SESSIÓ 15 PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS (DIMENSIÓ PERSONAL)

SESSIÓ 15

PENSAR LES DIFERÈNCIES CULTURALS 

(DIMENSIÓ PERSONAL)

Competències 1,2,3 i 4

Competències Clau (CC)

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... 

CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

LA CONVIVÈNCIA en societats multiculturals afavoreix l' enriquiment de les persones i dels col·lectius. També exigeix desenvolupar habilitats i actituds per a garantir els mateixos drets per a tothom. 

Del deure de ser just al dret de ser feliç

La naturalesa oberta dels éssers humans fa possible projectes de vida bien diferents. Tots els homes i les dones tenim dret a:

. Ser feliços. Cadascun de nosaltres tenim expectatives que ens agradaria aconseguir i que ens apropen a la felicitat. Malgrat que es tracta d' aspiracions legítimes, no han de ser obligatòriament compartides per tothom. 

. Tenir una vida digna. Totes les persones , independentment de quin sigui el nostre projecte vital, tenim dret a una vida digna. El reconeixement de cada persona com un fi en si mateixa obliga els estats a protegir els seus drets i exigeix respecte  per part dels altres. 

Llegeix l’ article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Què significa la paraula fraternitat? -          Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment?

Reptes de les societats multiculturals

Si bé els drets individuals són universals i, per tant, exigibles a qualsevol comunitat, les maneres de viure sovint es vinculen a tradicions culturals concretes. Això fa que en societats multiculturals es multipliquin estils de vida, que habitualment tendeixen a barrejar-se. 

Reptes de les societats multiculturals -          Aconseguir nivells de tolerància més alts entre tradicions culturals. -          Facilitar espais i pràctiques atentes als diferents ideals de felicitat. -          Establir marcs legals que garanteixin la igualtat de drets i respectin la diversitat d’ opcions -          Fonamentar la convivència en valors compartits.

Llegeix l’ article 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans: -          Com afecta, la seva aplicació, la convivència d’una societat multicultural? Penseu exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situacions en què s’ han vulnerat.

Garantir la igualtat i respectar la diversitat

Respectar diferents maneres de viure no suposa acceptar qualsevol pràctica pel simple fet de formar part d' una tradició. Més aviat ens obliga a buscar l' equilibri entre dos valors:

Igualtat + reconeixement de la diferència 

En situacions de controvèrsia per motius culturals cal...

1.       ESFORÇAR-SE  per a entendre totes les parts. Cal ser empàtics amb les altres posicions i intentar percebre la realitat des del punt de vista de la resta d’ implicats.
2.       RELATIVITZAR la pròpia forma de vida. No s’ ha d’ excloure ni condemnar un fet o opinió només perquè no coincideixi amb els propis criteris de valor.
3.       RECONÈIXER la igualtat de drets per a tothom. Cal defensar i respectar els mateixos drets per a totes les persones. Cal buscar condicions que afavoreixin la igualtat de condicions.
4.       COMPROMETRE’S en la cerca compartida de solucions. Cal aportar idees i estar disposat a aprendre dels altres, amb l’ objectiu de trobar respostes comunes als reptes que es plantegen.

-          Per a entrenar-se... 1.       Amplieu aquesta llista de fets socials que, a vegades, han generat conflictes en la convivència entre diferents cultures: El dret a portar signes religiosos visibles en escoles. L’ obertura de llocs de culte. La no-autorització, per raons religioses, a fer una transfusió de sang a un menor d’ edat. La incorporació de menús diversos en centres escolars. 2.       Per grups, trieu un tema i redacteu breument un cas que plantegi algun problema. Analitzeu-lo a partir de les quatre pautes anteriors. Quina creieu que és més difícil d’ aplicar? Per què? 3.       Comenteu entre tots el treball fet en grups.

- Podem visionar a classe:

Cuando llevar el velo islámico te deja sin trabajo | España

¿Por Qué No aceptan Transfusiones De Sangre Los Testigos De Jehová?

¡Marchando un menú para celiacos!

ACTIVITATS:

1.-Llegeix l' article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt): (5 punts)
1.1.- Què significa la paraula fraternitat?
1.2.- Què vol dir que tots els éssers humans han de comportar-se fraternalment? 

2. Llegeix els articles els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (està més amunt):
(5 punts) 
2.1.- Com afecta, la seva aplicació, la convivència d' una societat multicultural? 

Pensa en exemples que il·lustrin situacions en què aquests drets són respectats i altres que mostrin situaciions en què s' han vulnerat. 


