martes, 19 de abril de 2022

SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL (DIMENSIÓ PERSONAL) Competències 1,2,3 i 4

 SESSIÓ 27: EXPLOTACIÓ INFANTIL 

(DIMENSIÓ PERSONAL)
Competències 1,2,3 i 4 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes. 
Gradació (Competències clau):
CC5. Drets i deures en l’ àmbit escolar, familiar i social. 
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores. 
Gradació (Competències clau): 
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat…
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’ avenç col·lectiu.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ ètica apliciada. 


Aquest és un espai per a veure i per a pensar. Mira el documental que et proposem i valora les idees que s' hi reflecteixen.

Documental: No és un joc
Fitxa Tècnica. Autor: Antonio Rosa
Durada: 44' 50"
Sinopsi: 
En aquest documental s' exploren vuit exemples de treball infantil en diversos països de l' Amèrica Llatina: la canya de sucre a Bolivia; les "coeteries" a Guatemala; els "curileros" dels manglars al Salvador; les bòbiles al Perú; els abocadors, l' explotació sexual i el "piedrín" a Nicaragua, i les mines a Colòmbia. 




Mentre veus el documental

. Anota les paraules que desconeixes.
. Prova d' identificar les eines que fan servir els nens i les nenes.
. Explica quins horaris de treball tenen.
. Anota les explicaicons que donen les persones adultes.
. Explica quins perills són evidents en les feines que fan. 

Després de veure el documental 

1. Què t' ha impactat i t' ha sorprès més del documental?
2. Quina frase o quina imatge consideres que és la més rellevant del reportatge? Trieu-la entre tots.
3. Quines creus que són les causes del treball intantil en els exemples que surten en el documental?
4. Quines creus que són les conseqüències? 
5. Pots resumir quatre idees clau que sintetitzin el missatge de la pel·lícula?
6. El Dia Mundial contra el treball infantil és el 12 de juny. Com hi podries col·laborar?

Aquest documental forma part d' una campanya del Sindicat Comissions Obreres per a donar a conèixer les condicions de vida i de treball de nens i nenes de l' America Llatina, que es complementa amb fotografies i altres recursos didàctics. 
Per més informació, clicka aquest link:

http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/

Infància que treballa versus treball infantil 

Adquirir el compromís i la responsabilitat de fer una feina durant la infància i l' adolescència no és necessàriament res negatiu. Ajudar en les feines de casa, col·laborar en un negoci familiar o aprofitar les vacances per guanyar diners per a les despeses personals són activitats que també contribueixen al nostre desenvolupament. Aquests tipus de compromisos ens permeten adquirir habilitats i responsabilitats que de segur que ens seran profitoses, en el futur, quan ens incorporem a la vida adulta.

Què és el que defineix, doncs, el treball infantil? És aquell treball que priva els nens, les nenes i els joves de la seva infància, el seu potencial i la seva dignitat i que, alhora, és nociu per al seu desenvolupament físic i mental. Són feines que interfereixen o impedeixen l' escolarització i que someten l' infant a situacions d' estrès físic, social i psicològic. 

Explotació infantil: qui n'és responsable? 

Les famílies que viuen en situacions de pobresa extrema sovint tenen la necessitat de recórrer als fills perquè contribueixn a l' economia de la casa. Criminalitzar, doncs, els pares i les mares de les víctimes de l' explotació infantil no és del tot just i significa tenir una visió molt superficial del problema. 

És responsabilitat dels governs i les institucions internacionals generar les condicions que permetin respectar, protegir i promoure els drets de la infància. Això inclou, entre altres coses, capacitar les famílies i els educadors perquè puguin oferir un entorn de protecció dels menors.

També nosaltres, com a consumidors, ens podem convertir en còmplices i responsables del treball infantil sense adonar-nos-en. 

