domingo, 20 de septiembre de 2020

EXTRACTE PROG 20-21 CVETICS 4rt ESO

 

EXTRACTE DE LA PROGRAMACIÓ DE LA MATÈRIA A LLIURAR A L’ALUMNE


PROFESSOR
SILVIA GIL CORDERO
NIVELL EDUCATIU
ESO
MATÈRIA
CULTURA I VALORS ÈTICS
CURS
4rt ESO

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA


UNITAT 1. Valors democràtics
UNITAT 2.  La nostra construcció personal
UNITAT 3.  Autonomia i responsabilitat
UNITAT 4.  El banquer dels pobres
UNITAT 5. Per a què serveix la presó?
UNITAT 6. Quan el mal ja està fet
UNITAT 7. Males notícies
UNITAT 8. Dones de negre
UNITAT 9. Ciutadania i globalització
UNITAT 10. Un Déu, moltes opcions
ENTREGA DE NOTES 1ª AVALUACIÓ
UNITAT 11. Fer un debat a classe
UNITAT 12. La història de la història
UNITAT 13. La lluita per l’ educació de les noies
UNITAT 14. L’ ètica a examen
UNITAT 15. Pensar les diferències culturals
UNITAT 16. La crisi de l’ ètica universal
UNITAT 17. Foto denúncia
UNITAT 18. Les teories ètiques formals
UNITAT 19. Hiroshima
UNITAT 20. Uns drets morals universals
ENTREGA DE NOTES 2ª AVALUACIÓ
UNITAT  21. Sostenibilitat
UNITAT 22.  Amnistia Internacional
UNITAT 23. Prendre decisions
UNITAT 24. Treballar bé
UNITAT 25. Solidaritat amb el poble sahrauí
UNITAT 26. Demanar perdó
UNITAT 27. Explotació infantil
UNITAT 28. Discriminació de gènere
UNITAT 29. Estat del benestar
UNITAT 30.  La defensa dels drets humans
ENTREGA DE NOTES 3ª AVALUACIÓ
                                                          












COMPETÈNCIES

Les competències bàsiques de la matèria de cultura i valors ètics pretenen desenvolupar en l’alumne un seguit de competències personals, interpersonals i socioculturals tot aplegant i vertebrant continguts procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura.
Aquesta matèria té com a nucli la fonamentació dels valors ètics que han d’inspirar els criteris per tal de jutjar fets i accions. En ocupar-se dels valors, promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa.
Les diferents competències de la matèria Cultura i Valors ètics s’agrupen en tres dimensions: la dimensió personal, la dimensió interpersonal i la dimensió sociocultural:
Tercer i quart cursos
Dimensió personal
Competències bàsiques 1,2,3 i 4
Competències clau:
CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.
CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

Dimensió interpersonal
Competències bàsiques 5 i 6
Competències clau:
CC23. Diversitat d’identitats. Les diferències i els seus contextos.
CC25. Àmbits d’actuació de poder i violència. Actituds de tolerància, solidaritat, compromís i les seves manifestacions externes.
CC26. El concepte de diàleg. Tipus de diàleg. El diàleg com a forma privilegiada de comunicació d’idees, de sentiments i de relació.
CC27. Les condicions del diàleg: ordre, claredat, atenció, intencionalitat...
CC28. Els valors del diàleg: comprensió, exclusió de violència, cooperació, participació, sinceritat, escolta, igualtat de les veus, assertivitat, respecte, racionalitat...
CC29. El conflicte. Anàlisi de conflictes. El tractament de conflictes interpersonals com a actor, com a espectador, com a afectat. Estratègies: conversa, negociació, mediació...
CC30. La cultura de la pau. Violència directa i violència estructural. Tipus de pau. Models i exemples de la cultura de la pau...

Dimensió sociocultural
Competències bàsiques 7,8,9 i 10
Competències clau:
CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.











CRITERIS D’AVALUACIÓ


L’avaluació és el seguiment i la verificació del procés d’aprenentatge de l’alumne. L’avaluació de la matèria de cultura i valors ètics ha de dotar-se d’instruments d’avaluació variats i adequats per fer el seguiment acurat i la verificació posterior cap a l’adquisició gradual de les competències d’etapa.
La matèria de cultura i valors ètics conté dues característiques rellevants per a l’avaluació rigorosa dels aprenentatges que demana:
. La llista de les deu competències de la matèria de cultura i valors ètics no és jeràrquica ni tampoc cronològica, sinó que, igual que les dimensions que les agrupen, les competències interactuen i guarden relació les unes amb les altres. Això comporta que les tècniques d’avaluació han de plantejar entorns que permetin distingir una competència de l’altra i, a la vegada, reflecteixin la relació entre si.

