domingo, 13 de febrero de 2022

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL) Competències 7, 8, 9 i 10

 

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10
Competències clau:
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.



SOTMETRE QUALSEVOL concepte a l' examen de la raó va ser l' actitud comuna dels principals corrents filosòfics i culturals de l' edat moderna. 
També es van revisar els principis del comportament moral, com ho demostren els textos d' alguns dels pensadors de  l' època moderna. 




Ètica i acció

Pensadors com Maquiavel o Descartes ofereixen en les seves obres la seva visió sobre el comportament moral:

"Moltes persones han imaginat repúbliques i principats  que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat."
MAQUIAVEL, El Príncep (adaptació) 



"(...) Així com no n'hi ha prou, abans de començar a reconstruir la casa en què es viu, d' enderrocar-la i de fer provisió de material d' arquitectes -o d' exercitar-se un mateix en l ' arquitectura- i de dissenyar, a més, acuradament el projecte, sinó que cal també proveir-se d' una altra casa on viure mentre durin les obres..., amb l' objectiu de no estar indecís en les meves accions mentre la raó m' obligués a estar indecís en els meus judicis, em vaig elaborar una moral provisional, que consistia en no més de tres o quatre màximes, que us voldria comunicar"
DESCARTES, Discurs del mètode (adaptació) 

1. ANALITZA les opcions ètiques que defensen:
    1. Què és prioritari per a Maquiavel, mantenir un comportament èticament bo o acaonseguir resultats pràctics en l' acció?
      2. Segons Descartes, podem deixar de considerar el valor ètic de les nostres accions? Si no tenim una moral definitiva, què hem de fer? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:
      1. Quan consideres bona una cosa, qualsevol camí per a aconseguir-la és vàlid?
    2. Creus que és possible viure sense trobar situacions que plantegin problemes ètics o que es pot evitar de prendre decisions morals? 

Ètica i raó




A partir de la Il·lustració, filòsofs com Voltaire i Kant van reflexionar sobre el fonament dels judicis ètics:

"Tots tenim dos sentiments que són el fonament de la societat: la pietat i la justícia. Si un nen veu destrossar el seu semblant, aviat patirà angoixes i les demostrarà amb els seus crits i llàgrimes, i socorrerà, si pot, qui pateix (...) Déu ens ha donat un principi de raó universal -com ha donat plomes als ocells i pells als óssos-, i aquest principi és tan constant, que es manté passi el que passi (...) I és per això que fins i tot el poble més groller sap jutjar molt bé, a la llarga, les lleis que el governen, perquè sent que aquestes lleis són conformes o són oposades al principis de pietat i justícia que hi ha en el seu cor."
VOLTAIRE, Assaig sobre els costums i l' esperit de les nacions (adaptació) 



"Si una acció és bona com a mitjà per a obtenir una altra cosa, aleshores l' imperatiu és hipotètic; i si una acció és bona en si i la raó ens diu que és necessària, llavors aquest imperatiu és categòric, que és el tipus d' imperatiu que regeix la moralitat. L' imperatiu categòric es pot formular així: actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui llei universal". 

KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums (adaptació) 


Què és un imperatiu moral?

Un imperatiu és, en filosofia, una regla o principi que regula el comportament moral humà com, per exemple, no dir mentides. Per a Kant, no tots els imperatius tenen el mateix fonament ni, per tant, el mateix valor.



1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:
    1. Segons Voltaire, quina facultat permet distingir si un acte és bo o dolent? Depèn de la societat on viu una persona? 
    2. Per a Kant, com reconeixem si alguna acció és bona o dolenta? Es tracta d' un principi personal o general? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:
     1. Creus que els sentiments tenen algun paper en les nostres opcions morals? Posa algun exemple que argumenti la teva resposta. 

Podem veure el capítol 17 de la sèrie de Tv3 "Merlí". Capítol: Kant



https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/


Dues maneres de decidir com cal actuar: 


En Nico i la Camila s’ han fet membres de l’ associació de veïns del seu barri el mateix dia.
En Nico ho ha fet perquè al seu carrer estan fent obres i vol comptar amb el suport de l’ associació per a queixar-se a l’ Ajuntament sobre com s’ estan duent a terme.
La Camila fa temps que creu que tothom hauria de participar, d’ una manera o altra, en les qüestions públiques: ja que ens afecten a tots, tots hauríem de posar-hi  interès.