Multinacions i treball infantil

Ullah Khan és un activista pakistanès fundador del Front d’ Alliberament del Treball Forçat i coordinador de la Marxa Global contra el treball infantil a Suècia. Precisament la seva lluita contra l’ explotació i l’ esclavatge de nens el va portar a exiliar-se en aquest país nòrdic perquè està amenaçat de mort. L’ any 2014, Khan es va desplaçar fins a la població gallega d’ Arteixo, on hi ha la seu d’ Inditex, propietària de marques de roba com Zara, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka o Stradivarius, entre d’ altres. Volia demanar una millora de les condicions laborals dels treballadors de la companyia a les seves fàbriques situades al continent asiàtic. Ullah Khan assegura, per exemple, que el 100% de la producció de Zara a Àsia és fruit del treball infantil. La seva missió no va acabar de tenir gaire èxit.


Són nombroses les multinacionals que han estat acusades d’ explotar la infància i, malgrat que moltes d’ aquestes han fet grans campanyes per a netejar la seva imatge, diverses organitzacions no governamentals denuncien que continuen sent còmplices del treball infantil.

. Fixa’t en la  marca de la roba que portes, de les vambes que calces o del telèfon mòbil que fas servir. Busca informació de les empreses que les representen i esbrina si són respectuoses amb els drets dels treballadors, en general, i amb els dels infants, en particular. Pots consultar el Llibre negre de les marques, clikant l’ enllaç:


Aquí pots trobar l' explotació infantil de la marca Nestlé:



- Vídeo aportat per Iker G.:




Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 58 i 59)

Webgrafia:

https://www.youtube.com/watch?v=P6sdUIfJXWk
http://conc.ccoo.cat/noesunjoc/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2012/10/30/el-libro-negro-de-las-marcas/
https://focalizalaatencion.wordpress.com/2013/07/02/nestle-y-el-trabajo-infantil/
https://www.solidaries.org/centre-de-recursos/no-es-un-joc-documental-9669/
https://www.youtube.com/watch?v=aqQunOlVhKo

domingo, 27 de marzo de 2022

SESSIÓ 26 DEMANAR PERDÓ "MERLÍ" DIMENSIÓ INTERPERSONAL COMPETÈNCIES 5 i 6

 SESSIÓ 26

DEMANAR PERDÓ
"MERLÍ" 
DIMENSIÓ INTERPERSONAL
COMPETÈNCIES 5 i 6 
Competències Clau: 

CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

Resultat d'imatges de POL IVAN MERLI PERDÓ

TOTS ENS HEM sentit ferits en algun moment, per algun amic, davant d' una acusació injusta...En aquestes situacions, és natural reaccionar amb irritació i hostilitat. Però aquestes respostes no faciliten la resolució de conflictes. Et convidem a pensar en com el fet de demanar perdó i perdonar ens pot ajudar a resoldre les confrontacions amb els altres. 

En aquest text de ficció, veiem com és la trobada entre l' Ivan i en Pol, que parlen després d' un fet accidentat a l' Institut. 

"En Pol va entrar a casa l' Ivan amb aire fatxenda. Què coi hi feia, a casa del més pringat de la classe? Aquell noi era d' allò més estrany. Quasi mai no hi havia parlat. Es passava el dia llegint, duia uns cabells que li tapaven la cara i ara feia temps que estava tancat a casa. El tutor l' havia gairebé obligat a anar-hi. Ell necessitava classes d' anglès i l' Ivan en necessitava de filosofia, així que, segons el professor, la idea era genial: podrien intercanviar classes particulars. 

