SESSIÓ 18
LES TEORIES ÈTIQUES FORMALS
DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL
COMPETÈNCIES 7,8,9 i 10
EL VALOR MORAL d' una acció no depèn, per a les teories ètiques formals, de la finalitat que es vol aconseguir en dur-la a terme.
Les ètiques formals demanen que s' apliqui un altre procediment per a reconèixer allò que és moral: establir un criteri general, que després servirà per a decidir en cada cas la valoració ètica d' una conducta.
Classificació de les teories ètiques
Podem dividir les diferents teories ètiques en dos grups, segons com consideren que s'ahn de valorar les conductes morals:
. Ètiques materials o teleològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons quins són els resultats que es persegueixen.
.Ètiques formals o deontològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons el que dicta la consciència, no en funció dels seus objectius.
Entre les teories ètiques formals, hi ha l' ètica proposada per Kant, l' ètica de les filosofies existencialistes i l' ètica equitativa desenvolupada per John Rawls.
Per a totes aquestes ètiques, l' objectiu no és fer llistes de comportaments bons i dolents, sinó que cal buscar el fonament dels valors morals i intentar establir criteris per a determinar en cada cas particular la bondat de cada acció.
Podem dividir les diferents teories ètiques en dos grups, segons com consideren que s'ahn de valorar les conductes morals:
. Ètiques materials o teleològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons quins són els resultats que es persegueixen.
.Ètiques formals o deontològiques: les conductes morals s'han de jutjar segons el que dicta la consciència, no en funció dels seus objectius.
Entre les teories ètiques formals, hi ha l' ètica proposada per Kant, l' ètica de les filosofies existencialistes i l' ètica equitativa desenvolupada per John Rawls.
Per a totes aquestes ètiques, l' objectiu no és fer llistes de comportaments bons i dolents, sinó que cal buscar el fonament dels valors morals i intentar establir criteris per a determinar en cada cas particular la bondat de cada acció.
L' imperatiu categòric de Kant (ètica formal).
Per al filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804), l' ésser humà es caracteritza paer la seva capacitat d' emetre judicis, és a dir, per la seva capacitat de relacionar dos conceptes, afirmant una cosa respecte d' una altra. Això fem, per exemple, quan diem que la neu és blanca: afirmem que una cosa (la neu) té una certa característica (la blancor).
Per a Kant, cal distingir diferents tipus de judici segons el seu objecte: hi ha judicis sobre la veritat, sobre la bellesa i sobre la bondat. Aquests últims són els propis de l' ètica.
En el cas dels judicis morals, Kant creu que prenen la forma del que anomena imperatius, és a dir, lleis de conducta que la raó es dóna a sí mateixa. Si aquests imperatius es basen en la recerca de premis o en l' evitació de càstigs, Kant els considera falsament morals. En canvi, si es presenten com un deure que es pot convertir en llei universal, llavors est tracta de l' imperatiu categòric, que és el propi de l' ètica. D' aquesta manera Kant troba un fonament racional per a la moralitat, que no depèn de les circumstàncies o dels desitjos d' un individu en particular.
Per al filòsof alemany Immanuel Kant (1724-1804), l' ésser humà es caracteritza paer la seva capacitat d' emetre judicis, és a dir, per la seva capacitat de relacionar dos conceptes, afirmant una cosa respecte d' una altra. Això fem, per exemple, quan diem que la neu és blanca: afirmem que una cosa (la neu) té una certa característica (la blancor).
Per a Kant, cal distingir diferents tipus de judici segons el seu objecte: hi ha judicis sobre la veritat, sobre la bellesa i sobre la bondat. Aquests últims són els propis de l' ètica.
En el cas dels judicis morals, Kant creu que prenen la forma del que anomena imperatius, és a dir, lleis de conducta que la raó es dóna a sí mateixa. Si aquests imperatius es basen en la recerca de premis o en l' evitació de càstigs, Kant els considera falsament morals. En canvi, si es presenten com un deure que es pot convertir en llei universal, llavors est tracta de l' imperatiu categòric, que és el propi de l' ètica. D' aquesta manera Kant troba un fonament racional per a la moralitat, que no depèn de les circumstàncies o dels desitjos d' un individu en particular.
Valors compartits?
Per a l' existencialisme no hi ha una essència humana, un model ideal del que ha de ser un ésser humà. A diferència de la resta dels éssers humans som allò que fem nosaltres mateixos.
Per a Sartre (1905-1980), la condició humana es caracteritza per la completa llibertat; no hi ha cap llei, principi o màxima que valgui per a tots els humans, ni hi ha cap déu que fonamenti la bondat dels fets. Per tant, no hi ha cap moral universal: la responsabilitat de les eleccions morals de cada persona recau de forma absoluta només en cada una d' elles. Així, podem triar viure còmodament com els objectes, sense consciència de la nostra llibertat, o viure com a persones, condemnades a ser lliures.
