agrada improvitzar.
2.- Les sabatilles esportives, per si haig de sortir correns
3.-  L' ampolla amb el vaixell, per si haig de fer una rèplica real, saber com fer-ho.
4.- La meva mascota que es diu "¿Quién?", i és un ocellet. 

A. M:
1.- La meva mascota que es diu "Teddy" i que és un gos.
2.- El quadre d' un pintor famós, per si necessito vendre'l.
3.- Les fotos de la meva infantesa, per tenir records de la meva família
4.- L' Atles per si necessito saber on sóc. 

E. F:
1.- La meva mascota que es diu "Sense nom" perquè són dos ocellets.
2.- La capsa amb fotografies de la meva infantesa, perquè són records estimats
3.- Un quadre d' un famós pintor, perquè el puc vendre.
4.- Un llibre que em van regalar els meus avis, com Peppa Pig.

 


OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT B (CURS 2014-2015)

D. C:
1.- Una caixa amb fotografies de la infantesa
2.- La meva guitarra
3.- Un anelll que va fer per mi la meva millor amiga
4.- La meva  mascota

O. B:
1.-.  La meva mascota: un gos “Koke’’
2.- Una caixa amb les fotografies de la infantesa. Un pen-drive, seria millor.
3.- Un valuós quadre d’un pintor famós
4.- Parell preferit de sabatilles esportives

A.C:
1.-      La meva mascota: un gos “Tobi” i un hamster “Rubo”
2.-      Las cartes d’amor de la teva primera parella. 
3.-      Una caixa amb les fotografies de la teva infantesa
4. -      Un anell que va fer per a tu la teva millor amiga

V. A :
 1.-Una caixa amb les fotografies de la meva infantesa.
 2.- La meva mascota, un canari "sense nom"
 3.- La meva agenda d’adreçes i telèfons.
 4.- El meu parell preferit de sabatilles esportives.


 OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT B (CURS 2013-2014):

Sh. F:
1.- Una caixa amb fotografies de la meva infantesa.
2.- Un llibre que em van regalar els meus avis
3.- Les cartes d' amor de la meva primera parella.
4.- Un anell que va fer per a mi la meva millor amiga.
A. C:
1.- Les meves mascotes: un gos "Lucky", una chinchilla"Lisa"; un conill "Toy"; dos hamsters "Betty" i "Bruno"
2.- Una caixa amb fotografies de la meva infantesa.
3.- Un vaixell en una ampolla
4.- Un llibre que em van regalar els meus avis.
A. M:
1.- La meva mascota, un gos "Chipi" Chipirón
2.- Un vídeo que em va fer la Sheila Fuentes, la meva millor amiga.
3.- Una caixa de fotografies de la meva infantesa.
4.- Un llibre que em van regalar els meus avis.

 OBJECTES QUE GUARDARIEN EN UNA INUNDACIÓ, ELS ALUMNES DE 4RT A(CURS 2013-2014):
A. C.
1.- Me'n portaria la meva mascota gossa "Nina"
2.- Tota la roba i les sabates
3.- El mòbil i el carregador

A. E
1.- La meva mascota "Chispa" que és un hamster
2.- Les fotos d' infantesa
3.- El mòbil i el carregador

N. L.
1.- El mòbil i el carregador
2.- Els diners que m' han portat els Reis
3.- Les fotos d' infantesa i també les actuals
4.- Les sabates de ballar "flamenco", que són molt cares (+de 100€)

A. O.
1.- La meva mascota que es diu "Tommy", que és un gos.
2.- Els diners
3.- La consola
4.- Les bambes, que són les meves sabatilles esportives preferides


L.V.
1.- Les meves mascotes qu es diuen "Rin rin" (gat) i "Takiña" (gos)
2.- La meva càmara de fotografiar
3.- El mòbil i el carregador
4.- La tablet

L.R.
1.- Un collar del casament dels meus pares i un anell de la meva iaia
2.- Un ànec de peluix de quan em van operar de la orella
3.- Les fotos de la infantesa i les actuals
4.- La roba i les sabates

X.R.
1.- Agafaria la meva col·lecció de CD's
2.- Les meves dues guitarres
3.- Les entrades dels concerts als que he anat, com per exemple, "Juda's Priest"
4.- Els altaveus grans que tinc per escoltar música; si només pogués emportar-me un, me'n portaria el "Bombo", que és on la música "ressona".