L' Ivan semblava que tenia les mateixes ganes que ell de ser allà, li parlava amb monosíl·labs i quasi no el mirava a la cara. Per sort, però, va trencar el gel: "Treu els apunts d' anglès". A en Pol li va semblar bé; com més aviat comencessin, més aviat acabarien. Però quan en Pol va començar a llegir l' exercici, l' Ivan se'n va fúmer: "Tio, tens un accent horrible!" Aquell comentari va fer miques la contenció d' en Pol, que va saltar: "Què caram fotem aquí si no ens caiem bé?" Davant d' aquell comentari, l' Ivan el va mirar a la cara per primera vegada des que en Pol havia arribat. Ja no ho aguantava més i va preguntar-li: “Per què no et caic bé?" En Pol, encès, li va contestar: "Ets rar del cagar. No dius mai res i a sobre estàs tancat a casa, que encara et fa més friqui." L' Ivan va seguir: "Friqui? Tu, en canvi, ets fred i calculador i t' importen un rave els sentiments dels altres, com quan em discriminaves a classe!" En Pol, sorprès i indignat alhora, es va voler defensar: "Ei, no em vinguis amb la llauna del bullyng! Però si ni tan sols et parlava!" L' Ivan va agafar aire; per fi es podia desfogar: "Tu saps què és que el professor demani de fer un treball per parelles i que ningú no el vulgui fer amb tu? I que llavors el profe et miri amb cara de pena i et digui: "Va, Ivan, tu si vols fes-lo sol." Ah! I just després haver d' aguantar les rialletes del més graciós de la classe i dels seus amiguets."

En Pol feia estona que havia abaixat els ulls. No sabia on mirar ni què dir. L'Ivan va continuar: "Deu fer molta gràcia que algú estigui marginat a classe o que se senti diferent, oi? Em vau penjar l' etiqueta de peculiar i així em vaig quedar! Tu saps l' angoixa que he passat? No! Tu no tens ni idea del que és tenir un atac de pànic, però és una cosa tan forta, que no te la desitjo ni a tu! Saps per què t'he obert la porta? Per poder mirar-te a la cara i dir-te de tot això, ara que estem sols." En Pol no va saber què respondre. Només se li va ocórrer retornar al seu posat fatxenda, agafar la motxilla i marxar de la casa donant un cop de porta. 

Adaptació d' una escena de la sèrie televisiva Merlí, creada per Héctor Lozano i emesa per Televisió de Catalunya. 

Veiem l' escena: 

Ivan i Pol (Merlí 1x11)

Fragment del capítol 11 de la primera temporada de Merlí on Ivan, que ha estat mesos sense anar a l'institut, està prou apoderat per a dir-li a Pol, un dels principals assetjadors a l'institut, el que pensa d'ell. 








1. POSA'T en la pell dels personatges i contesta: (2 punts)

1.2 Com creus que se sent en Pol abans d' entrar a casa de l' Ivan? I després?
1.3 Què opines sobre la trobada entre els dos companys? Valora si creus que ha estat positiva.
1.4 Creus que és possible que es reconcilïin? 

2. IMAGINA una situació de reconciliació entre els dos protagonistes: (1 punt) 

2.1 Pensa com es podrien reconciliar en Pol i l' Ivan. 

3. RECORDA  experiències viscudes: (3,50 punts) 

Sense anomenar els protagonistes, descriu una situació en què vas demanar perdó a algú.

3.1. Com et vas sentir? 
3.2 Quina va ser la reacció inicial de l' altre en el moment que t' hi vas atansar per demanar-li perdó? 
3.3 Què et va aportar demanar perdó? 
3.4 Quins canvis va haver-hi en la relació amb l' altre? 

4. PENSA i escriu en el teu quadern: (3,50 punts) 
4.2 Perdonar no és...
4.3 Perdonar ajuda a...
4.4 Perdonar no ajuda si...
4.5 El més difícil a l' hora de demanar perdó a algú és...
4.6 El més difícil a l' hora de perdonar és
4.7. Algunes maneres per demanar perdó són...
4.8 Una cosa important a l' hora de reconciliar-se amb algú és...


QUÈ EM POT AJUDAR A L’ HORA DE DEMANAR PERDÓ?
Resultat d'imatges de EL PERDÓ
Reconèixer i acceptar que he fet mal a una persona.
Trobar el moment oportú i parlar-ne en privat. Esbombar que tens un problema amb algú sol fer el conflicte més gros.
Ser perseverant i tenir paciència. Cal entendre que de vegades l’ altra persona necessita el seu temps i espai.
Deixar que l’ altre expliqui què l’ ha molestat sense sentir-te atacat. És bo que tos dos pugueu expressar com us heu sentit.