Mira els vídeos que et mostro. 

Mira les dates de lliurament al ClassRoom.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 34 i 35)

Webgrafia: 

https://image.slidesharecdn.com/declaraci-universal-dels-drets-humans-1226052253266070-9/95/declaraci-universal-dels-drets-humans-3-728.jpg?cb=1226023382

http://xarxanet.org/sites/default/files/declaracio.png

https://image.slidesharecdn.com/dretshumans-100406172445-phpapp02/95/drets-humans-20-728.jpg?cb=1270574714

https://gesvin.files.wordpress.com/2015/02/empatc3adaseensec3b1aaprende-presentacic3b3n-bloggesvin.png

https://magdaperal.files.wordpress.com/2015/10/vivir-con-humor.jpg

http://slideplayer.es/slide/8523639/25/images/2/El+principio+de+la+igualdad.jpg

https://proyectopolya.files.wordpress.com/2011/11/diapositiva4.jpg

https://www.youtube.com/watch?v=b_pBzC1We0g

https://www.youtube.com/watch?v=hUMlaFNpznI

https://www.youtube.com/watch?v=0isnxwLEv9Q

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 14 L' ÈTICA A EXAMEN (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

Competències 7, 8, 9 i 10

Competències clau:

CC31. La tradició grecoromana, la judeocristiana i la il·lustrada europea entorn de les cosmovisions de:

 a) el món,

 b) l’ésser humà,

c) la història,

d) la divinitat.

CC32. Els principis que es desprenen de les tres cultures. Exemples.

CC33. Els principis i valors que perviuen en els nostres dies. Aportació budisme i islam. Referència a diferents teories ètiques.

CC35. Les obres literàries modernes i contemporànies, les arts plàstiques (arquitectura, escultura, pintura) i les arts immaterials (música, teatre, dansa i cinema), com a expressions de comportaments ètics.

CC38. L’exercici de la política i les seves repercussions ètiques.

CC39 El medi natural i les seves implicacions (ètica del consum, medi ambient).

CC41. Els mitjans de comunicació: tractament de la informació. Informació i comunicació en la xarxa. CC43. Valors i actituds a partir d’un sistema democràtic: solidaritat, bé comú, compromís, diàleg.

CC44. Àmbits de cooperació i participació: voluntariat, ONG, centres d’assistència comunitària.

CC45. La xarxa educativa en el territori: escoles, museus, sales d’art, centres artístics, biblioteques, centres esportius, esplais.

SOTMETRE QUALSEVOL concepte a l' examen de la raó va ser l' actitud comuna dels principals corrents filosòfics i culturals de l' edat moderna. 

També es van revisar els principis del comportament moral, com ho demostren els textos d' alguns dels pensadors de  l' època moderna. 

Ètica i acció

Pensadors com Maquiavel o Descartes ofereixen en les seves obres la seva visió sobre el comportament moral:

"Moltes persones han imaginat repúbliques i principats  que ningú no ha vist mai, ni ningú sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha una separació tan gran de com es viu a com s' hauria de viure, aque aquell que deixa allò que es fa per allò que s' hauria de fer, aprén més aviat a forjar-se la ruïna que la salvació: un home que en tot vulgui fer professió de bo trobarà forçosament la ruïna enmig de tants que no són bons. D' aquí que a un príncep que es vulgui conservar li cal aprendre de poder o ser bo i de fer-ne ús o no segons la necessitat."

MAQUIAVEL, El Príncep (adaptació) 

"(...) Així com no n'hi ha prou, abans de començar a reconstruir la casa en què es viu, d' enderrocar-la i de fer provisió de material d' arquitectes -o d' exercitar-se un mateix en l ' arquitectura- i de dissenyar, a més, acuradament el projecte, sinó que cal també proveir-se d' una altra casa on viure mentre durin les obres..., amb l' objectiu de no estar indecís en les meves accions mentre la raó m' obligués a estar indecís en els meus judicis, em vaig elaborar una moral provisional, que consistia en no més de tres o quatre màximes, que us voldria comunicar"

DESCARTES, Discurs del mètode (adaptació) 

1. ANALITZA les opcions ètiques que defensen:

    1. Què és prioritari per a Maquiavel, mantenir un comportament èticament bo o acaonseguir resultats pràctics en l' acció?

