viernes, 10 de junio de 2016

RECUPERACIÓ I MILLORA PER A TOTS ELS QUARTS DE L' ESO

RECUPERACIÓ I MILLORA

PER RECUPERAR I MILLORAR LA NOTA, HAUREU DE COPIAR ELS ENUNCIATS I FER ELS EXERCICIS DE LES PÀGINES 72 I 73 DEL LLIBRE DE TEXT.
PER CONTESTAR MILLOR LES PREGUNTES, US HAUREU DE LLEGIR LES PÀGINES 68,69,70,71 DEL LLIBRE DE TEXT. 

ACTIVITATS QUE S’ HAN D’ ENTREGAR.
1.- Els drets naturals els dóna Déu
“L’ estat natural té una llei inatural per la qual es governa, i aquesta llei obliga a tots. La raó, que coincideix amb aquesta llei, ensenya a tots aquells ésser humans que vulguin consultar-la que, sent iguals i independents, ningú no ha de perjudicar altri en la seva vida, salut, llibertat o possessions; perquè sent tots els homes l’ obra d’ un Ésser omnipotent i infinitament savi, sent tots ells servidors d’ un únic Senyor sobirà, arribats a aquest món per ordre seva i per a servei seu, són propietat d’ aquest Ésser i Senyor que els va fer perquè existeixin mentre li plagui a Ell i no a un altre”
John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, 1690
1.1.- Quins drets imposa a tot ésser humà la llei natural?
1.2.- Quin és el fonament dels drets naturals segons Locke?
2.- Definició de principi d’ utilitat
“Per utilitat hom entén la propietat de qualsevol objecte per la qual tendeix a produir benefici, avantatge, plaer, bé o felicitat (tot això en aquest cas és el mateix) o (cosa que també és el mateix) a prevenir el prejudici, el dolor, el mal o la infelicitat d’ aquell l’ interès de qui es considera; si és la comunitat en general, la felicitat de la comunitat; si és un individu particular, la felicitat d’ aquest individu (...). La comunitat és un cos fictici, compost per persones individuals que hom considera que el constitueixen en tant que són els seus membres. Què és llavors l’ interès de la comunitat? La suma dels interessos dels diferents membres que la componen.”
Jeremy Bentham, Introducció als principis de la moral i la legislació, 1780
2.1.- “L’ interès de la comunitat és la suma dels interessos dels diferents membres qu ela componen”. Què et sembla aquesta definició? És desitjable portar-la a la pràctica socialment? És possible? Per què?
3.- La jornada de vuit hores
“La condició preliminar, sense la qual totes les temptatives de millorar la situació dels obrers i la seva emancipació estan condemnades al fracàs, és la limitació de la jornada de treball.
És necessària per restaurar la salut i la força física de la classe obrera, que és l’ entrellat bàsic de tota nació, igual que per assegurar als obrers les possibilitats de desenvolupament intel·lectual, de mantenir les relacions socials i de dedicar-se a activitats socials i polítiques.
Nosaltres proposem vuit hores de treball com a límit legal de la duració de la jornada laboral.”
Karl Marx, Instrucció sobre diversos problemes als delegats del Congrés de Ginebra, 1866
3.1.- Busca informació sobre les condicions de treball a les fàbriques del segle XIX
4.- El treball de nens i joves i el dret a l’ educació.
“Per raons fisiològiques estimem que els nens i els joves d’ ambdós sexes han de dividir-se en tres classes, que requereixen un tractament diferent. La primera comprèn els nens de 9 a 12 anys d’ edat; la segona, els de 13 a 15 anys d’ edat i la tercera, els de 16 i 17 anys d’ edat. Proposem que la llei restringeixi el treball dels nens de la primera classe a dues hores en tots els tipus de tallers o a domicili; la duració del treball per als nens de la segona classe ha de ser de quatre hores i per als de la tercera, de sis hores. Per a la tercera classe haurà de fer-se un interval d’ una hora, com a mínim, per menjar o descansar. (...) Diem que no s’ ha de permetre en cap cas als pares i als patrons la utilització del treball dels nens i dels joves si aquesta utilització no es conjuga amb l’ educació”
Karl Marx, Instrucció sobre diversos problemes als delegats del Congrés de Ginebra, 1866
4.2.- Busca informació sobre l’ Associació Internacional dels Treballadors (AIT), coneguda també com Primera Internacional.

Bibliografia: 
ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 68, 69,70, 71)



miércoles, 8 de junio de 2016

UNITAT 3. ÈTICA I DRETS 4. LA DECADÈNCIA DELS DRETS NATURALS (SEGLE XIX) L' ètica utilitarista

UNITAT 3.
ÈTICA I DRETS
LA DECADÈNCIA DELS DRETS NATURALS (SEGLE XIX)

L' ètica utilitarista 



Jeremy Bentham(Londres, 15 de febrer de 1748 -Londres, 6 de juny de 1832) fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.
Jeremy Bentham va néixer a Houndsditch, Londres, el 15 de febrer de 1748, fill d'una rica i important família històrica de jutges, i va morir a Londres el 6 de juny de 1832. Va ser el pare de l'utilitarisme i des de petit va mostrar un gran interès en el camp de l'estudi.

L'utilitarisme es basa la regla de cercar el màxim plaer per al màxim de persones possibles, evitant el dolor de la societat encara que fos amb el descontentament d'una minoria. L'avaluació de les conseqüències es fonamenta en el principi segons el qual cadascú val per un i tan sols per un. The "greatest happiness principle", or the principle of utility (en anglès). 

Marxisme i drets humans 
Karl Marx

 Karl Heinrich Marx [ˌkʰaʁl ˌɦa͡ɪ̯nrɪç ˈmaʁks] (Trèveris, 5 de maig de 1818Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Marx va tractar una gran varietat de temes i és conegut, sobretot, per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest comunista: «la història de totes les societats és la història de la lluita de classes». Marx va ser el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme, i junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.

Marx va entendre les teories del dret natural com a expressió dels interessos de la classe dominant. Per a ell, el liberalisme no era més que una ideologia que protegia  aquets interessos i que, en emfatitzar els drets de l' individu, encocbria les desigualtats de la societat de classes.

 La classe obrera

L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a Barcelona[1] per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan Nuet[2]) que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.[3] A partir de la Revolució de 1868 l'Ateneu va virar ideològicament aglutinant un nucli de dirigents obrers que, més endavant, impulsarien el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional: Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch i Josep Llunas i Pujals.[3] Igualment com la FRE de l'AIT, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pavía el gener del 1874.[1][3]
Quan el moviment obrer organitzat va poder recuperar-se, el 1881 l'Ateneu va tornar a activar-se dirigit aleshores per Manuel Bochons i Josep Pàmies i sota el nom d'Ateneu Obrer de Barcelona.[3]


PER RECUPERAR I MILLORAR LA NOTA, HAUREU DE COPIAR ELS ENUNCIATS I FER ELS EXERCICIS DE LES PÀGINES 72 I 73 DEL LLIBRE DE TEXT. PER CONTESTAR MILLOR LES PREGUNTES, US HAUREU DE LLEGIR LES PÀGINES 68,69,70,71 DEL LLIBRE DE TEXT.

Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA:  Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 70 i 71)

Webgrafia:
https://en.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Bentham
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Bentham
https://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Marx
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ateneu_Catal%C3%A0_de_la_Classe_Obrera