Per saber més:



Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 56 i 57)

Webgrafia:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/el-pol-livan-i-la-berta/video/5636991/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/el-pol-va-a-casa-de-livan-per-demanar-li-perdo/video/5634363/

https://www.youtube.com/watch?v=yyBbzPl1Anw

domingo, 20 de marzo de 2022

SESSIÓ 19 HIROSHIMA (DIMENSIÓ PERSONAL) COMPETÈNCIES 1, 2, 3 i 4

 SESSIÓ 19 





HIROSHIMA 
(DIMENSIÓ PERSONAL)
COMPETÈNCIES  1, 2, 3 i 4

Competències clau:



CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.


CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.


CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.


CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.


CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.


CC10. Els drets humans com a deures morals.


CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.


CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.


CC13. El bon argument.


CC14. Els aspectes d’una argumentació.


CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.


CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.


CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.


CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.






LA MORT D' UN SOL ésser humà en qualsevol guerra és un desastre sense remei. Les bombes que van caure sobre Hisroshima i Nagasaki en van matar molts i van obrir les portes a la possibilitat de fer desaparèixer tot rastre de vida humana. Des d' aquell dia, en una gueerra, no ha esclatat cap altra bomba nuclear, però molts conflictes han omplert de morts el planeta. Els esforços per implantar una cultura de pau eficaç hauran de continuar per a humanitzar de veritat la terra. 

"Exactament a un quart de nou del matí, hora japonesa, el 6 d' agost de 1945, en el moment en què la bomba atòmica va llampegar sobre Hiroshima, la senyoreta Toshiko Sasaki, empleada del departament de personal de la Fàbrica Oriental d' Estany, acabava d' ocupar el seu lloc a l' oficina i tombava el cap per parlar amb la noia de l' escriptori del costat. En aquell mateix instant, el doctor Masakazu Fujii s' acomodava amb les cames encreuades per llegir l' Asahi d' Osaka al porxo del seu hospital privat, suspès sobre un dels set rius del delta que divideix HIroshima; la senyora Hatsuyo Nakamura, viuda d' un sastre, estava dreta al costat de la finestra observant com un veí enderrocava la seva casa perquè obstruïa el carril tallafoc; el pare Wilhelm Kleinsorge, sacerdot alemany de la Companyia de Jesús, estava estirat -amb roba interior sobre un catre, a l' últim pis dels tres que tenia la missió del seu ordre- i llegia una revista jesuïta Stimmen der Zeit; el doctor Terufumi Sasaki, un jove memebre del personal quirúrgic del modern hospital de la Creu Roja, caminava per un dels passadissos de l' hospital i duia a la mà una mostra de sang per a un test de Wasserman, i el reverend Kiyoshi Tanimoto, pastor de l' església metodista d' Hiroshima, s' havia aturat davant de la casa d' un home ric a Koi, suburbi occidental de la ciutat, i es preparava per descarregar un carretó ple de coses que havia evacuat per por del bombardeig dels B-29, que, segons suposaven tots, aviat patiria Hiroshima. La bomba atòmica va matar cent mil persones, i aquestes sis van sobreviure a l' explosió. Encara es demanen per què van sobreviure si en van morir tantes. Cadascuna enumera mots petits factors de sort o de voluntat -un pas fet a temps, la decisió d' entrar, el fet d' haver d' agafar un tramvia i no pas un altre- que van salvar la seva vida. I ara cada un sap que en l' acte de sobreviure va viure una dotzena de vides i va veure més morts de les que mai havia pensat que veuria. En aquell moment, ningú no sabia res. 

***

Un any després de la bomba, la senyoreta Sasaki estava lesionada; la senyora Nakamura vivia en la indigència; el pare Kleinsorge era altre cop a l' hospital; el doctor Sasaki era incapaç de fer la feina que feia abans; el doctor Fujii havia perdut l' hospital de trenta habitacions que tant li va costar obtenir i no tenia plans de reconstruir-lo; l' església del reverend Tanimoto estava en ruïnes i ell ja no tenia aquella vitalitat excepcional. La vida d' aquestes sis persones, que eren de les més afortunades d' Hiroshima, havia canviat per sempre. 