Són exemples de tècniques d’avaluació:
-          Observació de comportament espontani.
-          Creació de situacions reals o simulades mitjançant estudi de casos.
-          Autoavaluació.
-          Avaluacions creuades, mútues.
-          Redaccions espontànies que projecten el posicionament propi.
-          Cròniques, exposicions que incorporin els judicis valoratius que emeten les persones implicades.
-          Confecció d’obres (poema, dibuix...) representatives de les situacions tractades.
-          Presentació d’una notícia, d’un esdeveniment.
-          Confecció d’un portfoli vinculat al servei comunitari que doni pautes per a l’avaluació.

. Les competències inclouen capacitats diverses, i el seu aprenentatge és dinàmic, en evolució.
Les capacitats que integra una competència són de caràcter:
-          Cognitiu: descobrir, argumentar, aportar, opinar, comprendre, treure conclusions, dialogar.
-          Hàbit: col·laborar, innovar.
-          Actitudinal: valorar, respectar, prestar atenció, ser responsable, comprometre’s.

Convé, doncs, disposar d’instruments d’avaluació contínua al servei d’aquesta obertura i dinamisme, adequats per captar, seguir i verificar el procés dinàmic cap a l’adquisició d’aquests tres tipus de capacitats integradores de cadascuna de les competències.

 En acabar l’etapa, l’avaluació final de resultats verificarà el grau d’adquisició de cada competència.
La detecció i verificació de les competències de la matèria proporcionen a l’equip docent informació rellevant i complementària de l’alumne que haurà de recollir-se en el seu document orientador de final d’etapa i que, al seu torn, enriquirà la seva orientació al llarg de la vida.



Instruccions d’ avaluació de la  matèria de Cultura i valors ètics de Quart d’ ESO (80% de la nota del trimestre)

Cada dia de classe es demanarà a l’ alumne la presentació del treball de l’ aula, que podrà ser exercicis del llibre, del bloc, o, anàlisi d’ alguna pel·lícula o documental visionat a l’ aula. D’ aquesta manera, cada alumne anirà confeccionant un portfoli individual de treball diari amb portada, amb fulls tipus DNA4 (no llibreta)  i funda de plàstic. La professora es quedarà amb el material, fins el dia de la correcció tenint en compte les dates de l’ avaluació pertinent. Després de la revisió i correcció de les sessions, donat que són sessions avaluatives, la professora es quedarà amb les activitats realitzades per l’ alumne en forma de dossier o portfoli sencer i, per trimestres,  fins el mes d’ octubre 2020. Els alumnes es poden fer fotografies el dia de lliurament de les activitats corregides. S’ intentarà que els alumnes utilitzin el class-room del Google Suite del domini @inscampsblancs.cat (ja ho vàrem provar durant el curs 2018-19) i, donat que han de ser competents en l’ àmbit digital, pugin les activitats al Class-room i puguin veure les correccions des d’ allà.

Així doncs, l’ alumne podrà presentar les activitats de cada sessió formativa, per exemple, de la següent manera:
DATA D' ENTREGA 

4r A

DILLUNS 23 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 30 SETEMBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 7 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS   14 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats


4r B

DILLUNS 23 SETEMBRE 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 30 SETEMBRE 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS 7 OCTUBRE 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DILLUNS   14 OCTUBRE 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats


4r C
 
DIMARTS 24 SETEMBRE: 2019: +1 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 1 OCTUBRE: 2019: +0,5 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 8 OCTUBRE: 2019: +0 punt d' actitud a afegir a la nota de les activitats
DIMARTS 15 OCTUBRE: 2019: -1 punt desfavorable a afegir a la nota de les activitats

FORA D' AQUESTES DATES, LES ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 1 NO SERAN AVALUABLES. 

