SESSIÓ 2: LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 2: 

LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL 
(DIMENSIÓ PERSONAL)

COMPETÈNCIES: 

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi. 

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores

(Competències Clau): 

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social. 

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. 

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. 

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats. CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats. 

CC10. Els drets humans com a deures morals. 

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. 

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió. 

CC13. El bon argument. 

CC14. Els aspectes d’una argumentació. 

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. 

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu. 

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques. CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada. 

Fernando Savater (Sant Sebastià, 21 de juny 1947) és un filòsof i escriptor espanyol.

DUES PERSONES que neixin al mateix lloc i al mateix temps mai no seran iguals. No ho seran, perquè l' herència genètica que rebin els seus pares i el  seu caràcter serà diferent, però també perquè el seu entorn les condicionarà . Ens construïm a partir de nosaltres mateixos i de les relacions amb els altres. 

Fer-se adult

Les persones ens passem la vida en construcció. Cap ésser humà no neix abocat a viure d' una manera concreta, a tenir una personalitat determinada o una idelología específica. NIngú no està acabat del tot ni pot dir que no canviarà mai. Més aviat, les persones evolucionen al llarg del temps.

La construcció de la personalitat és un procés complex que es du a terme a partir de dos elements:

. La individualitat de cadascun
. Les influències dels ambients en els quals participa el subjecte.

Les possibilitats de joc entre els factors individuals i els factors ambientals són enormes. Així cada home i cada dona és fruit de les seves característiques innates, de les seves decisions i d' allò que vol aconseguir, però també ho és de les influències que rep en la relació amb els altres.

FACTORS INDIVIDUALS	FACTORS AMBIENTALS
Característiques innates.	Influències que es reben a l’ escola
Desitjos, aspiracions.	Relacions personals.
Opcions i decisions.	Ambient familiar.
Força de voluntat	Implicació en activitats d’ oci.
	Possibilitats que ofereix el medi social.

Podem assenyalar tres àmbits de relaicó dels quals participen la majoria de persones: la família, els amics, i els espais d' oci. Però no són els únics. Tampoc no els donem el mateix valor al llarg de la vida. En l' adolescència, per exemple, les relacions amb la família i amb els iguals prenen un paper molt rellevant, ja sigui perquè entren en crisi o perquè s' intensifiquen.

El dret a ser un mateix

Tots, alguna vegada, hem escoltat o fins i tot hem fet servir l' expressió "ser un mateix". Sovint, amb aquesta expressió es reivindiquen espais d' autonomia i de llibertat. Altres vegades es fa servir per a reclamar el dret a pensar i actuar de manera diferent de com ho fa la majoria i, algun cop, ser un mateix té a veure amb l' esforç personal per cnèixer-se millor i poder dirigir la pròpia vida.

Hi ha moltes maneres de ser un mateix. El més important és que cada persona construeixi la seva i que es trobi a gust amb la personalitat que progressivament va creant.

SER UN MATEIX O UNA MATEIX IMPLICA...

Ser lliure. Prendre decisions sense sentir-se pressionat pel que els altres puguin pensar.

Ser autèntic. Esforçar-se a no fingir ni a fer veure allò que no és.

Ser reflexiu. Pensar abans d’ actuar valorant els pros i els contres de les opcions considerades. No deixar-se portar pels capricis i les solucions més còmodes.

Ser responsable. Assumir les conseqüències de la pròpia conducta.

Ser valent. Manifestar les pròpies conviccions i defensar-les en situacions en què costa fer-ho per què els altres pensen diferent.

- Podem veure aquest vídeo: 

Sinopsi de l' obra:
Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu? Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació, dirigida i interpretada per Josep Maria Flotats.

Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia.

Pierre-Simon Ballanche (Lió, 1776 - 1847) va ser un escriptor i filòsof contrarrevolucionari francès que va elaborar una teologia progressista que va tenir una influència considerable en els cercles literaris francesos de començaments del segle XX.