JOHN HERSEY, Hiroshima.
Madrid, Turner Publicaciones (adaptació)

Resultat d'imatges de JOHN HERSEY, Hiroshima.

Podem veure aquest vídeo d' Arcadi Oliveres que pertany a Justícia i Pau:



Recreación animada de la Bomba nuclear que cayó en Hiroshima el 6 de Agosto de 1945. Basado en hechos reales, relatos de sobrevivientes a la explosión.



"Els físics" és una obra teatral de F. Dürrenmatt. 

"Los Físicos, supone una rotunda apuesta por la imaginación como continuo modo de operar en escena y también por la sátira de los estamentos sociales con mayor prestigio.
Se trata de una comedia del dramaturgo suizo Friedrich Dürrennmatt en la que se planetas algunos de los dilemas éticos y científicos que ahora afloran a nivel global: ¿Está la fí­sica nuclear al servicio de la humanidad? ¿O exclusivamente de las clases dominantes y los más poderosos estados? La dirección escénica, a cargo de Helena Romero conjuga con gracia y dinamismo los múltiples ingredientes derivados de la comedia negra y el suspense, utilizando recursos interpretativos de clown y comediante en un magnífico equilibrio. Los planteamientos causan tanto hilaridad como cierta incredulidad, y más conforme avanza la acción. El espacio escénico se transforma en función de la fase argumental de la obra, del idilio pasaremos a la condena y de ésta a la claustrofobia cuando sobrevenga el más insospechado desenlace. Los Fí­sicos se desarrolla en dos actos sobre un escenario único y respeta escrupulosamente las célebres unidades de lugar y tiempo. La terrible y regocijante espiral de paradojas conmueve y desconcierta al espectador de un modo irremediable, con lo cual la pieza pone a prueba nuestra capacidad de reflexión tanto como la ductilidad de nuestra sonrisa. El elenco actoral está compuesto por una serie de actores y actrices de contrastada trayectoria: Juan Carlos Tacoronte, Carmen Cabeza, Carmen Hernández, Guacimara Garcí­a Gil, Carlos Libre, Gerardo Zanardi y Andrea Zenti."




Actualització: 

Mira "La Contra" de "La Vanguardia" del 25 Maig 2018, sobre David Kaiser:

"Físics hippies van concebre la teoria quàntica llegint el Tao"

¿Paz y amor en el equilibrio del terror?
Así es la humanidad, nuestra historia y la ciencia: el Nobel de Física Hans Bethe, por ejemplo, supo describir cómo ardían las estrellas después de haber trabajado en Los Álamos en el proyecto Manhattan, que fabricó las bombas de Hiroshima y Nagasaki.



ACTIVITAT. FER UN DEBAT A CLASSE. 

"Mòbius és un físic nuclear ben valorat per la comunitat científica. Fa anys que està ocupat en una investigació els resultats de la qual són esperants amb interès, però les primeres dades, que només ell coneix, resulten extremament perilloses. Amb aquestes dades es podria fabricar una arma que donaria una completa superioritat militar a qui la tingués i posaria en perill moltes vides humanes. Möbius dubta entre continuar el seu treball i fer públics els resultats o no fer-ho i, amb tota seguretat, haver de deixar la seva carrera científica per sempre."