Es farà una nota mitjana, de les sessions entregades, tenint en compte la senzillesa o dificultat, dels treballs entregats, que serà la nota de l’ avaluació corresponent. 
Aquestes dates estaran penjades al bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO):

Com a novetat i tal i com ja vàrem fer el curs 2018-19, els alumnes podran penjar algunes de les activitats de les sessions al Google Suite o Class-room del domini @inscampsblancs.cat i, des d’ allà, si fos possible, veure les correccions.
La nota de qualificació de tot el curs, sorgirà de la nota mitjana de les tres avaluacions. Si aquesta nota és 2 punts= Assoliment satisfactori, es considerarà la matèria aprovada. Si aquest no és el cas, l’ alumne haurà de fer una prova avaluativa de l’ avaluació o avaluacions no superades a la prova ordinària de juny. Si l’ alumne no supera s’ haurà de presentar de tota la matèria a la prova extraordinària de Juny.



Si l’ alumne de 4rt ESO té la matèria de “Cultura i valors ètics” no superada de 3r ESO, podrà superar-la sempre i quan superi la matèria a 4rt ESO, com a matèria de continuïtat. Si no fos així, l’ alumne podrà lliurar les activitats de les sessions del bloc “Mystiké epopteia” (Cultura i valors ètics) de 3r ESO, mentre estigui cursant 4rt ESO durant el curs 2019-20 o, l’ haurà de lliurar el dia que faci la prova extraordinària del mes de juny.

Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit digital (10% de la nota trimestral)

Si bé la competència digital es treballa i, per tant, s’avalua des de de les diferents matèries que la incorporen en la seva proposta curricular, convé considerar que algunes qüestions relatives a l’avaluació poden ser comunes per a les diferents matèries que avaluaran l’adquisició d’aquesta competència, així com les pròpies de la matèria o àmbit de referència. Així mateix, aquestes orientacions poden ser d’utilitat a l’hora d’avaluar els crèdits de síntesi de cada curs i, en especial, el projecte de recerca de quart curs. Dimensió instruments i aplicacions L’avaluació de l’adquisició de les competències d’aquesta dimensió s’hauria de fer de forma gradual en el temps, tenint present l’evolució constant a què està abocat el món digital. Els alumnes poden experimentar canvis importants en relació amb la gestió dels dispositius digitals derivats d’una major capacitació en el seu ús, però també canvis significatius en les opcions i possibilitats que aquests dispositius ofereixin. S’ha de vincular a tasques i activitats que comportin la creació i elaboració de documents de tipologia diversa i que sovint formen part d’un procés d’aprenentatge en connexió amb altres competències, especialment amb les competències 4, 5 i 11, així com amb d’altres matèries. El millor moment per fer l’avaluació és en finalitzar una activitat i quan es disposi d’un document acabat. Amb tot, és molt útil fer un seguiment regular del seu grau d’adquisició al llarg del temps perquè els coneixements en l’ús de les aplicacions canvien constantment a causa de l’aparició en el mercat de nous tipus de programari.

Les competències bàsiques de l’ àmbit digital pertanyen a les Dimensions:
-          Instruments i aplicacions
-          Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
-          Comunicació interpersonal i col·laboració
-          Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital

Instruments i aplicacions:
Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.
Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents digitals.
Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals.

Tractament de la información i organització dels entorns de treball i aprenentatge
Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
 Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.
Competència 6. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Comunicació interpersonal i col·laboració
Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació.
Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu.

Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital
Competència 9. Realitzar accions de ciutadania i de desenvolupament personal, tot utilitzant els recursos digitals propis de la societat actual.
Competència 10. Fomentar hàbits d’ús saludable de les TIC vinculats a l’ergonomia per a la prevenció de riscos.
Competència 11. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

Instruccions d’ avaluació de l’ àmbit personal i social (10% de la nota trimestral)

El treball competencial i totes les matèries que el despleguen contribueixen a l’assoliment de competències transversals en l’àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir el propi aprenentatge i ser-ne conscient, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris. Suposa l’adquisició d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de l’autoestima. Tot plegat, per ser capaç de continuar aprenent de forma cada vegada més eficaç i autònoma. També ha de permetre l’adquisició de la capacitat d’aprendre de les errades pròpies i alienes, demorar les necessitats de satisfacció immediata i aprendre a prendre decisions amb un càlcul de riscos adaptat a la realitat. Suposa l’adquisició de competències emocionals i l’ajustament de la conducta als requeriments que comporten l’edat i la societat. Així mateix, l’alumne ha de ser capaç de reflexionar sobre la incidència del gènere en la construcció de la seva personalitat i l’elecció d’opcions acadèmiques i professionals. Totes aquestes habilitats personals han de permetre a l’alumne desenvolupar actituds positives, actives i emprenedores en tots els àmbits de la seva vida. Aquesta actitud emprenedora es podrà veure reflectida en accions que, d’acord amb la motivació i l’esforç personal, permetin adquirir compromisos socials, desplegar capacitats creatives, impulsar projectes personals i col·laboratius que l’ajudin a construir models de vida personal, social i professional satisfactoris. El treball competencial i els processos d’orientació associats han de contribuir a la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada alumne, fomentant la pertinença a la societat catalana, els processos de compromís social i cívic per tal de fer possible que en el futur puguin contribuir a la millora social com a ciutadans de ple dret amb responsabilitats compartides.
Competències bàsiques de l’àmbit personal i social.