"ES UN DEURE de l' home emprendre la conquesta de la seva personalitat; és necessari que el seu desenvolupament sigui la seva pròpia obra." Pierre-Simon Ballanche.

FES AQUESTES ACTIVITATS:
1) Llegeix el text i fes un esquema amb les idees principals. Després escriu deu línies en què expliquis la teva opinió. (10 punts)
"Quan un és un nen petit, immadur, amb escàs coneixement de la vida i de la realitat, n' hi ha prou amb l' obediència, la rutina i els petits capricis. Però, és perquè encara es depèn d' algú, és en mans d' un altre que vetlla per nosaltres. Després, cal fer-se adult, és a dir, ser capaç d' inventar en certa mesura la pròpia vida, i no simplement de viure la que altres han inventat per a un mateix. Naturalment, no ens podem inventar del tot, perquè no vivim sols i moltes coses se'ns imposen, ho vulguem o no (...) Però entre les ordres que se'ns donen, entre els costums que ens envolten o ens creiem, entre els capricis que ens assalten, haurem d' aprendre a viure per nosaltres mateixos."

FERNANDO SAVATER, Ètica per al meu fill. Editorial Ariel (Adaptació)

Hem vist aquest vídeo que potser t' ajuda a entendre el pensament de Savater: 

O, aquest altre d' Antoni Bassas (Ara.cat):

DATA D' ENTREGA:
MIREU LES DATES AL CLASS-ROOM DEL DOMINI 
@inscampsblancs.cat 

SESSIÓ 2

4r A 

+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

+0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitat
 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

SESSIÓ 2
4r B 

+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

+0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats 
-1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

SESSIÓ 2

4r C 

 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 2 NO SERAN AVALUABLES. 

Bibliografia: 

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)

Webgrafia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Fernando_Savater_by_Gonzalo_Merat.jpg/275px-Fernando_Savater_by_Gonzalo_Merat.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Simon_Ballanche#/media/File:Pierre-Simon_Ballanche.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Simon_Ballanche

https://www.youtube.com/watch?v=sGyZLsmzIqY

https://www.youtube.com/watch?v=cPOJ8qvfN1E

SESSIÓ 1: VALORS DEMOCRÀTICS (D.SOCIOC) CC31-45

SESSIÓ 1 

VALORS DEMOCRÀTICS 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

COMPETÈNCIES:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

LA HISTÒRIA ens ha demostrat que la democràcia és el sistema de govern que més afavoreix el conjunt de la societat. La implicació dels ciutadans en un govern democràtic ajuda a renovar els valors que li són intrínsecs. 

Per què valorem la democràcia?

Tots preferim un règim polític democràtic que no pas un d' autoritari, i a tots ens agraden els grups socials que funcionen democràticament, perquè la democràcia es basa en valors que considerem positius. 

LA DEMOCRÀCIA ES BASA EN VALORS COM...

La llibertat, perquè és vital que tothom pugui pensar i opinar sense cap por.

La justícia, perquè es busca una distribució correcta dels beneficis i les càrregues de la vida en comú.

La igualtat, perquè totes les persones tenen el mateix valor i la seva opinió i el seu vot valen igual. 

El pluralisme, perquè no tothom pensa el mateix i s' han de poder defensar tots els punts de vista. 

Tot i que els sistemes democràtics persegueixen aquests valors, mai no acaben de ser una realitat, perquè hi ha molt interessos i pressions que hi posen traves. Ens convé fer un esforç per a millorar la democràcia del nostre país i de tots els àmbits en què ens movem. 

Què és la democràcia? 

La democràcia és...

. un procediment

. per prendre decisions

. sobre temes que afecten el conjunt de la societat

. a partir de la consideració de les opinions de tots els seus membres. 

Què és la democràcia representativa? 

Diem que una societat és democràtica i també diem qu eho són un grup d' amics o una escola. Però són tres realitats força diferents.

. Un grup d' amics permet la democràcia directa perquè tots els sues membres poden participar en la presa de decisions.