      2. Segons Descartes, podem deixar de considerar el valor ètic de les nostres accions? Si no tenim una moral definitiva, què hem de fer? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:

      1. Quan consideres bona una cosa, qualsevol camí per a aconseguir-la és vàlid?

    2. Creus que és possible viure sense trobar situacions que plantegin problemes ètics o que es pot evitar de prendre decisions morals? 

Ètica i raó

A partir de la Il·lustració, filòsofs com Voltaire i Kant van reflexionar sobre el fonament dels judicis ètics:

"Tots tenim dos sentiments que són el fonament de la societat: la pietat i la justícia. Si un nen veu destrossar el seu semblant, aviat patirà angoixes i les demostrarà amb els seus crits i llàgrimes, i socorrerà, si pot, qui pateix (...) Déu ens ha donat un principi de raó universal -com ha donat plomes als ocells i pells als óssos-, i aquest principi és tan constant, que es manté passi el que passi (...) I és per això que fins i tot el poble més groller sap jutjar molt bé, a la llarga, les lleis que el governen, perquè sent que aquestes lleis són conformes o són oposades al principis de pietat i justícia que hi ha en el seu cor."

VOLTAIRE, Assaig sobre els costums i l' esperit de les nacions (adaptació) 

"Si una acció és bona com a mitjà per a obtenir una altra cosa, aleshores l' imperatiu és hipotètic; i si una acció és bona en si i la raó ens diu que és necessària, llavors aquest imperatiu és categòric, que és el tipus d' imperatiu que regeix la moralitat. L' imperatiu categòric es pot formular així: actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui llei universal". 

KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums (adaptació) 

Què és un imperatiu moral? Un imperatiu és, en filosofia, una regla o principi que regula el comportament moral humà com, per exemple, no dir mentides. Per a Kant, no tots els imperatius tenen el mateix fonament ni, per tant, el mateix valor.

1. ANALITZA quin fonament de la moral proposen:

    1. Segons Voltaire, quina facultat permet distingir si un acte és bo o dolent? Depèn de la societat on viu una persona? 

    2. Per a Kant, com reconeixem si alguna acció és bona o dolenta? Es tracta d' un principi personal o general? 

2. CONTESTA segons la teva experiència personal:

     1. Creus que els sentiments tenen algun paper en les nostres opcions morals? Posa algun exemple que argumenti la teva resposta. 

- Podem veure el capítol 17 de la sèrie de Tv3 "Merlí". Capítol: Kant

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/

Dues maneres de decidir com cal actuar: 

En Nico i la Camila s’ han fet membres de l’ associació de veïns del seu barri el mateix dia. En Nico ho ha fet perquè al seu carrer estan fent obres i vol comptar amb el suport de l’ associació per a queixar-se a l’ Ajuntament sobre com s’ estan duent a terme. La Camila fa temps que creu que tothom hauria de participar, d’ una manera o altra, en les qüestions públiques: ja que ens afecten a tots, tots hauríem de posar-hi  interès.

ACTIVITATS PER FER A CASA: 

1. Creus que la decisió d' en Nico i la de la Camila són igualment bones o dolentes? (2 punts)

2. Quin fonament té l' opció d' en Nico? I la de la Camila? Són totes dues decisions racionals? (2 punts)

3. Quin dels dos actua segons un imperatiu categòric? Argumenta en 20 línies la teva resposta tenint en compte el que diu Kant. (6 punts) 

DATA D' ENTREGA
Mireu el Classroom 

Sessió 14

 +1punt d' actitud a afegir a les activitats

 +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

SÓN ORIENTATIVES EN TANT QUE PODEN PATIR MODIFICACIONS PER VAGUES ESTUDIANTILS, SORTIDES PEDAGÒGIQUES, PROVES EXTERNES I ALTRES. LA DATA S' HA DE CONTRASTAR AMB LA QUE TÉ LA PROFESSORA EN EL SEU QUADERN DE SEGUIMENT. 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 32 i 33)

Webgrafia: 

http://images.slideplayer.es/7/1736035/slides/slide_22.jpg
http://www.ofrases.com/frases-imagenes/11202-frase-un-principe-jamas-predica-otra-cosa-que-concordia-y-buena-fe-y-es-enemigonicolas-maquiavelo.jpg
https://statics.memondo.com/p/s2/crs/2013/09/CR_855667_bd0319c8ae5b4fb887636e1e289ad120_voltaire.jpg?cb=4526431
https://image.slidesharecdn.com/la-regla-d-r-i-el-respecte1143-121125161250-phpapp01/95/la-regla-d-r-i-el-respecte-25-638.jpg?cb=1353860590
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capit