Aquestes competències pertanyen a les Dimensions:
-          Autoconeixement
-          Aprendre a aprendre
-          Participació

Autoconeixement
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal.

Aprendre a aprendre
Competència 1. Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal Competència 2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge Competència 3. Desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els reptes de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Participació
Competència 4. Participar a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.


























MATERIAL NECESSARI


Llibre de text  Cultura i valors ètics 4rt ESO de la col·lecció “Atòmium” de  l’ Editorial Text/Galera.
ISBN: 978-84-412-2317-2

Bloc “Mystiké Epopteia” (Cultura i valors 4rt ESO) :

http://mystikeepopteiaeducacioeticocivica.blogspot.com.es/


lunes, 9 de marzo de 2020

SESSIÓ 16 LA CRISI DE L' ÈTICA UNIVERSAL (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 16 
LA CRISI DE L' ÈTICA UNIVERSAL 
(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)
COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10

Competències clau (CC)

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:
 a) el món,
 b) l’ésser humà,
c) la història,
d) la divinitat.
CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.
CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.
CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.
CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.
CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).
CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. 
CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.
CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.
CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.



LA  CRÍTICA al caràcter racional de les propostes ètiques modernes que caracteritza la reflexió filosòfica contemporània posa en qüestió la possibilitat d' uns valors ètics objectius i universals.

Quin valor tenen els valors morals?

Per a pensadors com Nietzsche i Marx, els models ètics que defensen uns valors objectius i universals són construccions falses que cal desemmascarar.
Nietzsche 


"Exigeixo al filòsof que se situï més enllà del bé i del mal, que posi a sota seu la il·lusió de judici moral. Aquesta exigència deriva d' una intuïció que jo he estat el primer a formular, la intuïció que no hi ha fets morals. En aquest sentit,  mai no hem de prendre un judici moral al peu de la lletra, ja que és una cosa sense sentit"
F. NIETSCHE, L' ocàs dels ídols (adaptació) 


"Els fantasmes del cervell humà són sublimacions necessàries del procés material de la vida dels homes, que reposa sobre bases materials. La moral, la religió, la metafísica i qualsevol altra ideologia perden així l' existència autònoma. No és mai la consciència la que determina la vida real, ,sinó que és la vida real la que determina la consciència."
K. MARX, La ideologia alemanya (adaptació) 

1. ANALITZA les crítiques a l' ètica dels textos:
1.1. Per què segons aquests textos de Nietzsche i Marx no és possible l' existència de valors morals universals, vàlids per a tothom? 
1.2. Quina és, per aquests autors, la condició de l' ètica? D'on provenen els valors morals, segons aquests pensadors? 

2. RESPON segons la teva experiència personal: 
2.1. Segur que alguna vegada t'han dit que hi ha coses que t' hauràs d' esperar a ser més gran per a poder-les fer...Creus que això vol dir que hi ha valors diferents segons l' edat o que és només una manera d' aconseguir que els menors facin el que interessa als adults? 

Nous fonaments per a l' ètica 

Filòsofs com Sartre o Rawls examinen com es poden fonamentar noves propostes ètiques:



"L' existencialista pensa que és molt incòmode que Déu no existeixi, perquè amb ell desapareix tota possibilitat de trobar valors objectius i ja no es pot tenir un concepte de bé universal. No queda escrit enlloc que el bé existeixi, que calgui ser honest, que no s' hagi de mentir. Estem en un pla en el qual només hi ha éssers humans." 
J.P. SARTRE, L' existencialisme és un humanisme (adaptació) 

Les propostes teòriques sobre el tractament just de la desigualtat entre els ciutadans quedaren resumides en un “segon principi de justícia”. Aquest principi sosté, en primer lloc, que ja que els ciutadans són lliures i iguals solament es consideraran justes les desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats. La forma d'igualar oportunitats entre ciutadans consisteix bàsicament a oferir una cobertura pública igual per a tothom de tota una sèrie de serveis, com ara la sanitat i l'educació.