. Una escola és més complexa. Els alumnes d' una classe poden organitzar una assemblea per a prendre decisions (democràcia directa), però cada classe pot triar els delegats que la representaran en la reunió dels delegats de centre. En aquest cas parlem de democràcia representativa. 

. Una societat no pot reunir tots els seus membres per a prendre una decisió. Per tant, els ciutadans trien les persones que els representaran en el parlament, que formaran el govern i que prendran decisions en el seu nom. Les societats són democràcies representatives. 

La participació popular

En una democràcia representativa, els ciutadans no prenen directament la majoria de les decisions polítiques, però sempre poden influir i participar en la vida política de la societat. Ho poden fer, almenys, per tres camins:

. Participant en les eleccions. Una de les millors maneres d' influir en les decisions polítiques és votar en les eleccions per a escollir els representants que semblin millors. 

. Controlant el govern. Cal estar informat de les polítiques que aplica el govern, cal formar-se una opinió sobre la seva actuació i, si és necessari, cal exigir-li que rectifiqui o demanar-li responsabilitats.

. Intervenint en la vida pública. Cal participar en actes o ser membre d' associacions que multipliquen els centres d' acció, decisió i solució de problemes.

"UNA GRAN democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser gran o de ser una democràcia" 
Theodore Roosvelt 

- Drets civils: La història de Rosa Parks

FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS. RESPON DE MANERA ELABORADA:

1) Raona si és lícit que una persona desobeeixi una llei. (2 punts)
2) Quins avantatges i quins inconvenients tenen la democràcia directa i la democràcia representativa?(2 punts)
3) Quin paper tenen els partits polítics en una democràcia representativa? (2 punts)
4) De quina manera es pot controlar el govern? Fes recerca. (2 punts)
5) Per quins motius creus que hi ha persones que decideixen no votar? (2 punts)

DATA D' ENTREGA 

DATA D' ENTREGA 

4r A

DILLUNS 23 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 30 SETEMBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 7 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS   14 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

4r B

DILLUNS 23 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 30 SETEMBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 7 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS   14 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

4r C

 
DIMARTS 24 SETEMBRE: 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 1 OCTUBRE: 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 8 OCTUBRE: 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 15 OCTUBRE: 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES

Bibliografia: 

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 

Webgrafia:

https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201606/990_1465409298puigdemont.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=MV5DQuwR2IY

EXTRACTE PROG.19-20 CVETICS 4rt ESO

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR	SILVIA GIL CORDERO
NIVELL EDUCATIU	ESO
MATÈRIA	CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS	4rt ESO

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA

UNITAT 1. Valors democràtics UNITAT 2.  La nostra construcció personal UNITAT 3.  Autonomia i responsabilitat UNITAT 4.  El banquer dels pobres UNITAT 5. Per a què serveix la presó? UNITAT 6. Quan el mal ja està fet UNITAT 7. Males notícies UNITAT 8. Dones de negre UNITAT 9. Ciutadania i globalització UNITAT 10. Un Déu, moltes opcions ENTREGA DE NOTES 1ª AVALUACIÓ UNITAT 11. Fer un debat a classe UNITAT 12. La història de la història UNITAT 13. La lluita per l’ educació de les noies UNITAT 14. L’ ètica a examen UNITAT 15. Pensar les diferències culturals UNITAT 16. La crisi de l’ ètica universal UNITAT 17. Foto denúncia UNITAT 18. Les teories ètiques formals UNITAT 19. Hiroshima UNITAT 20. Uns drets morals universals ENTREGA DE NOTES 2ª AVALUACIÓ UNITAT  21. Sostenibilitat UNITAT 22.  Amnistia Internacional UNITAT 23. Prendre decisions UNITAT 24. Treballar bé UNITAT 25. Solidaritat amb el poble sahrauí UNITAT 26. Demanar perdó UNITAT 27. Explotació infantil UNITAT 28. Discriminació de gènere UNITAT 29. Estat del benestar UNITAT 30.  La defensa dels drets humans ENTREGA DE NOTES 3ª AVALUACIÓ

