lunes, 25 de septiembre de 2017

SESSIÓ 3: AUTONOMIA I RESPONSABILITAT ( DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 3
AUTONOMIA I RESPONSABILITAT  
DIMENSIÓ PERSONAL

IsaiahBerlin1983.jpg
Sir Isaiah Berlin OM (Riga6 de juny del 1909 - Oxford5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadorsliberals del segle XX.

T' ESTÀS FENT GRAN. Cada cop pots fer més la teva i pel teu compte. Ets una persona autònoma. Ara bé, sapigues que, com més autònom ets, més responsable ets també dels teus actes. 

Portar el control de la pròpia vida

La paraula autonomia forma part del nostre llenguatge quotidià. Prove de dos termes grecs: AUTOS, que significa "propi o per si mateix" i NOMOS, que significa "llei o norma". La paraula autonomia ens remet a la idea de "manar-se un mateix".

Diem que una persona és autònoma quan obeeix normes morals que ella mateixa s' exigeix, sense deixar-se endur per pressions externes o pels capricis del moment. Així, l' autonomia remet a l' existència d' un jo capaç de pensar i de fer per si mateix, sense el qual ningú no pot autogovernar-se. En aquest sentit, l'autonomia converteix cada persona en autora i protagonista de la seva vida.


“Vull que la meva vida i les meves decisions depenguin de mi mateix, i no de forces exteriors, siguin del tipus que siguin. Vull ser l’ instrument dels meus propis actes voluntaris i no dels actes dels altres homes (...) Sobretot, vull tenir consciència de mi mateix com un ésser actiu que pensa i vol, que és responsable de les seves pròpies eleccions, i és capaç d’ explicar-les d’ acord amb les seves idees i propòsits.”

ISAIAH  BERLIN, Sobre la libertad. Alianza Editorial (adaptació)


Autonomia i judici moral 

El tema de l' autonomia ha estat tractat des de diferents disciplines acadèmiques. La filosofia, la psicologia o l' educació s' han preocupat per esbrinar què caracteritza el subjecte autònom, quines possibilitats reals té l' ésser humà d' aconseguir importants nivells d' autonomia i quines condicions afavoreixen el seu desenvolupament.

El psicòleg Lawrence Kohlberg va estudiar l' evolució del judici moral en els individus; és a dir, la capacitat per a diferenciar i jutjar el que està bé i el que està malament. La seva aportació diferencia tres nivells en el desenvolupament del judici moral:

1. El primer nivell és el dels interessos individuals (nivell preconvencional). Els interessos personals prevalen per sobre de qualsevol altre criteri a l' hora de jutjar la bondat o la maldat d' un fet. La por que un té del càstig és un element que condiciona el judici moral.

2. El segon nivell és el de les normes (nivell convencional). Els judicis morals prenen com a referència principal les relges socials i les expectatives que els altres tenen sobre un mateix. La persona jutja en funció d' allò que els altres esperen d' ella.

3. El tecer nivell és el de l' autonomia de pensament (nivell postconvencional). La persona jutja en funció de criteris que li dicta la seva pròpia consciència.

Segons Kohlberg, la persona guanya autonomia de pensament a mesura que passa d' un nivell a un altre perquè cada vegada és menys esclava dels seus desitjos i d' allò que li manen des de fora. Així, si en un primer moment obeeix només els seus interessos, en el nivell següent dóna importància a la convenció social i, finalment, es planteja els fets també en funció de principis i valors morals que poden qüestionar les normes establertes.

“Després de recollir conjuntament informació per a fer un treball en grup que heu de lliurar d’ aquí a tres dies, us vau repartir els apartats que havíeu de redactar individualment.

L’ Andreu ha tingut un accident i ha de fer repòs absolut durant un temps. Quan li truqueu, diu que no ha començat a fer la seva part, que pensava posar-s’hi  just el cap de setmana, però que evidentment ara no podrà.

Si el professor s’ assabenta que l’ Andreu no ha participat en el treball, no aprovarà l’ avaluació. Si no dieu al professor què ha passat, haureu d’ assumir la part que corresponia al vostre company. Avui us ajunteu tots els membres del grup, menys l’ Andreu, per a resoldre el tema.