Què hauria de fer? Per què? (10 punts) 


Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 42 i 43)



Wegbrafia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_at%C3%B2mics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki
http://fundipau.org/
http://escolapau.uab.cat/index.php
https://www.youtube.com/watch?v=6aq4zjis63M
https://www.youtube.com/watch?v=kPODaugaNek
https://www.youtube.com/watch?v=72_oKgcvbBk
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180525/443809628689/fisicos-hippies-alumbraron-la-teoria-cuantica-leyendo-el-tao.html


domingo, 13 de marzo de 2022

SESSIÓ 17 FOTO DENÚNCIA DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

 SESSIÓ 17

FOTO DENÚNCIA 
DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL
COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10


LA PRESÈNCIA dels mitjans de comunicació és tan intensa, que actualment ens costaria imaginar una societat sense que aquests existissin. Periodistes, reporters, cronistes i fotògrafs d' arreu del món fan de la seva feina diària una eina de denúncia i critica social, de reivindicació i de presa de consciència. La seva contribució ha estat cabdal en moments crítics per a desvetllar realitats amagades. Ara bé, la duresa i la brutalitat d' algunes imatges han obert un debat en més d' una ocasió. Quins són els límits d' allò que es pot fotografiar i mostrar? 

El desgarrador testimonio de la fotógrafa que captó la foto de Aylan

Aquesta fotografia va tenir un gran impacte en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació. La imatge va ser captada per la fotògrafa Nilufer Demir en una platja turca. La família d’ aquest infant mirava de desplaçar-se cap a Grècia tot fugint de la guerra de Síria. Viatjaven en una llanxa pneumàtica i només el pare de la família va sobreviure. La fotògrafa va voler immortalitzar una imatge molt crua. Nilufer Demir s’ ha fet famosa per aquest retrat.




Nilufer Demir treballa com a corresponsal per a una agència de notícies turca i cobreix l' arribada d' immigrants. Mitjançant la seva feina, dóna a conèixer la realitat d' un fenomen que ha deixat moltes vides pel camí. En els darrers anys, milers de persones s' han vist obligades a deixar les seves terres per a cercar unes condicions de vida millor. Demir fa anys que fotografia imatges crues sobre les conseqüències d' aquests desplaçaments forçats. La matinada del 2 de setembre de 2015 era a la costa quan va veure diferents cossos que arribaven flotant a la platja. Quan s' hi va apropar, va trobar el cos d' un nnen de tres anys estès a la sorra. Va considerar que no podia fer res per ell. "L' única cosa que podia fer era que el seu crit fos escoltat per tot el món, i ho vaig fer amb la seva fotografia. "És per això que va dedicar tota una sèrie fotogràfica a l' infant i el va convertir en símbol del drama que ha suposat per a moltes famílies haver de marxar del seu país a causa de la guerra siriana. El seu desig era que la imatge tingués prou impacte com per a aconseguir mobilitzar el món a la recerca d' una solució per als refugiats. 

1. OBSERVA la fotografia. (2 punts)
1.1 Quins sentiments et provoca?
1.2 Posa-hi un títol.
1.3 Redacta un peu de fotografia de dues o tres línies.
1.4. Llegiu uns quants escrits i comenteu les vostres opinions i reaccions davant la imatge.

2. PENSA i escriu els teus punts de vista. (2 punts)
Demir explica que en veure l' infant va quedar paralitzada, però que, com a fotògrafa, no tenia temps per a deliberar sobre la conveniència de captar la imatge. 
2.1. Creus que Demir és una bona professional? Per què?
2.2. Va fer bé de disparar la càmera davant d' aquella escena?  


Resultat d'imatges de nilufer demir
Nilufer Demir took the photo of tragic Aylan which has now been seen across the globe

3. LLEGEIX i respon les preguntes: (4 punts)

La fotografia del nen a la platja va fer la volta al món a través dels diaris i les xarxes socials. Tot i que feia setmanes que centenars d' imatges sobre els refugiats sirians omplien les portades dels diaris, sembla que la fotografia d' un infant mort va provocar un impacte més gran en la ciutadania i, sobretot, va forçar els governs a prendre mesures efectives d' acollida dels refugiats.
3.1. Què aporta la imatge a la sensibilització social?
3.2. Consideres legítim fer servir retrats de menors per a mostrar certs drames socials? Creus que amb la publicació d' aquesta fotografia es va vulnerar algun dret dels infants? 
3.3. Imagina la mateixa imatge, amb un adult com a protagonista. Creus que hauria tingut el mateix impacte en l' opinió pública? Per què? 
3.4 Alguns mitjans de comunicació van considerar la imatge massa dura i en van publicar una altra, de la mateixa sèrie, en què un gendarme agafava el nen en braços. En aquella imatge no es veia la cara de l' infant. Què et sembla que els va portar a prendre aquesta decisió? Quina de les dues imatges et sembla més adequada? 
3.5. Estàs d' acord amb la frase "el fi justifica els mitjans"?

