SESSIÓ 10: UN DÉU, MOLTES OPCIONS. (DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

SESSIÓ 10: 

UN DÉU, MOLTES OPCIONS 

(DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL)

La creación de Adán, fresco de 1511 de Miguel Ángel en la Capilla Sixtina.

La crisi de la visió medieval de Déu 

El concepte de Déu va restar inalterable en l' Occident Medieval gràcies a la teologia de l' Església Catòlica, que va mantenir la defensa dels seus dogmes. Amb els canvis culturals del Renaixement, van aparèixer importants conflictes amb la ciència incipient i amb noves teories filosòfiques -com els casos de Giordano Bruno o Galileu, durant els segles XVI i XVII.

La Reforma protestant iniciada per Luter (1483-1546) va suposar un trencament en el món religiós europeu. Sense posar en qüestió el concepte de Déu, Luter va introduir una nova visió sobre les relacions entre els creients i l' Església, cosa que va afavorir l' ecamen dels fonaments del cristianisme.

Amb Descartes (1596-1650), el paper de Déu en la filosofia va prendre un altre caràcter: per aquest autor, Déu era la garantia de l' existència del món, posat en qüestió pell dubte metòdic. Per primera vegada, doncs, es fa una anàlisi racional de la religió, que fins aleshores havia estat dominada per l' acceptació de les veritats revelades. 

Com a resultat d' aquests canvis, la visió única de la divinitat mantinguda durante l' edat mitjana va fragmentar-se i va donar pas a noves propostes sobre la manera de concebre de Déu.

El dubte metòdic de Descartes és un mètode d’ anàlisi filosòfic que consisteix a sotmetre qualsevol concepte a la possibilitat del dubte. Portat al seu extrem, podem imaginar que tot l’ Univers podria no ser res més que un somni, una possibilitat que Descartes superar argumentant que la bondat de Déu (l’ existència del qual no posa en dubte) garanteix que el món no és un engany

El deisme 

La il·lustració (segle XVIII) es va caracteritzar per la seva confiança radical en la raó. En l' àmbit de la religió, això es va traduir en el deisme , una doctrina que defensava que podem arribar al coneixement de Déu a través de la raó, sense necessitat de viure cap revelació. D' aquesta manera, l' ésser humà es pot relacionar de forma directa i personal amb Déu, al marge de les religions instituïdes. Aquesta proposta va trobar gran acceptació entre els intel·lectuals europeus i nord-americans (Voltaire, Rousseau, Kant, Washington, Jefferson, Adams) anteriors a la revolució francesa, i va promoure el culte deista al que anomenaven "Ésser suprem". 

L' agnosticisme i l' ateisme

Durant l' edat contemporània, es van fer servir una sèrie de propostes filosòfiques i científiques per a donar suport tant a l' agnosticisme -que defensa que no podem demostrar ni refutar l' existència de Déu- com l' ateisme -que nega activament l' existència de Déu. 

. El filòsof alemany Feuerbach ( 1804-1872) va capgirar la creença tradicional: per a ell, no era Déu el creador de l' ésser humà, sinó que aquest era el creador del concepte il·lusori de Déu.

. Marx (1818- 1900) va encunyar la frase "la religió és l' opi del poble" per fer entendre que el concepte de Déu és una construacció perquè unes classes en controlin unes altres. 


. NIetzsche (1844-1900) va anar més lluny i va afirmar: "Déu ha mort" I, amb ell, tot concepte absolut fet servir per a limitar l' ésser humà en el seu camí de superar-se a ell mateix. 

. La teoria de l' evolució de Darwin (1809-1882) va representar una alternativa al relat religiós de la creació del món i de l' ésser humà, i molt aviat va entrar en conflicte amb la religiositat tradicional. 

. Per a Freud (1856-1939) i la psicoanàlisi, Déu és un símbol que amplifica la imatge de l' autoriat paterna, que reprimeix els desitjos instintius dels humans. 

Sincretisme i fonamentalisme

El contacte amb altres religions i cultures ha afavorit de vegades el sincretisme, que intenta reconciliar doctrines religioses diferents fent èmfasi en el que tenen en comú. Aquesta tendència es pot trobar en moltes de les propostes del que s' ha anomenat el moviment New Age. 

Però, els mateixos factors han trobat sovint una tendència del tot diferent: el fonamentalisme o integrisme, que critica la pèrdua dels valors religiosos tradicionals i proposa el retorn als seus valors fonamentals, aplicats amb rigor. Es troben tendències fonamentalistes en diferents interpretacions del cristianisme i l' islamisme. 


- Veurem el vídeo "Área 51 lo más escondido" de Cuarto Milenio Junio 2013

- I, aquest altre: "Dioses de la Mitología griega"

- Sixto Paz Wells, Llicenciat en Història és ufòleg: 

ACTIVITATS: 

La dificultat de creure, la dificultat de saber En Robert i la Paula sovint discuteixen sobre la possibilitat de la vida extraterrestre. La Paula diu que, racionalment, es fa difícil acceptar que en la immensitat de l’ Univers només existeixi la intel·ligència humana, mentre que en Robert pensa que, precisament, per una qüestió de racionalitat, creure en extraterrestres sense tenir-ne proves científiques és una rucada

 Analitza les opcions d' en Robert i la Paula: 
1.- Com pot ser que tots dos defensin posicions contràries dient que els seus són arguments racionals? És veritat que ho són els de tots dos? (2 punts)
2.- Quin dels dos sap el que diu i qui creu el que diu? (2 punts)
3.- Podem estar segurs de tot? I si no ho estem d' una cosa, significa que és necessàriament falsa?  (2 punts) 
4.- Quines coses creus que són qüestió de creença i quines creus que han de ser objecte del saber? (2 punts) 
5.- Creus o penses que hi ha vida extraterrestre? ( 2 punts) 

DATA D' ENTREGA

Sessió 9

4rA

Dimecres 13 Desembre 2017   +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 20 Desembre 2017  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 10 Gener 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres 17 Gener 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 9

4rB

Dimecres 13 Desembre 2017   +1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 20 Desembre 2017  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dimecres 10 Gener 2018 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.
Dimecres 17 Gener 2018 -1 punt d' actitud a restar a la nota de les activitats. 

Sessió 9

4rC 

Dilluns 4 Desembre 2017 2017+1punt d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 11 Desembre 2017  +0,5 punts d' actitud a afegir a les activitats

Dilluns 18 Desembre 2017 0 punt d' actitud. Ni puja ni baixa la nota de les activitats.

Dilluns 8 Gener 2018  -1 punt d' actitud a a restar a la nota de les activitats.

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.
AQUESTA SESSIÓ COMPTARÀ PER AL SEGON TRIMESTRE 

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 24 i 25)

Webgrafia: 

https://es.wikipedia.org/wiki/Creacionismo
https://static1.squarespace.com/static/53a98e28e4b0356c592d592e/t/568eb0a71c12103ba1be8b69/1452191913815/
https://www.youtube.com/watch?v=QJ_kkSHvMNk
https://www.youtube.com/watch?v=GcUBktSUTZ0