ACTIVITATS:

- Després de llegir el cas de l' Andreu que està al requadre d' adalt, escriu un argument preconvencional, un argument convencional i un argument postconvencional que podrien sortir en la reunió. Poseu en comú els vostres arguments.
. Qui és per a tu el millor argument de tots els que has considerat? Per què? Fes-ho en deu línies mínim. (5 punts)

- Torna a llegir el text d' Isaiah Berlin i contesta: Consideres que portes el control de la teva vida? Et veus capaç de fer-ho? (5 punts)


DATA D' ENTREGA 
SESSIÓ 3
4r A 
DIMECRES 11 OCTUBRE +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 25 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 1 NOVEMBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

SESSIÓ 3

4r B 
DIMECRES 11 OCTUBRE +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 25 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 1 NOVEMBRE  2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

SESSIÓ 3
4r C 
DILLUNS 9 OCTUBRE  +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 16 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 23 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 30 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 3 NO SERAN AVALUABLES. 





Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 10 i 11)


Webgrafia: 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin#/media/File:IsaiahBerlin1983.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Isaiah_Berlin

lunes, 18 de septiembre de 2017

SESSIÓ 2: LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 2: 
LA NOSTRA CONSTRUCCIÓ PERSONAL (DIMENSIÓ PERSONAL)

Fernando Savater (Sant Sebastià21 de juny 1947) és un filòsof i escriptor espanyol.

DUES PERSONES que neixin al mateix lloc i al mateix temps mai no seran iguals. No ho seran, perquè l' herència genètica que rebin els seus pares i el  seu caràcter serà diferent, però també perquè el seu entorn les condicionarà . Ens construïm a partir de nosaltres mateixos i de les relacions amb els altres. 

Fer-se adult

Les persones ens passem la vida en construcció. Cap ésser humà no neix abocat a viure d' una manera concreta, a tenir una personalitat determinada o una idelología específica. NIngú no està acabat del tot ni pot dir que no canviarà mai. Més aviat, les persones evolucionen al llarg del temps.

La construcció de la personalitat és un procés complex que es du a terme a partir de dos elements:

. La individualitat de cadascun
. Les influències dels ambients en els quals participa el subjecte.

Les possibilitats de joc entre els factors individuals i els factors ambientals són enormes. Així cada home i cada dona és fruit de les seves característiques innates, de les seves decisions i d' allò que vol aconseguir, però també ho és de les influències que rep en la relació amb els altres.


FACTORS INDIVIDUALS
FACTORS AMBIENTALS
Característiques innates.
Influències que es reben a l’ escola
Desitjos, aspiracions.
Relacions personals.
Opcions i decisions.
Ambient familiar.
Força de voluntat
Implicació en activitats d’ oci.

Possibilitats que ofereix el medi social.

Podem assenyalar tres àmbits de relaicó dels quals participen la majoria de persones: la família, els amics, i els espais d' oci. Però no són els únics. Tampoc no els donem el mateix valor al llarg de la vida. En l' adolescència, per exemple, les relacions amb la família i amb els iguals prenen un paper molt rellevant, ja sigui perquè entren en crisi o perquè s' intensifiquen.

El dret a ser un mateix

Tots, alguna vegada, hem escoltat o fins i tot hem fet servir l' expressió "ser un mateix". Sovint, amb aquesta expressió es reivindiquen espais d' autonomia i de llibertat. Altres vegades es fa servir per a reclamar el dret a pensar i actuar de manera diferent de com ho fa la majoria i, algun cop, ser un mateix té a veure amb l' esforç personal per cnèixer-se millor i poder dirigir la pròpia vida.

Hi ha moltes maneres de ser un mateix. El més important és que cada persona construeixi la seva i que es trobi a gust amb la personalitat que progressivament va creant.



SER UN MATEIX O UNA MATEIX IMPLICA...
Ser lliure. Prendre decisions sense sentir-se pressionat pel que els altres puguin pensar.
Ser autèntic. Esforçar-se a no fingir ni a fer veure allò que no és.
Ser reflexiu. Pensar abans d’ actuar valorant els pros i els contres de les opcions considerades. No deixar-se portar pels capricis i les solucions més còmodes.
Ser responsable. Assumir les conseqüències de la pròpia conducta.
Ser valent. Manifestar les pròpies conviccions i defensar-les en situacions en què costa fer-ho per què els altres pensen diferent.