I.V.
1.- Un arc de fletxes, de la meva infància(vuit anys), que em porta bons records
2.- Fotografies de la meva família i meves
3.- La meva roba i les sabates
4.- La meva mascota que es diu "Kira" que mossega molt, però em faria pena deixar-la en una inundació.




Bibliografia:       



ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 24)


Webgrafia:

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 8. LLIBERTAT I RESPONSABILITAT.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

8. LLIBERTAT I RESPONSABILITAT.

Victòria Camps 


El món va malament, però la pregunta no és "Què he fet jo perquè això passi?" sinó "Què he fet o què estic fent perquè no passi". I qui no es planteja aquesta pregunta no té dret a acusar a ningú ni a exigir responsabilitats a ningú. Hom és moralment responsable d' allò que fa o deixa de fer.

CAMPS, Victòria: Virtudes públicas, 1991

Miguel de Cervantes
La libertad, Sancho, es uno de los más preciosos dones que a los hombres dieron los cielos; con ella no pueden igualarse los tesoros que encierran la tierra y el mar: por la libertad, así como por la honra, se puede y se debe aventurar la vida.

CERVANTES, Miguel: Don Quijote de la Mancha. 


Bibliografia:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 22, 23)


Webgrafia:

jueves, 13 de noviembre de 2014

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 7.Fes allò que hagis de fer

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

7.Fes allò que hagis de fer 

"Quan tots els homes siguin lliures, seran iguals; quan siguin iguals, seran justos. L.A de Saint Just



Fes el que vulguis/ Fes el que hagis de fer

Una cosa és què vull fer i una altra molt diferent què he de fer. Com seria el món si tots complíssim el primer principi? Com seria si tots ens guiéssim pel segon? Quin és millor? Realment són incompatibles?

Autonomia i heteronomia

Moral heterònoma: Quan els motius per actuar són la por, l' egoisme o la conveniència realment no sóc lliure. Actuo condicionat pel fi que persegueixo, evitar el càstig, no estar sol o que tots pensis que sóc bona persona. Les meves normes d' actuació depenen de criteris externs. 

Moral autònoma: Quan no importen ni els possibles càstigs, ni els interessos personals, ni allò que pensin de mi, actuo amb absoluta autonomia, respectant la dignitat de les altres persones i la meva pròpia. 

La llibertat de consciència.

No em deixo portar per la rutina, el costum, el caprici, allò ben vist o la imatge que m' agradaria donar davant els altres.

Bibliografia: 


ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 20, 21)


Webgrafia:

UNIT1. 6. SOM LES DECISIONS... "EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

 UNITAT 1:6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

MATERIAL PER PENSAR

"EL MITE DEL CARRO ALAT" DE PLATÓ

 




 Veure la pel·lícula "Mejor Imposible":

 http://www.youtube.com/watch?v=hvybOjJ_Coc

 

WEBGRAFIA:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXbLe2SLNGCWbFWG_hbzVVo5BHgO72qdswoglTfIN9wT8G2gsrIoPPyTdm85mxwQ3PNeaHYWv94w5QxIIWyHtGCnUPcZYqNFJYOInRhh-OeQCkTcvqsXcpIIjRbO0szLWq5Xy3etVr8pzp/s1600/PLATON+ALMA.jpg

http://www.youtube.com/watch?v=Wx3j-R3uXLY

 http://www.youtube.com/watch?v=hvybOjJ_Coc

UNIT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 6. SOM LES DECISIONS... UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

UN EXEMPLE DE RAONAMENT MORAL. 