COMPETÈNCIES

Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura. Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa. Les diferents competències de la matèria Cultura i Valors ètics s’agrupen en tres dimensions: la dimensió personal, la dimensió interpersonal i la dimensió sociocultural: Tercer i quart cursos Dimensió personal Competències bàsiques 1,2,3 i 4 Competències clau: CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social. CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques. CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats. CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats. CC10. Els drets humans com a deures morals. CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures. CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió. CC13. El bon argument. CC14. Els aspectes d’una argumentació. CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context. CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu. CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques. CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada. Dimensió interpersonal Competències bàsiques 5 i 6 Competències clau: CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos. CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes. CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació. CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat... CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat... CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació... CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau... Dimensió sociocultural Competències bàsiques 7,8,9 i 10 Competències clau: CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:  a) el món,  b) l’ésser humà, c) la història, d) la divinitat. CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples. CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques. CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics. CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques. CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient). CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg. CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària. CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne. L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a l’adquisició gradual de les competències d’etapa. La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana: . La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen, les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres. Això comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre si. Són exemples de tècniques d’avaluació: -          Observació de comportament espontani. -          Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos. -          Autoavaluació. -          Avaluacions creuades, mútues. -          Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi. -          Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les persones implicades. -          Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades. -          Presentació d’una notícia, d’un esdeveniment. -          Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a l’avaluació. . Les competències inclouen capacitats diverses, i el seu aprenentatge és dinàmic, en evolució. Les capacitats que integra una competència són de caràcter: -          Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure conclusions, dialogar. -          Hàbit: col·laborar, innovar. -          Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s. Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències.  En acabar l’etapa, l’avaluació final de resultats verificarà el grau d’adquisició de cada competència. La detecció i verificació de les competències de la matèria proporcionen a l’equip docent informació rellevant i complementària de l’alumne que haurà de recollir-se en el seu document orientador de final d’etapa i que, al seu torn, enriquirà la seva orientació al llarg de la vida. Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Quart d’ ESO (80% de la nota del trimestre) Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Després de la revisió i correcció de les sessions, donat que són sessions avaluatives, la professora es quedarà amb les activitats realitzades per l’ alumne en forma de dossier o portfoli sencer i, per trimestres,  fins el mes d’ octubre 2020. Els alumnes es poden fer fotografies el dia de lliurament de les activitats corregides. S’ intentarà que els alumnes utilitzin el class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i, donat que han de ser competents en l’ àmbit digital, pugin les activitats al Class-room i puguin veure les correccions des d’ allà. Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera: DATA D' ENTREGA  4r A DILLUNS 23 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DILLUNS 30 SETEMBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DILLUNS 7 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DILLUNS   14 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats 4r B DILLUNS 23 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DILLUNS 30 SETEMBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DILLUNS 7 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DILLUNS   14 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats 4r C   DIMARTS 24 SETEMBRE: 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMARTS 1 OCTUBRE: 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMARTS 8 OCTUBRE: 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats DIMARTS 15 OCTUBRE: 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES.  Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació corresponent.  Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO): http://mystikeepopteiaeducacioeticocivica.blogspot.com.es/ Com a novetat i tal i com ja vàrem fer el curs 2018-19, els alumnes podran penjar algunes de les activitats de les sessions al Google Suite o Class-room del domini @inscampsblancs.cat i, des d’ allà, si fos possible, veure les correccions. La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 2 punts= Assoliment satisfactori, es considerarà la matèria aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne haurà de fer una prova avaluativa de l’ avaluació o avaluacions no superades a la prova ordinària de juny. Si l’ alumne no supera s’ haurà de presentar de tota la matèria a la prova extraordinària de Juny. Si l’ alumne de 4rt ESO té la matèria de “Cultura i valors ètics” no superada de 3r ESO, podrà superar-la sempre i quan superi la matèria a 4rt ESO, com a matèria de continuïtat. Si no fos així, l’ alumne podrà lliurar les activitats de les sessions del bloc “Mystiké epopteia” (Cultura i valors ètics) de 3r ESO, mentre estigui cursant 4rt ESO durant el curs 2019-20 o, l’ haurà de lliurar el dia que faci la prova extraordinària del mes de juny. Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit digital (10% de la nota trimestral) Si bé la competència digital es treballa i, per tant, s’avalua des de de les diferents matèries que la incorporen en la seva proposta curricular, convé considerar que algunes qüestions relatives a l’avaluació poden ser comunes per a les diferents matèries que avaluaran l’adquisició d’aquesta competència, així com les pròpies de la matèria o àmbit de referència. Així mateix, aquestes orientacions poden ser d’utilitat a l’hora d’avaluar els crèdits de síntesi de cada curs i, en especial, el projecte de recerca de quart curs. Dimensió instruments i aplicacions L’avaluació de l’adquisició de les competències d’aquesta dimensió s’hauria de fer de forma gradual en el temps, tenint present l’evolució constant a què està abocat el món digital. Els alumnes poden experimentar canvis importants en relació amb la gestió dels dispositius digitals derivats d’una major capacitació en el seu ús, però també canvis significatius en les opcions i possibilitats que aquests dispositius ofereixin. S’ha de vincular a tasques i activitats que comportin la creació i elaboració de documents de tipologia diversa i que sovint formen part d’un procés d’aprenentatge en connexió amb altres competències, especialment amb les competències 4, 5 i 11, així com amb d’altres matèries. El millor moment per fer l’avaluació és en finalitzar una activitat i quan es disposi d’un document acabat. Amb tot, és molt útil fer un seguiment regular del seu grau d’adquisició al llarg del temps perquè els coneixements en l’ús de les aplicacions canvien constantment a causa de l’aparició en el mercat de nous tipus de programari. Les competències bàsiques de l’ àmbit digital pertanyen a les Dimensions: -          Instruments i aplicacions -          Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge -          Comunicació interpersonal i col·laboració -          Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital Instruments i aplicacions: Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar. Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals. Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals. Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.  Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals. Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement. Comunicació interpersonal i col·laboració Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació. Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu. Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual. Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos. Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital. Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit personal i social (10% de la nota trimestral) El treball competencial i totes les matèries que el despleguen contribueixen a l’assoliment de competències transversals en l’àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir el propi aprenentatge i ser-ne conscient, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris. Suposa l’adquisició d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de l’autoestima. Tot plegat, per ser capaç de continuar aprenent de forma cada vegada més eficaç i autònoma. També ha de permetre l’adquisició de la capacitat d’aprendre de les errades pròpies i alienes, demorar les necessitats de satisfacció immediata i aprendre a prendre decisions amb un càlcul de riscos adaptat a la realitat. Suposa l’adquisició de competències emocionals i l’ajustament de la conducta als requeriments que comporten l’edat i la societat. Així mateix, l’alumne ha de ser capaç de reflexionar sobre la incidència del gènere en la construcció de la seva personalitat i l’elecció d’opcions acadèmiques i professionals. Totes aquestes habilitats personals han de permetre a l’alumne desenvolupar actituds positives, actives i emprenedores en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta actitud emprenedora es podrà veure reflectida en accions que, d’acord amb la motivació i l’esforç personal, permetin adquirir compromisos socials, desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius que l’ajudin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris. El treball competencial i els processos d’orientació associats han de contribuir a la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada alumne, fomentant la pertinença a la societat catalana, els processos de compromís social i cívic per tal de fer possible que en el futur puguin contribuir a la millora social com a ciutadans de ple dret amb responsabilitats compartides. Competències bàsiques de l’àmbit personal i social. Aquestes competències pertanyen a les Dimensions: -          Autoconeixement -          Aprendre a aprendre -          Participació Autoconeixement Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal. Aprendre a aprendre Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal Competència 2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida. Participació Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.

MATERIAL NECESSARI

Llibre de text  Cultura i valors ètics 4rt ESO de la col·lecció “Atòmium” de  l’ Editorial Text/Galera. ISBN: 978-84-412-2317-2 Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO) : http://mystikeepopteiaeducacioeticocivica.blogspot.com.es/