- Podem veure aquest vídeo: 



Sinopsi de l' obra:
Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu? Una comèdia signada per un dels autors tràgics francesos més còmics de la seva generació, dirigida i interpretada per Josep Maria Flotats.


Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. Temes recurrents en tota l’obra de Jean-Claude Grumberg, que –ancorada en la immediata actualitat– evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític en clau de comèdia.


Pierre-Simon Ballanche.jpg
Pierre-Simon Ballanche (Lió1776 - 1847) va ser un escriptor i filòsof contrarrevolucionari francès que va elaborar una teologia progressista que va tenir una influència considerable en els cercles literaris francesos de començaments del segle XX.

"ES UN DEURE de l' home emprendre la conquesta de la seva personalitat; és necessari que el seu desenvolupament sigui la seva pròpia obra." Pierre-Simon Ballanche.


FES AQUESTES ACTIVITATS:
1) Llegeix el text i fes un esquema amb les idees principals. Després escriu deu línies en què expliquis la teva opinió. (10 punts)
"Quan un és un nen petit, immadur, amb escàs coneixement de la vida i de la realitat, n' hi ha prou amb l' obediència, la rutina i els petits capricis. Però, és perquè encara es depèn d' algú, és en mans d' un altre que vetlla per nosaltres. Després, cal fer-se adult, és a dir, ser capaç d' inventar en certa mesura la pròpia vida, i no simplement de viure la que altres han inventat per a un mateix. Naturalment, no ens podem inventar del tot, perquè no vivim sols i moltes coses se'ns imposen, ho vulguem o no (...) Però entre les ordres que se'ns donen, entre els costums que ens envolten o ens creiem, entre els capricis que ens assalten, haurem d' aprendre a viure per nosaltres mateixos."

FERNANDO SAVATER, Ètica per al meu fill. Editorial Ariel (Adaptació)

Hem vist aquest vídeo que potser t' ajuda a entendre el pensament de Savater: 





O, aquest altre d' Antoni Bassas (Ara.cat):







DATA D' ENTREGA 
SESSIÓ 2
4r A 
DIMECRES 4 OCTUBRE 2017+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 11 OCTUBRE+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 25 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

SESSIÓ 24r B 
DIMECRES 4 OCTUBRE 2017+1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 11 OCTUBRE+0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 25 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

SESSIÓ 2
4r C 
DILLUNS 2 OCTUBRE 2017 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 9 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 16 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 23 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 2 NO SERAN AVALUABLES. 




Bibliografia: 

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 8 i 9)

Webgrafia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Fernando_Savater_by_Gonzalo_Merat.jpg/275px-Fernando_Savater_by_Gonzalo_Merat.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernando_Savater

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Simon_Ballanche#/media/File:Pierre-Simon_Ballanche.jpg

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pierre-Simon_Ballanche

https://www.youtube.com/watch?v=sGyZLsmzIqY

https://www.youtube.com/watch?v=cPOJ8qvfN1E



miércoles, 13 de septiembre de 2017

SESSIÓ 1: VALORS DEMOCRÀTICS (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 1 
VALORS DEMOCRÀTICS 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)



LA HISTÒRIA ens ha demostrat que la democràcia és el sistema de govern que més afavoreix el conjunt de la societat. La implicació dels ciutadans en un govern democràtic ajuda a renovar els valors que li són intrínsecs. 

Per què valorem la democràcia?

Tots preferim un règim polític democràtic que no pas un d' autoritari, i a tots ens agraden els grups socials que funcionen democràticament, perquè la democràcia es basa en valors que considerem positius. 

LA DEMOCRÀCIA ES BASA EN VALORS COM...

La llibertat, perquè és vital que tothom pugui pensar i opinar sense cap por.
La justícia, perquè es busca una distribució correcta dels beneficis i les càrregues de la vida en comú.
La igualtat, perquè totes les persones tenen el mateix valor i la seva opinió i el seu vot valen igual. 
El pluralisme, perquè no tothom pensa el mateix i s' han de poder defensar tots els punts de vista. 

Tot i que els sistemes democràtics persegueixen aquests valors, mai no acaben de ser una realitat, perquè hi ha molt interessos i pressions que hi posen traves. Ens convé fer un esforç per a millorar la democràcia del nostre país i de tots els àmbits en què ens movem. 