Per a Sartre (1905-1980), la condició humana es caracteritza per la completa llibertat; no hi ha cap llei, principi o màxima que valgui per a tots els humans, ni hi ha cap déu que fonamenti la bondat dels fets. Per tant, no hi ha cap moral universal: la responsabilitat de les eleccions morals de cada persona recau de forma absoluta només en cada una d' elles. Així, podem triar viure còmodament com els objectes, sense consciència de la nostra llibertat, o viure com a persones, condemnades a ser lliures.
L' ètica equitativa de Rawls
Per al filòsof nord-americà John Rawls (1921-2002), la justícia des del punt de vista de l' ètica, és tan fonamental com la veritat ho és en l' àmbit del coneixement: no es pot pretendre fer el bé sense ser just, ni fer ciència sense buscar la veritat.
Per a Rawls, el principi de la justícia és l' equitat, que s' aconsegueix amb la regla de l' elecció que anomena maximín: cal triar aquella acció que procuri un màxim profit a qui es trobi en una situació de mínim benestar.
Aquestes eleccions s'han de fer amb un vel d' ignorància, és a dir, prescindint de la manera com afectaran a qui pren decisions, des d' un punt de vista d' equitat universal.
Per al filòsof nord-americà John Rawls (1921-2002), la justícia des del punt de vista de l' ètica, és tan fonamental com la veritat ho és en l' àmbit del coneixement: no es pot pretendre fer el bé sense ser just, ni fer ciència sense buscar la veritat.
Per a Rawls, el principi de la justícia és l' equitat, que s' aconsegueix amb la regla de l' elecció que anomena maximín: cal triar aquella acció que procuri un màxim profit a qui es trobi en una situació de mínim benestar.
Aquestes eleccions s'han de fer amb un vel d' ignorància, és a dir, prescindint de la manera com afectaran a qui pren decisions, des d' un punt de vista d' equitat universal.
Com s' ha de donar una mala notícia a un bon amic
ACTIVITATS per fer a classe:
1.- Quins elements de les teories ètiques formals reconeixes en les reflexions de la Lucía, en Saül i la Noa? (2 punts)
2.- Creus que la Lucía potser no decidirà res? (2 punts)
3.- Et sembla que en Saül té raó i que tothom voldria saber la veritat a qualsevol preu? (2 punts)
4.- Què opines sobre el dilema de la Noa? Es pot determinar sempre què afavorirà el màxim de persones? (2 punts)
5.- Com actuaries tu si fossis amic de l' Hugo? Argumenta la teva opció. (2 punts)
La Lucía, en Saül i la Noa tenen males notícies per al seu amic Hugo: no queden més entrades per a un concert al qual aniran tots tres. L’ Hugo s’ hi volia apuntar, però es va decidir massa tard i ara tindrà un disgust!
La Lucía pensa que si l’ Hugo es va decidir tard, mala sort, així és la vida. El que no té tan clar és si ha de donar la mala notícia a l’ Hugo o deixar que ell sol la descobreixi. En Saül creu que, si fos ell qui es trobés en la situació de l’ Hugo, preferiria saber-ho el més aviat possible. Pensa que en general és preferible saber la veritat, de manera que li donarà la mala notícia a l’ Hugo tan aviat com el vegi. La Noa està considerant si no seria millor que tots ells renunciessin a anar al concert. D’ aquesta manera, tots es trobarien en igualtat de condicions, incloent-hi l’ Hugo. Però tampoc li sembla del tot just que tres amics hagin de renunciar al concert per un de sol...
|
ACTIVITATS per fer a classe:
1.- Quins elements de les teories ètiques formals reconeixes en les reflexions de la Lucía, en Saül i la Noa? (2 punts)
2.- Creus que la Lucía potser no decidirà res? (2 punts)
3.- Et sembla que en Saül té raó i que tothom voldria saber la veritat a qualsevol preu? (2 punts)
4.- Què opines sobre el dilema de la Noa? Es pot determinar sempre què afavorirà el màxim de persones? (2 punts)
5.- Com actuaries tu si fossis amic de l' Hugo? Argumenta la teva opció. (2 punts)
Tª de la justicia como equidad. JOHN RAWLS
Bibliografia:
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 40 i 41)
BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 40 i 41)
Webgrafia:
https://es.slideshare.net/NereaGuerrero/la-moral-kantiana-7578979
http://slideplayer.es/slide/4318880/
http://asicantabaasiasi.blogspot.com.es/2009/11/httpcomunicaciondiegosaturno.html
https://www.youtube.com/watch?v=xXDHU1M28zg
https://es.slideshare.net/NereaGuerrero/la-moral-kantiana-7578979
http://slideplayer.es/slide/4318880/
http://asicantabaasiasi.blogspot.com.es/2009/11/httpcomunicaciondiegosaturno.html
https://www.youtube.com/watch?v=xXDHU1M28zg
No hay comentarios:
Publicar un comentario