4. REFLEXIONA sobre la nostra responsabilitat amb aquestes fotografies. (2 punts)

Gràcies a les xarxes socials tot podem ser autors i creadors de muntatges, publicacions i comparticions. 
4.1 Creus que seria adequat penjar aquesta fotografia? Per què? 
4.2 Per què creus que la gent compartiria aquesta imatge o li posaria un "m' agrada"?




ALGUNS PRINCIPIS DE LA PROFESSIÓ PERIODÍSTICA

25. El fi no justifica els mitjans: la informació s’ ha d’ obtenir a través de mitjans legals i ètics.
30. No s’ ha de confondre el que és conflictiu o espectacular amb el que és important des del punt de vista informatiu. El periodista no mediatitzarà l’ exercici de la seva funció amb la finalitat principal d’ adquirir prestigi.
33. De vegades es produeixen situacions de tensió i de conflictes nascuts sota la pressió de factors com el terrorisme, la discriminació de les minories, la xenofòbia o la guerra. En aquestes circumstàncies, els mitjans de comunicació tenen l’ obligació moral de defensar els valors de la democràcia, el respecte a la dignitat humana, la solució dels problemes a través de mètodes pacífics i de tolerància.

Font: Codi deontològic europeu de la professió periodística (adaptació).

. Fullejeu alguns diaris i valoreu fins a quin punt respecten el codi ètic del periodisme. 

. Mireu aquests vídeos:


El Conflicto Sirio, en Cinco Minutos





La primavera àrabe. 



El conflicto Ucrania-Rusia 






Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 38 i 39)

Webgrafia: 
https://www.clarin.com/mundo/nilufer_demirdesgarrador_testimonio_de_la_fotografa_que_capto_la_foto_de_aylan_0_SkylO9QtvQg.html

http://www.clasesdeperiodismo.com/2015/09/03/nilufer-demir-tome-la-foto-para-mostrar-la-tragedia/

https://www.youtube.com/watch?v=XoALBIc3uH4

https://www.youtube.com/watch?v=ZJcuBUrFBkE

https://www.express.co.uk/news/world/603140/Aylan-Kurdi-photographer-speaks-out-about-syrian-dead-child-photo

https://www.youtube.com/watch?v=wKxPuDvD714

domingo, 6 de marzo de 2022

SESSIÓ 15 PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 15

PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)


Competències 1,2,3 i 4
Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.




LA CONVIVÈNCIA en societats multiculturals afavoreix l' enriquiment de les persones i dels col·lectius. També exigeix desenvolupar habilitats i actituds per a garantir els mateixos drets per a tothom. 


Del deure de ser just al dret de ser feliç

La naturalesa oberta dels éssers humans fa possible projectes de vida bien diferents. Tots els homes i les dones tenim dret a:
. Ser feliços. Cadascun de nosaltres tenim expectatives que ens agradaria aconseguir i que ens apropen a la felicitat. Malgrat que es tracta d' aspiracions legítimes, no han de ser obligatòriament compartides per tothom. 

Tenir una vida digna. Totes les persones , independentment de quin sigui el nostre projecte vital, tenim dret a una vida digna. El reconeixement de cada persona com un fi en si mateixa obliga els estats a protegir els seus drets i exigeix respecte  per part dels altres. 

Llegeix l’ article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

-          Què significa la paraula fraternitat?
-          Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment?

Reptes de les societats multiculturals

Si bé els drets individuals són universals i, per tant, exigibles a qualsevol comunitat, les maneres de viure sovint es vinculen a tradicions culturals concretes. Això fa que en societats multiculturals es multipliquin estils de vida, que habitualment tendeixen a barrejar-se. 