Què és la democràcia? 

La democràcia és...
. un procediment
. per prendre decisions
. sobre temes que afecten el conjunt de la societat
. a partir de la consideració de les opinions de tots els seus membres. 

Què és la democràcia representativa? 

Diem que una societat és democràtica i també diem qu eho són un grup d' amics o una escola. Però són tres realitats força diferents.

. Un grup d' amics permet la democràcia directa perquè tots els sues membres poden participar en la presa de decisions.

. Una escola és més complexa. Els alumnes d' una classe poden organitzar una assemblea per a prendre decisions (democràcia directa), però cada classe pot triar els delegats que la representaran en la reunió dels delegats de centre. En aquest cas parlem de democràcia representativa. 

. Una societat no pot reunir tots els seus membres per a prendre una decisió. Per tant, els ciutadans trien les persones que els representaran en el parlament, que formaran el govern i que prendran decisions en el seu nom. Les societats són democràcies representatives. 

La participació popular

En una democràcia representativa, els ciutadans no prenen directament la majoria de les decisions polítiques, però sempre poden influir i participar en la vida política de la societat. Ho poden fer, almenys, per tres camins:

. Participant en les eleccions. Una de les millors maneres d' influir en les decisions polítiques és votar en les eleccions per a escollir els representants que semblin millors. 

. Controlant el govern. Cal estar informat de les polítiques que aplica el govern, cal formar-se una opinió sobre la seva actuació i, si és necessari, cal exigir-li que rectifiqui o demanar-li responsabilitats.

. Intervenint en la vida pública. Cal participar en actes o ser membre d' associacions que multipliquen els centres d' acció, decisió i solució de problemes.

"UNA GRAN democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser gran o de ser una democràcia" 
Theodore Roosvelt 

- Drets civils: La història de Rosa Parks





FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS. RESPON DE MANERA ELABORADA:

1) Raona si és lícit que una persona desobeeixi una llei. (2 punts)
2) Quins avantatges i quins inconvenients tenen la democràcia directa i la democràcia representativa?(2 punts)
3) Quin paper tenen els partits polítics en una democràcia representativa? (2 punts)
4) De quina manera es pot controlar el govern? Fes recerca. (2 punts)
5) Per quins motius creus que hi ha persones que decideixen no votar? (2 punts)

DATA D' ENTREGA 
4r A
DIMECRES 27 SETEMBRE 2017 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 4 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 11 OCTUBRE +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

4r B
DIMECRES 27 SETEMBRE 2017 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 4 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 11 OCTUBRE +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMECRES 18 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

4r C 
DILLUNS 25 SETEMBRE 2017 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 2 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 9 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 16 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES. 

Bibliografia: 

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 

Webgrafia:

https://dades.naciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/201606/990_1465409298puigdemont.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=MV5DQuwR2IY



EXTRACTE PROGRAMACIÓ DE CULTURA I VALORS PER A L' ALUMNE

EXTRACTE PROGRAMACIÓ DE CULTURA I VALORS PER L' ALUMNE

(EN CONSTRUCCIÓ FINS EL 24 DE NOVEMBRE 2017) 


EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE

PROFESSOR
SILVIA GIL CORDERO
NIVELL EDUCATIU
ESO
MATÈRIA
CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS
4rt ESO

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA


SESSIÓ 1. Valors democràtics
SESSIÓ 2.  La nostra construcció personal
SESSIÓ 3.  Autonomia i responsabilitat
SESSIÓ 4.  El banquer dels pobres
SESSIÓ 5. Per a què serveix la presó?
SESSIÓ 6. Quan el mal ja està fet
SESSIÓ  7. Males notícies
SESSIÓ 8. Dones de negre
SESSIÓ  9. Ciutadania i globalització
SESSIÓ 10. Un Déu, moltes opcions
ENTREGA DE NOTES 1ª AVALUACIÓ
SESSIÓ 11. Fer un debat a classe
SESSIÓ  12. La història de la història
SESSIÓ 13. La lluita per l’ educació de les noies
SESSIÓ 14. L’ ètica a examen
SESSIÓ  15. Pensar les diferències culturals
SESSIÓ 16. La crisi de l’ ètica universal
SESSIÓ 17. Foto denúncia
SESSIÓ 18. Les teories ètiques formals
SESSIÓ 19. Hiroshima
SESSIÓ 20. Uns drets morals universals
FORUM LOCAL DE CONVIVÈNCIA
ENTREGA DE NOTES 2ª AVALUACIÓ
SESSIÓ  21. Sostenibilitat
SESSIÓ 22.  Amnistia Internacional
SESSIÓ  23. Prendre decisions
SESSIÓ 24. Treballar bé
SESSIÓ 25. Solidaritat amb el poble sahrauí
SESSIÓ 26. Demanar perdó
SESSIÓ 27. Explotació infantil
SESSIÓ 28. Discriminació de gènere
SESSIÓ 29. Estat del benestar
SESSIÓ 30.  La defensa dels drets humans
ENTREGA DE NOTES 3ª AVALUACIÓ
                                                          