ACTIVITATS PER FER A CASA: 
1. Creus que la decisió d' en Nico i la de la Camila són igualment bones o dolentes? (2 punts)
2. Quin fonament té l' opció d' en Nico? I la de la Camila? Són totes dues decisions racionals? (2 punts)
3. Quin dels dos actua segons un imperatiu categòric? Argumenta en 20 línies la teva resposta tenint en compte el que diu Kant. (6 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mireu el Classroom 

Sessió 14

 +1punt d' actitud a afegir a les activitats
 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats
 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 





FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT O, EL CLASSROOM. 




Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia: 

http://images.slideplayer.es/7/1736035/slides/slide_22.jpg
http://www.ofrases.com/frases-imagenes/11202-frase-un-principe-jamas-predica-otra-cosa-que-concordia-y-buena-fe-y-es-enemigonicolas-maquiavelo.jpg
https://statics.memondo.com/p/s2/crs/2013/09/CR_855667_bd0319c8ae5b4fb887636e1e289ad120_voltaire.jpg?cb=4526431
https://image.slidesharecdn.com/la-regla-d-r-i-el-respecte1143-121125161250-phpapp01/95/la-regla-d-r-i-el-respecte-25-638.jpg?cb=1353860590
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/
https://medium.com/@cubanosguru/16-de-las-mejores-frases-de-nicol%C3%A1s-maquiavelo-dbf0f012d65d

domingo, 6 de febrero de 2022

SESSIÓ 13 LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES DIMENSIÓ INTERPERSONAL COMPETÈNCIES 5 i 6

 SESSIÓ 13 

LA LLUITA PER L' EDUCACIÓ DE LES NOIES
DIMENSIÓ INTERPERSONAL
COMPETÈNCIES 5 i 6

Competències clau:
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

El coratge de la Malala

Malala Yousafzai 2015.jpg
Malala Yousafzai (en paixtu ملاله یوسفزۍ, nascuda el 12 de juliol de 1997 a Pakistan) és una estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Va rebre el Premi Nobel de la Pau de 2014.és coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys, Yousafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP) i els seus intents de recuperar el control de la vall després que l'ocupació militar els obligués a sortir a les zones rurals. Els talibans van obligar a tancar les escoles privades i es va prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009.

- La historia de Malala Yousafzai en cómic



Entrevista completa a Malala con subtítulos y  sin doblar






- Discurso de Malala Yousafzai en la ONU







La cultura de la pau

Cal que entenguem la pau com un procés dinàmic que ens porta a afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta. La seva finalitat és aconseguir l' harmonia de la persona amb ella mateixa, amb els altres i amb l' entorn. Però quan parlem de pau, no solament ens referim al fet d' evitar guerres, fam i marginació. Vetllar per una cultura de la pau és també garantir la presència de condicions favorables per a la vida de les persones, defensant i promovent els seus drets. És per això que la pau és una matèria fràgil, trencadissa i controvertida. Quantes accions es fan en nm de la pau, encara que de vegades s' acabi recorrent a la violència? Fins i tot la pau proactiva, com la de la Malala, pot ser viscuda com una forma de violència per als qui no hi estan d' acord. 

Què aporta l' educació a la cultura de la pau? 

L' educació entesa com l' adquisició de coneixements, l' intercanvi amb altres persones i la contribució amb l' entorn és una eina fonamental en el procés de construcció de la pau. L' analfabetisme, el poc coneixement sobre altres maneres de pensar i la baixa estimulació de les nostres capacitats ens fa vulnerables i, per tant, és més senzill que ens enganyin. No tots els infants tenen garantit el dret d' anar a l' escola. És important que siguem conscients de la importància d' aquest dret i que pugem reinvindicar-lo per a tothom. 

- Per saber més:

- El camino a la escuela 





ACTIVITATS:

1.- Què és el que més t' ha cridat l'atenció del testimoni de la Malala? (2 punts)
2.- Et sorprèn el valor que la Malala dóna a l' educació? Comparteixes la seva opinió? (2 punts)
3.- Pensa en un llibre, cançó, pel·lícula, reportatge, professor, assignatura, etcètera que t' ajudat a ampliar la teva mirada sobre un tema. (2 punts)
4.- Quins gestos podrien millorar la convivència a l' aula? (2 punts)
5.- Què t' ha semblat el trajecte dels nens del vídeo per arribar a l'escola? (2 punts) 