"Els meus amics han quedat per fer un botellón aquesta nit, i demà jugo un partit decisiu amb el meu equip de bàsquet.
Vull sortir avui amb totes les meves forces (desig). A més a més, ho fan tots els meus amics (motiu), tot i així, si demà vull guanyar el partit amb el qual ens juguem la lliga (desig), sé que necessito descansar per aconseguir-ho (coneixement). Malgrat tot, per sortir només una nit no passarà res (creença), per altra banda, en el pitjor dels casos, perdrem de totes les maneres (creença). També sé que, si vaig molt cansada a jugar, és més fàcil que pateixi una lesió (coneixement), o que l' entrenador em substitueixi per una altra jugadora i falli a l' equip (sentiment). Això sense tenir en compte els problemes que comporta l' alcohol (coneixement). I encara podria aportar moltes més idees, a favor o en contra, de sortir o no. Però la decisió és meva. Sé què em convé? Faré el contrari?" 

Motius per ser raonable quan prenem una decisió.

- No tot val. Unes opcions sempre són millors que unes altres. No n' hi prou amb declarar que quelcom és injust o egoista, o amb dir que s' ha d' apostar per la salut abans que per l' amistat, o a l' inrevès. Hem de poder justificar les nostres decisions.

- A més a més, argumentar reforça la meva identitat, demostra que tinc criteris propis i per aquesta raó no estic obligat a seguir allò que em vulguin imposar. 

- Amb raons pròpies puc dialogar, cosa impossible per a qui no sap què dir.

- Si sóc raonable podré entendre millor les raons dels altres i, al mateix temps, elaborar les meves pensant que l' altre les ha d' entendre.

- Sé que d' una deliberació moral no obtindré mai una conclusió segura, veritable. Per això, equivocar-me entra també dins del raonable. Sempre serà millor arriscar-se a fracassar a que decideixin per un mateix. 


BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 i 19)



WEBGRAFIA:

martes, 4 de noviembre de 2014

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA. 

6. SOM LES DECISIONS QUE PRENEM.

"El desig ens força a voler allò que ens farà patir", Marcel Proust.



La presa de decisions

Quantes vegades ens hem lamentat de les conseqüències de fer alguna cosa amb precipitació. El retret que ens fem és sempre el mateix: si ho hagués pensat millor...És veritat que una part de les accions humanes s' executa de manera automàtica, però la majoria dels actes de la nostra vida són conseqüència de les decisions que prenem després de reflexionar i analitzar, almenys durant uns segons, diverses alternatives. Molts dels nostres fracassos o errors són deguts a que no pensem en les conseqüències que pot tenir una mala decisió.

La voluntat

Com que som éssers incoherents i dubitatius,  moltes vegades no hi ha acord entre les nostres creences i coneixements, i els nostres desitjos. Per això, per deliberar cal saber gestionar els nostres sentiments. Però, sobretot, fa falta voluntat; i la voluntat, que moltes vegades és feble, necessita estratègies que permetin reforçar-la. Sense la voluntat, qualsevol decisió està mancada de sentit. Necessitem sentir-nos capaços de fer allò que ens proposem, perquè moltes vegades demana esforç i perseverança i, altres, renunciar a coses que desitgem intensament. 

Ulisses i les sirenes



"Ulises y las sirenas" de Herbert James DRAPER. 1909



Tornant cap a Ítaca, Ulisses, que havia sentit parlar del meravellós cant de les sirenes, vol escoltar-lo. Però, advertit per Circe, sap el perill que corre si ho fa i ordena a tots els tripulants del seu vaixell que segellin les seves orelles amb cera i continuïn sense dubtar la ruta marcada. També mana que el lliguin fort al pal del vaixell i que, encara que ho demani, no el deslliguin. 