"El nostre problema és el següent: entenent la societat com un sistema equitatiu de cooperació entre ciutadans lliures i iguals, quins principis de justícia són els més adequats per a definir els drets i les llibertats bàsics i per a regular les desigualtats socials i econòmiques? Per a trobar un principi que reguli aquestes desigualtats, recorrem a les nostres més fermes conviccions raonades sobre drets i llibertats bàsics iguals, sobre el valor equitatiu de les llibertats polítiques i sobre la igualtat equitativa d' oportunitats."
J. RAWLS, La justícia com a equitat. Una reformulació (adaptació) 

1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:

1.1 Segons Sartre, si no hi ha valors universals, què queda per a donar fonament a l' ètica?
1.2 Per a parlar de justícia, Rawls prefereix fer servir conceptes polítics, com drets i llibertats. Segons això, fonamenta la seva ètica de forma teòrica o pràctica?

2. COMPARA tipus de normes de conducta: 

2.1 Per a molts autors contemporanis, com Sartre i Rawls, els valors ètics s' han de basar en decisions humanes. Segons això, el reglament d' un esport, com el futbol o el bàsquet, podria ser un exemple de norma ètica? Per què? 

Dues maneres de decidir com s' ha d' actuar. 

A la classe de 4t ESO de l’ Institut de Vilanelloc sovint hi ha conflictes entre els alumnes pel temes més variats: on han de seure, qui s’ encarrega de recollir el material comú, qui serà el delegat de la classe...
Com que molts alumnes creuen que ells tenen la raó, les discussions no s’ acaben mai.. Els professors podrien intervenir-hi i dictar unes normes d’ obligat compliment, però creuen que els alumnes ja són prou grans per a començar a resoldre aquestes coses per ells mateixos, de manera que no ho pensen fer.

. Quins paral·lelismes trobes entre la situació de l' Institut de Vilaenlloc i les propostes ètiques d' aquesta sessió?
. De quina manera creus que es pot resoldre una situació tan conflictiva? 

Podem veure a classe:

- Igualdad y Equidad




- Aquest vídeo crearà controversia. 


NO HI HAURÀ DEURES PER CASA. 
ALGUNS ALUMNES HAN ENTREGAT UNA REDACCIÓ SOBRE ELS VÍDEOS, DE MANERA OPCIONAL. El sistema d' avaluació serà com sempre +1 punt i següents, per premiar la bona actitud i puntualitat.


Bibliografia

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 36 i 37)

Webgrafia

https://drupal-multisite-s3.s3-us-west-2.amazonaws.com/files/nietzsche.jpg
https://www.saberespractico.com/wp-content/uploads/2016/05/marx-frases.jpg
https://www.lifeder.com/wp-content/uploads/2015/11/frases-de-sartre.png
http://izquotes.com/quotes-pictures/quote-the-principles-of-justice-are-chosen-behind-a-veil-of-ignorance-john-rawls-151386.jpg
http://www.danielgutierrez.cat/wp-content/uploads/2016/02/igualdad-vs-equidad-400x299.jpg
https://www.youtube.com/watch?v=jOUYTpLCL6g
https://www.youtube.com/watch?v=SCMheSnbtFU

lunes, 17 de febrero de 2020

SESSIÓ 15 PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 15
PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS 
(DIMENSIÓ PERSONAL)


Competències 1,2,3 i 4
Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.
CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.
CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.
CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.
CC10. Els drets humans com a deures morals.
CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.
CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.
CC13. El bon argument.
CC14. Els aspectes d’una argumentació.
CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.
CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 
CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.
CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.




LA CONVIVÈNCIA en societats multiculturals afavoreix l' enriquiment de les persones i dels col·lectius. També exigeix desenvolupar habilitats i actituds per a garantir els mateixos drets per a tothom. 


Del deure de ser just al dret de ser feliç

La naturalesa oberta dels éssers humans fa possible projectes de vida bien diferents. Tots els homes i les dones tenim dret a:
. Ser feliços. Cadascun de nosaltres tenim expectatives que ens agradaria aconseguir i que ens apropen a la felicitat. Malgrat que es tracta d' aspiracions legítimes, no han de ser obligatòriament compartides per tothom. 