DATA D' ENTREGA

Mireu les dates al ClassRoom


FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 30 i 31)



Webgrafia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai#/media/File:Malala_Yousafzai_2015.jpg
https://ca.wikipedia.org/wiki/Malala_Yousafzai https://www.youtube.com/watch?v=n7pL2A5HFm4
https://www.youtube.com/watch?v=H9Hme_Hh1Vo
https://www.youtube.com/watch?v=_0FBEPOt8V8
https://www.youtube.com/watch?v=4xBlYPh64aM

DEMANO LA PAU I LA PARAULA SOBRE "CRISTINA F" (DROGUES)

 

UNITAT 1: DEMANO LA PAU I LA PARAULA

SOBRE "CRISTINA F" (DROGUES)

A fines de la década de los setenta, se publicó en Alemania una novela testimonial titulada "Wir Kinder vom Banhof Zoo" ("Los niños de la Estación Zoo") por dos periodistas germanos especializados en temas juveniles. La novela obtuvo tal éxito que a las pocas semanas de ser publicada fue traducida a varios países del orbe por la contingencia y profundidad de su contenido.

No busquemos en este libro elementos estéticos en la narrativa. La riqueza de su contenido, la valentía de la denuncia realizada por los  periodistas alemanes acerca de la drogadicción infantil y juvenil , sus implicancias y consecuencias, la convirtió en una de las novelas favoritos del continente europeo y norteamericano durante más de dos décadas y su popularidad se mantiene hasta el día de hoy.

Christiane F., 13 ans, droguée, prostituée… es el título francés de la obra traducida por Lea Marcou y la protagonista se ha convertido en un icono de la juventud de los países desarrollados, quienes le siguen, día a día, los pasos a esta sobreviviente única a través de publicaciones en la prensa escrita, la televisión y diferentes clubes que llevan su nombre a través del mundo.

No nos estamos refiriendo a una novela convencional. Los periodista alemanes que publicaron esta asertiva novela, andaban, en principio, tras la pista de la muerte de una joven adolescente, Babsi, uno de los personajes de esta novela, quién había fallecido por sobredosis. Su padrastro era un pianista de gran renombre en Alemania. Así fue como para dar con el rastro de la muerte de Babsi conocieron a Chistianne, quién a los trece años, estaba declarando ante una Corte de Justicia de Berlín por traficar con drogas, además de practicar la prostitución infantil. Hermann y Rieck quedaron atónitos ante la brillante personalidad de Chistianne.

Fue así como la citaron para que respondiera a unas preguntas que quedarían grabadas La inteligencia de Christiane y su actitud madura ante los cuestionarios de los periodistas, psicólogos, sacerdotes, entre otros, instó a Hermann y Rieck a invitar a la madre de Christiane a participar también de esta experiencia . Christiane y su madre son entrevistadas en forma separada , lo que enriquece la información entregada por interlocutores que se hallan en los extremos opuestos de la realidad, así como los demás personajes y profesionales especializados en el área de la salud que aparecen en la novela.

A través de las apasionantes páginas de "Christiane F." llegamos a la conclusión de que los jóvenes y adolescentes son víctimas de la drogadicción, alcoholismo, prostitución, no a causa de las drogas en sí, sino que al frenesí de la vida deshumanizada de los tiempos modernos: consumismo excesivo, disolución de la familia, carencia de valores, y por sobre todo, un monstruoso egoísmo adulto que impide dedicarle el tiempo que se merecen aquellos niños o niñas que no pidieron venir al mundo.

En síntesis, está novela no está escrita con el fin de penalizar a los vendedores de drogas o intermediarios en particular si no que a la sociedad que hace proclive a las personas a caer en las garras de las drogas por carencias afectivas, tanto en el ámbito familiar, escolar y social.
Para poder publicar esta novela, los periodistas se comprometieron a publicar sólo nombres (probablemente falsos) sin los apellidos de los jóvenes que protagonizan esta novela.

No existe, en la actualidad, un libro más profundamente analítico de la descomposición moral y social, citando casos de personas de la vida real, que éste. 

Xrisí Athena Tefarikis

Periodista/Docente/Crítica Literaria



Santiago, 11 de mayo de 2005.

-Pel.lícula:

- Escena de la pel·lícula amb David Bowie:


Webgrafia:
https://www.youtube.com/watch?v=aGPfne-79Sk
https://www.youtube.com/watch?v=KxtqJxq2yck