- Veurem el següent documental:

https://www.youtube.com/watch?v=K4P-9wSJZW0



ALTRES MATERIALS PER PENSAR:

LA FILOSOFIA COM A FORMA DE VIDA

RIUS GATELL, Rosa: “De l’ alegria i el dolor en María Zambrano”


Sinopsis de Sílvia Gil Cordero




La profesora de Filosofía de la Universidad de Barcelona, Rosa Rius Gatell, vinculada al proyecto de investigación, “Filósofas del siglo XX: aportaciones al pensamiento filosófico y político” corrigiendo y  ampliando el texto publicado en italiano “Dell’ alegria e del dolore in Maria Zambrano” La  passività. Un tema filosofico-politico in Maria Zambrano d’ Annarosa Buttarelli, nos indica que la pasividad receptora, aquello que le conferirá sabiduría a cualquier pensador, estará vinculada a la actividad transformadora, la metamorfosis que, otorgan al alma, la alegría y el dolor, los dos sentimientos principales. Así pues, no todo recae en la acción.

Es cierto también que, no hemos nacido para sufrir, pero el dolor forma parte de la condición humana; llega siempre. No hay que perseguirlo, pero es necesario admitirlo y no rehuirlo. Si se soporta, aparece una piel más fina, un renacimiento. Cuando en 1964, Zambrano escribe “Alegría y dolor”, ella y su hermana fueron denunciadas por la cantidad de gatos que acogían en su piso y, literalmente expulsadas de Roma. Sus escritos creados, para producir un efecto,  en las noches de insomnio, están llenos de saltos abruptos, reiteraciones y, faltas de ortografía.

Hay que probar de transformar cualquier pérdida en una ganancia, lo que requerirá tiempo y un proceso de duelo, pero vendrá seguido de una lenta resurrección. Es una manera nietzscheana, según Rosa Rius, de entender la enfermedad como algo que puede ser saludable, un regalo, siempre presente en la filósofa andaluza. Esto es lo que dirá Nietzsche en su obra Ecce homo, que la enfermedad le permitió, estar quieto, pensar, esperar  y leer mucho, tanto que ya no le hizo falta leer más, durante un tiempo. Y es que María Zambrano tuvo que sufrir ella misma, en 1929, una enfermedad, la tuberculosis, en un cuarto blanco, desnudo y sin un libro, mirando hacia arriba o hacia la ventana. Así, durante un año.

He de confesar que, para mí misma, esa situación así, durante un año debió ser muy dolorosa, horrorosa si se me permite la expresión, máxime cuando yo misma, a causa de un ataque de asma a los catorce años, tuve que convalecer durante quince días, encerrada en una habitación de hospital con una ventana minúscula, dónde de soslayo, contemplaba el ir y venir de los coches en la autovía. Al margen de la vida, esperando vivirla, cómo dice Rosa Rius, también viví el regalo de la lectura de la biblioteca de mis padres (todavía recuerdo haber leído a Cortázar y su Autopista del sur, a los diez años, sin tener la menor idea de la envergadura del escritor) y, supongo que, la impaciencia por la acción, que siempre me acompaña.

Pero, también, la alegría (laetitia), la felicidad, el alegrarse es existir más y mejor, como dice Spinoza en la  Ética, porque potencia nuestro existir y obrar. Aprehende uno lo esencial y, en cierto sentido, se convierte en “otro”. 

BIBLIOGRAFIA (1)

RIUS GATELL, Rosa: “De l’ alegría i el dolor en María Zambrano”,en VVAA & LLORCA, Albert (coord.), La filosofia com a forma de vida, Barcelona: La Busca, pp. 139-158


LINKS DE INTERÉS(1)

http://www.recensionifilosofiche.it/crono/2007-06/buttarelli.htm

http://www.fundacionmariazambrano.org/noticias.aspx?n=0

http://www4.ub.edu/filosofiagenere/index.php?id=93








BIBLIOGRAFIA (2):

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 18 i 19)


