UNITAT 2
ÈTICA I POLÍTICA
10. CONSTITUCIONS I LLEIS
 | ||||||
| L' article 16 de la Declaració de Drets de l' Home i del Ciutadà (França 1798) declara que: "Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació de poders determinada, no té Constitució". |
Què és una constitució? Per a què serveix?
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.
Constitució Espanyola
A l'estat espanyol l'actual constitució és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'estat. La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'estat. Una de les particularitats que té la Constitució, és la diferència entre llei ordinària i llei orgànica, dotant aquesta última de la capacitat per a regular matèries que no poden ser regulades mitjançant una llei ordinària, establint-se una relació entre ambdues lleis una relació d'índole material, resultant que no poden immiscuir-se l'una en els àmbits d'actuació de l'altra. Aquesta idea serà el punt de partida per a considerar quin tipus de llei haurà de ser la prevalent per a un cas determinat i no una suposada jerarquia entre ambdós tipus de llei. Com ha assenyalat el Tribunal Constitucional de forma reiterada, l'atribució de rang de llei orgànica a determinats preceptes d'una llei no ha de dur-se més enllà dels casos especialment determinats en l'article 81 de la Constitució, perquè, segons reiterada doctrina d'aquest Tribunal, constituïx una excepció al règim general de les majories parlamentàries, base del sistema democràtic, que només pot admetre's en els casos expressament prevists pel citat precepte constitucional. Existeix, també, una diferència entre ambdues en el seu tràmit parlamentari, ja que les lleis orgàniques han de ser aprovades per majoria absoluta del Congrés de diputats, mentre que les ordinàries per majoria simple.[27]
A nivell de Catalunya, País Valencià o les Illes Balears el document jurídic més semblant a una constitució són els seus estatuts d'autonomia. Aquests documents jurídics són norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori. Val a dir, que els estatuts tenen rang de llei orgànica, pel que es troben sotmesos a la Constitució.
Decret-Llei
Un decret-llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978,[1] i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en 3 o 4 mesos pel procediment d'aprovació parlamenari habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat. És un dels pocs casos previstos en la constitució en que el poder executiu (el "govern") pot exercir el poder legislatiu (elaborar lleis), juntament amb la legislació per delegació i l'elaboració de textos refosos; i com a tal és objecte d'un control per part del poder legislatiu per tal de vetllar per l'efectiva separació de poders pròpia d'un estat democràtic. Cal esmentar que aquelles comunitats autònomes que ho haguessin previst en els seus Estatuts d'Autonomia poden disposar de la facultat de dictar decrets lleis que afectin la seva autonomia. Catalunya ho preveu des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i també ho han fet el País Valencià i Andalusia. D'altra banda, els decret lleis es diferencien dels decret llei estatals en què aquests sempre porten adjunt l'adjectiu de Reial.
-Podem mirar aquests vídeos:
. El jutge Santiago Vidal, lidera l' esborrany d' una constitució per Catalunya.
"No a la Constitució espanyola. Sí a la Independència (CUP)"
https://www.youtube.com/watch?v=LMqXjlrjqek
"David Fernández (CUP)/ Rodrigo Rato (PP). Incident de la sandàlia"
"David Fernández (CUP) Després de l' incident de la sandàlia a Polònia"
https://www.youtube.com/watch?v=DBUpNTlOC3Y
Podeu veure també:
- El moviment 15 M o els indignats.
- Pablo Iglesias i "Podemos" (tercera força del Parlament espanyol)
- PAH i Ada Colau (Alcadessa de Barcelona)
- Procés Constituent (Teresa Forcades i Arcadi Oliveres)
- La Primavera àrab
-Podem mirar aquests vídeos:
. El jutge Santiago Vidal, lidera l' esborrany d' una constitució per Catalunya.
https://www.youtube.com/watch?v=N-1Qk9n1kKs
. Les catalines, visiten el jutge Vidal a Polònia.
https://www.youtube.com/watch?v=JR8ytIuUr24
"No a la Constitució espanyola. Sí a la Independència (CUP)"
https://www.youtube.com/watch?v=LMqXjlrjqek
"David Fernández (CUP)/ Rodrigo Rato (PP). Incident de la sandàlia"
"David Fernández (CUP) Després de l' incident de la sandàlia a Polònia"
https://www.youtube.com/watch?v=DBUpNTlOC3Y
Podeu veure també:
- El moviment 15 M o els indignats.
- Pablo Iglesias i "Podemos" (tercera força del Parlament espanyol)
- PAH i Ada Colau (Alcadessa de Barcelona)
- Procés Constituent (Teresa Forcades i Arcadi Oliveres)
- La Primavera àrab
Bibliografia:
ALFARO, Carmen i VVAA: Educació ètica i cívica. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2008 (pàgines 54 i 55)
Webgrafia:
No hay comentarios:
Publicar un comentario