Tenir una vida digna. Totes les persones , independentment de quin sigui el nostre projecte vital, tenim dret a una vida digna. El reconeixement de cada persona com un fi en si mateixa obliga els estats a protegir els seus drets i exigeix respecte  per part dels altres. 

Llegeix l’ article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

-          Què significa la paraula fraternitat?
-          Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment?

Reptes de les societats multiculturals

Si bé els drets individuals són universals i, per tant, exigibles a qualsevol comunitat, les maneres de viure sovint es vinculen a tradicions culturals concretes. Això fa que en societats multiculturals es multipliquin estils de vida, que habitualment tendeixen a barrejar-se. 

Reptes de les societats multiculturals
-          Aconseguir nivells de tolerància més alts entre tradicions culturals.
-          Facilitar espais i pràctiques atentes als diferents ideals de felicitat.
-          Establir marcs legals que garanteixin la igualtat de drets i respectin la diversitat d’ opcions
-          Fonamentar la convivència en valors compartits.





Llegeix l’ article 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

-          Com afecta, la seva aplicació, la convivència d’una societat multicultural?
Penseu exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situacions en què s’ han vulnerat.


Garantir la igualtat i respectar la diversitat

Respectar diferents maneres de viure no suposa acceptar qualsevol pràctica pel simple fet de formar part d' una tradició. Més aviat ens obliga a buscar l' equilibri entre dos valors:

Igualtat + reconeixement de la diferència 

En situacions de controvèrsia per motius culturals cal...

1.       ESFORÇAR-SE  per a entendre totes les parts. Cal ser empàtics amb les altres posicions i intentar percebre la realitat des del punt de vista de la resta d’ implicats.
 
2.       RELATIVITZAR la pròpia forma de vida. No s’ ha d’ excloure ni condemnar un fet o opinió només perquè no coincideixi amb els propis criteris de valor.
 
3.       RECONÈIXER la igualtat de drets per a tothom. Cal defensar i respectar els mateixos drets per a totes les persones. Cal buscar condicions que afavoreixin la igualtat de condicions.
 
4.       COMPROMETRE’S en la cerca compartida de solucions. Cal aportar idees i estar disposat a aprendre dels altres, amb l’ objectiu de trobar respostes comunes als reptes que es plantegen.
 

-          Per a entrenar-se...


1.       Amplieu aquesta llista de fets socials que, a vegades, han generat conflictes en la convivència entre diferents cultures:


El dret a portar signes religiosos visibles en escoles.
L’ obertura de llocs de culte.
La no-autorització, per raons religioses, a fer una transfusió de sang a un menor d’ edat.
La incorporació de menús diversos en centres escolars.


2.       Per grups, trieu un tema i redacteu breument un cas que plantegi algun problema. Analitzeu-lo a partir de les quatre pautes anteriors.
Quina creieu que és més difícil d’ aplicar? Per què?


3.       Comenteu entre tots el treball fet en grups.







- Podem visionar a classe:

Cuando llevar el velo islámico te deja sin trabajo | España



¿Por Qué No aceptan Transfusiones De Sangre Los Testigos De Jehová?





¡Marchando un menú para celiacos!



ACTIVITATS:

1.-Llegeix l' article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt): (5 punts)
1.1.- Què significa la paraula fraternitat?
1.2.- Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment? 

2. Llegeix els articles els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt):
(5 punts) 
2.1.- Com afecta, la seva aplicació, la convivència d' una societat multicultural? 

Pensa en exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situaciions en què s' han vulnerat. 


Mira els vídeos que et mostro. 

Mira les dates de lliurament al ClassRoom.


FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 




Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/declaraci-universal-dels-drets-humans-1226052253266070-9/95/declaraci-universal-dels-drets-humans-3-728.jpg?cb=1226023382

http://xarxanet.org/sites/default/files/declaracio.png

https://image.slidesharecdn.com/dretshumans-100406172445-phpapp02/95/drets-humans-20-728.jpg?cb=1270574714

https://gesvin.files.wordpress.com/2015/02/empatc3adaseensec3b1aaprende-presentacic3b3n-bloggesvin.png

https://magdaperal.files.wordpress.com/2015/10/vivir-con-humor.jpg

http://slideplayer.es/slide/8523639/25/images/2/El+principio+de+la+igualdad.jpg

https://proyectopolya.files.wordpress.com/2011/11/diapositiva4.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=b_pBzC1We0g

https://www.youtube.com/watch?v=hUMlaFNpznI

https://www.youtube.com/watch?v=0isnxwLEv9Q