WEBGRAFIA (2):




miércoles, 22 de octubre de 2014

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA 3. IDENTITATS

UNITAT 1. DEMANO LA PAU I LA PARAULA


3. IDENTITATS 


Mario Vargas Llosa


Autoretrat

"Jo sóc un bon exemple d' aquest entramat de pertinències i rebots que, com diu Amartya Sen, constitueixen la identitat d' un individu, per mi, l' única acceptable. Peruà, llatinoamericà, espanyol, europeu, escriptor, periodista, agnòstic en matèria religiosa, i liberal i demòcrata en política, individualista, heterosexual, adversari de dictadors i constructivistes socials -nacionalistes, feixistes, comunistes, islamistes, indigenistes...-, defensor de l' avortament, del matrimoni gay, de l' Estat laic (...) amb febleses per l' anarquisme, l' erotisme, el fetitxisme, la bona literatura i el mal cinema, de molt sexe i tiroteig. S' esgota allò que sóc en aqueta petita enumeració en la qual, ,a simple vista, són moltes les incoherències i contradiccions? No. Podria omplir encara algunes pàgines més (...). Tothom podria dir coses similars de si mateix, si s' examina amb imparcialitat. 

VARGAS LLOSA, Mario: "Y el hombre, ¿dónde estaba?", El País, 8 d' abril de 2007"
(Pàgina 13 del llibre de text)


Amartya Sen


"L' amic" del director del Trinity College

"Fa uns anys, quan tornava a Anglaterra després d' un viatge curt (en aquell moment era director del Trinity College de Cambridge), l' oficial de migracions de l' aeroport de Heathrow, que va controlar rigurosament el meu passaport indi, em va plantejar una pregunta filosòfica d' una certa complexitat. Després de veure l' adreça de casa meva en el formulari de migracions, em va preguntar si el director (de qui, evidentment, jo era el beneficiari de la seva hospitalitat) era un amic proper. Em vaig aturar uns segons, perquè no em quedava del tot clar si podia afirmar ser el meu propi amic. (...) Bé, es va resoldre aquesta qüestió pràctica, però la conversa fou un recordatori, si escau, del fet que la identitat pot ser un afer complicat. (...) Un enfocament simplista pot ser una bona manera de mal interpretar gairebé tots els individus del món. En la nostra vida quotidiana, ens veiem com a membres d' una varietat de grups i pertanyem a tots ells. La mateixa persona pot ser, sense cap contradicció, ciutadà d' Estats Units, d' origen caribeny, amb avantpassats africans, cristià, liberal, dona, vegetarià, corredor de fons, historiador, mestre, novel·lista, feminista, heterosexual, creient dels drets dels gais i de les lesbianes, amant del teatre, actiu ambientalista, fanàtic del tennis, músic de jazz i algú totalment compromès amb l' opinió que hi ha éssers intel·ligents en l' espai exterior amb el qual és imperiós comunicar-se (preferentment en anglès). Cadascuna d' aquestes col·lectivitats, a les quals pertany aquesta persona de forma simultània, li dóna una identitat particular. No es pot considerar que alguna d' elles sigui l' única identitat de la persona.

SEN, Amartya: El País, 10 Juny 2007"
(Pàgina 17 del llibre de text)

Activitat:

És rellevant en la història l' anècdota amb què comença l' article d' Amartya Sen? Per què? Tenim una identitat única o som més aviat el resultat d' una suma d' identitats, com proposen els dos articles? Quin seria el teu retrat?

(Pàgina 17 del llibre de text) 

- PER LLEGIR en PDF:
MAALOUF, Amin: Identidades asesinas. 

http://es.scribd.com/doc/20264768/Maalouf-Amin-Identidades-asesinas-1998

Agraïments:

Nadia El Mouwali Benomar, ex alumna de l' Institut Sant Mateu de Premià de Mar (avui dia, Institut Valerià Pujol de Premià de Dalt) per recomenar-me l' obra de Amin Maaoluf. 


BIBLIOGRAFIA:

ALFARO, Carme i altres autors: Educació Ética i Cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (Pàgines 13 i 17)