SESSIÓ 9: CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ (DIMENSIÓ PERSONAL)

 SESSIÓ 9: 

CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ 

(DIMENSIÓ PERSONAL) 

Competències 1,2,3 i 4
Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.
Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi
Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

Competències clau:

CC5. Drets i deures en l’àmbit escolar, familiar i social.

CC6. El fonament de la llibertat i l’autonomia en les diverses teories ètiques.

CC7. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.

CC8. Algunes disposicions legals i institucions per a la defensa dels drets humans i de les llibertats.

CC9. Situacions i contextos de conculcació dels drets humans i les llibertats.

CC10. Els drets humans com a deures morals.

CC11. Història i fonamentació dels drets humans. Les generacions de drets. Els drets de les generacions futures.

CC12. El dubte i la formulació de les bones preguntes com a inici de la reflexió.

CC13. El bon argument.

CC14. Els aspectes d’una argumentació.

CC15. L’origen i la construcció dels prejudicis en el nostre context.

CC16. Els criteris morals i la seva fonamentació: cura, justícia, compassió, reciprocitat, imparcialitat... CC18. La millora i la innovació com a estímul de l’avenç col·lectiu.

CC19. Principals sistemes ètics del segle XX: derivacions de l’utilitarisme i ètiques apriorístiques.

CC20. Codis deontològics professionals i empresarials com a concreció de l’ètica aplicada.

TEMPS ENRERE, quan es vitjava, comprar un record d' alguna país llunyà era força original. El món d' ara és globalitzat, de manera que a sota mateix de casa tan anviat hi trobem iogurt grec com gats xinesos de la bona sort. 

Què és la globalització? 

Actualment, el món ja no és format per un trencaclosques de països relativament independents entre si. Per primer cop, la humanitat funciona com un sistema únic, perquè les economies dels diferents països s'han tornat interdependents.

S' anomena globalització aquesta gran interdependència que fa que moltes de les decisions que ens afectin es prenguin molt lluny del nostre país i que contribueix a fer que tinguem aquesta mena de sensació que el món s' ha fet més petit.

Malgrat que és un fenomen que ve de lluny -té les seves arrels en l' època colonial europea-, els factors que l' han accelerat són econòmics i tecnològics:

- la tecnologia de la informació,, que permet comunicacions instantànies i reaccions immediates arreu del món

- la llibertat a l' hora d' invertir, de fer circular els capitals, de transportar mercaderies, de comprar i vendre béns i serveis, sense gaire control per part dels governs. 

Com a conseqüència d' aquests dos factors, les empreses multinacionals esdevenen cada cop més poderoses i incontrolables. 

“Jo entenc la globalització com aquell sistema en el qual, quan em llevo al matí, apago el despertador fet a Taiwan, em prenc un cafè conreat a Colòmbia, em dutxo amb aigua escalfada amb petroli de Kuwait, esmorzo amb una vaixella feta a Txèquia, agafo un autobús fet amb una patent francesa i em poso a treballar amb un paper que prové de la fusta sueca” Entrevista feta a Arcadi Oliveras, Medi ambient, Tecnologia i Cultura. Número 28.

Pros i contes de la globalització 

La globalització és un procés històric irreversible, i en si mateixa no és ni bona ni dolenta. De fet, la interdependència entre els països en teoria no hauria de ser un problema. El que és nociu és la forma com s' està desenvolupant aquesta globalització, ja que posa l' accent més en el mer creixement econòmic que no pas en el fet d' estendre el benestar social arreu del món. Com a conseqüència, pesen més els aspectes negatius que els positius. 

ASPECTES POSITIUS

. Les oportunitats de creixement econòmic per a alguns països augmenten. . La innovació tecnològica es dispara . Les fronteres tendeixen a desaparèixer. . Productes que abans eren poc accessibles ara es troben arreu. . La facilitat per estar informats i per a comunicar-nos creix. . Els moviments socials i les ONG creen xarxes internacionals.

ASPECTES  NEGATIUS

. La liberalització de mercats perjudica sobretot els grups més pobres i vulnerables. . Hi ha empreses multinacionals amb més poder que alguns estats-nació . El treball tendeix a fragmentar-se, les empreses es “deslocalitzen” i no es responsabilitzen del benestar dels territoris i les comunitats on actuen. . No es pot exercir un control legítim i democràtic sobre moltes decisions que ens afecten. . La cultura comercial globalitzada tendeix a uniformitzar i posar en risc les cultures minoritàries. . El model de creixement econòmic potenciat per la globalització amenaça seriosament el medi ambient.

“En deixar els governs les mans lliures al poder econòmic privat, els votants han perdut el control democràtic exercit, en principi, mitjançant l’ elecció dels seus representants i governants. Dit  d’una altra manera: la globalització econòmica és totalment antidemocràtica.” J. L. SAMPEDRO, El mercado y la globalización. Editorial Destino (adaptació)

ACTIVITATS DE LA SESSIÓ 9: 

- Un cop hagis llegit l' entrevista a Arcadi Oliveras, elabora la teva llista d' elements quotidians en els quals és visible la globalització. (10 punts) 

- Hem vist aquests vídeos:

La canción del Cola-Cao 

Cuétara

- Vídeo aportat per Sergi L.: 

DATA D' ENTREGA

Sessió 9
Mireu les dates al Class-room

FORA D' AQUESTES DATES LES ACTIVITATS NO SERAN AVALUABLES.

Bibliografia:

BELTRÁN DEL REY, JORDI; BATLLE, ROSER; MARTÍN, XUS; PUIG JOSEP M. : Atòmium. Cultura i valors ètics. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2017 (pàgines 22 i 23)

Webgrafia: 

http://katehon.com/sites/default/files/styles/medium/public/1429633992_112.jpg?itok=GlHPwrrX
https://www.youtube.com/watch?v=zLA7BtVwpcQ

https://www.youtube.com/watch?v=yQvRDKFrveM

https://www.youtube.com/watch?v=2-9wuGlZdq8