Reptes de les societats multiculturals
-          Aconseguir nivells de tolerància més alts entre tradicions culturals.
-          Facilitar espais i pràctiques atentes als diferents ideals de felicitat.
-          Establir marcs legals que garanteixin la igualtat de drets i respectin la diversitat d’ opcions
-          Fonamentar la convivència en valors compartits.





Llegeix l’ article 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

-          Com afecta, la seva aplicació, la convivència d’una societat multicultural?
Penseu exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situacions en què s’ han vulnerat.


Garantir la igualtat i respectar la diversitat

Respectar diferents maneres de viure no suposa acceptar qualsevol pràctica pel simple fet de formar part d' una tradició. Més aviat ens obliga a buscar l' equilibri entre dos valors:

Igualtat + reconeixement de la diferència 

En situacions de controvèrsia per motius culturals cal...

1.       ESFORÇAR-SE  per a entendre totes les parts. Cal ser empàtics amb les altres posicions i intentar percebre la realitat des del punt de vista de la resta d’ implicats.
 
2.       RELATIVITZAR la pròpia forma de vida. No s’ ha d’ excloure ni condemnar un fet o opinió només perquè no coincideixi amb els propis criteris de valor.
 
3.       RECONÈIXER la igualtat de drets per a tothom. Cal defensar i respectar els mateixos drets per a totes les persones. Cal buscar condicions que afavoreixin la igualtat de condicions.
 
4.       COMPROMETRE’S en la cerca compartida de solucions. Cal aportar idees i estar disposat a aprendre dels altres, amb l’ objectiu de trobar respostes comunes als reptes que es plantegen.
 

-          Per a entrenar-se...


1.       Amplieu aquesta llista de fets socials que, a vegades, han generat conflictes en la convivència entre diferents cultures:


El dret a portar signes religiosos visibles en escoles.
L’ obertura de llocs de culte.
La no-autorització, per raons religioses, a fer una transfusió de sang a un menor d’ edat.
La incorporació de menús diversos en centres escolars.


2.       Per grups, trieu un tema i redacteu breument un cas que plantegi algun problema. Analitzeu-lo a partir de les quatre pautes anteriors.
Quina creieu que és més difícil d’ aplicar? Per què?


3.       Comenteu entre tots el treball fet en grups.







- Podem visionar a classe:

Cuando llevar el velo islámico te deja sin trabajo | España



¿Por Qué No aceptan Transfusiones De Sangre Los Testigos De Jehová?





¡Marchando un menú para celiacos!



ACTIVITATS:

1.-Llegeix l' article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt): (5 punts)
1.1.- Què significa la paraula fraternitat?
1.2.- Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment? 

2. Llegeix els articles els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt):
(5 punts) 
2.1.- Com afecta, la seva aplicació, la convivència d' una societat multicultural? 

Pensa en exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situaciions en què s' han vulnerat. 


Mira els vídeos que et mostro. 

Mira les dates de lliurament al ClassRoom.


FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 




Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/declaraci-universal-dels-drets-humans-1226052253266070-9/95/declaraci-universal-dels-drets-humans-3-728.jpg?cb=1226023382

http://xarxanet.org/sites/default/files/declaracio.png

https://image.slidesharecdn.com/dretshumans-100406172445-phpapp02/95/drets-humans-20-728.jpg?cb=1270574714

https://gesvin.files.wordpress.com/2015/02/empatc3adaseensec3b1aaprende-presentacic3b3n-bloggesvin.png

https://magdaperal.files.wordpress.com/2015/10/vivir-con-humor.jpg

http://slideplayer.es/slide/8523639/25/images/2/El+principio+de+la+igualdad.jpg

https://proyectopolya.files.wordpress.com/2011/11/diapositiva4.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=b_pBzC1We0g

https://www.youtube.com/watch?v=hUMlaFNpznI

https://www.youtube.com/watch?v=0isnxwLEv9Q