COMPETÈNCIES

Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura.
Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.
Les diferents competències de la matèria Cultura i Valors ètics s’agrupen en tres dimensions: la dimensió personal, la dimensió interpersonal i la dimensió sociocultural.

Tercer i quart cursos
Dimensió o competència personal
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Dimensió o competència  interpersonal
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

Dimensió o competència sociocultural
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.











CRITERIS D’AVALUACIÓ


L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne. L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a l’adquisició gradual de les competències d’etapa.
La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana:
. La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen, les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres. Això comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre si.

Són exemples de tècniques d’avaluació:
-          Observació de comportament espontani.
-          Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos.
-          Autoavaluació.
-          Avaluacions creuades, mútues.
-          Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi.
-          Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les persones implicades.
-          Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades.
-          Presentació d’una notícia, d’un esdeveniment.
-          Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a l’avaluació.

. Les competències inclouen capacitats diverses, i el seu aprenentatge és dinàmic, en evolució.
Les capacitats que integra una competència són de caràcter:
-          Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure conclusions, dialogar.
-          Hàbit: col·laborar, innovar.
-          Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s.

Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències.

 En acabar l’etapa, l’avaluació final de resultats verificarà el grau d’adquisició de cada competència.
La detecció i verificació de les competències de la matèria proporcionen a l’equip docent informació rellevant i complementària de l’alumne que haurà de recollir-se en el seu document orientador de final d’etapa i que, al seu torn, enriquirà la seva orientació al llarg de la vida.



Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Quart d’ ESO

Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula o bé el treball fet a casa, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent.


Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera:
DATA D' ENTREGA 

4r A

DIMECRES 27 SETEMBRE 2017 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 4 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 11 OCTUBRE +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 18 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats


4r B

DIMECRES 27 SETEMBRE 2017 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 4 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 11 OCTUBRE +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DIMECRES 18 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

4r C
 
DILLUNS 25 SETEMBRE 2017 +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DILLUNS 2 OCTUBRE 2017 +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DILLUNS 9 OCTUBRE 2017 +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats

DILLUNS 16 OCTUBRE 2017 -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES. 

Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte, les dates d' entrega, que serà la nota de l’ avaluació corresponent.  
Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO):
http://mystikeepopteiaeducacioeticocivica.blogspot.com.es/
Per exemple*:

Nota Sessió 1+ N.Sessió 2+ N. Sessió 3+ N. Sessió 4+ N. Sessió 5+ N. Sessió 6
________________________________________________________________________________
6

La nota que surt d' aquesta divisió serà la Nota del trimestre o de l' avaluació.

La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 4,5 punts, es considerarà l’ assignatura aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne s’ haurà d’ examinar de l’ avaluació o avaluacions suspeses a la prova extraordinària de juny. Si l’ alumne no aprova al juny, s’ haurà d’ examinar de tota la matèria a la prova extraordinària de setembre, amb un examen de comentari de text amb preguntes. Serà obligatori, a l’ arribar per fer la prova extraordinària de setembre, presentar-se amb els DEURES D’ ESTIU, ja que en cas contrari malgrat tingui dret l’ alumne a fer l’ examen, segons aprovació del Departament de Socials, l’ alumne tindrà un suspens.
* Actualitzat el 4 Desembre 2017 



















MATERIAL NECESSARI


Llibre de text  Cultura i valors ètics 4rt ESO de la col·lecció “Atòmium” de  l’ Editorial Text/Galera

Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO) :

http://mystikeepopteiaeducacioeticocivica.blogspot.com.es/